Coneguda en l’antiguitat amb el nom de Ticiano o Micano, i durant la Guerra Civil amb el nom de Roses del Llobregat, la primera referència escrita del nom de Sant Feliu no apareix fins l’any del Senyor del 1002, encara que hi ha restes materials del Paleolític trobades a la zona de Can Albareda. Capital de la comarca del Baix Llobregat, els prop de 44.000 habitants viuen amb ambivalència la seva relació amb Barcelona, amb la qual només els separen 11 quilòmetres: d’una banda, volen aprofitar la proximitat amb la capital, però de l’altra, volen conservar la seva identitat.
“La meva utopia és tirar tots endavant sense deixar ningú enrere, que cap ciutadà estigui sol per travessar aquesta conjuntura i que els que més risc tenen de quedar-se enrere sentin que l’Ajuntament està al seu costat”
“Tot el que té de difícil el tema econòmic l’hem pogut guanyar amb estar a tot arreu amb tothom, aquesta proximitat és gairebé una dèria”
“Per fomentar la vinculació i implicació ciutadana hem de fer-ho a tots els nivells, i la gent associada a Sant Feliu amb entitats culturals, veïnals o esportives és molt gran”
“En 35 anys d’Ajuntaments democràtics hem fet molts equipaments, però em sembla que no hem reflexionat prou sobre si tots aquests equipaments públics i serveis municipals són per tothom”
Comencem per una pregunta reflexiva. Quina és la utopia del Sr. Alcalde per la seva ciutat?
Tirar tots endavant sense deixar ningú enrere, que cap ciutadà estigui sol per travessar aquesta conjuntura i que els que més risc tenen de quedar-se enrere sentin que l’Ajuntament està al seu costat. Moltes vegades els Ajuntaments no hem sabut estar a l’alçada o al costat de milers de persones, sobretot de menor nivell de formació o menor implicació amb les entitats, en el teixit associatiu, de menor nivell de renda…
Creu que és en aquest sector on es genera el 47% d’abstencionisme a les eleccions municipals?
Efectivament, és on s’està generant una bossa d’abstencionisme important, i aquest tema em preocupa molt. Però hem de donar-li la volta i que, qui no pot anar de vacances el mes d’agost, qui no pot apuntar els seus fills a l’escola de música o a l’extraescolar de la seva escola, qui té vergonya d’anar als serveis socials a dir que no arriba a final de mes… senti que té l’Ajuntament al seu costat.
Quins remeis adoptaria?
Jo sóc partidari 100% que hi hagi l’elecció directe de l’alcalde i n’hi hagin llistes obertes de persones i no de partits. Nosaltres som una coalició d’ICV-EUiA, i jo per exemple sóc alcalde per un acord de govern amb CIU. Cada vegada que m’asseia a negociar amb CIU o PSC sentia que era una suplantació d’una decisió que li correspondria a la ciutadania. Qui ha de ser l’alcalde? El que sorgeixi d’una negociació entre partits o el que voti directament la ciutadania? I els ciutadans han de poder escollir els seus representants nominalment amb independència que tinguin l’etiqueta d’aquest partit o d’altre.
Jo sóc partidari 100% que hi hagi l’elecció directe de l’alcalde i n’hi hagin llistes obertes de persones i no de partits. Nosaltres som una coalició d’ICV-EUiA, i jo per exemple sóc alcalde per un acord de govern amb CIU. Cada vegada que m’asseia a negociar amb CIU o PSC sentia que era una suplantació d’una decisió que li correspondria a la ciutadania. Qui ha de ser l’alcalde? El que sorgeixi d’una negociació entre partits o el que voti directament la ciutadania? I els ciutadans han de poder escollir els seus representants nominalment amb independència que tinguin l’etiqueta d’aquest partit o d’altre.
I amb l’elecció directe d’alcaldes i càrrecs va lligada la participació ciutadana.
Exacte, és el que deia el president Kennedy: no em preguntis què farà el país per tu sinó què pots fer tu pel país. Per fomentar la vinculació i implicació ciutadana hem de fer-ho a tots els nivells, i la gent associada a Sant Feliu amb entitats culturals, veïnals o esportives és molt gran. Movem unes 3.000 persones en actes entorn a entitats i quan hi han activitats al carrer som unes 35.000 persones. A més a més les nostres festes les fem nosaltres, amb les nostres colles i entitats, el nostre calendari d’activitats culturals i els nostres mecanismes d’atenció de la gent gran.
I com veuen els ciutadans el pacte amb CIU?
Els va estranyar perquè clar, com pot ser que el partit que més clama contra les retallades s’aliï amb els que retallen? I el primer punt que vam posar en l’acord de govern és que en temes de Sant Feliu anirem a una, però prendrem tota la llibertat del món en dir cadascú la seva en temes de política general, sempre amb tolerància. La veritat és que en 2 anys i mig mai hem tingut un criteri diferent en temes municipals.
Veníeu d’una legislatura anterior convulsa i ara és molt tranquil·la
Sí, i tot el que té de difícil el tema econòmic l’hem pogut guanyar amb estar a tot arreu amb tothom, aquesta proximitat és gairebé una dèria. Nosaltres hem tingut eleccions generals i eleccions a la Generalitat, i no hem notat cap tipus de càstig en cap dels 30 col·legis electorals de la ciutat, en tots hem crescut en relació al resultat electoral que havíem tingut o amb les darreres generals o autonòmiques, per tant no hem notat cap tipus de valoració negativa per part de la gent.
I el PP i el PSC han col·laborat també de forma positiva?
Sí, el PP de Sant Feliu sempre ha tingut una actitud absolutament lleial amb el govern de l’Ajuntament i sense cap conflicte de relació ni de temes locals, altre cosa és la política general, en que les discrepàncies evidentment són profundes. I amb el PSC en el fons tampoc hem tingut dificultats, però ens costa una mica més tenir la empatia quan hem de negociar temes supramunicipals, però anem a una. I en temes de fons els aprovem per unanimitat tot i que amb una mica menys d’entusiasme (riures).
Parlem del municipi. Sant Feliu de Llobregat és conegut com la ciutat de les roses.
Efectivament, històricament ha tingut els millors roseristes i volem continuar que la rosa sigui sent el símbol de la nostra ciutat. Tenim dos roserars de referència, el del Parc de Torreblanca compartit amb Sant Joan d’Espí i Sant Just Desvern, i el roserar Dot i Camprubí, on és la producció de més alt nivell i on s’exposen rosers i roses de tot Europa. Després tenim l’Associació d’amics de la rosa, que permet el manteniment i plantació de rosers d’una important extensió, i l’exposició nacional de roses celebrada al Palau Falguera, on assisteixen unes 50.000 persones, la cita que més gent ens ve de fora.
I també és Seu Episcopal.
Des del 2003. Sabem que el Bisbat de Sant Feliu té la intenció d’agrupar tots els serveis de patrimoni, de documents, d’arxius, etc, i de convertir la històrica parròquia en una catedral del segle XXI, si tenim això, a llarg termini ens pot situar en un punt de referència de cultura i art que en aquests moments no som. La veritat que hem consolidat i diversificat les relacions que tenim amb les parròquies.
I què fa l’Ajuntament per aquells que no poden seguir?
En l’àmbit escolar, tenim un programa, un objectiu i prioritat que és garantir que tots els nens tinguin els llibres, el material escolar, beques de menjador i tingui assegurat que anirà a les sortides i a les activitats que facin els altres nens de la seva classe, garantint que cap infant estigui en desigualtat de condicions. En tema de l’habitatge hem fet un conveni amb Càritas per facilitar que en situacions d’incapacitat de pagament de l’hipoteca es pugui renegociar amb bones condicions, i després evitar la pobresa energètica. Pel que fa a l’alimentació, cobrim menjadors socials, bancs d’aliments i atenció domiciliària de gent gran que viu sola.
Grans pal·liatius per tirar endavant en el moment de crisi que estem
Sí, però, què passa quan l’atur es converteix en crònic i la pobresa en crònica? La pobresa de llarga durada posa en risc l’habitatge de la gent, l’alimentació i la mateixa consciencia personal. Hi ha molta gent que ve aquí i no pot contenir les llàgrimes perquè no sap quin futur tindrà, això és molt gros. Estem assistint a una situació en que persones de més de 50 anys es queden a l’atur amb una baixa perspectiva de reingrés en el món laboral, amb fills a l’atur i que depenen de la pensió dels avis, i que pateixen pel que faran quan l’avi mori… això és gravíssim.
Què feu per promocionar la creació de llocs de treball?
Miri, nosaltres tenim por amb la xarxa en perdre tres competències: la competència en educació, en serveis socials i en ocupació. I què fem amb l’ocupació? Doncs primer, afavorir el màxim de dinamització d’empreses i comerços del municipi, amb això fem des de les exempcions en polítiques fiscals fins intentar tenir els polígons industrials en les millors condicions possibles. Segona qüestió, la possibilitat de contractació directa, que la tenim molt reduïda per les lleis de l’Estat, i després la formació de la gent de baix.
Parlem de trens: què aconseguirà Sant Feliu amb el soterrament de la via fèrria?
Seguretat pels nostres ciutadans, no pot ser que tinguem un coll d’ampolla que es diu pas a nivell amb una accidentalitat mitjana d’un mort per any, i s’ha de resoldre pel soterrament de la via, amb això anem tots a una. Tampoc pot ser que siguem 44.000 habitants dividits per la meitat per una barrera d’1,5km que fa impossible la millora del sistema de transport públic i una distribució més equilibrada de serveis a banda i banda de la via…
Això és un tema que no s’ha de resoldre només amb recursos i polítiques des de l’Ajuntament.
Exactament, i és un tema que necessita una inversió ferroviària. No es pot augmentar la freqüència de pas de trens, no pot augmentar-se determinades millores de serveis mentre no resolguem aquesta qüestió. I no és només un tema de Sant Feliu, és un tema de servei als seus veïns i veïnes de tots els municipis travessats per aquesta línia.
Seguint en la mateixa línia, com està el tema de serveis municipals i equipaments?
Miri, nosaltres hem fet una reflexió: en 35anys d’Ajuntaments democràtics hem fet molts equipaments, escoles bressol, escoles de música, d’art, piscines, teatres, casals, etc, però em sembla que no hem reflexionat prou sobre si tots aquests equipaments públics i serveis són per tothom.
A què es refereix?
Jo crec que en un context de crisi i amb una realitat social cada vegada més complexa hem de tornar-nos a replantejar si per exemple les nostres escoles bressol són per tothom, si tots hi poden accedir, si el salari mig d’Espanya és de 1200 euros al mes i la teva escola bressol són 150 euros al mes, amb dos fills, podran anar a l’escola? Hem de respondre aquestes preguntes, perquè tenir escola bressol però que no sigui per tothom no estàs generant ciutats amb igualtat d’oportunitats. I hem volgut canviar la política dels preus públics dels nostres serveis i equipaments començant pels serveis a la gent gran i educatius.
Expliqui’ns una mica més.
Per exemple a l’escola bressol, hem volgut canviar el preu únic de 160 euros per set franges de preus, de manera que tenim preus des de 30 euros fins a 195 euros i és un sistema que s’ajusta al nivell de renda de la família i que no necessites fer cap tràmit administratiu, només autoritzar-nos a que consultem les seves dades fiscals. Volem tenir serveis per tothom, la piscina és un dret de tothom, l’escola i l’escola bressol és un dret de tothom, el casal de joves i les colònies d’estiu és un dret de tothom. La marca Sant Feliu és la idea de la tarifació social i la igualtat d’oportunitats perquè tot sigui per tots.
Anem a política més general. Quina és la vostra posició municipal respecte el dret a decidir?
Entenem que la ciutadania de Catalunya ha de ser protagonista en una consulta explícitament sobre el nivell de vinculació o no de Catalunya amb la resta d’Espanya, ha de tenir veu sense dir-li què ha de votar. Hem donat suport al Ple al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, hem votat i hem aprovat mocions a favor, però en canvi no formem part de l’Associació de Municipis per la Independència, la independència és una possibilitat de consulta però no la única. Dintre d’ICV i de la ciutadania de Sant Feliu poden haver-hi altres maneres d’entendre de quina manera hem de resoldre els problemes de fons que tenim.
I quins són aquests problemes de fons?
Primer, el reconeixement de la llengua, no pot ser que el català es qüestioni. Segon, problemes de finançament, no pot ser que la quota de solidaritat encobreixi relativament als ciutadans catalans en relació a altres comunitats de l’Estat, i finalment, hi ha una manca de respecte institucional que és la Generalitat. Creiem amb un altre tipus de relació amb l’Estat, tot i que l’Ajuntament no s’ha pronunciat amb això.
D’altra banda, què creu que ha de fer el President de la Generalitat de Catalunya?
Crec que s’hauria pogut fer d’una altra manera. Ara que surten les negociacions del Tarradellas amb el Suárez, la negociació que porta el President Mas a convocar les eleccions l’any passat, segur que Tarradellas l’hauria enfocat d’una altra manera. Hem de trobar punts de contacte amb l’Estat, però si després per un tema protocol·lari incideixen sobre les diferències és molt complicat i no és el que la ciutadania necessita.
Llavors creu que és possible entendre’s amb el govern espanyol?
És possible ara i era possible fa un parell d’anys. Però és imprescindible que hi hagi algun tipus d’entesa per algunes qüestions fonamentals amb l’Estat, , si hi haurà acord o no amb L’Estat sobre la consulta, que si n’hi ha es farà, però si no, quin pla B existeix? Si no hi ha un cert acord per invertir en polígons, per crear infraestructures, per moure l’economia, i si no hi ha una certa estabilitat política, això és molt complicat.
