Joan Pera i Jaume Martí, durant l’entrevista.
_______________________________________________

Per Pera i Martí, la comunicació és el resultat de la combinació dela paraula (un 7%), l’entonació (un 38%) i l’expressió física (un 55%!), i aquestes eines són vàlides no només vàlides per a polítics o gestors municipals, encara que, naturalment, són els que poden treure més profit, donada la seva necessària projecció pública

Cinquanta anys més tard, el tema continua estant ben vigent, i és per aquest motiu que a Alcaldes.eu us convidem a reflexionar sobre la comunicació i de com transmetre-la. I per això hen contacatat amb Joan Pera i Jaume Martí. El primer és sobradament conegut com actor de televisió i teatre, a banda de ser la inconfusible veu de Woody Allen des de finals dels vuitantes, quan va morir Miguel Ángel Valdivieso. Pel que fa a Jaume Martí, és psicòleg especialitzat en el món de l’esport, i ha fet multiples cursos que han servit a professionals per millorar el seu rendiment en diverses activitats. Els dos formen una parella docent que té per objectiu millorar la capacitat de comunicació i expressió dels seus alumnes, entre els quals hi ha alcaldes i gestors municipals.

La idea va sorgir del propi Martí: després de fer uns cursos a alguns exjugadors del Barça em vaig adonar que en general, hi ha un buit a la societat a l’hora de tractar de millorar la capacitat expressiva i comunicativa de molta gent, i no només d’esportistes. I és llavors quan va contactar amb Joan Pera, actor amb una extraordinària capacitat per connectar amb el públic i amb l’audiència.

El propi Pera ens comenta que la idea el va sorprendre: els que ens dediquem a això del teatre i l’actuació en general, ho tenim molt per la mà, però te n’adones que sí, que falta formació per part de molta gent que ocupa càrrecs de responsabilitat i que hauria de tenir les eines suficients com per moure’s amb comoditat en el terreny de l’oratòria, de l’expressió i de la comunicació en general.

Els cursos que imparteixen Pera i Martí tenen una durada variable però en general es mouen entre 8 i 10 sessions al llarg de tot un mes. Comencem per la part més científica, la de la comunicació, els seus fonaments, les teories, els inputs que cal tenir presents per interessar a l’oient, ens comenta en Martí, i després fem casos pràtics i aquí és on entra en Pera.

Encara que tenen alguns punts de contacte, els cursos no tenen a veur amb els d’en Dale Carnegie, tant de moda en escoles de negocis als anys setanta: la base té moltes coses en comú però aquests cursos estan més orientats a temes comercials, per tal de dirigir-se a grans auditoris, i nosaltres avui busquem conceptes com el coaching, la personalització d’allò que pots estar fent bé o malament per tal d’anar-ho corregint, comenta Pera.

Com en tot curs hi ha qui n’ha de treure profit i d’altres que no els serveix massa: però tots d’una manera o altra, milloren, ens comenta en Martí, independentment del nivell en què es troben. La prova està en què els gravem el primer dia del curset i també a l’últim, i les diferències són més que notables.

Joan Pera confessa que la seva dilatada experiència teatral li serveix per tal de proporcionar recursos que poden utilitzar-se com a arma de comunicació: he tractat de crear una metodologia que apliqui els coneixements adquirits en aquests anys de professió i que tothom, pugui aprofitar. La utilització de l’èmfasi, per exemple, o del silenci. Per Pera però, tan important com el que es diu es com es diu i en com s’utilitza la comunicació no verbal: el que diuen els gestos, l’expressió del rostre, el caminar, diu a vegades molt més que no pas el missatge que volem transmetre.

Per Pera i Martí, la comunicació és el resultat de la combinació dela paraula (un 7%), l’entonació (un 38%) i l’expressió física (un 55%!), i aquestes eines són vàlides no només vàlides per a polítics o gestors municipals, encara que, naturalment, són els que poden treure més profit, donada la seva necessària projecció pública: el mètode que impartim parteix dels coneixements que hom tingui prèviament però també d’allò que estiguin disposats a reconèixer d’ells mateixos, ja que una bona part d’allò s’imparteix té a veure amb la pròpia personalitat, així que aquell que en sigui més conscient d’això, estarà més proper a donar el pas.

I és que la comunicació és essencial en tots els aspectes de la vida, i per molt que la crisi ens faci replantejar moltes coses, no podem deixar de banda que resulta imprescindible per vendre però també per gestionar. Sigui un ajuntament, una empresa… o a un mateix.