Més coneguda amb les sigles ACM, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques és una entitat municipalista que es va constituir a Vic el 3 d’octubre de 1981 amb la idea de defensar els interessos dels municipis i ciutadans de Catalunya, i en una època, principis de la democràcia, on el concepte de “reconstrucció nacional” estava ben vigent. Quatre anys més tard, al 1985 es va establir a Barcelona i al 2002, fruit de la llarga tasca municipalista duta a terme, va rebre la Creu de Sant Jordi. En la seva presidència, que va inaugurar Ramon Montañà, Alcalde de Vic, hi han passat una desena de primeres autoritats municipals i des del 2011, el càrrec l’ocupa Miquel Buch, Alcalde de Premià de Mar.
“Hem de pensar que en molts ajuntaments petits, qui està al capdavant dels Ajuntaments són els forners del poble, els floristes, els quiosquers o els mestres, és a dir, persones normals i corrents que dediquem un temps de a prestar serveis als altres. I per això és molt necessària la formació”
“La gran majoria d’Ajuntaments de Catalunya estan al dia, estan bé. Si hi ha una minoria, com a tot arreu, que no acaben de fer bé la seva feina, doncs, que s’actuï sobre ells, però que no es vulgui condicionar a totes les alcaldes d’actuar d’una determinada manera”
“Tècnics i polítics estem dient que les dades i xifres dels Ajuntaments apunten que la gran majoria ho està fent bé, però si escoltes el govern de l’Estat arribes a la conclusió que hem malgastat els diners… quan en els percentatges d’endeutaments de les Administracions qui s’emporta la palma és l’Estat”
Encara que no és coneguda massa pel ciutadà, l’ACM es defineix com una entitat de referència en el món local. Per què?
Hem de tenir en compte que la majoria de municipis i entitats locals estan associades a l’ACM. Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, n’hi ha associats més de 910, a banda de les 41 comarques catalanes i les 4 diputacions. I això sense comptar moltes entitats descentralitzades que també són sòcies de l’ACM. El pes que té doncs, l’entitat al nostre país, és notable.
Us definiu com una entitat prestadora de serveis. Què voleu dir amb això?
Al llarg de més de trenta anys d’història, vam veure un fet que sembla obvi, i de fet, ho és: a l’hora de comprar, si 947 municipis van junts no és el mateix que si van cadascú pel seu compte. I el que fa l’ACM fa molts anys és el que diu l’Estat que han de fer les Diputacions, que no oblidem, és un òrgan estatal.
És a dir, prestar serveis
Efectivament. Ho fem amb les assegurances, els riscos laborals, amb la llum, o en la compra de cotxes. Per tant, doncs, si comprem a l’engròs, això vol dir que podem prestar serveis determinats de compra però a la vegada també prestar-ne d’altres relacionats amb assessorament jurídic, econòmic o tècnic.
Ha comentat el tema de les assegurances. En què consisteix exactament?
Ens vam adonar que els ajuntaments tenen una elevada sinistralitat perquè sempre hi ha voreres foradades, carreteres mal asfaltades o elements que poden provocar denúncies milionàries. I per això les companyies d’assegurances apretaven força.
I vosaltres vau mirar d’arreglar-ho
Vam treure a concurs una assegurança on es cobrissin aquesta mena de contingències i que fos exclusiu per a Ajuntaments. Una companyia asseguradora va fer l’aposta amb un agent d’assegurances i a dia d’avui després de molts anys, podem dir que no hi ha hagut cap denúncia per part d’un client, en aquest cas l’Ajuntament, cap a la companyia o cap a la gent d’assegurances. El que vull dir amb això que els problemes s’han anat resolent tots plegats perquè és això, la massa social de clients que hi ha és molt gran i hi ha voluntat d’arreglar-ho.
I amb això es cobreixen tota mena de contingències?
Bé, aquests són els obligatories, els de responsabilitat civil que hem de tenir sempre cobert. Però a banda d’això hi ha els voluntaris, i per això tenim assegurances en d’altres temes, com la Protecció davant una responsabilitat comptable i penal que puguin tenir els regidors, per exemple.
I així en moltes variants
És clar. Després es pot ampliar la pòlissa i fer la típica de robament que té qualsevol família en una casa, doncs la mateixa, però en un edifici municipal, per exemple. I el curiós és que hi ha moltes variants en això, de manera que quan un Ajuntament ha tingut necessitat d’una determinada assegurança, ha vingut a consultar-nos i nosaltres l’hem redirigit a la companyia per a què faci a mida el producte que precisin.
També he vist que hi ha un Pla de Pensions?
Sí, estem orgullosos del Pla de Pensions perquè està acordat pels dos sindicats majoritaris a Catalunya que són CCOO i UGT, en el qual tenim milers de treballadors públics de l’Administració local. Malauradament, ara el govern de l’Estat espanyol ens ha prohibit als Ajuntaments fer l’aportació que fèiem amb els plans de pensió als treballadors. A dia d’avui això està aturat. Veurem l’any que ve.
Resulta com molt injust, no?
I és clar. No s’entén que un Ajuntament que estigui a l’ordre del dia de pagaments, que no degui més diners del compte, i que hagi fet les coses ben fetes, doncs que l’Estat vingui, intervingui i decideixi que no ha de pagar els seus convenis laborals als seus treballadors.
I a banda dels serveis que hem comentat, també n’hi ha de riscos laborals
Cert. En el seu moment vam detectar que els municipis petits sobretot, els allunyats del que són les grans àrees metropolitanes de Catalunya, havien de pagar uns costos molt elevats per ocupar-se de tot el tema dels riscos laborals. Així que el que vam fer a l’ACM va ser crear una fundació sense ànim de lucre perquè prestés aquesta mena de serveis als Ajuntaments, però no a un preu de mercat sinó un que fos equitatiu amb els pressupostos d’aquests municipis petits.
He vist que una àrea molt important que potencieu és la de la formació
Sí, tradicionalment l’ACM ha cregut en la formació de tècnics i de càrrecs electes, però molt especialment dels electes. Hem de pensar que els que estem al capdavant dels Ajuntaments no deixem de ser els forners del poble, els floristes, els quiosquers o els mestres, és a dir, persones normals i corrents que dediquem un temps de la nostra vida a prestar serveis als altres.
Sempre s’ha parlat de si els Alcaldes haurien de tenir o no formació
Efectivament, i això vol dir que la gent que surt escollida no ha de tenir necessàriament una formació específica o un coneixement específic de com funciona un Ajuntament. Miri, un regidor em va dir en certa ocasió: “el dia que em van explicar com funcionava l’Ajuntament em va semblar que entrava a un nau extraterrestre”. I per què? Doncs perquè una cosa és gestionar els teus diners i una altra, ben diferent, de gestionar els dels altres. Aquí es requereix més transparència, informes, escrits…
Entenc. I a l’ACM formeu sobretot aquests càrrecs
Sí, els intentem explicar d’una manera molt tècnica, ajudats per professors universitaris, regidors o alcaldes, qui faci falta, el funcionament d’un Ajuntament. Per això tenim un postgrau de Serveis Socials, i de lideratge, i de normativa jurídica… per tant, obrim un ventall formacional per a que qui vulgui pugui fer millor la seva feina.
I a més, és una formació continuada, de manera que hi deu haver interès per anar actualitzant la informació, oi?
Moltíssima. En el postgrau per exemple de gestió pública han passat més de 1.000 persones en set edicions. Però penseu que nosaltres renovem a cada mandat, és a dir, cada quatre anys la massa política local de Catalunya es renova. I per tant hi ha gent que pot continuar amb la formació, que ha continuat de regidor, però hi ha gent que comença de nou. I és clar, nosaltres no podem fer un curs i donar per fet que com ja ho vam fer, doncs ja no cal tocar-lo.
Però la formació us dóna per més. L’Escola d’Electes de l’ACM i la Universitat Autònoma de Barcelona també vau constituir la Càtedra d’Estudis Jurídics Locals Enric Prat de la Riba.
Efectivament, a l’any 2009, amb l’objectiu de desenvolupar la docència i la recerca en tots aquells àmbits relacionats amb les administracions i el sector públic. El titular de la Càtedra és l’advocat Miquel Roca i Junyent, polític d’una llarga experiència i un dels pares de la Constitució espanyola.
Tot això està molt bé però el ciutadà té la percepció que hi ha massa paperassa, massa llei, i tot plegat va molt lent
Sí, això passa molt a l’administració local. Els Ajuntaments han de presentar els seus números a la Sindicatura de Comptes, però també al Tribunal de Cuentas, i a no sé quins llocs més, i amb la crisi i les males gestions econòmiques que puntualment s’han produït, s’ha reforçat el paper dels interventors i secretaris, que són imposats per l’estat per marcar encara més d’aprop les finances municipals. I la pregunta és òbvia: si un ajuntament ho ha fet malament, tots han de passar per l’adreçador?
Fa temps que es comenta el creixent control de l’estat
Qui ha fallat no era la norma, sinó aquest creixent control que fa que els ajuntaments que han actuat bé hagin anat enrere. I a més, la gran majoria d’Ajuntaments de Catalunya estan al dia, estan bé. Si hi ha una minoria que, com a tot arreu, no acaben de fer bé la seva feina, doncs, que s’actuï sobre ells, però que no es vulgui condicionar a totes les alcaldes d’actuar d’una determinada manera.
I no sé si hi ha molta coherència entre tanta llei, norma i reglament
Pensa que l’Estat, el Ministerio de Economía, concretament, a dia d’avui, ja no reglamenta ni legisla. Només va amb notes de premsa, de manera que els interventors i secretaris han de mirar el que es publica per saber què han de fer. Però hi ha reglaments i normatives que es contradiuen entre ells, així que hi ha confusió i un no saber per on es va. I així anem perdent temps i diners.
Tinc la sensació que, essent dues vessants de l’administració, sembla que hi ha fins i tot una certa animadversió
És que és això. I el que podem fer és denunciar i posar totes les al·legacions que podem, però penseu que el nostre enemic és gran, i perquè enemic? Ja sé que no l’hauria de nomenar així, perquè la lleialtat institucional que tenen els Ajuntaments amb les altres Administracions és elevadíssima, però malauradament el govern de l’Estat no la correspon.
Algun exemple?
Miri: tècnics i polítics estem dient que les dades i xifres dels Ajuntaments apunten que la gran majoria ho està fent bé, però si escoltes el govern de l’Estat arribes a la conclusió que som uns delinqüents, que no fem bé les coses, i que hem malgastat els diners… quan en els percentatges d’endeutaments de les Administracions qui s’emporta la palma és l’Estat.
A nivell supramunicipal, i a banda de l’ACM hi ha també una altra institució, que és la Federació de Municipis de Catalunya. Tenint en compte que treballeu junts, creu que cal que hi hagi dues entitats que no deixen de ser semblants?
Miri, nosaltres amb la Federació no tenim cap tipus de problema, però és cert que hi ha unes diferències d’ADN entre nosaltres que són insalvables. Una és que nosaltres no pensem formar part de cap estructura de l’Estat espanyol, i ho dic amb tot el respecte a la Federació. Som un producte català, defensem els Ajuntaments catalans, i mai una altra Federació d’un altre territori d’Espanya pot condicionar el que diguem els catalans.
El fet diferencial
Per altra banda, la filosofia de l’ACM sempre ha estat comptar els 947 municipis junts, de manera que l’Ajuntament més petit de Catalunya, que és Sant Jaume de Frontanyà, té el mateix pes que l’Ajuntament de Barcelona. I la FMC ho valora en funció del tamany del municipi. Si més endavant, la Federació creu oportú salvar aquestes distàncies nosaltres no hi tindrem cap tipus de problema, però evidentment que no podem renunciar als trets fonamentals, identitaris i fundacionals de l’ACM.
Ha estat escollit aquest 2013 president del Consell de Governs Locals. Quina creu que ha de ser la participació d’aquesta entitat al país?
Doncs miri, totes les que pugui, i no solament les que afecten directament el món local i a la reglamentació i legislació dels Ajuntaments. Qualsevol llei, qualsevol activitat política o legislativa que existeixi que afecti a qualsevol ciutadà de Catalunya, caldria la nostra participació.
I per tant, aquí també hi entra el dret a decidir
I tant. Quan hem aprovat mocions a un munt d’Ajuntaments donant suport o no al dret a decidir, nosaltres com a Consell d’Alcaldes no podem obviar aquest debat. I més quan és nacional, que implica a tot un país.
Vostès, doncs, uneixen.
I és clar. En política no competim. Els veïns competim per ser millors pobles o tenir millors parcs, però això és normal i sa. Però el que no fem alcaldes i alcaldesses és competir políticament perquè un juga en un terreny i l’altre en un altre terreny. Per tant, només compartim problemes i solucions.
Uneixen i a més a més units en una missió mundial.
Sí, l’ACM s’incorpora a la declaració del Congrés de la IULA Governs locals a l’any 1990. Va ser aprovada a Barcelona amb motiu dels XXXIV Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Autoritats Locals, on alcaldes dirigents i representants de les ciutats i dels governs locals de tot el món es comprometen a la unió d’esforços davant els desafiaments del nou segle.
I on els signants reivindiquen el paper fonamental dels governs i la democràcia local imagino.
Exactament. La declaració es posiciona a favor de l’Agenda 21, tant a nivell local, nacional com internacional i recorda l’obligació comuna d’abordar el problema de la pobresa. Ens comprometem a unir-nos en una agenda de lluita contra la pobresa així com a treballar per a la cohesió i la participació ciutadana.
