Mentre editem aquesta entrevista ens recordem de la recepció que ens va oferir l’Aldea, de l’amabilitat de la seva gent i dels sabors vius i frescos de les viandes que hi vam tastar i que, generosament, també ens va fer arribar el seu alcalde uns dies després: arròs, carxofes i oli. Daniel Andreu, el fotògraf que no pensava ser alcalde, ens va rebre aquell dia amb totes les atencions d’un poble que es troba al bell mig de tot arreu.
“Per a ser alcalde i governar un poble, crec que cal una implicació absoluta i una estima pel poble”
“El meu estil és el de tocar la gent molt de prop. Cada dia, cada setmana, el meu despatx està obert per atendre la gent”
“Vaig entrar el política per defensar l’Ebre i per a lluitar en contra del transvasament. No ho vaig fer per posar-me en una llista electoral, però ja van quatre mandats”
“L’atractiu de l’Aldea ha estat sempre la seva situació estratègica. És un nus de comunicacions”
“La situació financera és molt singular: tenim endeutament zero. I això vol dir que la gent dóna suport a les despeses que s’estan fent i saben que no podem estirar més el braç que la màniga”
“El dia que deixi de ser alcalde marxaré molt satisfet i amb el cap ben alt”
“Després de la mala feina d’alguns partits tradicionals encara trobo excessiu el recolzament que tenen”
Una de les coses que preguntem als alcaldes és la seva opinió sobre si cal o no cal tenir estudis superiors per ser-ho.
En aquest cas la meva resposta no és objectiva. Jo vaig acabar el batxillerat elemental i no tinc estudis superiors. Però si us he de ser sincer, he de dir que no cal tenir-los. I ho dic amb contundència. Per a ser alcalde i governar un poble, crec que cal una implicació absoluta i una estima pel poble. Les decisions no venen preses per la capacitat ni per la formació, sinó pel sentit comú, i això no s’estudia a la universitat.
Vostè és alcalde de l’Aldea i president del Consell Comarcal. Què li aporta cadascuna d’aquestes funcions?
Són dues visions distintes. La comarcal té a veure amb un sentiment. Molta gent ens vam posar en política quan vam tenir consciència de pertànyer a un territori dins de Catalunya amb unes idiosincràsies i particularitats concretes. La comarca em dóna una perspectiva molt ampla del que li fa falta al territori. El poble et dóna molta proximitat. A mi m’encanta escoltar la gent. Fins i tot les crítiques, i alguna lloança també. Et fa estar molt despert i alerta del que es pot fer bé i del que pots no estar fent bé. N’aprenc molt cada dia.
I quin és el seu estil de fer política? Quina és la seva manera de fer, ara que em parlava de proximitat?
Justament. El meu estil és el de tocar la gent molt de prop. Cada dia, cada setmana, el meu despatx està obert per atendre. Sembla desordenat, però tot està en ordre. La gent entra aquí explicant els seus problemes i jo sé que com a alcalde, moltes vegades, no els el puc solucionar. Si tingués una solució directa, els la donaria. Però moltes vegades, escoltant, pots prevenir i recordar el problema. Per a mi això és proximitat. Tractar de resoldre un problema i veure que en realitat el que fa falta és un intermediari. O veure que fa falta una instal·lació o que hi ha un fanal apagat i no passes olímpicament del tema sinó que poses les eines necessàries per a arreglar-lo. I el mateix dic de la neteja del poble. M’aplico la dita castellana de la “sarna con gusto, no pica”. Escoltar la gent em serveix per a saber què els fa falta i, si puc, donar solucions immediates.
En el seu temps com a polític, quina és la decisió més important o més destacada que ha hagut de prendre?
Doncs miri, la més important va ser precisament la de posar-me a fer de polític. Jo m’hi vaig posar pel tema del riu i per a lluitar en contra del transvasament de l’Ebre. No ho vaig fer per posar-me en una llista electoral. No em pensava que arribés a ser-ne membre. Jo tenia un comerç i només volia estar en política per a poder manifestar la meva opinió, en la Plataforma per a la Defensa de l’Ebre, etcètera. Però mai en una llista electoral. Finalment hi vaig acabar i aquesta és la quarta vegada que encapçalo una llista. No me’n penedeixo.
Parlem de l’Aldea. Digui’ns: quins atractius en destacaria?
L’atractiu de l’Aldea ha estat sempre la seva situació estratègica. És un nus de comunicacions. Tenim dues sortides d’autopista, un àrea de servei, la N-340 amb una variant més coneguda pels problemes que pel servei, i tenim l’estació de tren, que ha marcat el caràcter i el creixement demogràfic del poble. Abans el tren passava pel bell mig del poble. Ara està desplaçat, però aquesta estació s’anomena de “L’Aldea – Tortosa – Amposta” i és que afecta a dues capitals de comarca: Montsià i Baix Ebre. Jo voldria que es digués “Estació de les Terres de l’Ebre” perquè, juntament amb la de Mora la Nova, són troncals per al territori. I el poble és molt obert a causa de la seva creixença singular al voltant de la N-340. A banda estem a cavall de les primeres poblacions de les Terres de l’Ebre, les primeres muntanyetes, l’estil de pagès, l’horta, les torres de guaita… El nostre és un poble molt visitable.
Com potencieu les principals vies de promoció econòmica?
L’Aldea està vinculada tradicionalment al sector primari. Horta i productes agraris. La indústria és important també amb una empresa anomenada SAICA, que té 600 treballadors. Des de l’ajuntament dediquem els recursos que podem. Per exemple tenim dos polígons al terme municipal, un d’ells compartit amb Tortosa. A la vegada estem apostant pel comerç. Només en els tres quilòmetres de l’Avinguda Catalunya hi ha 100 comerços. En un poblet com el nostre això deu voler dir alguna cosa. I, des de fa alguns anys, també apostem pel turisme. Fa set anys aquí hi havia una casa rural. Ara n’hi ha set. No està malament per a un poble de 4.500 habitants. És un turisme que no és massiu, sinó que ve a apreciar les Terres de l’Ebre, i el parc dels Ports, però a la vegada que està prou a la vora de la platja de l’Ampolla, l’Ametlla o Sant Carles. Estem al mig i ho hem d’aprofitar tot.
En quina situació financera es troba el seu ajuntament?
La situació de l’Aldea és molt singular. Tenim endeutament zero. I això és molt important, perquè vol dir que la gent dóna suport a les despeses que s’estan fent i saben que no podem estirar més el braç que la màniga. Quan ha calgut fer alguna cosa, s’ha fet i quan hi ha restriccions, s’han aplicat. La gent forma part de les decisions i t’ajuda a prendre-les. El que no pots és deixar endeutament per als que vinguin. Podeu consultar-ho, perquè de pobles com el nostre n’hi ha pocs. Qui vingui al darrere tindrà l’oportunitat de fer inversions fortes que signifiquin riquesa per al poble, perquè els comptes estan completament sanejats. I per a mi això és responsabilitat de tots. Fins i tot de l’oposició.
Com a persona que sempre ha participat activament en el teixit social, què faria des de l’ajuntament per a promoure una major implicació dels ciutadans?
Aquest és un dels deures a fer. Jo vaig ser del gremi de comerciants locals, president de l’AMPA, entrenador de futbol i membre d’associació cultural. Moltes persones hi participen per a demanar suport i ajudes, i això està molt bé, però també cal saber que cada euro que surt de l’ajuntament per a ajudar a una associació ve del poble. Així que la gent ha de pensar com deia en Kennedy: “no nomes pensar el que el país pot fer per tu, sinó pensar també en el que tu pots fer per al país”
Com a president del consell comarcal, quines iniciatives té en marxa per a impulsar el progrés de la comarca?
Ara al Consell el 90% dels recursos que rebem són finalistes. Això vol dir que els rebem de la Generalitat i que els apliquem en projectes molt concrets. Particularment en creació de llocs de treball i promoció de la formació de les empreses. També hi ha cursos de noves tecnologies i de capacitat exportadora. I hi ha un programa de garantia juvenil molt ambiciós que d’alguna manera vol combatre la xacra de l’atur jove.
Igualment estem potenciant el tema dels atractius turístics de la nostra comarca. Per exemple, la Via Verda, o el camí del GR92 entre l’Ametlla de Mar, el Perelló i Ampolla, i moltes altres coses en aquest sentit. Finalment hi ha la qüestió de la gestió social: transport escolar, menjadors escolars, l’ajut a les famílies en situacions de precarietat, ajut a les dones també amb problemes personals o familiars. I l’ajut a la gent gran.
Vostè és alcalde des de 2004. Ja són anys. Quina és la valoració general de la seva experiència al capdavant del consistori?
La valoració l’hauria de fer la gent. No obstant he de dir que és la quarta vegada que m’he presentat a les eleccions, i que ha estat a causa de la confiança que tenen en mi els companys de partit i els ciutadans. La nostra formació ha anat rebent més vots a cada elecció. No ho dec fer malament, doncs, i ho dic de manera molt humil. Sóc una persona de poble, sense gran preparació però amb moltíssimes ganes i de vegades les ganes supleixen les carències. El dia que deixi de ser alcalde marxaré molt satisfet i amb el cap ben alt.
També preguntem als alcaldes què en pensen de la limitació de mandats. Vostè porta anys en el càrrec…
8 anys. Jo crec que amb 8 anys de govern n’hi ha prou. Estar a l’oposició també ensenya molt, però estar al govern permet executar propostes. Vostè em preguntarà, aleshores, perquè jo fa més de 8 anys que sóc alcalde, si penso així. La resposta és senzilla: vuit anys són ideals quan hi ha saba nova. Però en pobles petits sort n’hi ha si algú es vol presentar. Cada poble té la seva particularitat, ja veu.
Des de la seva perspectiva, com veu la situació política general a l’Estat i a Catalunya?
A l’Estat la situació és conseqüència de la manca de confiança de l’electorat en els partits tradicionals. Corrupció, disbarats, abusos… La gent ha volgut optar a formacions distintes. “En todas partes cuecen habas”, però després de la mala feina d’alguns partits de tota la vida encara trobo excessiu el recolzament que tenen. El “i tu més” tampoc ha ajudat al diàleg i a arribar a acords en qüestions fonamentals.
En quant a Catalunya, opino que s’ha buscat per activa i per passiva l’encaix dins de l’Estat espanyol, que no es va fer bé durant la Transició. Aleshores hi havia soroll de sabres i aquell va ser un gran exercici de consens i bona voluntat. Però no havia de ser un gest “por los siglos de los siglos”. Els partits tradicionals espanyols no han adaptat la realitat catalana a l’Estat i així hem arribat a que en 15 anys hem passat d’un 8% de població independentista a més d’un 50%. Estem en una situació de no retorn i per pròpia dignitat i supervivència Catalunya necessita ser independent.
I què creu que suposaria la Independència per als ciutadans del país?
L’oportunitat de fer un país nou deixant de banda tots els defectes i vicis que fins ara hi ha hagut en la política general. A més a més un país amb capacitat de generar recursos propis, que en aquests moments no està generant. Un país que tindrà la seva llengua i cultura blindades, i els seus símbols i les seves institucions i idiosincràsia. Ara mateix, tot això es menysté. Ens calen unes estructures d’Estat propi per a defensar-nos econòmicament i adequadament.
Finalment, si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans què els diria?
Que creguin en el seu poble. Que creguin que tenim una gran oportunitat, perquè el poble està situat d’una manera geogràfica estratègica i això ens dóna avantatges respecte d’altres indrets. Reconèixer aquesta oportunitat i les eines que tenim a la mà ens ajudarà a sortir-nos-en de les situacions difícils. Mai m’atreviria a generar falses expectatives, però si tots posem una mica de seny, el nostre serà un dels pobles privilegiats al moment de millorar la situació social.
