Els treballs, que han tingut un cost total de 22.821,64 euros, han consistit en la retirada dels abocaments incontrolats, en la realització de treballs forestals per potenciar l’efecte filtrador i depurador de la vegetació de ribera, i en l’adequació i la senyalització d’un itinerari saludable.
Imatge de la riera. Foto: Diputació de Girona.
Cinc persones de la Fundació Onyar – La Selva han treballat en el projecte de millora ambiental de la riera d’Osor, amb l’objectiu d’eliminar residus i elements tòxics de la llera, fomentar la salut creant un itinerari saludable i retirar brancada morta i arbres en mal estat.
El projecte s’emmarca dins del conveni de col·laboració establert entre la Diputació de Girona i la Fundació Bancària "la Caixa" per conservar i millorar el medi natural i la biodiversitat a la demarcació de Girona, alhora que fomenta la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social.
La Diputació de Girona, la Fundació Bancària "la Caixa" i el Consorci del Ter han portat a terme una actuació de millora a la riera d’Osor, entre Anglès i Sant Hilari Sacalm, per potenciar l’efecte filtrador i depurador de la vegetació i aconseguir així una millora de la qualitat de l’aigua.
Els objectius de l’actuació han estat eliminar residus i elements tòxics de la llera de la riera, fomentar la salut mitjançant la creació d’un primer tram d’itinerari saludable en aquest entorn, disminuir el risc d’obturació de la riera en casos de grans avingudes i augmentar la qualitat de les aigües.
D’aquesta manera s’ha buscat incidir en la millora de la qualitat de l’aigua de la riera d’Osor, que abasteix les poblacions de Sant Hilari Sacalm, Osor i Anglès, i en la millora també de la qualitat ambiental i paisatgística de l’entorn.
Actuacions
D’una banda, els treballs han consistit a retirar els abocaments que s’havien detectat al llarg del curs de la riera. Els materials s’han classificat i s’han portat a la deixalleria. Entre d’altres, s’han recollit runes, restes d’obra, mobles, pneumàtics, ampolles, electrodomèstics voluminosos com neveres i fibrociment. Els pendents elevats que hi ha en alguns trams han fet que la recollida de part d’aquests abocaments incontrolats hagi estat dificultosa. Tot i això, s’ha actuat en 24 punts d’abocament.
D’altra banda, s’ha potenciat l’efecte filtrador i depurador de la vegetació de ribera eliminant brancada morta o arbres en mal estat que podien ocasionar problemes d’obturació en cas de grans avingudes. L’actuació ha consistit a millorar l’estructura i la composició d’aquesta vegetació per assolir un ecosistema forestal ben conformat i robust davant d’alteracions ambientals com inundacions, focs, ventades, etc.
Finalment, s’ha creat un itinerari saludable a peu per la riera d’Osor. Es tracta d’un primer itinerari circular que s’inicia al nucli d’Osor i recorre gairebé uns 5 quilòmetres a l’entorn de la riera. Transcorre per pistes forestals fins arribar a un corriol que ens aproxima a la riera i permet descobrir-ne les gorgues més emblemàtiques, com la de l’Olla. Durant el traçat es troben fonts naturals i es pot gaudir de la frondositat del paisatge. També se circula parcialment per la carretera G-542, atesa l’orografia complexa del terreny. El traçat, en tractar-se d’una zona muntanyosa, es recorre en una hora i mitja i té una dificultat moderada.
Aquesta ruta passarà a formar part de les rutes dels afluents del riu Ter, que connecten amb la Ruta del Ter. La senyalització s’ha fet seguint el mateix estil gràfic. Per adequar l’itinerari saludable, s’ha desbrossat un tram de corriol per on se circula i s’ha millorat el pas per algun punt: fent esglaons i recol·locant algunes pedres per facilitar el pas d’algun torrent, així com instal·lant una barana en el mirador del salt del gorg de l’Olla.
La riera d’Osor i les espècies de fauna i flora
La riera es troba a la conca hidrogràfica del Ter i transcorre pels municipis de Sant Hilari Sacalm, Osor, la Cellera de Ter i Anglès. Parcialment, està inclosa en l’Espai Natural de les Guilleries.
Entre les espècies que es poden trobar hi ha el barb de muntanya (Barbus meridonalis), la llúdriga (Lutra lutra), l’aligot vesper (Pernis apivorus), el duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo athis) i el cranc de riu autòcton (Austropatomabius pallipes), en un dels escassíssims llocs on sobreviu, a la conca del Baix Ter.
L’espai riberenc té un gran interès i l’estat de conservació general és bo. S’hi troben vernedes, salzes i alzinars. L’alteració principal la constitueixen les tales, que amb l’eliminació de vegetació natural han afavorit la proliferació de robínies. També hi ha una sobresedimentació de la llera a causa dels usos humans que es desenvolupen a la conca, com circuits de motocròs o l’agricultura que s’hi practica.
