Moltes coses han canviat des del darrer cop que vam visitar Salou. Vam celebrar-hi un Diàleg optimista sobre “Municipis Turístics de Sol i Platja”. Avui ens rep l’alcalde Pere Granados per explicar-nos què ha passat des d’aleshores.
“Per a mi la política és una dedicació prioritària, total i absoluta, que està per damunt de qualsevol sigla o partit”
“El turisme internacional depèn dels seus governs respectius i aquests han decidit que si els seus nacionals venen a Espanya, hauran de fer quarantena quan tornin al punt d’origen. Òbviament, això és com dir-los que no es moguin de casa”
“Ens trobem als voltants d’un 30% d’ocupació dels hotels i apartaments que tenim oberts, que són el 50%. Ha pujat una mica durant l’agost respecte els mesos previs, però les xifres són baixes i la temporada molt complicada”
“Les mesures que hem adoptat com a conseqüència de la pandèmia han tingut una repercussió d’uns cinc milions i escaig dins del pressupost”
“Els municipis tenim dret a participar d’allò que es genera en el nostre municipi. I una part de l’IVA generat a Salou s’hauria de quedar aquí”
“Ens sentim un municipi responsable i volem convertir-nos en una destinació sostenible i intel·ligent. Volem promoure la integració dels nostres visitants amb l’entorn, així com implicar els residents en el desenvolupament de l’activitat turística”
Vam entrevistar-lo el gener de 2013 i vam celebrar diàlegs aquí el 2017 i el 2019. Mai li vam preguntar sobre el seu estil de fer política. Comencem per aquí, si li sembla…
Doncs miri, jo entenc la política com una eina de servei a les persones. No tindria cap sentit si el que fem no millorés la qualitat de vida de la gent. En aquest cas, del municipi. Per a mi és una dedicació prioritària, total i absoluta, que està per damunt de qualsevol sigla o partit, perquè la millora de qualitat de vida de les persones no té color polític.
A tots els alcaldes els demanem que ens seleccionin i comentin unes fotos personals. Vostè n’ha portat quatre.
La primera és de quan era petit, amb uns cinc anys. Me la van fer arribar uns familiars i l’he escollida perquè explica part de la meva infantesa. Els meus pares havien decidit anar-se’n a França, on hi vam viure dos anys. Va ser un període que em va marcar molt i que em fa estimar molt el país veí. Posteriorment vam tornar a Catalunya i des d’aleshores ja no m’he mogut de la que considero que és casa meva, malgrat que no vaig néixer aquí.
La segona és una fotografia de l’any 77, davant del Palau de la Generalitat de Catalunya, en el marc d’una visita que vaig fer a Barcelona. És prou significativa del període en què ens trobem i de la importància de la Generalitat pel país.
Porta dues fotografies més al damunt, encara.
Una és del grup de la nostra candidatura, “Sumem per Salou”. Ens la vam fer tots plegats a la Torre Vella. Som un grup i treballem com a tal: no hi ha cap èxit que sigui individual o personal. La nostra va ser una candidatura molt transversal, que incloïa moltes sensibilitats i que representava totes les necessitats salouenques. La fotografia vol transmetre aquest missatge: la pinya és la que fa que avancin les nostres ciutats i el nostre país.
L’altra és de la meva família: la meva dona i el meu fill. Sense ells, tot això hauria estat molt més difícil. Han estat, i són, molt comprensius en la dedicació que tinc al meu municipi. Els agraeixo el seu constant suport.
En el darrer any ha viscut una de les crisis més grans que es recorden. Primer, el temporal Glòria. Després, la pandèmia. Què ha après de tot el que està passant?
Jo crec que tots n’hem après una bona lliçó. Hem de tenir molta cura amb la natura i un sentiment de solidaritat envers la societat. Aquest sentiment, precisament, és la primera lliçó que hem après.
Tenint en compte que l’economia local depèn molt del turisme? Com s’ha vist afectat Salou per la pandèmia? Creu que podran salvar la temporada?
La situació és molt complicada. Ja ha passat la major part de l’estiu i el turisme ha patit moltes dificultats, no només a Salou, sinó també a tot Catalunya i l’Estat. Només cal veure les estadístiques més recents, que concreten caigudes de fins el 95% de l’activitat. El turisme internacional depèn dels seus governs respectius i aquests han decidit que si els seus nacionals venen a Espanya, hauran de fer quarantena quan tornin al punt d’origen. Òbviament, això és com dir-los que no es moguin de casa.
Aquí tenim un turisme francès o holandès, però el tancament en la pràctica de les fronteres ha fet que la gent no vingués. Quant al turisme de proximitat, en teníem moltes esperances. Però ens hem trobat també que Barcelona recomana que la gent no surti, i diverses àrees de Lleida i la Franja han estat confinades, com també Saragossa i Navarra. Els nostres mercats naturals de turisme de proximitat han patit i tampoc han arribat en el número que volíem.
Quina ocupació han aconseguit, fins ara?
Ens trobem als voltants d’un 30% d’ocupació dels hotels i apartaments que tenim oberts, que són el 50%. Ha pujat una mica durant l’agost respecte els mesos previs, però les xifres són baixes i la temporada molt complicada. Insisteixo en dir que no és una problemàtica exclusiva de Salou, sinó de tots els municipis turístics de l’Estat. Aquí la gent encara hi pot arribar en cotxe, però a les illes, la situació és més difícil.
El turisme és una indústria que va més enllà dels beneficis econòmics que aporta als municipis turístics. Cal pensar que si l’any passat van visitar l’Estat uns 85 milions de persones, van consumir productes que nosaltres no fabriquem, sinó que venen d’altres llocs. Per tant, la repercussió en quant a PIB del turisme és molt important, i si va malament se’n ressenten els municipis turístics i tota l’economia del país.
Com ha reaccionat el sector turístic local davant d’aquesta situació? Han tancat gaires establiments i empreses de manera definitiva?
Molts d’ells han hagut de fer inversions molt importants per adaptar-se a la nova realitat d’acord amb les exigències sanitàries. També n’hi ha que han decidit no obrir i que afronten la situació amb preocupació. Com li deia, sense turisme no hi ha economia i les empreses ho pateixen.
Quines mesures concretes ha pres l’ajuntament a fi d’ajudar les empreses més afectades?
Diverses. Per exemple, en el cas de la taxa d’escombraries, hem decidit no passar la part proporcional del rebut de cobrament, ja que han estat tancades durant el confinament. També hem allargat el termini dels pagaments de la resta de rebuts. I als establiments d’hostaleria els hem facilitat l’ampliació les seves terrasses sense cobrar-los la taxa de via pública. Entenem que cal ajudar els sectors econòmics de la nostra ciutat en la mesura que ens ho permeti la llei.
Pel que fa a les mesures socials, hem vist que la demanda de serveis socials creix en tots els municipis a causa de la crisi econòmica que ens ha provocat la Covid-19. Hem atès totes les peticions que hem pogut.
Econòmicament, en quin moment es troba l’ajuntament? Com estava abans de la pandèmia i com està ara?
Les mesures que hem adoptat com a conseqüència de la pandèmia han tingut una repercussió d’uns cinc milions i escaig dins del pressupost. Com passa a tot arreu, ens trobem amb unes dificultats importants, malgrat que ja treballem en el pressupost de 2021. Òbviament, hem patit una baixada d’ingressos i un increment de la despesa que hem dedicat a atendre emergències i a dinamitzar l’economia municipal. La situació és una mica preocupant. No serà fàcil, però la societat civil i l’administració pública hauran de fer un sacrifici i aportar el que puguin.
Reben ajuts econòmics de les entitats supramunicipals?
Aprofito la pregunta per recordar que per part dels governs municipals, i en particular de l’Estat Espanyol, hi ha un deute amb tots els municipis turístics. Nosaltres necessitem un nou model de finançament d’acord amb els serveis que prestem als nostres visitants. L’any passat, per exemple, Salou va acollir més de dos milions de visitants i ningú no els té en compte a l’hora de participar en els tributs de l’Estat. Només es té en compte la població flotant i això és injust en el nostre cas, perquè només som 29.000 persones, quan, en realitat, donem servei a dos milions. Hi ha un dèficit i allà on millor ens podrien ajudar els governs supramunicipals seria modificant la llei i ajustant el sistema de finançament. Seria una situació fàcil de resoldre, amb una participació d’allò que es genera en el propi municipi, que és l’IVA, i que podria pal·liar molt els efectes de finançament.
Fins i tot crec que no caldria aplicar-ho només als municipis turístics, sinó que es podria extrapolar a qualsevol altre. Els municipis tenim dret a participar d’allò que es genera en el nostre municipi. I una part de l’IVA generat a Salou s’hauria de quedar aquí.
A banda de la pandèmia, quins són els principal reptes d’aquesta legislatura i dels anys que li queden de mandat?
Tot el que està passant ha comportat una modificació de crèdit que ha fet que el pressupost d’inversions hagi canviat. Ara ens cal prioritzar dues coses: la reactivació econòmica del municipi i l’emergència social. Per tant, les inversions que teníem previstes s’hauran de modificar i només farem aquelles que provenien d’anteriors pressupostos o bé les que tinguin a veure amb la micro-política. Evidentment ens cal mantenir la ciutat en bones condicions i cal invertir en allò que pugui significar una reactivació de l’economia. Altres inversions previstes, com ara una biblioteca nova, queden aparcades de moment. Un cop s’arregli la situació econòmica, recuperarem els compromisos que teníem amb la gent.
Enguany s’han complert 75 anys del llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki. Aquest és l’origen de la Xarxa d’Alcaldes per la Pau, de la que Salou forma part. Què suposa formar part de la xarxa per a Salou, i per a vostè, com a alcalde?
És important reivindicar la pau al món, i no només en qüestió de guerres, sinó també en matèria de pau social. També cal posar de relleu que la causa per la que va néixer aquest organisme d’alcaldes es pot extrapolar a coses més quotidianes, com ara la violència de gènere. Les societats avançades es caracteritzen per haver erradicat qualsevol tipus de violència.
Hem tingut ocasió d’anar a veure el Cap de Salou, una zona molt bonica del municipi. Ens podria explicar quin significat té per a vostè i el municipi?
És un dels racons més emblemàtics que tenim des del punt de vista mediambiental i paisatgístic. És un espai de més d’una hectàrea, que tenia un origen privat, fins que va ser adquirit en un 90% pel municipi. Volem que els veïns i veïnes, i tots els visitants, en puguin gaudir i veure com es recupera mediambientalment i com torna a ser com era en origen el Cap. És una herència molt important per al patrimoni local i també un missatge ampli i transversal de Salou com a municipi i destinació turística sostenible i responsable.
També és emblemàtic l’edifici del Patronat Municipal de Turisme de Salou.
Així és. Està situat al costat d’altres xalets modernistes que expliquen l’inici del turisme a Salou. Famílies de Reus i de Barcelona se’ls van construir quan van veure que aquí tenien una gran oportunitat de fer vacances. Ara estan tots catalogats i preservats i mantenen una imatge i un patrimoni arquitectònic i urbanístic molt notable. L’edifici del Patronat de Turisme, que també és Oficina de turisme, projecta una molt bona imatge del nostre municipi.
En aquest sentit, Salou treballa des de fa temps per ser una destinació turística intel·ligent. Un gran repte. Com ho tenen?
Efectivament, atès que ens sentim un municipi responsable, volem convertir-nos en una destinació sostenible i intel·ligent. A través del Patronat de Turisme volem promoure la integració dels nostres visitants amb l’entorn, així com implicar els residents en el desenvolupament de l’activitat turística. Salou està impulsant un pla estratègic i un pla de treball per tal d’aconseguir la certificació de Destinació Turística Intel·ligent, o DTI, a partir de cinc eixos: la governança, la innovació, la tecnologia, la sostenibilitat i l’accessibilitat.
Malgrat l’actual conjuntura, durant el present mandat Salou durà a terme actuacions que incidiran en la millora de la qualitat de vida dels residents i en el desenvolupament turístic sostenible.
Quines són les properes passes, en aquest sentit?
Doncs miri, en el camí cap a la transformació en una Smart City i una Smart Destination, el full de ruta incorpora nous serveis i elements a la ciutat, que milloraran la gestió i les prestacions de serveis. A nivell tecnològic, per exemple, augmentarem el nombre dels punts de càrrega de vehicles elèctrics i de les webcams turístiques a les platges. També desenvoluparem una xarxa de sensors que ens ajudaran a conèixer millor la mobilitat dels visitants. I es crearà una aplicació mòbil dels serveis turístics i s’instal·laran càmeres de lectura de matrícules a les entrades del municipi.
En quant a la vessant cultural, generarem continguts digitals per potenciar unes rutes definides (“Salou 1900”, “Vila Romana de barenys”, “Poblat iber de La Cella”…). També s’implantarà una gestió monitoritzada d’un conjunt de zones enjardinades i la telegestió i canvi de les lluminàries actuals a tipus LED, que s’instal·laran al frontal del Passeig Jaume I, entre moltes altres.
En aquest projecte tan important han rebut vostès un ajut molt important de diverses entitats.
Així és. El projecte “Salou Smart Turístic”, presentat per l’Ajuntament de Salou, va ser un dels seleccionats com a beneficiaris de la ‘Convocatòria de Destinacions Turístiques Intel·ligents’ de Red.es. El projecte compta amb 2.941.500 €, aportats en un 70% per Red.es (fons FEDER) i en un 30% per l’Ajuntament.
Parlant de diners, dies enrere, la Generalitat va anunciar que destinaria als ajuntaments el 85% de la recaptació de les multes imposades durant el confinament per part de les policies locals. També l’Estat ha dit que permetrà que els ajuntaments usin els seus romanents. Què en pensa, d’aquestes mesures?
En quant a la primera, penso que és totalment insuficient. Si són les policies locals les que han tramitat les denúncies, caldria que l’import revertit als ajuntaments fos el 100%, perquè s’han generat al propi municipi.
Pel que fa a la segona, és una problemàtica que ve de lluny. Cal parlar clar: les comunitats autònomes i el mateix Estat podien endeutar-se mentre Europa demanava que es reduís la despesa pública i Espanya la tenia disparada. Al final van ser els municipis els que es van sacrificar i hem fet la feina molt ben feta. Hem afavorit que l’Estat i les comunitats autònomes poguessin continuar endeutant-se. Ara apareix el tema del romanent de tresoreria en un moment en què el necessitem per reactivar els municipis econòmicament i per atendre la població en risc. Crec que no és correcte: els municipis som els que més serveis directes prestem als ciutadans i els que necessitem aquests diners. Haurien de permetre’ns un endeutament, encara que fos baix, per reactivar l’economia del municipi. No només cal que el romanent es quedi als municipis, sinó que també ens puguem endeutar justament.
Com a darrera pregunta, com està la represa de la nova estació Salou – Port Aventura?
És un tema emmarcat dins del projecte global del Corredor del Mediterrani. L’estació de Salou i la connectivitat del nostre municipi amb l’eix central del Corredor del Mediterrani estan aprovades però no executades. Com tampoc s’ha dut a terme l’estació de l’aeroport. Nosaltres defensem la necessitat de les dues coses i així ho farem fins al final.
Però com que els anteriors governs d’Espanya no han executat íntegrament el Corredor del Mediterrani, l’actual té més pressa. En unes setmanes es col·locaran els mòduls per fer l’estació provisional i, en un parell d’anys, s’iniciaran les obres d’una nova estació, que també tindrà connexió amb una estació d’autobusos
Què significaran aquestes infraestructures per Salou?
L’estació de Salou significa un avenç molt important de cara a la connectivitat ferroviària, perquè té aprovat l’ample de línia ibèric i l’europeu. Això vol dir que estaríem connectats per Alta Velocitat amb totes les ciutats i països que també en tinguin. Seria un avenç importantíssim per a tots els residents i turistes, i un progrés importantíssim.
Crec que el ferrocarril serà el transport del futur en les mitges distàncies i que podrem competir amb altres mitjans, com ara l’avió. A l’igual que l’Aeroport de Reus va deixar de ser militar i va passar a ser civil, per causa del turisme, l’estació de Salou-Port Aventura serà sinònim d’un gran moviment de persones.
Amb tot, la connectivitat de Salou amb la resta de Catalunya també té alguns projectes al damunt de la taula.
El que necessitem actualment són més serveis directes a Barcelona. També aquest quilòmetre i escaig que ens falta encara de connexió amb l’eix que ve de Tarragona. Ens connectaria directament amb el Corredor del Mediterrani.
Igualment tenim en marxa el projecte del tramvia de la Generalitat. Sempre dic que el que no va fer l’Estat ho acabarà fent la Generalitat per causa del projecte del tramvia. En resum, els actuals responsables d’ADIF tenen molta pressa per executar aquesta part que no s’ha fet. Tot sembla indicar que en poc temps en podrem gaudir, però ens manquen serveis directes a Barcelona, que aprofito per reivindicar.
