Per aquell que no coneix el municipi, possiblement Banyoles sigui només un bonic estany (el més gran del país, poca broma), un Museu que va acollir durant anys un bosquimà dissecat (el famós “Negre de Banyoles”), i una Carpa, la Ramona, que bevia en porró. Però més enllà de tot això, Banyoles, municipi de Girona i capital de la comarca del pla de l’Estany, compta amb un ric patrimoni històric (La Plaça Major, el Monestir de Sant Esteve, la Pia Almoina…), que amb prop de 19.000 habitants, ha sabut treure profit dels seus recursos: va ser subseu oficial dels Jocs Olímpics del 92 en rem, i va acollir el Campionat Mundial de Rem l’any 2004.
“En un municipi petit treballes les hores que et pertoquen i molt feina es fa durant la tarda i al vespre, que és quan la gent pot venir a fer les visites. En una població més gran la cosa és diferent: hi ha visites pràcticament durant tot el dia”
“La gent ha de saber que el seu Ajuntament treballa pel seu benestar i això sovint implica anar a buscar recursos a fora, per tirar endavant tots aquells equipaments i qüestions que a la ciutat li fan falta per avançar”
“Treballes per a la ciutat constantment i sempre penses que ho fas bé. Però a vegades, no sempre interpretes bé la ciutat o la ciutat no t’interpreta bé a tu. Així que, en definitiva passes un examen cada quatre anys”
Veient el seu currículum, ja té temps per exercir d’Alcalde?
Sí, sí. El meu temps laboral el divideixo en dues parts: el 90% el dedico a l’Ajuntament, i la resta, a l’empresa privada. Sóc conscient que la política és molt freda, i en el moment en que es perden les eleccions es passa de ser-ho tot a res. Així que el que faig és reservar-me part del meu temps per no deixar l’empresa privada i així seguir portant determinades àrees, per molt petites que siguin, que més tard em poden servir. Tenir una família i un parell de nens fa que la dedicació professional l’hagis de tenir molt controlada.
Però deu tenir tràfecs per arribar a tot.
Bé, això vol dir que a vegades faig el 120% a l’Ajuntament i el 10% a l’empresa. És evident que en la funció pública i més si ets Alcalde, no pots estar-t’hi només 7 hores, la majoria de vegades n’hi has de dedicar-ne més. Així que procuro combinar-m’ho per mantenir les dues dedicacions.
Vostè no ha estat sempre alcalde del mateix municipi, expliqui’ns això.
Efectivament, porto gairebé 20 anys d’Alcalde, però de diferents municipis i comarques. Ara ho sóc de Banyoles, una ciutat de gairebé 19.000 habitants, però jo sóc fill de Mieres i vaig començar en el seu Ajuntament de molt jove. Quan em vaig casar, vaig venir a viure a Banyoles i vaig seguir sent alcalde de Mieres, així com President del Consell Comarcal de la Garrotxa. La gent de CiU de Banyoles em va proposar presentar a les eleccions de Banyoles, i així ha estat, amb un pacte molt estable que tenim amb dos regidors del partit socialista. És estrany, ja ho sé, suposo que l’haver estat Alcalde de dos municipis de dues comarques diferents no ha de ser massa corrent (rialles).
Si més no, són dues experiències diferents, sobretot per la mida dels municipis.
Si, en un municipi petit treballes les hores que et pertoquen i molt feina es fa durant la tarda i al vespre, que és quan la gent pot venir a fer les visites. En una població més gran la cosa és diferent: hi ha visites pràcticament durant tot el dia i el ritme és diferent. A Banyoles m’ho passo molt bé, però ets conscient que desgasta molt i és evident que la funció pública només et dóna per viure amb dignitat i prou.
Senyal que ser Alcaldes en segons quins municipis és un tema vocacional.
Sí, és clar. Probablement, un es pot guanyar més bé la vida en l’empresa privada que no pas ocupant un càrrec públic, i en el meu cas ja li dic que és profundament vocacional. Però és un tema de calaix: si no estàs a gust no pots ser Alcalde. És una feina, d’acord, però t’hi han posat els votants, i per tant, la responsabilitat és molt gran. I quan ets Alcalde, has de vetllar pels altres, per la ciutat. Jo faig d’Alcalde sempre, tot el dia, caps de setmana inclosos. I quan surts al carrer, has d’atendre a la gent. Ets la persona que representa la gestió municipal i encara que a vegades hi ha preguntes que no afecten la teva àrea de treball, has de poder atendre a la gent, explicar, dir el que penses. És un càrrec de molta proximitat.
Generalment, què li demana la gent?
Malauradament, ara és una època en què molta gent es queda sense feina i et venen a demanar si els en pots aconseguir una. A veure, nosaltres no som una oficina d’ocupació, així el que pots intentar és que la gent que està a l’atur pugui acollir-se a llocs de treball municipals en prioritat. Però hi ha molts drames al darrera, i has de destinar diners a aliments per a gent que passa veritable necessitat. En som molts conscients d’això, i és per això que també procurem destinar més partides a temes socials i no carregar impostos, és clar.
Una política de proximitat, vaja.
Sí, faig un programa en directe mensual amb la televisió local en el qual la gent em pregunta i jo responc, precisament per intentar ser més assequible. També fem una revista cada dos mesos en la que expliquem a la ciutadania tot el que fem: d’on traiem les subvencions, on van a parar els recursos que tenim, aquesta mena de coses. La idea és ser el màxim de transparent possible. En definitiva, la gent ha de saber que el seu Ajuntament treballa pel seu benestar i això sovint implica anar a buscar recursos a fora, per tirar endavant tots aquells equipaments i qüestions que a la ciutat li fan falta per avançar.
Uns equipaments que amb l’augment de la població s’incrementaran.
Sí, des de finals dels 80 i durant la primera meitat dels 90, amb el boom de la construcció olímpica va venir molta gent a treballar, però vivia en un altre lloc. A partir del 94, es va començar a produir el reagrupament familiar, que va provocar que hi hagués un gran creixement poblacional.
També deu passar que molta gent de Banyoles treballa fora de la població.
Sí, Banyoles és molt petit, i per tant les indústries estan normalment fora del terme municipal. També hi ha molta gent que va a treballar a Girona o fins i tot a Barcelona perquè avui hi ha tres autocars que van directes a la ciutat comptal des d’aquí, a banda dels trens.
I el tema turístic? Vostès tenen suficients elements com per tenir-ho molt en compte.
Sí, Banyoles té un potencial empresarial destacable, però encara és més important el turisme: per l’estany, pel que hi ha al voltant, pel casc antic del centre, on hi ha dos museus, per la Plaça Major amb els seus arcs, pel Monestir… El referent, però és l’estany i Banyoles és avui una de les ciutats més actives esportivament: hi ha rem, piragüisme, natació, és seu olímpica, s’han fet mundials, europeus, campionats nacionals… A més, som un centre d’entrenament de seleccions o clubs internacionals. Som també seu de la BTT perquè tenim un dels millor circuits. També hi ha rutes turístiques guiades cada dia, així que són una sèrie d’activitats esportives i culturals molt importants a la setmana. Així que hem de treballar per a que cada dia sigui millor, però això sí: no ens ho hem de creure.
Home, tot això ajuda a fer créixer l’economia.
Exacte. És una manera més de tirar endavant el comerç, la restauració, els hotelers, els bars. En definitiva, tota la ciutat.
Tenen projectes importants previstos per aquesta legislatura?
Estem en una època en què no se’ns permeten grans projectes. El que volem ara són les petites coses, les que en definitiva vol el ciutadà: a vegades penses que fent una gran obra tothom estarà content, i el que la gent vol és que arreglis el panot de la vorera amb el que la gent ensopega quan surt de casa. O que arreglis carrers amb els que no s’hi pot passar enlloc de projectar grans avingudes.
D’acord. Però alguna obra gran tindreu en projecte.
Sí, per exemple estem construint un nou port esportiu que serà polivalent en el barri de la Farga. És una obra de més de dos milions d’€uros, pel que sí, serà prou important. També refarem tota l’entrada sud de la ciutat, construirem un nou camp de futbol, un pavelló, una nau pel jovent, un centre on es puguin formar esportistes, i un teatre on s’hi encabirà l’Escola de Música.
Sí, ja hem vist que Banyoles té una vida associativa destacable.
El que es fa a nivell cultural, musical, i esportiu s’ha de difondre perquè cal donar l’oportunitat de poder venir a Banyoles i descobrir-la. Obrim les portes de bat a bat perquè pugui venir-hi tothom, i des de l’Ajuntament procurem donar aquelles notícies per tal que puguem donar a conèixer al màxim el que fem. Tan importants com ser actius és demostrar-ho, no creu?
I vostè? Seguirà al capdavant de l’alcaldia per molts més anys?
Quan estàs en un poble petit, la gent et diu que has de continuar. En una ciutat més gran, la qüestió és més complexa, però també notes com respira la gent i perceps si la gent rep el missatge que vols transmetre. I també hi ha el moment de plegar. Un mai sap quan ho ha de fer, però en política, potser encara més.
Un cop dins, ha de costar sortir.
Bé, és veritat que costa. Perquè com que tu treballes per a la ciutat constantment sempre penses que ho fas bé. Però a vegades, no sempre interpretes bé la ciutat o la ciutat no t’interpreta bé a tu. I en definitiva passes un examen cada quatre anys. I sí, és veritat que en quatre anys no es fa prou del projecte. Jo seria partidari que les legislatures municipals fossin més llargues, no sé, de sis anys, per exemple. I que llavors et poguessis presentar a dues legislatures.
En quatre anys és difícil fer una acció de govern.
És que fixi’s, ara podríem engegar projectes importants i potser no els acabem en aquesta legislatura perquè són projectes que triguen un any o any i mig en tirar endavant. I no el veus acabat o s’acaben a l’últim mes de legislatura. En tot cas espero tenir el suficient seny com per saber quan la ciutat em demana que em quedi o que marxi.
I més enllà del partit aspira a algun lloc?
La veritat és que mai he tingut cap aspiració més enllà de la tasca municipal. Tampoc m’ho han proposat mai, però en aquests moment tampoc l’hagués acceptat. La veritat és que estic molt a gust fent aquesta feina. I que tot el que és el món municipal, en les seves diverses variants, m’interessa molt.
