El Departament de Governació assegura que la norma entrarà al Parlament abans que acabi el juliol
Barcelona (ACN).- El projecte de Llei de Governs Locals ha rebut 263 al·legacions, segons dades facilitades pel Departament de Governació. Una xifra que, segons el Govern, demostra el grau de consens amb el territori. En declaracions a l’ACN, el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada, ha assegurat que el nombre "no elevat" d’al·legacions respon al treball "d’explicació i pedagogia" que s’ha fet i ho ha comparat amb els milers d’al·legacions que va rebre la Llei de Vegueries. Cañada ha assegurat que, si res no falla en el procés, la Llei de Governs Locals podria entrar al Parlament abans que s’acabi el juliol.
Cañada ha defensat que 263 al·legacions no és un nombre elevat tenint en compte la importància de la llei i que afecta molts ens. En aquest sentit, ho ha comparat amb els milers d’al·legacions que va rebre en el seu dia la Llei de Vegueries. "Això demostra que prèviament s’ha fet un treball de molta explicació i pedagogia al territori", ha assegurat. I ha conclòs que aquesta norma, a diferència de la llei de règim local del govern espanyol, sí que és sensible amb el principi d’autonomia local.
Pel que fa al tipus d’al·legacions que s’han rebut, Cañada ha explicat que son molt diversificades, algunes tècniques i d’altres que fan plantejaments "molt filosòfics". I ha assenyalat que "moltes d’elles s’acabaran estimant" ja que algunes milloren el redactat actual de la norma, especialment les que han presentat les entitats municipalistes.
Entre les al·legacions que el Govern pot acceptar n’hi ha algunes que fan referència a la governança i la gerència dels consells comarcals així com a la delimitació competencial dels municipis, algun dels punts de la llei que ha generat més debat.
En referència al calendari que seguirà la Llei de Governs Locals, Cañada ha explicat que primer l’ha d’aprovar el Govern i que es treballa amb el calendari perquè entri al Parlament abans que s’acabi aquest juliol. En el tràmit parlamentari, Cañada ha afirmat que "de ben segur que es podran produir canvis" tenint en compte les aportacions que facin els diferents grups parlamentaris amb l’objectiu que "totes les sensibilitats s’hi sentin representades.
Cañada ha recordat el mandat parlamentari que estableix que la llei s’ha de presentar "en el termini més breu possible" i ha assegurat que es treballa amb l’objectiu de registrar la norma al Parlament abans que acabi el juliol. "Si res no falla en aquest procñes significaria que podria estar al Parlament a finals d’aquest mes de juliol", ha assegurat.
La llei
La llei preveu la supressió d’uns 1.034 càrrecs públics remunerats relacionats amb el món municipal, un estalvi que es calcula que suposarà uns 1.100 milions anuals. La normativa estableix que els consells d’alcaldes siguin l’òrgan de govern de les comarques i que els consells comarcals es dediquin només a donar servei als municipis.
En el cas dels consells comarcals amb més de 10 municipis es podrà crear una junta de govern i això suposarà que desapareixeran els consellers comarcals. Un dels punts polèmics és què passarà amb els consells comarcals de l’àrea metropolitana. En aquests casos, segons ha explicat la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, "o bé desapareixeran o bé disminuiran la seva mida".
A més, la Llei de Governs Locals també limita el sou dels alcaldes en funció de la població, entre d’altres factors. I aposta per la fusió voluntària de municipis mitjançant un programa d’incentius en els casos que hi hagi elements històrics, identitaris, geogràfics i econòmics.
