Nomenat president de la Diputació de Girona el juliol de 2015, Pere Vila ens rep per primera vegada per a atendre les nostres preguntes sobre les seves prioritats al front de l’entitat, els reptes estratègics de la demarcació i la seva perspectiva de l’activitat política, en general. Ens diu que les lleis que afecten als municipis haurien d’estar fetes, com a mínim, comptant amb els municipis.
“Crec que qualsevol alcalde que es vulgui presentar ha d’haver passat un temps com a regidor i conèixer el funcionament, encara que sigui des de l’oposició”
“Quan portes 20 anys en política parlar de la limitació dels mandats se’t fa difícil, tot i que he de dir que han estat en diferents responsabilitats. Amb tot crec que la política no ha de ser un ofici, sinó una etapa”
“Si una cosa et dóna l’ajuntament és que fas moltes carreres de cop, perquè toques temàtiques molt diferents i això et dóna una formació que difícilment et donarà el món universitari”
“M’atreviria a dir que Girona és un exemple d’ordre en el que fa referència a l’arribada d’emigració i també de la seva consolidació, com un projecte global de tots”
“L’administració pot ajudar a sortir de la crisi creant ocupació amb obra pública. Aquesta és una feina que també tenim encomanada i que no podem deixar de fer”
“S’ha acabat que tots els pobles hagin de tenir tots els serveis”
“El Patronat de Turisme de Girona és l’enveja dels patronats turístics del país: té llibertat d’actuació i resolta la qüestió econòmica”
Per a vostè, la política és una vocació o una feina?
A mi m’agrada dir que és les dues coses. Tothom diu que això és una vocació, però també cal entendre que quan hi portes molts anys dedicat, i que el teu dia a dia hi depèn exclusivament, te la sents tan propera que acaba sent un treball. Per a ser justos, crec que és un treball amb molta vocació.
De vegades se senten algunes veus, a nivell polític, que el critiquen per tenir una manera de fer molt directa, sense gaires formalitats. Què hi diu?
Després de 20 anys de fer política local, puc dir que la meva manera de fer i de ser no té res a veure amb això. Altra cosa és que els que tenim responsabilitats polítiques i estem al capdavant de les administracions hem de prendre decisions. Però no és cert que en Pere Vila prengui decisions sense consultar-les. Si en quatre mesos ja m’he guanyat aquesta fama, tinc un problema.
En tot cas, a vostè li agrada molt més el contacte personal que la feina de, diguem-ne, despatx…
Sí, i no em sembla que això sigui res d’excepcional. Tots els que tenim representació a les diputacions provenim del món municipal. Quan fas d’alcalde tens contacte directe amb el ciutadà, i en la Diputació miro de traslladar el que he après a fer com a alcalde. Val a dir que en aquesta nova responsabilitat hi tinc moltes més hores de dedicació que les que tenia com a alcalde. Per això ja no sóc alcalde de Llançà, sinó regidor: necessito poder tenir temps per a compaginar la feina de despatx amb la visualització del territori.
Quines són les noves maneres de fer política a hores d’ara?
En general la política no ha canviat tant des que hi vaig entrar, l’any 1995. Penso que ha de ser de molta proximitat amb el ciutadà. La gent no vol missatges buits sinó claredat. I a banda cal fer una despesa pública racional, amb autocontrol, i molt oberta a la decisió d’on destinem els recursos públics.
Què en pensa de la limitació dels mandats?
Quan portes 20 anys en política parlar de la limitació dels mandats se’t fa difícil, tot i que he de dir que han estat en diferents responsabilitats. Amb tot crec que la política no ha de ser un ofici, sinó una etapa de la vida, que t’ha de portar a una altra professió. Per això crec que és bona idea que hi hagi limitació de mandats. El que no entro a discutir si han de ser 4, 8 o 12 anys.
Opina que els electes han de tenir estudis superiors, com a garantia de poder atendre més bé els problemes que se’ls presentin?
El món municipal està farcit de gent que no té estudis superiors. Per això no ho crec necessari. Crec que hi ha altres mèrits més importants. El primer és una certa experiència en el món municipal. Crec que qualsevol alcalde que es vulgui presentar ha d’haver passat un temps com a regidor i conèixer el funcionament, encara que sigui des de l’oposició. Si una cosa et dóna l’ajuntament és que fas moltes carreres de cop, perquè toques temàtiques molt diferents i això et dóna una formació que difícilment et donarà el món universitari.
Quins són els problemes més seriosos que té la demarcació de Girona i quines les solucions?
Les administracions gironines tenim uns eixos bàsics. El més conegut de tots és el del dèficit en infraestructures. Tenim, per exemple, un aeroport que cada cop té menys passatgers i cal que trobem nous models per a explotar el turisme. En els darrers 20 anys Girona ha fet un salt qualitatiu demostrable, però cal anar més enllà i pensar que en un món globalitzat hem d’estar permanentment en alerta i, sobretot, en matèria de turisme, que és el que aporta la capacitat econòmica.
D’altra banda, en l’àmbit empresarial, especialment en petita empresa, som excel·lents. Hem passat per moments esfereïdors que ja estem començant a superar gràcies a la implicació decidida del món empresarial.
A la seva demarcació també hi ha un eix important en matèria d’emigració, integració de persones i nacionalitats… Com es fa aquesta integració sense que desaparegui la personalitat catalana?
En cap lloc de Girona he detectat que haguem perdut la nostra essència pròpia per culpa de la emigració, tot al contrari. En línies generals, tret de casos concrets, hi ha hagut una integració acceptable. I amb totes les precaucions m’atreviria a dir que Girona és un exemple d’ordre en el que fa referència a l’arribada d’emigració i també de la seva consolidació, com un projecte global de tots.
La Diputació i la Universitat de Girona mantenen oberta una col·laboració en diverses iniciatives…
Formem part d’aquest gran projecte que és el Parc Tecnològic de Girona. Hi apostem fermament. Fins al punt que en les properes setmanes també s’hi afegiran al pacte altres administracions a fi de seguir potenciant les empreses que hi participen. Tot i això el Parc encara té molt de camí per córrer, juntament amb la Universitat, la Generalitat, el Ministeri, l’Ajuntament de Girona i nosaltres.
En matèria de promoció econòmica i laboral, què es fa des de la Diputació i des dels ajuntaments? Què fan per a combatre l’atur, promoure la creació de noves oportunitats, donar recolzament a l’empresari i als autònoms…?
En primer lloc, no tenim competències directes en aquest camp. Però la Diputació de Girona compta amb una Àrea de Promoció Econòmica amb la qual ajudem a l’empresa a crear llocs de treball i li proporcionem un catàleg de serveis. Tot el pressupost de l’entitat, fora del que es destina al personal propi, va dedicat a la creació d’activitats dins dels ajuntaments, entitats, clubs esportius o associacions. Això també és una manera de crear riquesa.
Els ajuntaments, tot i la crisi, han fet certes polítiques en els darrers anys: borses de treball, flexibilitat, incentius. Tots hem mirat de “sacsejar” aquest mercat laboral tan parat en la mesura que hem pogut. Però cal explicar les coses com són: si n’estem sortint és perquè hem estat prudents.
Quin recolzament està prestant la Diputació per a pal·liar els efectes de la LRSAL als ajuntaments?
En l’ADN de les diputacions hi ha l’ajut al municipi i històricament hem aportat recursos econòmics que els ajuntaments han destinat a tot tipus d’inversions. Això ha canviat actualment, perquè la gran majoria dels recursos es destinen a reduir deute. Hem estats acusats injustament de ser partícips del dels dèficits estructurals del país, i no és cert: el món municipal n’ha pres molta consciència i ja tots hem fet el que se’ns demanava per a sanejar la situació dels municipis.
Cal pensar, doncs, que els recursos ja no es destinaran més a fer obres públiques i simplement serviran per a eixugar deute?
No, no dic això. De les nostres aportacions, els ajuntaments només en poden destinar una part, si volen, a reduir deute. La resta es dedica a seguir amb obra pública. Una de les sortides de la crisi es produeix quan l’administració ajuda a crear ocupació a partir de la nova contractació d’obra pública. Aquesta és una feina que també tenim encomanada i que no podem deixar de fer. Si les administracions deixen de fer obra pública entraríem segurament en una segona crisi que no serà volguda per ningú.
I quin tipus d’obres promouen per als ajuntaments?
Pels imports que podem donar, que no són tots els que voldríem, es tracta d’obra petita, que potser és el que al ciutadà més li agrada veure. Ara s’ha acabat això de que tots els pobles han de tenir tots els serveis.
El Patronat de Turisme i el Consorci Costa Brava són dues entitats importants de la Diputació. En quina situació es troben?
Els nostres organismes tenen plena capacitat autònoma per a funcionar i, a la vegada, tenen resolt el tema econòmic per a seguir fent les tasques que se’ns ha marcat. Això dóna molta tranquil·litat. El Patronat, que és l’enveja de tots els patronats a Catalunya, té una capacitat i un lideratge fora de tot dubte. I el Consorci ha fet una feina ingent durant 40 anys amb l’ajut a les depuradores dels municipis de la costa. El nostre escenari present i de futur és optimista.
Si els ajuntaments són els que vertebren el país, perquè les lleis no es creen des dels ajuntaments?
Estic d’acord amb vostè, s’hauria de fer així. Hauríem de fer una catarsi general allà on s’aproven les lleis: tant al Parlament, com al Congrés dels Diputats i al Senat. Especialment a l’hora de prendre decisions que afecten al món municipal. Nosaltres hauríem de ser actors principal de tot això.
Quin missatge ens voldria llençar de cara al futur que ens espera?
Després d’haver passat una època molt complexa, m’atreviria a dir que estem en un moment inicial prou important com per a ser responsables, tenir un punt d’autoexigència i de moral i la prudència necessària per a creure que ens en sortirem.
