El PSC avala la normativa però avisa que pot acabar al TC si pretén servir per preguntar sobre la independència
El diputat del PPC Santi Rodríguez, parlant amb el portaveu del seu partit, Enric Millo, mentre els mira el portaveu del Govern, Francesc Homs, aquest dimecres al Parlament.
La Llei de consultes populars no referendàries segueix el seu camí al Parlament després de tombar les esmenes a la totalitat de PPC i C’s contra el redactat que va sortir de la ponència conjunta. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP van signar el text de la ponència i ara han permès que la llei superi el debat de totalitat votant en contra de les esmenes de rebuig. La federació i els republicans han defensat el dret del poble a pronunciar-se sobre el seu futur polític, igual que ICV-EUiA i CUP, que han afegit, però, que aquesta llei no només servirà per això. El PSC ha avalat la normativa però ha avisat que pot acabar al TC perquè es presenta com un ‘pla b’ per celebrar una consulta independentista.
El Parlament ha rebutjat amb 28 vots a favor i 104 en contra les esmenes a la totalitat de PPC i C’s contra la Llei de consultes. Des de CiU, Josep Rull ha apel·lat directament als partits d’Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera. "A qui li fa la por la democràcia? A qui li fa por la llibertat? A nosaltres la democràcia i la llibertat no ens fa por en absolut", ha assegurat Rull, que ha acusat PPC i C’s de no permetre ni tan sols el dret a pronunciar-se. "Aprenguin d’altres països amb una tradició democràtica molt més antiga que la de l’estat espanyol", els ha recomanat.
La diputada d’ERC Gemma Calvet també ha volgut donar un consell als dos partits contraris a la Llei de consultes: "Abandonin els arguments de la por, de l’enemic i de la involució democràtica i apuntin-s’hi al progrés". Calvet ha reivindicat que el principi de sobirania popular és "incontestable", i s’ha preguntat "quina fe democràtica" estan demostrant aquests dos grups fent una oposició "maximalista" a un instrument que pretén encabir una consulta sobre la independència, però també altres formes de participació ciutadana. I més, ha continuat, quan hi ha lleis de consultes vigents a tot arreu d’Europa.
Però sobretot ha remarcat que preguntar no vol dir independència. "Vostès creuen que al ciutadania és intel·ligent? Creuen que la ciutadania no vol votar? Creuen que la ciutadania és manipulable? Alguns de vostès creuen que consultar és imposar?", ha preguntat.
ICV-EUiA defensa que la llei permetrà consultar sobre tot
ICV-EUiA també defensa que aquesta llei pugui servir per convocar una consulta sobre el futur de Catalunya, en cas que l’Estat acabi rebutjant l’opció d’un possible referèndum sobre la qüestió. ""Tant de bo poguéssim pactar un referèndum entre el govern català i l’espanyol. I que no calgués parlar de plans b. Però si en un moment determinat s’ha de plantejar, aquesta sí pot ser un instrument per consultar el que interessa a la gent", ha defensat la portaveu del grup, Dolors Camats.
Els ecosocialistes deixen clar, però, que la consulta sobiranista no ha de ser l’objecte únic de la llei, sinó que també s’ha de preveure que les institucions puguin consultar sobre tot allò que té a veure amb les polítiques públiques. "Sobre el fracking i sobre la sisena hora a l’escola", ha posat com a exemple Camats. Aquesta aposta per la participació ciutadana contribuirà a una millora de la democràcia, assegura la portaveu d’ICV-EUiA. En tot cas, lamenta que comenci "amb mal peu", ja que d’una banda ERC i CiU "només estan preocupades per legislar per a un sol cas" i perquè C’s i PPC només veuen en la proposició de llei "males pràctiques".
El PSC avisa: "Aquet ‘pla b’ no sortirà bé"
Tot i avalar la normativa, el diputat socialista Ferran Pedret s’ha mostrat crític amb la intenció que tenen alguns grups sobre aquesta llei, que és la de presentar-la com un ‘pla b’ en cas que l’Estat impedeixi la celebració d’un referèndum. I Pedret ja ha augurat que aquest ‘pla b’ no sortirà bé i ha dibuixat tres escenaris: o la llei acaba impugnada, o ho és el decret de convocatòria de la consulta o se celebra una consulta "tan absolutament inintel·ligible i deshonesta que sigui causa de genera frustració entre partidaris de la independència i sigui un frau democràtic".
Pedret ha opinat que aquesta normativa ha començat "amb mal peu" per això, però també perquè "entre uns i altres acabaran per fer que aquesta llei neixi morta", ja que estan fent-ne una "arma llancívola en el que ja no és un debat públic, sinó un pur atrinxerament" i un element més en l’estratègia de confrontació i de xoc de legitimitats.
La CUP està convençuda que el TC anul·larà la llei
Pel que fa a la CUP, el diputat Quim Arrufat s’ha mostrat partidari de la tramitació de la llei de consultes, tant pel que fa a la hipotètica convocatòria d’una consulta sobre la independència de Catalunya com pel que fa a la consulta a la ciutadania sobre tots els temes que afectin a la ciutadania. Pel que fa a la consulta d’independència, Arrufat ha recomanat a PPC i C’s que estiguin tranquils, perquè els tribunals espanyols "no els deixaran sols" i anul·laran qualsevol decisió que prengui el Parlament.
PPC i C’s en contra de la tramitació
"Servirà aquesta llei de consultes per saber si continuen les retallades o per saber per on ha de passar una infraestructura? No, això està fet per fer una consulta per separi Catalunya de la resta de l’Estat". Amb aquest convenciment ha defensat el president de C’s, Albert Rivera, l’esmena a la totalitat presentada pel seu grup parlamentari. Una opinió compartida pel portaveu adjunt del PPC, Santi Rodríguez: "Aquesta proposició de llei es planteja com una eina al servei de l’objectiu separatista de CiU i ERC".
Els populars han avançat que participaran en el debat de la llei de consultes en comissió per garantir que no s’acaba aprovant un text inconstitucional que atorgui poder a la Generalitat per preguntar a la ciutadania per aspectes que no són de la seva competència. Podran preguntar que Catalunya sigui estat independent d’Europa? Doncs no, perquè no és competència de la Generalitat".
Més enllà de la consulta, tant PPC com C’s han criticat que sis mesos de les eleccions el Govern no hagi treballat per resoldre el principal problema que afecta el país i, en canvi, hagi treballat per avançar en el camí cap a la independència, amb "l’aprovació de la declaració de sobirania, la creació del consell assessor per a la transició nacional i de la comissió parlamentària pel dret a decidir i la convocatòria d’una cimera pel dret a decidir". "L’enemic no és Espanya, es la crisi i l’atur. A què esperem per lluitar contra l’enemic", ha exclamat Santi Rodríguez tot recordant els 900.000 aturats que hi ha a Catalunya.
També han coincidit PPC i C’s en reclamar al PSC que s’allunyi de la resta de grups parlamentaris que busquen legitimar per llei la consulta per la independència de Catalunya. "No se si Pere Navarro s’haurà assabentat ja que això és per separar Catalunya de la resta de l’Estat", ha afirmat Rivera. En la mateixa línia, Rodríguez ha desitjat que els socialistes se n’adonin que "els estan utilitzant, però no pel dret a decidir, sinó a favor de la independència".
Els dos grups que han presentat esmenes a la totalitat, PPC i C’s, són precisament els dos que no han signat el text de la ponència conjunta amb què s’ha redactat la proposició de llei. C’s fins i tot va abandonar la ponència abans que aquesta conclogués la seva feina.
El contingut de la llei
El text regula el règim jurídic, les modalitats, el procediment i la convocatòria de consultes populars que no tenen caràcter vinculant. S’estableix que podran votar els majors de 16 anys i podran ser convocades pel president de la Generalitat, els ens locals o la ciutadania. En aquest últim cas, serà necessari la signatura de 50.000 persones si la consulta és d’àmbit nacional o d’un percentatge d’entre el 5 i el 20% de la població si és d’àmbit local.
La consulta podrà tenir una o més preguntes i hauran de ser formulades de manera "clara, succinta i inequívoca". Aquesta proposta de llei desplega l’article 122 de l’Estatut, que preveu la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars en l’àmbit de la seva competència.
El projecte de llei preveu consultar els ciutadans "dins de les competències de la Generalitat" i a banda de la convocatòria d’una consulta també preveu altres processos de participació que estableix l’article 122 de l’Estatut, és a dir, enquestes, fòrums i mecanismes de participació institucional. Precisament, la inclusió d’altres mecanismes de participació a més de la consulta és la principal condició que el PSC va posar durant la discussió en la ponència conjunta.
Aquesta proposició de llei, a diferència de la que va aprovar el tripartit, no requereix el permís previ de l’Estat per convocar una consulta. De fet, el govern espanyol va recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la llei aprovada per l’anterior govern català i encara es troba pendent que l’alt tribunal prengui una decisió, tot i que el TC va aixecar el juny del 2011 la suspensió de la normativa.
