La bonificació del tram no resol les crítiques d’una comarca que continua veient “insostenible” desplaçar-se a Barcelona, malgrat la dinàmica oposada a Europa
Mentre que Europa s’omple de peatges, Catalunya els treu. Després de l’eliminació massiva dels trams de titularitat estatal el passat 2021, el Govern va aprovar el passat estiu la gratuïtat de 2 punts més: la C-16, que uneix Terrassa i Manresa, i la C-32, entre Sitges i el Vendrell. La mesura entrarà en vigor a partir del 4 de novembre, i no ha deixat satisfeta a ningú. “És totalment insuficient”, critica a VIA Empresa Neus Lloveras, presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). Per la seva banda, els partidaris de continuar la tendència europea titllen de “populista” la decisió, ja que “no ataca la problemàtica real”.
Fins ara, un cotxe a la barrera de Manresa pagava 9,31 euros sense descompte. En el cas de la C-32, la barrera de Cubelles baixa als 4,81 euros i la de Calafell a 0,75 euros. La Generalitat ha estipulat, però, que només gaudiran d’aquesta bonificació del 100% aquells que efectuïn viatges d’anada i tornada en un interval de 24 hores, i sempre de dilluns a divendres no festius. A més, cal tramitar un registre previ al web d’Aucat i fer servir un sistema de pagament dinàmic (Via-T o l’app gratuïta Satelise). En el cas de la C-16, les motocicletes hauran d’esperar al 16 de desembre a causa d’un “procés d’adaptació tecnològica”.
La idea inicial del Govern, presidit aleshores per Pere Aragonès, era “descongestionar” les vies convencionals dels 2 punts (la C-55 i la C-31), a més de “reduir-ne la sinistralitat”. Però la lluita per la gratuïtat de la C-32 no és nova. La Plataforma per la Mobilitat va organitzar diverses manifestacions durant la passada dècada, donat que aquesta autopista és especialment problemàtica pels veïns del Baix Penedès. Tot i això, el seu desig no era acabar només amb aquest peatge, sinó també amb el de Vallcarca, situat entre Castelldefels i Sitges. Aquí, la tarifa s’enfila als 8,05 euros per a un cotxe convencional.
El Baix Penedès, tota una vida pagant peatges
“El flux més gran de trànsit i persones és el que ve de Barcelona cap al Garraf i el Baix Penedès, i aquest és el que passa per Vallcarca”, denuncia Lloveras. La presidenta de la FEGP recorda que no només els han fet cas omís, sinó que “van tornar a augmentar les tarifes a principis d’any”. No obstant això, aquesta variació dels preus s’emmarca en un context d’increment de tots els peatges de la Unió Europea (UE) a inicis del 2024.
Lloveras: “Les persones que treballen als hospitals i serveis mèdics els caps de setmana o bé han de pagar o fer molt tomb per agafar l’AP-7”
Pel que fa a les noves bonificacions, Lloveras recorda que “no s’apliquen a les furgonetes ni vehicles de transport, ni tampoc durant els caps de setmana”. Cal dir que alguns comerciants de la comarca havien apostat per mantenir la gratuïtat també dissabtes i diumenges per estimular l’economia de la vegueria. A més, la FEGP fa anys que treballa amb els diferents consellers de Mobilitat. Però els seus esforços no han assolit un canvi significatiu, més enllà d’aquestes bonificacions o l’anterior gratuïtat dels peatges de Cubelles. “Les persones que treballen als hospitals els cap de setmana o bé han de pagar o fer molt tomb per agafar l’AP-7”, lamenta la presidenta.
Els treballadors dels dies festius, però, no són els únics afectats. “Les empreses i els serveis mèdics del Baix Penedès tenen moltes dificultats per trobar personal precisament per aquesta barrera que suposa el peatge de Vallcarca”, insisteix Lloveras, que indica també els “molts accidents” de l’AP-7 com un altre afer que els preocupa.
El “viacrucis” de Rodalies: una solució descartada
El gran problema pel Baix Penedès és que no hi ha una alternativa de garanties. Malgrat que Rodalies disposa de diverses aturades a les diferents ciutats de la comarca, el servei presenta avaries constantment. L’exconsellera de Territori, Esther Capella, ja va admetre “mancança de fiabilitat” del transport públic al Baix Penedès, fet que estimula a la gent a agafar el seu vehicle personal.
Lloveras ho ratifica: “Rodalies hauria de ser un metro cap a Barcelona i és un viacrucis per a nosaltres”, protesta. “Quan jo era jove, trigàvem mitja hora per arribar-hi i ara les avaries allarguen el viatge a una hora” afegeix. A més, la FEGP també recorda que no existeix una bona xarxa d’autobusos interna a la vegueria. “No hi ha cap línia que connecti l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, i això provoca que tots els desplaçaments s’hagin de fer en cotxe”, assegura. Tot plegat deixa gairebé fora de joc a qui no disposi d’un vehicle personal.
Els peatges, una qüestió d’estat
El debat sobre els peatges no només se centra en comarques com el Baix Penedès. El passat 2023, Brussel·les va demanar al govern espanyol implantar barreres de pagament com a condició sine qua non per poder rebre els fons Next Generation. Finalment, l’executiu de Pedro Sánchez va aconseguir sortejar aquesta mesura a canvi de comprometre’s a augmentar la seva inversió en la xarxa ferroviària.
“La moratòria va ser una trilerada de Sánchez”, critica Xavier Roig, enginyer i assessor empresarial. “Les autopistes s’han de pagar directament o indirectament, perquè Catalunya és un territori de pas i tots els que hi passen no paguen, cosa que genera un cost”, afegeix. Una queixa que comparteix Àlvar Garola, membre de la Comissió d’Economia Territorial i Urbana del Col·legi d’Economistes de Catalunya: “Quan eliminem un peatge, el pressupost públic assumeix aquesta despesa”, indica.
Garola: “Es podria haver impulsat un consorci que permeti gestionar les vies de gran capacitat com són autopistes i autovies”
Garola considera una “oportunitat perduda” l’eliminació de les barreres de l’A-2 i l’AP-7, ara fa 3 anys. Des del seu punt de vista, es podria haver estructurat “un sistema de pagament que financés aquestes vies i que fos independent de les empreses concessionàries”. Però ni la Generalitat ni l’Estat van plantejar cap alternativa. Cal dir, però, que el Govern només tenia poder sobre les vies internes. Tot i això, Garola creu que es podria haver negociat un acord amb Madrid. “Potser es podria haver impulsat un consorci que permeti gestionar les vies de gran capacitat com són autopistes i autovies”, remata.
Per la seva banda, Roig titlla la qüestió de “populisme” que s’ha fet servir des de casa nostra. “ERC va començar comparant-nos amb Extremadura, on no hi ha peatges, quan podria haver-ho fet amb París, on sí que es paguen”, apunta. Per aquest motiu, l’assessor veu “una mala notícia” l’eliminació dels peatges de la C-16 i la C-32, encara que per un motiu totalment diferent dels veïns del Baix Penedès. “Si la gent no vol pagar, que viatgi d’una altra forma. Les coses que es fan servir s’han de pagar”, sentencia.
En aquest sentit, Roig veu “lògic” que la UE demani implantar peatges perquè “no hi ha un finançament europeu” per les autopistes continentals, a causa del mercat únic. “El problema d’arrel que no s’afronta és que aquí tenim salaris baixos. Si això no es planteja al nord d’Itàlia o al sud de França, per què sí que ho fem nosaltres?”, qüestiona. Més enllà de les eliminacions dels trams de pagaments, el debat sobre finançament de les carreteres és més viu que mai, i suposarà un veritable peatge a pagar per als diferents governs dels pròxims anys.
Carlos Rojas. Periodista / AMIC redacció
