Al voltant d’un milió i mig de persones han recorregut els carrers de la capital catalana en una marxa pacífica i revindicativa
La manifestació, al seu pas per la Via Laietana, quan la capçalera de la marxa encara no havia enfilat aquest carrer
Anar al reportatge especial:
L’11 de setembre:
el principi de la fi?
Barcelona (ACN).- Un milió i mig de persones, segons la Guàrdia Urbana i el Departament d’Interior, han participat en la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), cridada a entrar la història com el major clam per la independència que han viscut els carrers de Barcelona. La marxa ha tingut un caire festiu, amb la presència de desenes de milers d’estelades i amb lemes en català i anglès reclamant que Catalunya es converteixi en un nou estat a Europa. L’assistència ha sobrepassat totes les previsions i la capçalera ha quedat més d’una hora bloquejada al punt d’origen, entre els carrers Casp i Pau Claris. La marxa ha acabat amb la lectura d’un manifest al Passeig Marquès d’Argentera.
Després de més d’una hora sense poder avançar, una delegació formada per sis membres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i sis més de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han abandonat la capçalera de la manifestació i s’han desplaçat a peu fins al Parlament de Catalunya, on els ha rebut la seva presidenta, Núria de Gispert.
A dos quarts de cinc de la tarda, una hora i mitja abans de la marxa, els carrers del centre de Barcelona -especialment el Passeig de Gràcia- ja acollien milers d’assistents de la manifestació arribats des de tots els punts de Catalunya. En total, han estat al voltant d’un miler d’autocars contractats per assistir a la marxa, que excepcionalment han estacionat als dos costats de l’Eixample, depenent si venien del nord o del sud, i a les zona del Forum i la Zona Universitària.
La marxa, en la qual no s’ha produït cap incident, s’ha iniciat poc abans de les sis de la tarda, però ha avançat pocs metres davant la massiva afluència d’assistents a la Via Laietana, que pujaven en sentit contrari al que havia d’avançar la manifestació. Tot i les crides de la Guàrdia Urbana i Protecció Civil perquè s’obrís pas a la capçalera i perquè els qui encara no s’havien incorporat ho fessin a partir del Passeig de Colom, aquesta no ha pogut continuar fins al cap de molta estona. Altres ciutadans s’han dirigit directament a l’Avinguda Marquès de l’Argentera, on també ha estat molt difícil moure’s.
Durant la mobilització, s’han pogut sentit proclames com ‘Què vol aquesta tropa, un nou estat d’Europa. Què vol aquesta gent, Catalunya independent’, així com els tradicionals crits d’independència. Tot plegat acompanyat del cant dels Segadors i cançons emblemàtiques com l’Estaca i la Gallineta de Lluís Llach. També s’han pogut veure pancartes escrites anglès (‘Bye bye Spain’, ‘Catalonia is not Spain’ i ‘Catalonia, next state in Europe’) i d’altres al·lusives a Catalunya com a hipotètic 28è país de la Unió Europea.
La manifestació més multitudinària
La d’aquest dimarts ha estat la mobilització més multitudinària de la història a Catalunya, amb l’assistència d’un milió i mig de persones, tenint en compte manifestacions com la del 1977, en plena transició, amb el conegut lema ‘Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia’. En aquella ocasió, va reunir un milió de persones pels carrers de Barcelona, considerada la marxa més nombrosa de la història durant molts anys, per exigir més autogovern per a Catalunya i un Estatut.
A més, la d’avui, ha tingut una xifra superior a la manifestació del 10-J de fa dos anys, en contra de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut. Llavors, la Guàrdia Urbana va xifrar els participants en 1.100.000 persones, mentre que els organitzadors, Òmnium, va elevar la xifra a 1.500.000 persones.
Altres mobilitzacions històriques que han superat el milió de persones van ser a mitjans de febrer del 2003, quan 1,3 milions de persones van reclamar que l’Estat no participés en la segona guerra de l’Iraq; prop d’un milió de persones assistien a una marxa de condemna per l’assassinat d’Ernest Lluch per part d’ETA l’any 2000; tres anys abans, l’estiu del 1997, per reclamar l’alliberament del regidor del PP d’Èrmua Miguel Ángel Blanco, segrestat i també assassinat per ETA.
Malgrat que la manifestació ja sigui considerada la més massiva de la història a Catalunya, la subdelegació del govern espanyol a Catalunya ha rebaixat fins a 600.000 els assistents, 900.000 persones menys que la xifra oficial facilitada per la Guàrdia Urbana i el Departament d’Interior.
Parlaments Marquès d’Argentera
Al punt final de la independència, el periodista Jordi Margarit i l’actriu Txe Arana han llegit un manifest als milers de ciutadans que s’han aplegat al Passeig Marquès de l’Argentera. Han preguntat "Volem que els nostres representants polítics es comprometin a iniciar el procés de secessió?". La resposta ha estat un crit a favor del "sí" i una marea de cartolines verdes a l’aire en senyal d’aprovació. I han utilitzat la mateixa fórmula per respondre a la pregunta "Volem la independència del nostres país?" abans de posar punt i final a la marxa que ha convocat l’ANC.
D’altra banda, s’ha llegit també un manifest en castellà dirigit a Espanya en què s’ha retret "haver de pagar els excessos" a l’estat espanyol mentre "alimenta l’animadversió cap a Catalunya" i s’ha reclamat que Catalunya sigui un estat en diverses llengües com l’anglès, el francès, rus, portuguès, àrab, hebreu i italià, entre molts d’altres.
Recepció al Parlament
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha rebut la delegació de membres de l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la Independència al Parlament un cop s’ha acabat la manifestació. Durant el seu parlament, De Gispert ha desitjat que els esforços de tothom en la manifestació d’aquesta Diada serveixin "perquè el dia de demà el poble català pugui exercir el seu dret a decidir el seu futur".
De Gispert ha assegurat sentir-se emocionada per la gran afluència a la marxa i ha afegit que aquesta ha emès un missatge "inequívocament sobiranista". A més, ha dit que el president de la Generalitat, Artur Mas, els rebrà "en un o dos dies".
Satisfacció de l’ANC per "l’extraordinària" resposta
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, s’ha mostrat satisfeta per l’"extraordinària" resposta dels catalans a la crida feta per la seva organització. Segons ha dit en els moments previs a l’inici de la marxa, aquesta quedarà a la memòria com "la manifestació més important de la nostra història" i ha afegit que així ho veurà Catalunya i també el món. Forcadell ha declarat que l’èxit de la manifestació apropa Catalunya a la independència.
Per la seva banda, el president de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d’Abadal, ha destacat que l’èxit de la convocatòria facilita el procés per arribar a la convocatòria d’un referèndum per la independència.
Representació política
Tot i l’anunciada absència del president de la Generalitat, Artur Mas, qui va dir que seria a la manifestació en "cor i esperit", el Govern ha estat representat per la vicepresidenta, Joana Ortega, i els consellers Lluís Recoder, Josep Lluís Cleries, Boi Ruiz, Andreu-Mas Colell, Irene Rigau i Josep Maria Pelegrí. També s’hi ha pogut veure els principals dirigents de CiU, com l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i els principals dirigents de CDC, Oriol Pujol i Josep Rull. D’altra banda, portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, que s’ha incorporat més tard a la marxa alertant sobre els "problemes seriosos" amb què es pot trobar l’Estat si no escolta el clam del poble català i canvia la relació amb Catalunya.
Per part del PSC, hi ha assistit diversos membres de l’anomenat sector catalanista del partit, com els exconsellers i diputats al Parlament Ernest Maragall i Marina Geli, l’exconseller Antoni Castells, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, l’exalcalde de Reus Lluís Miquel Pérez, i la cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona, Pia Bosch. Maragall i Ros han destacat que, amb la seva assistència, el PSC també "és present" a la manifestació.
En representació d’ERC, han assistit a la manifestació els diputats al Parlament, el president del grup parlamentari Joan Puigcercós, els diputats al Congrés Joan Tardà i Teresa Jordà, encapçalats pel president del partit, Oriol Junqueras, que ha mostrat la seva esperança que el Govern "estigui a l’alçada d’allò que avui està demanant la gent".
Pel que fa ICV, hi han assistit el secretari general de la formació ecosocialista, Joan Herrera, acompanyat de la majoria de diputats al Parlament. Herrera ha afirmat que el futur de Catalunya passarà per un model federal o per la independència del país. "No podem aturar-nos en l’statu quo", ha explicat.
Per la seva banda, la celebració del Ple del Congrés ha reduït a la mínima expressió el nombre de representants de CiU, ERC i ICV, amb presència a la cambra baixa.
Pujol, Rigol i Benach, també presents
Els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach han instat als partits i les institucions polítiques a canalitzar el sentiment que han expressat els catalans als carrers de Barcelona durant la manifestació d’aquesta Diada. Rigol ha afirmat que ara la feina la tenen els polítics per "encarrilar això de manera positiva i constructiva", mentre que Benach ha posat de manifest que Catalunya no té cap alternativa que "agafar el camí del mig i tirar milles" en cas que "els que han d’escoltar això" no siguin capaços d’entendre-ho. Per la seva banda, l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha afirmat que "el poble de Catalunya ha parlat i jo no tinc res més a dir".
Col·lapse al metro
Si primer es va recomanar no utilitzar les estacions de Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia i optar per les de Girona o Liceu, la massiva afluència de ciutadans ha obligat la Guàrdia Urbana a recomanar que s’utilitzessin les parades de Verdaguer i Hospital Clínic. Els nombrosos ciutadans que han arribat en metro i tren a Barcelona, s’hi ha de sumar els qui s’han desplaçat en el miler d’autocars contractats per l’ocasió.
A causa de la gran afluència de manifestants, s’ha hagut de tancar l’estació de Renfe per evitar al saturació i al vespre s’ha recomanat que el retorn a casa fos esglaonat.
