Capital de la comarca del Pla d’Urgell, Mollerussa és una població de poc més de 7 km2 que té gairebé 14.000 habitants. La població té el seu origen en una casa de parades al camí reial de Barcelona a Lleida, reglamentat ja en temps de Jaume I. El seu nucli tradicional conserva en part l’estructura de l’antiga vilaclosa, amb la plaça Major al centre, on hi ha una petita Capella de Sant Isidori (segle XVI), la plaça de l’Ajuntament i l’Església de Sant Jaume. L’arribada del ferrocarril, al 1861, i la seva situació central respecte al Pla d’Urgell van fer de la població seu de l’administració del nou Canal d’Urgell i del Sindicat de Regants, fets decisius en el desenvolupament dels sectors comercials i de serveis. Des del 1975 té el títol de “ciutat”.
“Si hi a la política no t’hi poses per vocació, millor que pleguem, perquè per damunt de tot, has de tenir molt clar quins són els teus ideals, i aquests han de passar necessàriament per millorar la societat”
“La política pot encara resoldre moltes injustícies, i bona part de la crisi mundial que estem patint és perquè la globalització només ha tingut en compte el poder econòmic, i no d’altres forces que podrien ajudar a l’equilibri”
“Les ciutats mitjanes han assumit un grau de competències que no es correspon amb la qualitat dels serveis que s’han de prestar. S’ha creat una societat del benestar, i amb el que tenim no podem aguantar-la”
Porta només dos anys com a alcaldessa però se la veu molt dedicada.
És que al darrera hi ha d’haver una vocació. Dedicar-se a la política ho hauria de portar. Si hi ha algun altre interès, doncs millor que pleguem, perquè per damunt de tot, has de tenir molt clar quins són els teus ideals, i aquests han de passar necessàriament per millorar la societat. Sí, la política, com tot, té les seves coses bones i les seves dolentes, i és cert que ara no té massa bona imatge, però precisament per això cal treballar encara més, per a què es vegi que és una feina de servei.
Creu en la política, doncs.
Sí, la política pot encara resoldre moltes injustícies, i bona part de la crisi mundial que estem patint és perquè la globalització només ha tingut en compte el poder econòmic, i no d’altres forces que podrien ajudar a l’equilibri. I aquestes forces són la política entesa en les seves diferents fórmules, sigui en governs o en ONG’s. Crec en els seus principis per treballar en l’interès social.
Vostè tira molt amunt. Potser la política municipal no està tan mal vista.
Sí, però tot s’acaba ficant en un mateix sac. I per definició, sembla que tots els polítics siguin corruptes i només s’hi estiguin pel poder que representa. Però no, cal que netegem una imatge de la política que tampoc no es correspon amb la realitat, i sovint sembla que si et dediques a ella, ja perds credibilitat. Penso que cal reivindicar una part de la política, la que té clars els seus principis i defensa un servei a la ciutadania.
Una ciutadania que en el seu cas és ja considerable. Mollerussa té una important densitat de població.
Sí, tenim uns 14.500 habitants, que van oscil·lant a causa de la immigració. Aquests darrers 5-6 anys, hem crescut amb els nouvinguts, incrementant la població en prop d’un 40%, el que no és pas poc. I en aquesta població, cal tenir en compte que el 30% és immigrant, amb una comunitat, l’àrab, prou important amb tres entitats dedicades a aquest col·lectiu. També cal tenir present que, gràcies a la immigració, la població no està envellida, com a les zones agràries rurals tradicionals.
Una part de la població, però, estarà vivint una situació econòmica difícil.
Sí, estem en un moment important, una mica preocupant i també incert, com a tot arreu. La crisi fa que hi hagi moltes persones a l’atur i la població que més afecta és precisament aquesta, perquè té les feines de més baixa qualificació. Aquí, com a tot arreu, hi ha empreses importants de construcció que donava feina a molta gent. Però ara això s’ha acabat, i per tant, als Ajuntaments se’ns presenta una situació delicada: la d’afrontar com es resolen les creixents necessitats d’un munt de famílies amb una situació precària.
Hi ha sinèrgies amb d’altres municipis per mirar d’alleugerir la situació?
Els que podem tenir més problemàtica som els caps de comarca, perquè és on hi ha concentrada una major població. Hi ha converses, sí, però no hi ha fórmules màgiques, i molt em temo que estem entrant en una època en la que haurem d’improvisar, d’esforçar-nos en trobar solucions, de posar tots els mitjans que calgui per evitar situacions dramàtiques com les que ja estem vivint.
Tot deu passar per tenir més recursos.
La lluita pel finançament és el que més costa als ajuntaments. Mollerussa és capital de comarca, i com gairebé totes les capitals, el volum de competències que hem assumit no es correspon amb la qualitat dels serveis que s’han de prestar. S’ha creat una societat del
benestar, i amb el que tenim no podem aguantar-la.
Un estat que ens ha tornat molt exigents.
Sí, avui per exemple una mare m’ha vingut a demanar que ampliéssim l’horari de la llar d’infants perquè el seu treball no li lligava, o un altre dia una persona volia el contenidor més avall del seu carrer perquè davant de casa li molestava.
Hi ha situacions més preocupants. L’atur, per exemple.
Evidentment. Als ciutadants els hi preocupa això i l’habitatge. Pensi que a Mollerussa s’ha construït molt desmesuradament, i com a tot arreu, els preus han crescut també desproporcionadament. I ara passa que hi ha molta gent estan entrampats amb hipoteques molt elevades que no poden assumir. I els ajuntaments som l’administració més propera, i per tant, la que rep més peticions, demandes i queixes.
És part de la seva feina.
I ha de ser així. Som aquí per això i hem d’escoltar al ciutadà. I aquest contacte directe és el més maco de ser alcalde, i m’agrada quan el ciutadà et ve a veure o te’l trobes pel carrer i et comenta allò que el preocupa. Estem en un nivell molt planer, oberts a tot.
I no li agradaria donar el salt?
Jo estic dedicada a la política municipal. M’ha costat molt arribar-hi i m’hi trobo molt a gust, així que no tinc massa pretensions d’anar més amunt. M’agradaria poder continuar el projecte com a mínim una altra legislatura perquè aquesta està sent difícil i, per tant, no podrem portar a terme tots el projectes que tenim planificats. Una administració és un aparell molt lent, que planifica amb molt de temps, i és lògic que un projecte de govern no el puguis portar en només quatre anys.
Què destacaria dels dos primers anys de legislatura?
Quan un nou equip de govern assumeix l’alcaldia, acostuma a endreçar la casa. Pagar deutes pendents, resoldre reparacions urgents, i prioritzar. I entre els projectes que estan en marxa, hi ha els pisos socials de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, l’Arxiu Comarcal, el Museu de Vestits de Paper, i els diners que s’han inclòs en el fons d’inversió estatal, que els destinem a diversos equipaments.
Hi haurà diners que destinaran als pavellons firals. Són importants, aquí.
Molt. Les fires ajuden a pensar en projectes de futur i promoció econòmica. I per això cal tenir-ho adequat a nivell d’instal·lacions i equipaments. Cal tenir en compte que tenim onze fires i d’altres convocatòries, com el Saló del Llibre Infantil i Juvenil, o les Desfilades de Modes, a les que cal donar resposta.
Les fires generen força riquesa.
A mi m’agrada dir que el motor econòmic de Mollerussa són les fires i aquest any en tenim tres de noves. Però també hi ha altres convocatòries, com una programació cultural i festiva prou important, l’Humoris Mollerussa, un festival de teatre d’humor i infantil, o una mostra de cinema català. Volem que aquests esdeveniments es converteixin en referents a Mollerussa.
Les fires atrauen molta gent.
I no només això. Tot això comporta també una potenciació dels serveis de restauració i allotjament, i des de l’equip de govern hem volgut potenciar tot això, on també s’inclouen fires, mercats, comerços i establiments nocturns d’oci. Hi ha programat un viver d’empreses, oficines de promoció econòmica, i altres elements. D’acord que ara amb la crisi haurem d’anar una mica més a poc a poc, però la idea és anar fent.
Hi ha una avantatge important: Mollerussa està ben comunicada.
Podria estar-ho més. Hi passa l’autovia, però per tren no estem ben comunicats. Hi ha la via Lleida-Manresa que està bastant obsoleta, tot i que per part del Govern s’hi va fer una inversió important per arreglar-la, per anar de Mollerussa a Lleida. Però falta més freqüència de pas. Nosaltres confiem en aquest pla de la Generalitat que és l’eix transversal ferroviari, que passarà per on hi ha l’autovia i ha de permetre comunicar-nos amb Girona en tres quarts d’hora, però també amb d’altres ciutats importants.
Però tenen l’AVE a prop.
Si, a Lleida hi ha l’AVE, però t’hi has de traslladar. La il·lusió que tenim i en la que hi estem treballant, és la connexió de tots els caps de comarca amb Lleida amb unes freqüències que facin la zona dinàmica. I no només cal perfeccionar el tema del tren. Amb autocars, per exemple, hi ha molta connexió amb Lleida però amb Balaguer i Barcelona, no. I les combinacions que s’han de fer cal arreglar-les.
Les capitals, ja se sap. Són el punt de referència.
Sí, tots depenem de Lleida, l’Administració principal està allí. També hi ha el tema sanitari, jutjats, tot i que en el sector serveis cada vegada s’està descentralitzant més. A la passada legislatura, per exemple, el Departament de Sanitat de la Generalitat va fer una inversió important per la qual al CAP de Mollerussa hi ha 16 especialistes, així que la gran majoria de visites les pots fer sense desplaçar-te.
Hem parlat de serveis. Què tal la societat civil?
Mollerussa és molt dinàmica, molt emprenedora, amb moltes associacions, clubs esportius i entitats culturals. Sempre hi ha hagut molt neguit, i això s’ha acabat d’una manera o altra reflectint.
Hi ha il·lustres fills i filles de Mollerussa. I empreses importants, també.
Sí, l’empresari Antoni Brufau és potser el més conegut. Tenim empreses que són també molt importants com Prefabricats Pujol i Nufri, que són referents a nivell nacional. el cert és que tenim la sort de tenir un empresariat autòcton que es difícil que es deslocalitzi i la prova d’això és que totes són molt estables. I no hem parlat de les empreses i mitjanes empreses, que són les que donen una important solidesa a la comarca.
I l’agricultura? segueix sent un dels motors econòmics del municipi?
Home, en si la ciutat en si no és molt agrària perquè tenim un terme molt petit, però és el cap de comarca d’una comarca rica en agricultura i molts vivim a través dels serveis que porta aquest sector, com la ramaderia. Mollerussa és capital gràcies a tota aquesta sèrie d’elements: els dels sectors primaris i terciaris.
Tornem a l’Alcaldia. Quines qualitats creu que s’han de tenir per a què els ciutadans hi confiïn?
Penso que tot està molt lligat amb el què hagis fet abans de ser alcalde. La trajectòria de dedicació amb un grup de persones que t’han acompanyat és la millor tarja de presentació per dedicar-te a una tasca com aquesta, de servei. I penso que el millor és anar treballant en una línia, fabricant un programa, esforçar-se per a què tot vagi funcionant. Cert és que ara estem treballant molt més del que caldria, però això ho estem fent tots. I ja veurem d’aquí a dos anys si ho hem fet bé o no.
