El país aplica controls de capital per evitar una fugida de diners a l’estranger
Una dona fent cua davant d’una sucursal de Laiki, a Xipre, on els bancs han tornat a obrir aquest dijous.
La majoria dels bancs a Xipre han obert les portes aquest dijous per primera vegada en gairebé dues setmanes. Les entitats estaven tancades des del passat 16 de febrer arran de les dures negociacions pel rescat de l’illa, que finalment es va pactar aquest dilluns a la matinada. Els xipriotes fan cues a les sucursals financeres sovint envoltats de fortes mesures de seguretat. Per evitar una fugida de diners, el país ha aplicat controls de capital. Els ciutadans només poden retirar 300 euros al dia, i es marca un límit de 5.000 euros en l’ús de les targetes de crèdit a l’estranger. A més, qualsevol persona que marxi del país no podrà portar més de 1.000 euros en efectiu.
Els diners han arribat als bancs xipriotes amb grans furgonetes i sota intenses mesures de seguretat per evitar incidents violents. De fet, segons l’agència Reuters, els furgons que han recollit els diners en efectiu al Banc Central de Xipre anaven protegits per un helicòpter. Grups de policies armats amb rifles han protegit el complex del banc central.
L’obertura de les entitats s’està fent amb tranquil·litat, tot i que algunes sucursals de Laiki -el banc que serà completament liquidat- han obert més tard del previst inicialment. El decret del govern xipriota per limitar la fugida de capitals restringeix a 300 euros al dia la retirada d’efectiu, i prohibeix sortir del país amb més de 1.000 euros en efectiu. A més, les famílies amb estudiants a l’estranger no podran enviar-los en transferències més de 5.000 euros per trimestre. Tampoc es poden gastar més de 5.000 euros en targeta de crèdit a l’estranger.
El Banc Central de Xipre supervisarà, també, totes les transaccions comercials per sobre dels 5.000 euros, i mirarà amb més detall i de forma completament individualitzada les que superin els 200.000 euros. Xipre, un petit país de només 860.000 habitants, té un sistema financer sobredimensionat, especialment pels grans dipòsits d’oligarques russos. Però des de fa gairebé dues setmanes, són els ciutadans del carrer els que pateixen els efectes de la crisi i de les condicions del rescat europeu.
"No teniu ni idea de com he estat esperant aquest moment", ha assegurat a Reuters un pensionista de 64 anys que esperava en una sucursal de Laiki. "Tinc una sensació de por i decepció al fer aquesta cua, sembla que siguem un país del tercer món, però què podem fer?", ha afegit, resignat. "És el que ens han imposat", ha destacat.
Tot i que ja han obert els bancs, de moment encara no s’ha obert la borsa de Xipre. Les mesures de control de capitals s’aplicaran com a mínim durant una setmana, tot i que es podrien allargar més temps per la manca de confiança en el país.
