Queden suspesos els preceptes de la llei que fan referència a les competències en atenció primària de salut, serveis socials i educació, i els ajuntaments podran continuar prestant aquests serveis a la ciutadania
El Govern considera que aquesta suspensió dóna la raó a la Generalitat que va dur a llei al TC en considerar que ataca les competències reconegudes a l’Estatut i el principi d’autonomia local
El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joaquim Ferrer, ha valorat positivament l’ajornament de l’aplicació de les disposicions de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) que fan referència a la prestació de serveis. “Dóna la raó a l’argumentació del Govern de la Generalitat i els ens locals que aquesta és una llei no aplicable, que ataca competències reconegudes en l’Estatut i que va en contra del principi bàsic d’autonomia local”, ha afirmat.
En aquest sentit, Ferrer ha assegurat que, tot i que es tracta d’una estratègia dilatòria en un context electoral, espera que es vagi més enllà i s’acabi derogant la llei. “Aquest pas enrere és positiu, però esperem el pas definitiu, que seria la derogació”, ha dit. “És una llei que amb un canvi de govern estatal o unes majories absolutament diferents serà motiu de negociació, de derogació, o, com a mínim, de reflexió”, ha assegurat Ferrer en una entrevista aquest matí a La Xarxa.
El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques ha tramès una carta als ajuntaments per comunicar-los que, fins que no s’estableixi un nou model de finançament per a les comunitats autònomes i els ens locals, se suspenen els preceptes de la LRSAL referents als serveis socials, atenció primària de salut i educació i que, per tant, hauran de continuar prestant aquests serveis a la ciutadania. D’aquesta manera, queden ajornades les disposicions de la LRSAL, que havien de començar a aplicar-se l’1 de gener de 2016 i que establien que la titularitat de les competències en salut, serveis socials i educació havia de ser de les comunitats autònomes.
Joaquim Ferrer ha recordat que quan la llei s’estava tramitant, la Generalitat va intentar que s’inclogués una disposició addicional a la LRSAL per tal que no fos d’aplicació a Catalunya (com passa al País Basc i a Navarra) per la seva idiosincràsia territorial, i que davant la negativa, el Govern va recórrer la norma al Tribunal Constitucional, igual com també ho van fer 850 ajuntaments catalans. “No es poden envair competències municipals amb una llei que no ha estat consensuada amb el món local”, ha reblat Ferrer, que també ha recordat la unitat d’acció del Govern i el món local contra la LRSAL, que va quedar palesa amb la signatura d’un document de rebuig a la normativa que van subscriure el març passat la Generalitat, les quatre diputacions catalanes i les dues entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya).
El responsable d’Administracions locals també ha considerat que una de les primeres mesures del nou Parlament haurà de ser la tramitació de la Llei de Governs Locals, que estableix un model propi d’administració catalana, clarifica i ordena les competències dels diversos nivells administratius i assegura la sostenibilitat financera i l’eficàcia en la prestació dels serveis.
