El municipi ha commemorat els fets de 1640 on més de 700 homes van morir degollats per les tropes espanyoles de Felip IV
Homatge als màrtirs del Setge de Cambrils de 1640 amb el Director del Museu d’Història de Catalunya, Aguastí Alcoberro, l’alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau, i el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin.
Cambrils (ACN).- El Setge de Cambrils, en plena Guerra dels Segadors, és una de les pàgines més glorioses de la història cambrilenca però també la més tràgica. El 12 de desembre de 1640, les tropes espanyoles de Felip IV, després de saquejar el sud de Catalunya, van aconseguir trencar la resistència de Cambrils i van degollar més de 700 homes. Aquella derrota va suposar la revolta d’un improvisat exèrcit català en defensa dels drets del país. Com ha apuntat l’alcaldessa, Mercè Dalmau, la gesta i la resistència d’aquells cambrilencs vol ser avui un referent per fer front a les actuals amenaces que rep Catalunya. El director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, ha estat el convidat d’honor.
Cada any Cambrils, al Baix Camp, commemora un dels fets de la història del municipi més gloriosos i tràgics a la vegada, i recorda "el valor i coratge dels vilatans que van donar la vida per defensar el país". L’alcaldessa, Mercè Dalmau, ha recordat que la "brutalitat" dels fets que es van viure a Cambrils el 12 de desembre de 1640 va servir "per engrandir la resistència catalana". La derrota es valora com una important contribució en la defensa dels drets del país. "Commemorem l’endemà d’aquella derrota quan des de Cambrils es va començar a reivindicar un nou país", ha apuntat Dalmau. Aquest esperit reivindicatiu ha de ser l’exemple, segons l’alcaldessa, per reaccionar com a país als atacs que rep Catalunya. "La resistència dels cambrilencs ha d’inspirar-nos per sortir-nos-en i combatre les amenaces actuals", ha dit.
El convidat d’honor a la commemoració d’aquest any ha estat el director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro. Alcoberro ha fet un repàs als fets comprovats d’aquell episodi de la Guerra dels Segadors. Al novembre de 1640, les tropes espanyoles del rei Felip IV, instal·lades a la ciutat de Tortosa, emprenen una acció d’ocupació cap a la resta del país, comandants pel general en cap, el Marquès de los Vélez. L’ocupació es fa amb una brutalitat i una mostra de força "que no s’havia vist mai a Catalunya", com ha explicat Alcoberro.
Es tractava d’un exèrcit amb més de 20.000 soldats, 2.500 soldats de cavalleria i una força d’artilleria enorme. Vélez ataca Catalunya amb el convenciment d’"exterminar" tots aquells que es resistíssim, sobretot als catalans als quals es considerava rebels i, per tant, delinqüents sense drets. Alcoberro ha definit aquesta estratègia com a "terrorisme militar". Es demanava a l’exèrcit que en els primers atacs fos especialment contundent per espantar al conjunt de la població i garantir que les següents ocupacions es fessin sense resistència.
L’episodi de 1640 a Cambrils, és la primera resistència forta amb què ensopega l’exèrcit espanyol i posa en pràctica aquesta crueltat que ha destacat el director del Museu d’Història de Catalunya. 4.000 homes de tot el territori, sobretot pagesos, s’apleguen a Cambrils per defensar la ciutat i aturar l’avançament de les tropes espanyoles. La resistència cambrilenca va intentar durant dies aturar l’exèrcit espanyol però van acabar reclosos al casc urbà de la vila, protegits per les muralles.
Després de complicades negociacions, els defensors de Cambrils es van rendir en creure’s algunes promeses de les corts espanyoles. Va ser quan els soldats i el paisanatge van sortir per les portes de la muralla que van produir-se els fets tràgics que es commemoren a Cambrils, el 12 de desembre de 1640. En molt poc temps, més de 700 homes van ser degollats i esbocinats per l’exèrcit espanyol. Després, els caps militars de la plaça, el batlle de la vila i diversos consellers van ser jutjats sumàriament, executats al garrot, i penjats a les muralles del poble amb les seves insígnies.
La difusió de la notícia va generar un mobilització sense precedents fins aleshores a Catalunya i va permetre "organitzar un exèrcit català més potent, tancar acords amb França i certificar el trencament amb la monarquia espanyola", com ha dit Alcoberro.
Mirar enrere per a un bon futur
Prenent aquest referent de la històrica catalana, Alcoberro ha destacat que segle XXI serà el segle dels canvis accelerats en el qual, més que mai, les persones necessitaran la història i la memòria per seguir endavant. Segons Alcoberro, en un món globalitzat, tot el que passa i ha passat ens afecta de manera directa i és un món en el qual, la identitat és un valor afegit. "Necessitem un relat que ens permeti construir un nosaltres integrador en el qual hi cabem tots i on la història hi ha de jugar un paper clau", ha dit.
El director del Museu d’Història de Catalunya ha remarcat que "els pobles oblidadissos són pobles febles, incapaços de platejar objectius seriosos". En canvi, ha afegit, "els pobles que preserven la memòria dels seus fets, són els pobles cridats a sobreviure i avançar". Alcoberro ha defensat que els drets històrics del país són el principal argument en el camí de la independència de Catalunya.
