Abans d’entrar en política va formar part de l’associacionisme. Amb 18 anys volia fer més coses pel municipi i calia influir en la política per a poder-les fer. Un dia van parlar amb els partits polítics al consistori sobre la poca sensibilitat que hi havia cap els joves, i van preferir fer una llista.
“La situació política s’ha enverinat molt, i això és un mal símptoma, perquè no trobarem gent bona per a les llistes dels ajuntaments”
“Intento aplicar a l’ajuntament el mateix que a casa meva: si ingressem cinc, en gastem quatre o cinc, però no sis, perquè sinó venen els desequilibris”
“El lideratge d’alcaldes i alcaldesses és importantíssim; assumeixen com a pròpia la política de residus i dialoguen amb els conciutadans sobre com millorar la recollida”
“Tots els municipis de Catalunya hem de crear un escenari a on el ciutadà pagui per la brossa que produeix: si recicles molt, pagaràs menys, i si ets un mal reciclador, pagaràs més”
“Hi ha hagut, per desgràcia, molts ajuntaments que ho han passat molt malament econòmicament, fruit d’una certa irresponsabilitat o irreflexió. Tothom voldria tenir un munt de coses, però hem de ser conscients que de vegades has de dir ‘no’. I als ajuntaments, als alcaldes, ens costa dir ‘no’”
“Tinc clar que el president (Torra), conjuntament amb el seu govern, farà grans coses i farà parlar. No és un president que estigui per fer buit sinó per treballar pel país conjuntament amb el president Puigdemont i la gent que tenim a l’exili”
Va estudiar Ciències Econòmiques i Empresarials. Quines varen ser les seves motivacions per entrar al món polític?
Les meves motivacions eren només associatives. Hem de tenir en compte que l’ajuntament és una gran eina per fer coses, i més en una comunitat com la nostra, que no arribem als 600 habitants. Anys enrere, era un ajuntament anquilosat. Més enllà de recollir la brossa, o de subministrar l’aigua, o tenir els carrers nets, el paper dinamitzador econòmic, ambiental, i turístic de l’ajuntament, és important. Per això vam pensar que calia ocupar l’ajuntament, per fer coses.
És alcalde de Riudecanyes des del 1995. Quina és la millor lliçó que ha après durant la seva governança?
Que el millor és envoltar-te de gent bona, en dos nivells: un, amb la teva llista, amb companys i companyes bones, que t’aportin, que sumin, perquè un bon lideratge és rodejar-te de gent capaç i que aporta idees. Una llista municipal no és una imposició d’un cabdell amb la resta de tropa que li segueix, sinó que és una suma de persones. D’altra banda, envoltar-te dels millors tècnics. Jo he vist grans alcaldes i alcaldesses fracassar per tenir un mal equip tècnic administratiu a l’ajuntament.
Va fer un Màster en Direcció Pública, quins valors creu que ha de regir una direcció pública òptima?
La direcció és intentar fer el màxim possible amb els menors costos possibles, i tenir clar que el diner públic és el diner de tots, que moltes vegades això s’oblida. També vol dir dedicar hores d’aprenentatge, de desenvolupament projectes i de ser sempre actiu.
Són els mateixos valors que els que conformen la seva manera de fer a l’hora de governar l’alcaldia?
Sí. En política no val tot i hi ha distints tipus de valors, com ara els personals. I aquests inclouen ajudar tothom, t’hagi votat o no. També ser pròxim, posar-te en el lloc de la persona que et ve a veure amb temes personals, professionals, tècnics, etc, i intentar buscar solucions. Ser molt recte a l’hora de complir la llei, i sobretot ser un gran dinamitzador. Pensar, quan acabes un projecte, en quin altre has de fer, perquè, per mi, la gran vocació de ser alcalde en un ajuntament és ser el primer comercial del meu municipi. La capacitat de dinamització d’un ajuntament, d’un equip de govern, marca la vida del propi municipi.
Creu que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de Ciències Polítiques per a exercir d’alcalde?
Com tot en la vida, quanta més formació, més enriquiment personal. Però també tinc clar que he conegut persones de gran capacitat intel·lectual que no tenien cap carrera, i a la inversa: gent que té carrera però que no està capacitada per estar al capdavant d’un ajuntament.
L’any 2011 l’aleshores Conseller Recoder va confiar-li la direcció de l’Agència Catalana de Residus. A dia d’avui, quin balanç en fa?
Molt satisfet. Han estat set anys complexos però l’objectiu que tenia com a director era conscienciar els 948 ajuntaments del país, consells comarcals i mancomunitats, que el tema del reciclatge no és un tema menor, i des del govern els demanem que ho vegin com a propi. Hi ha tot un seguit de mecanismes legals i fiscals, un tema d’un cànon, però sobretot molt de diàleg. És la capacitat de dialogar amb el món local per avançar amb els objectius de reciclatge, de prevenció de residus, d’implantació d’infraestructures… Jo tinc molt clar -i això ja ho deia el president Pujol- que el Sindicat d’alcaldes i alcaldesses és molt perillós. És un Sindicat que no té color polític sinó vocació de defensa dels seus municipis. Per tant, segons quines coses els afectin, si pactes i dialogues, te’n sortiràs.
Quins consells podrien ajudar als municipis per afavorir i progressar amb la política de gestió de residus?
Primer, que li donin importància. Aquí el lideratge d’alcaldes i alcaldesses és importantíssim; que assumeixen com a pròpia la política de residus i que dialoguin amb els seus conciutadans sobre com millorar la recollida. Un dels missatges importants és que hem de repensar els sistemes de recollida, i anar cap al porta a porta amb xip. Quan diem que els ajuntaments ens hem d’ajudar a fer polítiques de reciclatge és perquè significa estalviar matèries primeres, retornar el cicle econòmic estalviant energia, recursos, etc. És un tema clau.
I com s’ajudaran entre els municipis?
Canviant les ordenances, els plecs de recollida de residus, i determinar una fiscalitat innovadora, el que anomenem ‘pagament per generació’. És a dir, tots els municipis de Catalunya hem de crear un escenari on el ciutadà ha de pagar per la brossa que produeix: si recicles molt, pagaràs menys, i si ets un mal reciclador, pagaràs més.
Nascut a Riudecanyes. Què li diria a un foraster perquè hi vingués a viure?
Que és un lloc privilegiat. Som una petita comunitat amb 800 anys d’història, que estem a 10km del mar i que tenim la muntanya i el Priorat a 22km. Es viu bé, hi ha qualitat de vida, és un poble molt acollidor i sobretot molt actiu on hi fem moltes activitats; el nombre d’entitats és molt gran.
És un privilegi poder viure la tranquil·litat de l’entorn natural, de desconnectar quan arribes amb el cotxe, passejant per l’embassament, pujant fins el castell… Però alhora tens una ciutat com Reus a quinze minuts, pots anar-hi a comprar, anar al teatre, al cinema… Tens la platja a un quart d’hora més, a Cambrils, que és la nostra platja natural, i tens Barcelona a una hora i quart en cotxe.
Fa quinze anys érem 600 habitants i avui en som uns 1.200, amb una diversitat cultural de més d’una vintena de nacions que viuen a Riudecanyes.
Tenen indrets emblemàtics al municipi com el castell, la parròquia de Sant Martí, el pantà… Què representen pel municipi?
La riquesa de la nostra història. Com que som una comunitat de 800 anys, evidentment tenim uns elements que són molt singulars i que no només són representatius a Riudecanyes, sinó de tot el territori.
El Castell d’Escornalbou és del segle XIII, amb un passat interessant. Sorprèn trobar un castell a 20 km del mar, amb unes vistes espectaculars, si el dia és bo.
Tenim un bon patrimoni al nostre municipi. La història dels carrers amb els dies de la setmana, l’església de Riudecanyes del segle XVI…
Sumem valors patrimonials com l’embassament, el castell, o l’església, i valors naturals del paisatge com les caminades, turisme familiar, bicicleta de muntanya… A més dels valors gastronòmics: l’oli d’oliva també és per nosaltres un element singular, amb el centre d’interpretació que tenim, i aquest valor que ens vincula amb la terra.
En què es basa la qualitat turística del municipi?
Com deia, jo crec que els ajuntaments ens hem de vendre, buscar la nostra marca, i buscar el nínxol de marca. Tenim clar que tenim diverses singularitats que donen qualitat turística al municipi: proximitat al mar, valors naturals, patrimonials, i l’oli, que és un element singular i de qualitat. Volem vincular la imatge de Riudecanyes amb la qualitat, perquè la nostra Cooperativa és de les històricament exportadores des dels anys 90, amb un seguit de premis internacionals. Fins i tot fem l’oli per en Xavier Pellicer, un cuiner català de prestigi internacional.
L’oli deu atraure els forasters…
Aquí hi ha vingut gent de països europeus, asiàtics i americans per veure d’on sortia l’oli de Riudecanyes. Fruit d’això, en aliança amb la Cooperativa local, oferim els tastos als esmorzars d’oli. Molta gent vol saber d’on ve l’oli, volen veure in situ on es recullen les olives, i esmorzar en plena natura amb les olives i conèixer el procés d’elaboració…
Tenim clar que apostar per l’òleo-turisme és important perquè ens afecta potenciant a nivell local que hi hagi més de 200 places d’allotjament de turisme rural, per exemple. La suma de la ubicació i la singularitat nostra, fa que hi ha hagi ofertes molt interessants.
L’hem de tastar ja…! Quines mesures impulsen des de l’ajuntament per a la creació de llocs de treball, o de cursos formatius…?
Per les nostres petites dimensions, evidentment no tenim prou capacitat. Busquem sumar amb iniciatives de formació que pugui fer la Diputació de Tarragona o el Consell Comarcal. La Diputació té un programa molt interessant que es diu ‘Emprèn’ que incentiva emprenedoria a diferents nivells. Temps enrere, hi havia un altre programa del Consell que va permetre facilitar inversions a un seguit d’emprenedors locals. Tot el que sigui bo pels qui emprenguin ens interessa i ens satisfà.
Com es troba l’estat financer de l’ajuntament?
Molt bo. Tot i que hem passat èpoques dures, el 2018 acabarem amb un deute nul, i estem pagant els proveïdors en menys de deu dies. Com que, per formació professional, sempre he tingut vinculació als temes de la gestió econòmica, sempre he estat molt curós. Intento aplicar a l’ajuntament el mateix que a casa meva: si ingressem cinc, en gastem quatre o cinc, però no sis, perquè sinó venen els desequilibris. Hi ha hagut, per desgràcia, molts ajuntaments que ho han passat molt malament, fruit d’una certa irresponsabilitat o de la irreflexió. Tothom voldria tenir un munt de coses, però hem de ser conscients que de vegades has de dir que no’ I als ajuntaments, als alcaldes, ens costa dir ‘no’.
Com la seva administració i la ciutadania busquen maneres de col·laborar a través de la tecnologia?
Tenim clar que el futur serà electrònic, anem cap a l’e-administració i, en principi, a l’octubre el paper desapareixerà de l’administració catalana. Nosaltres tenim diferents vessants: una, ens hem adherit com a voluntaris per a provar diferents paquets que afegirem a l’administració electrònica, ofert per la Diputació de Tarragona. I, després, des de l’e-padró -un padró que és instantani-, fins temes de tramitació, l’e-notum de la Generalitat, l’e-pregó, o l’eacat, que és la relació electrònica que tenim amb el govern de Catalunya…
També utilitzem les xarxes socials per comunicar amb els ciutadans. I d’altra banda, amb el tema de la brossa, hi ha un sistema que podrà tenir el ciutadà via aplicació. A Riudecanyes tenim el sistema de pagament per generació, som un dels cinc municipis que fem aquest tipus de pagament, i un sistema de xip que controla el cubell, i podrà fer un seguiment de les seves lectures que fa el camió de la brossa.
Deu n’hi do… Ara que ho comenta, com porten el tema de la gestió de residus al propi municipi?
Des de l’any 2000 tenim un sistema que és el porta a porta. Tres dies a la setmana tot l’orgànic, dos dies envasos, i un dia altern treu o cartró o resta. Fins l’any 2017 hi havia dues taxes: 112 euros l’any i 132 l’any. Des de l’1 de gener del 2018 hi ha un sistema de tarificació per participació. Si recicles més, pagues menys taxes. La tarifa és flexible: si recicles molt pots pagar uns 80 euros l’any, si ets un reciclador mitjà, uns 110-120 euros, i si no recicles, 250 euros. Això ja motiva a reciclar.
Parlem ara de la situació a l’alcaldia. Sent alcalde des del 1995, ha canviat gaire la manera de governar el municipi comparant a dia d’avui?
El món ha canviat molt des del segle XX fins ara, en diferents nivells. Primer, la percepció que té la ciutadania de la figura de l’alcalde o del regidor/a. Abans, la gent veia els que estaven a l’ajuntament com una gent que es dedicava a fer coses pel seu municipi, amb una actitud molt lloable de dedicació. Ara, pels casos de corrupció i la conflictivitat política, la imatge ha deteriorat molt. I fins i tot sents a dir que si estàs a l’ajuntament és perquè tens algun interès.
La situació política s’ha enverinat molt, i això és un mal símptoma perquè no trobarem gent bona per les llistes dels ajuntaments. La vocació de servei i dedicació dels municipis és la mateixa. Només ha canviat el paper de l’ajuntament, que ara està més enfocat als serveis, i a fer dinamització econòmica i social, ajudar a les entitats, captar inversions, i ja no està tant centrat en les infraestructures com abans, que eren una necessitat major.
Comenta que durant una època es van focalitzar en la infraestructures. De quina és de la que està més orgullós?
A nivell personal, de l’escola nova. En teníem una d’antiga i magnífica, però era petita, i calia dignificar-la. L’altra cosa que he deixat pel final del mandat és arreglar els carrers del nucli històric, tant allò que no es veu (com ara el clavegueram o l’aigua), com també dotar-lo d’un cert encant estètic. I a finals d’aquest any posarem per fi l’enllumenat a la urbanització històrica.
Es presenta a les properes eleccions?
Ho estem reflexionant.
Quins serien els reptes prioritaris per a la propera legislatura, en cas de presentar-se?
Evidentment, acabar els serveis a les urbanitzacions. Estem satisfets amb els serveis però tenim l’assignatura pendent de crear un espai d’interpretació per a conèixer el passat de Riudecanyes. I d’altra banda, volem destinar totes les energies a la dinamització. La Diputació ens ha presentat un projecte molt interessant de dinamització patrimonial i natural; i també s’ha de dinamitzar alguna infraestructura com l’ampliació del Parc de la Salut, i la gent gran. A nivell local, fer activitats que moguin a la gent i al visitant. Tenim la Festa Tastaverd, i des de Sant Joan fins l’octubre hi ha un seguit d’activitats lúdico-culturals per atraure la gent.
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
Jo sóc un mal exemple per aquestes coses, porto 24 anys com a alcalde. És un tema molt delicat. En principi no, perquè entenc que si tu tens projectes, si vas renovant el teu equip i la gent confia en tu, la gent em pot votar o no. Jo sento la mateixa il·lusió que el primer dia. D’altra banda, tinc clar que algun dia he d’acabar, canviar es bo, hem de ser capaços de generar regeneració.
I vostè ampliaria les legislatures?
Sí, soc partidari d’ampliar-les a sis anys amb una limitació de dues o tres, perquè entenc que quatre anys és just. D’altra banda, jo voldria també una altra millora com a França. En quant el sistema electoral, jo aposto pel sistema francès, amb el model de dues voltes. Evites governs inestables i pactes escandalosos.
Doncs anem a les preguntes d’àmbit nacional. Quina lectura pot fer de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
El país està sortint de la situació, el President ja ha pres possessió. Necessitem dirigents amb un govern estable. El país té molts reptes, però sobretot segueix avançant. Hem de fer República, i tinc clar que el país ara ha d’aconseguir un estatus d’independència. Evidentment ho hem de fer tots junts per un futur bo per a tothom, ho hem de treballar, perquè tinc clar que la independència no és un tema de si ets independentista o no, sinó de drets.
Què li sembla el recent nomenament de Quim Torra com a president de la Generalitat?
Ja havia tractat amb ell per diversos temes. És un professional que va deixar la seva carrera per vocació intel·lectual, i que els intel·lectuals estiguin al servei de la política és interessant. És una persona culta, preparada, amb grans valors. Tinc clar que el president, conjuntament amb el seu govern, farà grans coses i farà parlar. No és un president que estigui per fer buit sinó per treballar pel país conjuntament amb el president Puigdemont i la gent que tenim a l’exili.
Un concepte que ara té molt de ressò és el de la participació ciutadana. Què fan per crear un bon feedback i dinamisme social?
És un gran mite, tots patim molt per la participació. En el seu moment hem fet des de passar enquestes, fer allò que dèiem: ‘Fes d’alcalde’ i on tenies uns euros per gestionar i la gent deia què volia fer, sovint fem reunions informatives… El que no hem provat a nivell electrònic és algun tipus d’enquesta permanent de consultar al ciutadà com veu les coses. I una altra assignatura pendent és provar això del pressupost participatiu, que n’informo bastant però veig que la participació és bastant baixa.
Quina valoració fa de la qüestió d’obtenir ajuts i programes europeus amb temes vinculats amb el medi ambient o gestió de residus?
El que estem veient els municipis petits és que hem d’anar amb paraigües més grans. La Diputació presenta un FEDER i fem una autorització a Riudecanyes amb fons europeu; amb temes ambientals, de biomassa, d’eficiència energètica, gestió de residus… És a dir, podem crear oportunitats que ens obliguen a treballar més conjuntament. Els ajuntaments hem de fer massa crítica perquè és clar que encara necessitem algun tipus de suport econòmic, d’Europa o del govern català.
