La UOC, la UAB i la UPV desenvolupen algoritmes per poder decidir les rutes més eficients de vehicles d’assistència mèdica en municipis petits
Els investigadors posen els coneixements de l’estudi que han fet a disposició de les administracions públiques que els vulguin aplicar
A escala mundial es calcula que més de la meitat de la població viu en ciutats, considerant aquestes els nuclis de més de 10.000 habitants, segons dades recents de les Nacions Unides. A Catalunya l’escala del que es considera urbà és molt menor i es qualifiquen com a municipis rurals aquells que estan per sota dels 2.000 habitants. Amb aquest barem, és evident que el país té una població molt concentrada en nuclis urbans. De fet, tres quartes parts dels ciutadans viuen en el 15% del territori, mentre que el quart restant n’ocupa el 85%. Aquesta dada constata que tenim un repartiment demogràfic descompensat i que comporta desigualtats importants i problemes de serveis.
En el món urbà es parla des de fa una dècada de la ciutat “dels quinze minuts”, en la qual tothom pugui tenir cobertes les seves necessitats –comprar, anar al metge, l’oci…– en desplaçaments d’un quart d’hora caminant o en bicicleta. Ara aquesta idea també s’escampa per l’àmbit rural, i la ciutat dels quinze minuts caminant es converteix en “ territoris de 45 minuts”. És a dir, zones on en 45 minuts a peu o en bicicleta els habitants puguin accedir a tot el que és necessari per a una bona qualitat de vida. “S’estima que el 9% dels municipis rurals no compleixen amb la regla dels 45 minuts”, assenyala Cristian Castillo Gutiérrez, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup de recerca Sustainability, Management and Transport (Sumat).
Per aproximar a la població rural un servei bàsic com és el de l’assistència sanitària d’atenció primària, Castillo ha liderat una recerca —amb investigadors de la UOC, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat Politècnica de València (UPV)— que utilitza algoritmes per crear rutes eficients per a vehicles d’assistència mèdica. “D’aquesta manera, la població d’aquestes àrees, majoritàriament envellida i amb poc accés a transport públic, no s’ha de desplaçar fins a un centre mèdic”, explica el professor de la UOC.
