Visitem avui la comarca del Bages. El poble de Navarcles, de 6.000 habitants, compta amb un ADN propi i un fort sentiment identitari. L’alcaldessa, Alba Pérez, encara el mandat amb optimisme, però amb uns pressupostos limitats.
D’on li ve la motivació política?
Sempre m’ha agradat la política. Des dels 12 anys, ben bé, que segueixo els debats del Parlament i del Congrés per televisió. I el meu avi sempre em donava conversa sobre política. De fet, ell em va motivar a donar un pas endavant.
Des dels 12 anys, ben bé, que segueixo els debats del Parlament i del Congrés per televisió
I en què va consistir aquest pas endavant?
Em vaig implicar tant en la política municipal que vaig ser cofundadora de les JERC de Navarcles. Sempre vaig treballar a la secció local. No obstant, el 2019 vam crear una candidatura de política municipal mol transversal. S’anomenava “Ara Navarcles”, i hi vaig entrar com a número quatre de la llista. En aquelles eleccions vam obtenir tres regidors i vaig quedar fora, inicialment. Però a meitat de la legislatura, un company va plegar i jo vaig entrar a substituir-lo.
Passat un any com a regidora, l’alcalde va haver de plegar per motius de salut i a mi em va tocar donar el pas. Així doncs, vaig reunir la família, els companys i les companyes i, amb tots, vaig decidir que seria l’alcaldessa.
Aquesta és una mena de pas que mai es fa en soledat, sinó en conjunt, perquè té moltes implicacions. I, finalment, a les eleccions de 2023 vam repetir candidatura. Aquesta vegada, vam obtenir sis regidors. Ara governem en minoria.
Donar el pas per ser alcaldessa mai es fa en soledat
Què li ha aportat l’experiència de fer d’alcaldessa?
La meva mare va ser treballadora de l’Ajuntament de Navarcles tota la vida. Quan li vaig dir que volia ser alcaldessa, em va fer el gran favor d’asseure’m en una cadira i d’explicar-me el dia a dia de la feina: els problemes, els aspectes positius…
Em va preparar molt per a la part dura, per que no fos un cop per a mi. Volia que entengués que els recursos i les normatives són els que són i que no és senzill poder fer tot allò que volem fer.
Ens ha portat unes fotos personals. Ens les vol explicar?
Sí. De petita n’he portat dues. En una d’elles hi apareixen els meus dos avis materns. Un d’ells, al que vaig conèixer poc, fou el recader de Navarcles, la persona que portava la paqueteria fins a Manresa. Durant molts anys ho va fer a cavall, fins que va poder comprar-se un camionet. D’altra banda, la meva iaia materna va ser una persona que em va marcar molt. Vam establir un gran vincle ambdues, perquè els meus pares treballaven tot el dia i ella em va ensenyar la manera de veure la vida.
L’altra foto és del meu avi patern. Per a mi és un gran exemple de com pot ser la política si es vol. Amb ell teníem una ideologia completament diferent, però, en canvi, és amb qui més he parlat de política i qui més em va animar a fer-me’n. Em deia que sempre em donaria suport, i que si jo creia en una cosa, que la defensés fins al final. Em va ensenyar que quan hi ha diàleg hi pot haver entesa. Si vaig entrar a ERC va ser perquè ell em va animar a fer-ho, tot i pensar diferent.
El meu avi patern, amb qui no compartia ideologia, em va ensenyar que quan hi ha diàleg hi pot haver entesa
Ha portat unes altres fotos, també…
Ara fa justament un any que vam revalidar l’alcaldia. Per tant, he portat fotos d’aquell dia perquè, personalment, va ser un moment que va significar moltíssim. En el primer mandat, jo vaig substituir una persona que havia estat escollida. En el segon, l’escollida vaig ser jo.
Novament vam crear una candidatura molt transversal. Va ser una campanya molt treballada, amb molt de diàleg al carrer. Tothom a la nostra candidatura té vinculació important amb els moviments esportius i culturals del poble i tothom es va implicar molt. El resultat és que vam duplicar el nombre de regidors. Per a mi, aquell va ser un dia d’orgull d’equip, perquè totes i cadascuna d’aquestes persones formen part del projecte. Sense elles, jo no podria fer la feina que faig, ni tindria cap visibilitat.
Com ha evolucionat Navarcles en aquests darrers anys?
Sempre hem sigut un municipi petit, de cinc quilòmetres quadrats, però amb 6.000 habitants. És un poble compacte i unit: no tenim nuclis disseminats, ni urbanitzacions especialment destacables. I això fa que tot el moviment de persones es produeixi sempre als mateixos carrers. En qualsevol moment et pots trobar tothom.
Hi ha una idea de la “navarclinitat”, que és una mena d’ADN navarclí, i que ens enorgulleix a tots. Aquest és un poble amb molts equipaments, cosa que permet una rica vida cultural i esportiva. Cert és, però, que patim més en la part comercial. Com que ens trobem a la vora de Manresa, que és la capital comarcal, tot el comerç tendeix a anar-se’n cap a les grans superfícies o les plataformes digitals.
Navarcles és un poble compacte i unit. Tot el moviment de persones es produeix sempre als mateixos carrers
I què fan vostès per impedir-ho?
Estem dinamitzant el comerç navarclí tant com podem, a través d’unes comissions que hem creat. Tots en tenim moltes ganes: comerciants, Ajuntament, ciutadans… A banda d’això, el poble és molt tranquil, però prou dinàmic en quant a activitats, i s’hi viu molt bé.
Si hem de venir a Navarcles a visitar-los, quins indrets emblemàtics ens recomana visitar?
Si veniu a Navarcles jo us recomanaria anar a veure el llac. Es troba als afores i és preciós. També tenim l’església, amb un campanar que és accessible fins a dalt de tot. I, des d’allà, teniu una visió de tot el municipi i de la comarca sencera.
Igualment, aquí hi ha un barri antic en el qual estem fent moltes accions de dinamització. Al bell mig hi tenim una masia antiga i emblemàtica: el Mas Aguilar. Ha estat tancat molts anys, però ara està en rehabilitació gràcies als Fons Next Generation. Això retornarà l’ús públic d’aquesta construcció al barri.
Com és la gent de Navarcles?
Com li deia, tenim orgull de pertinença: l’orgull navarclí. Ens sentim cofois de totes les activitats que fem. Tenim una obra de teatre, “La Febrada”, que es fa cada any i que omple l’auditori tots els dies que es representa. La protagonitza la gent del poble. I en qualsevol cosa que fem, la gent tot s’ho sent com a propi i s’hi implica. La implicació ciutadana i veïnal és molt important i nosaltres la tenim.
Tenim orgull de pertinença: l’orgull navarclí. Ens sentim cofois de totes les activitats que fem
Per què creu que la seva candidatura va guanyar les eleccions de 2023?
Nosaltres vam fer aquesta mateixa anàlisi. I vam arribat a la conclusió que vam guanyar per la pinya que vam fer. L’equip està unit completament. Ens sentim tots amics, amb vincles personals, que actuem tots a la una. I això ho vam traslladar bé a la ciutadania. Compartim una mateixa idea de Navarcles i la vam saber explicar amb molta força. Això va marcar la diferència.
Vam guanyar les eleccions municipals de 2023 per la pinya que vam fer a la candidatura
Quins són els seus projectes prioritaris en aquest mandat?
Com us deia abans, Navarcles està molt ben equipat. I creiem que ja no és el moment de fer grans obres, sinó de millorar el dia a dia amb petites accions. La nostra prioritat és millorar carrers, mobilitats, accessos, enteses entre entitats, fer grups de treball, dinamitzar el comerç…
Tenim el projecte del Mas Aguilar i algunes rehabilitacions de places al barri antic, però, sobretot, volem fer de Navarcles un lloc agradable cívicament, amb entesa entre veïns. Perquè la vida no canvia de cop per una gran infraestructura, sinó que ho fa a base de passes petites.
Ja no és el moment de fer grans obres, sinó de millorar el dia a dia amb petites accions
Quina va ser la primera decisió que va prendre com a alcaldessa?
Al cap d’un mes d’accedir a l’alcaldia, el juliol de 2022, vam patir els incendis al Pont de Vilomara. Van ser dels més grans de Catalunya aquell any. A Navarcles es va decretar emergència i confinament. I recordo que la primera sensació de gran responsabilitat la vaig tenir aleshores. Els operatius treballaven en el foc, però la responsabilitat dins del municipi era tota nostra. Aquests mateixos dies, que hem estat fent xerrades sobre el tema, ho hem estat revivint.
El juliol de 2022, a Navarcles s’hi va decretar emergència i confinament. I la primera sensació de gran responsabilitat la vaig tenir aleshores
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
És complicada. Tenim un baix endeutament, i això és positiu. Però també hem de ser conscients de la limitació de recursos. Tenim un pressupost de 7 milions d’euros, dels quals el 93% es dedica a cobrir la despesa corrent. I això ho ha d’entendre bé tothom: un nivell tan gran de despesa corrent implica necessàriament que tots els nous projectes siguin difícils de tirar endavant. I també ho és enfortir el múscul dels treballadors de l’ajuntament.
Com que coneixíem molt bé la situació, el 2023 vam poder presentar un programa electoral molt realista. Sabíem que no podíem fer grans invents. Més aviat, el que calia fer era enginyeria econòmica per treballar el dia a dia.
Tothom ha d’entendre que un 93% de despesa corrent implica necessàriament que tots els nous projectes siguin difícils de tirar endavant
Quina és l’estructura de l’equip de govern?
Vam decidir governar en minoria i de seguida ho vam fer saber als grups de l’oposició. No volíem prendre decisions per por a governar sols o per fer-nos la vida més fàcil. Així que els vam dir que preferíem anar veient amb qui treballàvem millor, i amb qui trobàvem més interès pel poble i menys per la lògica dels partits. I la porta va quedar oberta a col·laboracions i enteses en el futur.
El cert és que ens entenem força bé amb tots els grups de l’oposició. Hi ha diàleg i no ens podem queixar de l’entesa política que hi ha a Navarcles. Quan hi ha un problema, tots els grups sumen. I això és molt important: que entre tots sumem per tirar endavant el poble. I és una cosa que m’enorgulleix molt, perquè hem pogut acabar amb una política de blocs que hi havia anys enrere.
Ens entenem força bé amb tots els grups de l’oposició. Hi ha diàleg i no ens podem queixar de l’entesa política
Quins grups hi ha a l’oposició?
Junts per Catalunya a Navarcles, el Partit Socialista de Catalunya i Navarcles En Comú – Podem.
I quina és l’estructura professional de l’Ajuntament?
Tenim 105 treballadors, pel fet que comptem amb diversos equipaments municipals grans que cal mantenir: l’auditori, el centre cultural, el centre esportiu, el pavelló, l’escola bressol… A banda, tenim les feines de manteniment, de via pública i tots els serveis de l’Ajuntament. Tots els nostres serveis són municipals.
En quant a promoció econòmica i iniciativa empresarial, fan quelcom?
Nosaltres som conscients d’un problema que tenim al polígon industrial: una gran part no està ocupada. I tot el que podem fer és anar a veure empresaris, i convidar-los a venir. A Navarcles s’hi pot treballar bé i la gent s’implica molt amb les empreses. Però, a la vegada, sabem que la connectivitat és difícil per carretera o per qualsevol mitjà terrestre, i això fa que les empreses s’ho pensin dues vegades abans d’establir-se. No obstant, no deixem de trucar totes les portes i oferir el nostre poble.
D’altra banda, en el nivell micro, tenim el comerç local. La gent d’aquí té moltes ganes d’apostar pel comerç, i nosaltres el dinamitzem molt amb campanyes tot sovint. Enguany hem repetit la campanya del “Comerç de Navarcles ho peta”, amb la participació de la canalla, que ha d’anar aconseguint productes en les diverses botigues i que acaba amb una festa ciutadana i comercial.
La comunicació amb la ciutadania és senzilla a Navarcles?
No tenim problemes en aquest sentit. Tenim un butlletí municipal mensual, amb l’agenda, les darreres notícies, una entrevista distinta amb entitats i persones rellevants del poble… També fem anar les xarxes socials, que combinem amb els mitjans escrits, per allò de la bretxa generacional i per arribar a tots els públics.
I, a banda d’això, passem moltes hores al carrer. Només estem al despatx per fer la feina que toca… Anys enrere vaig sentir dir que en política municipal el pany del despatx havia d’estar tancat. Jo no ho veig així. Crec que la política s’ha de fer al carrer, escoltant els ciutadans, parlant-los de tu a tu en qualsevol moment. I les portes de l’Ajuntament estan sempre obertes a tothom.
Anys enrere vaig sentir dir que en política municipal el pany del despatx havia d’estar tancat. Jo no ho veig així
En què coincideixen els alcaldes i alcaldesses de la zona?
Les problemàtiques s’assemblen molt. Patim manca de recursos i un augment de funcions i responsabilitat, perquè som el primer pal de paller de l’atenció ciutadana. Però els recursos no creixen igual. Per exemple, fa un temps, el canvi de la normativa sobre plusvàlues va fer que els ajuntaments perdéssim ingressos, però l’Estat, que en va ser el gran beneficiari, no va crear cap bossa compensatòria.
Igualment, quan es decreta un augment dels salaris dels treballadors públics (cosa en la que estem d’acord), l’Estat no fa una borsa per ajudar els municipis a cobrir les despeses. La gran demanda de tots els ajuntaments és que la LRSAL canviï i que puguem disposar dels recursos per donar millors serveis a la població.
Creu que el Govern els té prou en compte, a vostès?
Sempre dic que la política s’hauria de fer escoltant els ajuntaments, que som els que coneixem bé la realitat del dia a dia, i aleshores traslladar aquest coneixement a les lleis. Crec que se’ns ha escoltat bastant, tot i que sempre es pot escoltar més.
El fet que ara mateix no hi hagi Govern ens afecta als municipis. Per exemple, quan no es van aprovar els pressupostos de la Generalitat, hi havia una previsió d’inversió en PUOSC que era el doble del que els municipis podíem arribar a invertir per la gent. Però quan es va paralitzar el Govern, l’afectació va augmentar. La política és important en tots els sentits. Totes les decisions, siguin a gran o a petita escala, les acaben entomant els ajuntaments.
La política és important en tots els sentits. Totes les decisions, siguin a gran o a petita escala, les acaben entomant els ajuntaments
