L’empresa Tractaments i Restauracions Geològiques reclamava el permís perquè ho havien sol·licitat abans que es modifiqués el Pla General d’Ordenació Urbana
Imatge d’una de les barraques feta de pedra seca que hi ha a la zona de la Garriga de l’Empordà on una promotora volia fer-hi una pedrera.
El Jutjat Contenciós-administratiu número 2 de Girona dóna la raó a l’Ajuntament de Llers (Alt Empordà) que el 2010 va denegar la llicència d’obres a l’empresa Tractaments i Restauracions Geològiques per fer una nova pedrera a l’espai de les Clotes a la Garriga d’Empordà. La promotora reclamava que se li donés l’autorització al·legant que ho havien demanat 5 anys abans de la modificació del PGOU que restringia aquesta activitat i que aquesta limitació no estava vigent. La justícia, però, considera que ja l’anterior pla d’ordenació prohibia l’extracció en aquelles zones on es podien causar "greus perjudicis a l’equilibri ecològic" i que l’empresa no ha aportat proves que demostrin que això no passarà.
L’empresa va sol·licitar el permís d’obres l’any 2005. L’Ajuntament, a través d’un acord de govern, li va denegar el maig del 2010 en aplicació de la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de l’any 2008 on es canviava el règim jurídic de les parcel·les afectades i per tant es prohibia l’activitat extractiva en aquesta zona.
L’empresa va presentar una demanda contra el consistori al Jutjat Contenciós-administratiu número 2 de Girona on es demanava que s’anul·lés aquest acord de govern i al mateix temps que se li concedís la llicència d’obres, atès que quan se li va denegar el permís la modificació del PGOU que ho prohibia no estava vigent encara.
Finalment, però, la justícia ha dedestimat el recurs interposat per la promotora i per tant ha donat la raó a l’Ajuntament. La sentència, amb data de 8 de febrer passat, assenyala que l’anterior PGOU de l’any 2004 ja restringia l’activitat d’extracció "en aquells llocs on es pugui causar greus perjudicis a l’equilibri ecològic" i per tant ja estava limitada en aquell moment. A més a més, recorda que per poder fer aquesta modificació es va dur a terme una avaluació ambiental on es detallaven les especificitats d’aquesta zona a nivell de fauna i patrimoni i recorda que des del territori també es va iniciar l’assessorament per a la redaccio del Pla de Gestió de l’Espai la Garriga el juny del 2004, on es deia que aquest era un paratge "de gran valor ecològic i cultural".
El magistrat conclou que, davant els riscos de provocar danys ambientals, l’empresa "no ha aportat cap prova de que no hi pugui haver perjudicis" i per tant falla a favor de l’ajuntament i desestima el recurs.
IAEDEN ho veu com una victòria més per protegir la zona
Des de la plataforma ecologista IAEDEN-Salvem l’Empordà valoren aquesta sentència com a una "bona notícia" ja que impedeix que es faci una nova pedrera a la zona i al mateix temps "blinda" aquest paratge de gran valor paisatgístic i ambiental. En un comunicat emès avui, reconeixen la "valentia" del consistori per plantar cara a la promotora, fins i tot davant una possible indemnització en cas que la sentència no hagués estat favorable.
Recorden que la campanya per a la protecció de la Garriga d’Empordà va començar precisament davant l’anunci de la promotora de fer aquesta nova pedrera. Arran d’això, els veïns van crear l’Associació de Protecció i Estudi de la Garriga, que també firma conjuntament el comunicat emès avui.
Paral·lelament, aquesta entitat, juntament amb IAEDEN-Salvem l’Empordà i l’Ajuntament de Vilafant, van interposar un contenciós administratiu el 2010 per impugnar l’autorització urbanística de l’obertura de la nova pedrera atorgada des del Departament de Política Territorial de la Generalitat. La justícia no els va donar la raó i per això van portar la causa al Tribunal Suprem, que va admetre a tràmit la seva petició el gener d’aquest any. Aquesta batalla legal, per tant, continua oberta.
Les dues entitats també reclamen que el Consell Comarcal de l’Alt Empordà tramiti la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per protegir el patrimoni de pedra seca d’aquesta zona i per al conjunt de barraques de pedra seca que s’hi conserven. Així li ho van demanar el febrer passat deu entitats del territori, que van presentar la sol·licitud de la tramitació per segona vegada.
Aquestes construccions "haurien de ser objecte d’especial protecció com a patrimoni arquitectònic i cultural", afirmen en el comunicat, però en canvi "no disposa d’aquest nivell de protecció fins ara, tot i que sí que seria exigible per aplicació de la legislació del patrimoni cultural català". Per altra banda, subratllen la necessitat de tenir un Pla de Gestió per la zona de la Garriga, protegida com a Xarxa Natural 2000, tal com ho requereix la normativa europea.
La portaveu de la plataforma IAEDEN-Salvem l’Empordà, Bàrbara Schmitt, preveu que la promotora recorri la sentència però ho valoren com a un pas més "perquè vol dir que tenim més temps per aconseguir la protecció de la zona amb les nostres demandes", afirma.
