Possiblement el d’avui sigui el municipi més petit que mai ha passat per l’actualitat d’Alcaldes.eu, i precisament per això, ara que es parla tant de la reforma de l’administració local i la supressió de municipis, ens interessa molt el què es pensa. Gombrèn és un petit poble de la província de Girona, a la comarca del Ripollès, que amb una superfície de 43 km2 acull poc més de 200 habitants. Malgrat això és plena de llegenda i tradició, i està especialment vinculada a la figura del Comte Arnau. Entre els seus llocs d’interès, l’Església de Sant Pere, el Castell de Mataplana i el Santuari de Montgrony. Avui parlem amb el seu Alcalde, Eudald Picas.
“Aquesta legislatura l’haurem de passar com puguem però a nivell institucional serà molt interessant pels projectes que podrà comportar i per la transcendència que podrà tenir a nivell de país”
“Sigui la capital o un poblet tan petit com Gombrèn, la nostra missió ara ha de ser aguantar de la millor manera possible, mirar d’ajudar-nos els uns als altres i esperar que tot plegat s’acabi arreglant poc a poc”
“Suprimint municipis també estem eliminant d’alguna manera economia, i per tant, i al marge de moltes altres consideracions històriques, penso que no és el camí correcte. Si cal eliminar partides, sempre es poden mancomunar serveis, però el què és evident és que no es pot fer això d’un dia per l’altre, cal analitzar la mesura comarca per comarca”
Suposem que deu estar especialment sensibilitzat en tot això que es diu de la supressió de municipis, no?
Miri, suprimint municipis també estem eliminant d’alguna manera economia, i per tant, i al marge de moltes altres consideracions històriques, penso que no és el camí correcte. Si cal eliminar partides, sempre es poden mancomunar serveis, però el què és evident és que no es pot fer això d’un dia per l’altre, cal analitzar la mesura comarca per comarca. I posant per cas, si nosaltres fóssim englobats per Campdevànol, Gombrèn seria una barriada, deixaria de tenir interès perquè el percentatge de vots seria molt petit. No, no crec que s’hagi de fer.
Quants habitants sou?
Uns 213, estem baixant des de fa un segle, que érem prop de 800. És normal, els pobles petits ara tenim el problema que no tenim feina. El jovent torna els caps de setmana però se’n tornen a marxar el dilluns. A més, aquí no podem viure exclusivament del turisme, que sempre ha de ser un complement, una ajuda, però mai la nostra activitat principal.
I de què viu llavors la gent de Gombrèn?
De la fàbrica, on hi treballen unes quinze persones i la resta se’n va a Ripoll o a Campdevànol. Aquí ja es treballa poc al camp, i persones que visquin i treballin de la pagesia i del bestiar n’hi ha ben poques.
I pel que fa al turisme, quanta gent hi passa per Montgrony?
Home, tenim el quart santuari més visitat de Catalunya, així que està clar que ha passat moltíssima més gent per Montgrony que no pas per Gombrèn. És una atracció turística de primer ordre, així que quan parles de Gombrèn també saben de Montgrony.
Però he vist altres atractius. Un jardí botànic amb plantes medicinals, per exemple
Sí, això ho vam començar ara fa vint anys, a principis dels anys noranta. Dues noies ho volien tirar endavant i l’Ajuntament s’hi va involucrar, ajudant en el projecte, però malauradament, després no vam poder continuar pagant. Ara quan podem els donem suport, i d’aquesta manera, donem a conèixer la varietat de plantes de la zona, i per això, s’ofereixen visites guiades i diferents activitats relacionades amb el tema.
També tenen una gran llegenda: el Comte Arneu
Si, el lloc que ara és el Museu del Comte Arnau abans era un refugi, i la particularitat és que arran de tota aquesta llegenda hi ha un projecte interactiu on hi està involucrat tota la comarca: Gombrèn, Campdevànol, Sant Joan, Ripoll… i ja de passada es parla d’altres llegendes, costums i de la història de Catalunya. Però costa de mantenir, és clar. Som petits i la gent no està massa per gastar. I això que l’entrada val 2’25 €uros. I a banda d’això també tenim les excavacions del Castell de Mataplana.
A part del Comte Arnau, l’església romànica, i les esglésies de Sant Pere, hi ha un altre lloc que em va fer molta gràcia que és el Gorg dels banyuts.
Sí, la història va relacionada amb la història del Comte Arnau, que deia que sortia el cavall de dintre de les entranyes de l’infern, del Gorg.
Al costat del comte Arnau, també el Pare Coll, el fundador de la Congregació de Germanes Dominiques de l’Anunciata és fill d’aquí.
Sí, d’una casa d’aquí. Això de la Casa de les Dominiques també és un punt bastant atractiu. És com una festa major però de capellans, i a més també ve gent de convivències i de col·legis.
La gent d’aquí participa amb temes del poble?
No massa, la veritat. Aquí s’espera que l’alcalde ho faci tot, i no estem massa per cobrar contribucions especials si fem alguna actuació. Jo per la meva banda, he estat partidari d’endeutar una mica l’Ajuntament i ara estem al 78% de ratio d’endeutament per tal que no s’hagi de pressionar encara més les economies familiars.
I ja que ha comentat el tema, com anem d’atur?
N’hi ha una mica. Però no és només l’atur. Aquí anem fent, justets, però anem fent. La gent té el seu sou, els serveis socials funcionen bastant bé, i el que és segur és que aquí mai ningú passarà gana. Si ho sabéssim, miraríem que l’Ajuntament, que és molt pobret, intentés pagar pagar cada dia alguna cosa. Fins i tot jo m’hi comprometria personalment, encara que els diners no em sobren, les coses com siguin. Aixi que estem malament, però ningú s’ha queixat a l’Ajuntament.
Amb el que m’explica, és evident que la seva realitat és ben diferent de la que passa a les ciutats. Pensa que els dirigents del país ho entenen, això?
Penso que un país ha de tenir diverses realitats i nosaltres formem part d’una d’elles, i prou important, a més. Una vegada un conseller va venir per aquí i em va dir que Gombrèn, aquest part alta que es veu per aquí, havia de ser com un jardí de Barcelona. I li vaig dir que sí, que podria estar d’acord, però que cal tenir molt en compte el tema econòmic. A les grans ciutats sembla que en sobri però aquí sempre n’anem mancats.
Els pressupostos són diferents
Miri, ja només es veu amb els càrrecs. Aquí un alcalde fa d’alcalde però també de tècnic de medi ambient, de jutge, d’escombriari i a vegades d’assessor matrimonial. I quan no tenim diners per pagar que és el què passa, i fem bonament el que podem, a diferència d’altres llocs on a l’haver recursos hi ha més marge de maniobra. I això caldria que es tingués en compte perquè si no, ens trobem amb normatives que s’han de complir i que no podem.
Per exemple?
Doncs mira, que tenim una piscina i uns vestuaris i ens estan reclamant que complim una normativa, de manera que hem de presentar un pla d’obres per fer vestidors, dutxes, i un munt de coses que no podem complir perquè puja a més de 70.000 €uros. És molt diferent la realitat d’aquí respecte a d’altres llocs, ja li ho dic.
És allò que dèiem de les realitats
I és aplicable a d’altres àmbits, com als incendis forestals, per posar-te un exemple. Hi ha una llei que és vàlida per a tothom que diu que a principis de març ja no es pot fer foc al bosc. Bé, doncs aquí no hi hauria problema en fer-lo tot l’any perquè la realitat d’aquest petit territori és ben diferent de la de la resta del país. I només és un aspecte que es podria aplicar a d’altres àmbits.
I des d’aquesta realitat tan petita que em comenta, què creu que hauria de fer Artur Mas?
Des del meu punt de vista, crec que ha de governar en minoria. És veritat que a les darreres eleccions les coses no van anar bé, però jo abans ja haguera signat. I és que la gent quan vota, ho fa amb la butxaca, no amb el cap. I quan aquesta va bé, no hi ha problemes, però si la butxaca falla, la gent això ho té molt present.
I ara tenim un munt de retallades
Si, les retallades toquen d’una manera o altre i ara ho està pagant. Tot i així, tenir el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya és una bona aliança, i veig a Oriol Junqueras un bon polític. I pel que fa a la consulta, sí, jo crec que tard o d’hora s’haurà de convocar.
No són bons temps per a la política, amb tot el que està sortint
És cert. Aquesta legislatura l’haurem de passar com puguem però a nivell institucional serà molt interessant pels projectes que podrà comportar i per la transcendència que podrà tenir a nivell de país. I a més penso que el President Mas està molt preparat per tirar el país endavant.
I què pensa que es pot fer des d’un municipi com Gombrèn per Catalunya?
Miri, sigui la capital o un poblet tan petit com Gombrèn, la nostra missió ara ha de ser aguantar de la millor manera possible, mirar d’ajudar-nos els uns als altres i esperar que tot plegat s’acabi arreglant poc a poc. A mi em sembla que ens en sortirem. Sóc optimista i miro cap endavant, perquè sens dubte hi ha coses que estan molt pitjor. I penso que tot plegat forma part d’un aprenentatge on hi ha de tot, del bo i del dolent.
