“La gent de Maials és valenta i segueix trampejant el temporal”

Vostè ja porta 10 anys fent d’alcalde… 

I les hem vistes de tots colors. Ens ha tocat una època que va començar amb una gran crisi econòmica. L’any 2011, quan vaig arribar al govern municipal, em vaig trobar amb l’ajuntament molt endeutat. Des d’aleshores hem rebaixat tot l’endeutament que hem pogut i hem mantingut el màxim nombre de projectes. Bàsicament, ho hem fet estirant els recursos de la Diputació de Lleida, i algunes subvencions de la Generalitat.

I, per si no fos poc, aquest darrer any i mig s’han viscut altres crisis.

L’actual legislatura està sent encara més difícil que quan vaig entrar. Veníem de gestionar una sèrie d’incendis que ens van arribar fins a les paeries del municipi. Però ara fa un any i mig va començar la COVID, de manera que vam deixar una cosa i vam entrar en una altra. Aquesta era una legislatura que em feia molta il·lusió, perquè també estic presidint el Consell Comarcal del Segrià i pensàvem que era el moment de fer certes polítiques. En alguns casos les hem pogut fer, però amb l’impediment de la COVID, fa un any i mig que tot està una mica remogut.

No obstant, de tot això en deu haver tret alguns aprenentatges?

Sempre he estat molt lligat a la cultura popular del municipi. Vaig estar molts anys a la Comissió de Festes i Cultura, i vaig formar part de la Colla de Gegants i Grallers. Sempre m’he estimat molt el poble i mai m’hauria pensat que seria polític. Però aquí estic. I estic molt content perquè he fet coses pel poble, malgrat les dificultats i la manca de recursos.

Potser fa de mal dir, però crec que els veïns poden estar contents pel fet que, des que soc alcalde, no els hem apujat els impostos; només el mínim imprescindible. Igualment, tots els equips de govern hem tingut clar que Maials no tenia serveis municipals i que els havia de tenir. Per ser que som un poble de 920 habitants, Déu n’hi do el que tenim ara: una escola bressol, un col·legi, un centre de serveis, centre de dia, llar de jubilats, gimnàs municipal, sala d’equipaments… Pocs pobles en tenen tants. I, a sobre, tenim un pavelló, instal·lacions esportives i piscines que són molt maques. Al cap sempre hi tinc millores i coses a fer, però en aquests anys hem pogut consolidar molts serveis i crec que hem fet una bona obra de govern.

Potser fa de mal dir, però crec que els veïns poden estar contents pel fet que, des que soc alcalde, no els hem apujat els impostos.

Ens ha portat unes fotografies personals de diverses èpoques. Ens les vol explicar?

En aquesta primera em sembla que tinc uns set o vuit anys. La Conxita, que és la meva germana gran, sempre em treia a passejar amb ella i en guardo molts records. Ella em feia una mica de mare en aquell temps, perquè els nostres pares treballaven molt aleshores.

Aquesta altra foto és de la meva època com a estudiant. El meu pare es va morir jove i aquest és un record que en guardo d’ell i de ma mare plegats. Em fa gràcia veure’m amb el cabell curt i les ulleres. La mare encara és viva, però ara no passa precisament per gaires bons moments. En fi, la vida és així. I la tercera foto és de quan era jove. Amb el grup de música The Companys. Abans anàvem a tocar per tot arreu. Suposo que aquest deuria ser un bolo dels que fèiem a la costa.

Tornem al municipi. Com ha afectat la pandèmia a Maials?

La COVID ha afectat més aviat els serveis del poble, com ara els bars, els restaurants, els comerços i les perruqueries. Aquests han estat els que més malament ho han passat perquè han estat molt de temps tancats. Però, a nivell econòmic, Maials és un municipi que viu de l’agricultura en un 90 o 95% dels casos i la pandèmia no l’ha afectat gaire. Ara bé, portem uns anys en què els preus de l’oli i l’ametlla, que són les principals produccions locals, són molt baixos. Però la gent és valenta i segueix trampejant el temporal, com diem col·loquialment. 

Maials viu de l’agricultura en un 90 o 95% dels casos i la pandèmia no l’ha afectat gaire. Però portem uns anys en què els preus de l’oli i l’ametlla, les principals produccions locals, són molt baixos.

Més enllà d’això, també hem passat per diverses etapes dins de la crisi de la COVID. A l’inici vam tenir una sèrie de vuit o deu casos. Més endavant, a l’estiu de 2020, al Segrià vam tenir una situació molt greu i vam patir força. I finalment, en els darrers dos o tres mesos, hem passat la fase més important, amb prop de 60 o 70 casos. Vam ser els “reis” de l’índex de contagiats, però ja fa un temps que estem a cero. Els nostres municipis veïns van estar igual que nosaltres.

Vam ser els “reis” de l’índex de contagiats, però ja fa un temps que estem a cero.

Com són els veïns i veïnes del poble? Quin tarannà tenen?

Aquest sempre ha estat un poble molt treballador. De fa un temps que tenim un nou rec, el Segrià Sud, que ens ha permès transformar terrenys de secà que tenim entre Maials, Seròs i Llardecans en regadius. Ens ha portat molta riquesa. Però abans d’arribar aquesta aigua, molta de la gent del poble marxava a collir fruita al Baix Segre, a municipis com La Granja, Massalcoreig, Seròs, Aitona, Soses, Alcarràs… Els nostres pares i padrins, i també els de la meva generació, hem passat molts estius collint fruita. Mon pare se’n va fer un tip. I la raó era que amb l’economia de l’agricultura de secà no n’hi havia prou per arribar a final de mes. Moltes vegades, les collites eren molt minses i en cada família sempre hi havia qui anava a treballar a la fruita, ja fos collint-la o triant-la en els magatzems i cooperatives. Afortunadament, en els darrers 20 anys el poble té un altre caire i ja tenim gent amb estudis i que no només viuen de l’agricultura. 

Els nostres pares i padrins, i també els de la meva generació, hem passat molts estius collint fruita.

Quins creu que són els llocs més emblemàtics del poble? Què és el primer que recomanaria visitar de Maials?

Un dels llocs més interessants és l’església. Fins fa uns anys, no recordo la data amb exactitud, Maials pertanyia a Les Garrigues. Aleshores els municipis que pertanyíem a les Garrigues “històriques” competíem per veure qui tenia l’església més gran i formosa: si La Granadella o la de Maials. Personalment estic casat a La Granadella però sempre he dit que la més maca és la de Maials en gairebé tot, excepte en una cosa, que és el campanar.  

Per esmentar alguna altra cosa del nostre municipi, també destacaria la vila closa, que és la part històrica del poble. Conté diversos monuments i punts d’interès. I, finalment, he tingut la sort com a alcalde de treballar en el projecte de la Vall dels Horts, una vall en què naixia l’aigua i que era aprofitada antigament per a rentar-hi la roba i fer safareig. Es troba a un parell de quilòmetres d’aquí. Però aleshores no hi havia rentadores ni aigua potable i la forma de netejar la roba era portant-la allà on brollava l’aigua.

Quina diria que és la situació econòmica de l’ajuntament?

És favorable. Quan vam entrar a governar teníem un 70 o 80% d’endeutament. Ara estem en un 24 o 25%. Tenim una situació molt més estable i bona. No és que sigui una economia pròspera, però com a equip de govern sempre hem estat molt curosos a l’hora d’apujar els impostos i ajustar les despeses.

I ara que estem a l’equador de la legislatura, quins serien els reptes que els queden pendents?

Una de les nostres il·lusions per ara, i que pot ajudar molt l’economia del municipi en els propers 40 anys, té a veure amb l’energia eòlica. Com a equip de govern ens agradaria que algun d’aquests projectes de parc eòlic es pogués realitzar aquí. Però també és cert que tenim una massificació de projectes i que volem tenir-los d’una manera regulada. El mateix dic en matèria d’energia solar. De moment en tenim un de previst. Estem molt a favor de les energies verdes i com que hem viscut molts anys al costat de la nuclear d’Ascó i de la central de Flix, tenim la il·lusió de veure energies netes en el nostre territori.

Una altra sèrie de projectes són obres importants que tenen a veure amb el PUOSC. Per exemple, canviar tot l’enllumenat públic a LEDs, o posar un ascensor a l’edifici de l’ajuntament. Igualment volem fer una coberta al pati de les escoles que serveixi d’aixopluc per als infants quan plou. I encara volem recuperar una casa antiga i un molí d’oli en què vivien els antics barons de Maials i convertir-los en equipament municipal. Finalment, estem a punt d’acabar la renovació de la xarxa d’aigua potable i del gas del municipi.

Són moltes coses. Potser li caldrà tornar-se a presentar a les properes eleccions.

De projectes en tenim molts, però no sé si em presentaré. Suposo que a mesura que vagi avançant la legislatura veuré com van els ànims i les ganes de fer coses. Ara per ara encara en tinc i la meva il·lusió és acabar-los tots. Però ens cal ajut econòmic i, potser, això dels parcs eòlics o solars ens el podria proporcionar.

Hi ha una demanda històrica de fa anys i és el de fer una residència al damunt del centre de serveis per a la gent gran. Seria un projecte que culminés tot el que hem fet per a la gent gran fins ara. Una altra demanda és la de fer una sala museïtzada que aplegui totes les troballes històriques que s’han fet al municipi. O posar unes grades noves i uns vestidors nous al pavelló esportiu. Són projectes que si no tenim diners no podrem fer.

També presideix el Consell Comarcal del Segrià. Com valoren els municipis l’ajut del Consell?

En aquests anys que portem de govern crec que hem fet una molt bona obra. Primerament, gestionant tota aquesta crisi de la COVID, perquè a ningú se li escapa que ens van confinar una part de la comarca (set municipis, inclosa la capital) durant moltes setmanes. I gràcies al Consell aquests municipis vam aconseguir de la Generalitat una sèrie d’ajuts que han servit per revertir els efectes de la crisi. Hem ajudat tots els establiments que han hagut d’estar tancats.

Posteriorment, també s’està duent a terme una bona campanya de vacunació, que s’ha lligat a la campanya de la fruita (aquí tenim una part de la nostra activitat que és fruitera). Gràcies a això, tant la gent de la població com la que hi va a recollir fruita es podrà protegir de la pandèmia.

Gràcies al Consell set municipis vam aconseguir de la Generalitat una sèrie d’ajuts que han servit per revertir els efectes de la crisi.

Al Consell Comarcal hi ha un acord entre Esquerra i Junts. Va ser més fàcil que el que va necessitar el Govern per constituir-se?

Va ser fàcil. Jo sempre dic que portem dos anys de molt bona relació amb els companys d’Esquerra. Ens respectem i treballem conjuntament. Cadascú sap el que ha de fer i té el seu espai. Segur que si els ho pregunta a ells li diran el mateix. De bon principi sabíem que calia reunir forces i fer un govern que lluités per la comarca, des de l’independentisme i recolzant el Govern de la Generalitat. Tenim molts projectes importants entre mans, com ara el de la planta de Montoliu, que ens permetrà tenir un dipòsit controlat de residus a partir del setembre. O els serveis socials, beques menjador i beques escolars. Al llarg d’aquests anys n’hem incrementat les partides i tot el personal. 

I quines diria que són les principals reivindicacions històriques dels alcaldes i alcaldesses quan es troben?  

Juntament amb la Diputació de Lleida estem immersos en el projecte de la fibra òptica. És justament un tema que des de fa anys tenim resolt a Maials. Però no a altres municipis de la comarca. Des de la Generalitat se’ns ha promès que aviat tindrem fibra òptica a tot arreu. Igualment tenim una demanda històrica en els micro talls de la llum: volem que les companyies elèctriques que tenim al territori es posin les piles i ens donin un servei millor. I encara volem reivindicar una millor cobertura del telèfon mòbil. A veure si aviat tenim la sort de tenir el 5G. 

I també tenim una demanda històrica que són els ajuts per arreglar els nostres camins. Som una comarca molt agrícola i seria necessari. Ho hem fet arribar a l’ACM i les associacions municipalistes. El que reclamem és que es faci un PUOSC amb ajuts per als nostres camins.

Creu que se’ls té prou en compte des del Govern a l’hora de planificar el futur del país?

També és una altra demanda. Moltes persones del meu entorn, i jo mateix, pensem que en zones rurals com la nostra ens caldria tenir un urbanisme específicament rural. Aquí tenim molts emprenedors que posen granges ramaderes de tota mena i, quan convé fer modificacions urbanístiques als nostres municipis, no podem seguir les mateixes regles que té Barcelona, per posar un exemple.

Aquí les coses haurien de ser més senzilles, perquè som una zona amb un gran índex de despoblament. Cada any perdem uns 10 o 12 habitants al poble…

Moltes persones del meu entorn, i jo mateix, pensem que en zones rurals com la nostra ens caldria tenir un urbanisme específicament rural.

I no n’han guanyat durant la pandèmia?

El cert és que no. Potser sí que alguna parella jove tria el municipi per quedar-se a viure, però també n’hi ha d’altres que trien altres destins de les rodalies.

Quina és la seva agenda pel dia d’avui?

Avui, justament, tinc consell de Presidència al Consell Comarcal. Ens reunirem l’equip de govern per preparar la sessió de plenari que tenim demà. Més tard tinc una reunió per preparar la campanya de la fruita, amb tota la qüestió de la COVID. I a la tarda, faré d’alcalde: tinc un parell de reunions al poble.

Segueix compaginant la seva feina professional amb l’alcaldia i la presidència del Consell?

Sí. Mantinc l’explotació agrària, amb gent que treballen per mi, perquè jo no tinc prou temps per dedicar-m’hi. Jo només hi vaig en certs moments a gestionar algunes coses i ho faig més aviat en hores intempestives.