El passat dia 14 de gener, a l’Hotel Rey Juan Carlos I de Barcelona, va tenir lloc el II Esmorzar-Col·loqui d’ Alcaldes.eu per parlar sobre “La mobilitat de les persones. Una qüestió només sostenible?”.
Si vostè, en endavant, vol rebre l’informe complet dels esmorzars que es realitzen periòdicament ha de subscriure’s a la publicació.
“La mobilitat amb transport públic no és només una qüestió de sostenibilitat sinó també és una qüestió econòmica i de desenvolupament econòmic del territori”
“L’objectiu últim és aconseguir menys cotxes que circulin per dintre la ciutat”
“És important que l’usuari del vehicle privat no es senti criminalitzat i vegi que hi ha una mena de justícia viària de compatibilitat”
“Els costos d’operació dels autobusos de grans ciutats i els costos d’operació de ciutats més petites són molt diferents”
Assistents: Guillem Alsina, Inginier de Camins, servei de planificació i estudis de l’EMT; Antonio Rízquez i Caballero, Alcalde de La Llagosta; Calamanda Vila i Borralleras, Alcaldessa de Cardedeu; Carles Grinyó, Inspector Cap de Policia de Cardedeu; Josep Almenay i Rigor, Alcalde de Vallirana; Carles Castillo Rosique, Regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona; Mario Cortes Ayen, Gerent de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona; Xavier Carbonell Cirauqui, Regidor de Mobilitat i adjunt a l’Alcaldia de Vilanova i la Geltrú; Juanma Segovia, Regidor de Mobilitat de Granollers; F. Xavier Roca, Director Presston Comunicació Int. i editor de alcaldes.eu. Moderador: Rafael de Ribot, Periodista.
S’ha notat una davallada del vehicle privat
El Sr. de Ribot inaugura la sessió agraint en un primer moment la presència a tots els assistents i donant la paraula al Sr. Guillem Alsina qui comença la seva intervenció dient que aquest és un moment en el qual hi ha un descens de la demanda de transport públic del 2-2,5% pel que fa a la ciutat de Barcelona i zona metropolitana. No és una baixada massa important, però sí que permet afrontar altres reptes que altres anys no eren possibles d’afrontar perquè la prioritat era atendre el millor possible l’alta demanda que teníem. D’altra banda, en aquests moments de crisi també s’ha notat una davallada del vehicle privat sobretot a les entrades a Barcelona a les hores punta que al mateix temps ha provocat una davallada de la congestió i, per tant, una millora en la puntualitat dels transports públics.
Seguidament pren la paraula el Sr. Castillo dient que a la ciutat de Tarragona està fent una aposta molt gran per prioritzar el transport públic i, al mateix temps, miren de restringir el transport privat per determinades zones de la ciutat. En aquest sentit i en paral·lel al transport públic que ja existeix, estan afegint noves línies, incrementant les freqüències al mateix temps que duen una tasca important per millorar la seguretat vial. Un dels grans problemes de la ciutat de Tarragona, comenta el Sr. Castillo, és l’accés a la zona metropolitana; les connexions interurbanes, connexions amb Reus, amb l’aeroport… fet que provoca que el ciutadà s’acostuma a utilitzar el vehicle privat. La mobilitat amb transport públic no és només una qüestió de sostenibilitat sinó també és una qüestió econòmica i de desenvolupament econòmic del territori del que estiguem parlant. Al mateix temps el desenvolupament econòmic també depèn de les facilitats de mobilitat amb transport públic.
El tema de mobilitat per l’alcaldia és un tema de justícia
Seguidament pren la paraula la Sra. Calamanda Vila qui es troba amb una població petita, però que té set urbanitzacions enganxades. El tema de mobilitat per l’alcaldia és un tema de justícia. Facilitar el que tothom pugui arribar als llocs fàcilment. Per això mantenim el servei d’autobusos encara que tinguem pèrdues. Donem facilitats per a que la gent esculli el servei públic en front del servei particular perquè l’objectiu últim és aconseguir menys cotxes que circulin per dintre la ciutat. Facilitar també que la gent vagi amb bicicleta, però al mateix temps hi ha dificultats a l’hora de garantir la seva seguretat. Fer coincidir els horaris dels busos amb els horaris dels trens. Aconseguir augmentar la freqüència dels trens i que especialment els caps de setmana funcionin fins més tard.
Posteriorment el Sr. Xavier Carbonell pren la paraula i, a més de coincidir amb els temes que fins ara s’han posat sobre la taula, afegeix que en aquests moments hi ha un tema en el qual hi estan posant molts esforços que és el pla de pacificació del centre de la ciutat. Vilanova té un centre molt gran en relació al que és la resta de la població. Es veuen amb la necessitat de redirigir, no expulsar, els 25.000 vehicles que circulen a diari pel centre i millorar els carrers; ampliar voreres, plataforma única, evitant el trànsit de pas, el deambulant, no restringir per garantir la mobilitat del comerç, la mobilitat de la gent gran…
Mobilitat supramunicipal
El Sr. Risques comenta que el cas del seu municipi és el d’un territori de 3 km2, del qual el 60% està afectat per infrastructures bàsicament de mobilitat. Un nucli urbà amb un polígon industrial d’1 km2. 14.000 habitants. El tema de la mobilitat en el municipi de La Llagosta és una mobilitat peatonal encara que estan mirant d’implementar el carril bici, doncs és un municipi amb molt poc desnivell. El problema radica en que som una cruïlla entre infrastructures que van cap al nord, d’altres a Barcelona, Mollet, Sabadell, Granollers,… els hi travessarà l’AVE d’aquí molt poc i per tant el tema de la mobilitat és el d’una mobilitat supramunicipal. Des del seu punt de vista, la sostenibilitat té tres vessants; l’econòmica, la social i mediambiental. A més del benefici econòmic que comporta una bona mobilitat, creu que és important l’aportació dels municipis que col·laboren d’alguna manera a la mobilitat general del país, a les grans infrastructures del país. El sacrifici que a vegades es fa per afavorir no la mobilitat local, sinó la mobilitat general perquè hi hauria una repercussió positiva pel municipi.
La mobilitat obligada
El Sr. Alemany explica la situació concreta del municipi de Vallirana, d’on n’és alcalde i comenta que els problemes de mobilitat sorgeixen en el moment que la residència, el treball i l’oci, es disgreguen. Fa uns anys es parlava de la mobilitat no obligada i ara es parla de la mobilitat obligada degut a noves necessitats que han anat sorgint en el municipi. En aquests moments estan mirant la manera de fer coincidir els horaris dels busos amb els horaris dels instituts i del món laboral. Fent referència al tema que apuntava l’alcaldessa de Cardedeu, el Sr. Alemany no està gaire convençut de que el tema de mobilitat no obligada sigui un tema de justícia social. El que avui la gent opti per viure molt allunyada dels centres urbans és un problema pels municipis.
És fonamental explicar el perquè de les coses
El Sr. Grinyó, cap de policia de Cardedeu, explica que ells es troben al mig; entre el ciutadà i l’ajuntament. Li preocupa molt no trencar una certa pau en el tema de la mobilitat. Les polítiques de mobilitat poden caure amb facilitat en un extrem i/o en l’altre. A vegades poden haver-hi apostes molt agosarades en mobilitat i, d’altres, l’aposta és tan poca que deixa de ser una aposta. És fonamental explicar a la gent el perquè de les coses. Quan en un municipi es pren una decisió en qualsevol àmbit, però sobre tot en l’àmbit de mobilitat, s’ha de fer una pedagogia continua i diària perquè la gent sàpiga el per què de les coses. És important que l’usuari del vehicle privat no es senti criminalitzat i vegi que hi ha una mena de justícia viària de compatibilitat de vehicle privat, vehicle públic, vianants, bicicletes… A Cardedeu volen implementar la zona vermella que és la rotació dels vehicles. Els vehicles cada cop són més, les vies són les que són i el municipi ha d’intentar fer compatible els diferents usos de la via pública. Es tracta que l’usuari disposi d’una hora i mitja per estacionar el seu vehicle en un lloc concret, faci les gestions que calguin i després que marxi.
Bona xarxa de transport públic
El Sr. Castillo afegeix que quan es fa una aposta pel transport públic no s’ha de criminalitzar al conductor del vehicle privat però sí que se li ha de fer veure que és culpable del colapse del trànsit. L’autobús consumeix 20 vegades menys que el transport privat i pots portar 20 vegades més persones. Les prioritats han de ser primer, donar un servei que s’adapti a les necessitats de mobilitat dels ciutadans a través d’una bona xarxa de transport públic; després, una política d’aparcaments dura; tercer, l’ús del carril bus per donar-li rapidesa al transport públic; quart, pedagogia per mentalitzar a la gent dels canvis que s’estan fent i del per què dels canvis; i finalment, la sanció.
Fins a quin punt es pot mantenir un cost d’aquestes característiques
És cert que la mobilitat és un tema de justícia social, però també és veritat que s’ha de saber fins a quin punt es pot mantenir un cost d’aquestes característiques quan la ciutadania opta per disgregar-se i anar a viure juny del municipi a través de noves zones residencials. S’ha de donar mobilitat en aquestes zones amb diners públics? Quina freqüència de pas han de tenir aquests busos? Normalment són busos que durant el dia van buits, potser al matí i/o al vespre. És un tema en que s’hi ha de pensar. El Sr. Castillo s’afegeix a la idea de retornar al ciutadà gran part del territori del municipi que s’ha destinat al vehicle privat. S’han de revaloritzar les zones de convivència; les antigues zones peatonals, però que ara es tracta d’igualar la vorera al carrer i que convisqui el vianant amb el conductor. Fent referència a les infrastructures generals, en l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona es troben amb un problema perquè no els hi sembla correcte que una infrastructura que dóna servei a tot el Camp de Tarragona (aeroport, estació…), tingui una consideració municipal. Creu que les infrastructures generals han de tenir la consideració d’infrastructures generals i no han de formar part de cap terme municipal.
La mobilitat actual requereix un canvi d’hàbits
L’alcalde de La Llagosta, el Sr. Antonio Risques, torna a insistir que el tema de les polítiques de mobilitat no formin part de les polítiques municipals. S’ha de tenir present que segons un recent estudi de mobilitat, el 47% de la gent que es desplaça cada dia ho fa fora del seu municipi. És per això que creu que el que s’ha d’establir són polítiques supramunicipals per marcar criteris estratègics de territori. Això segurament no passa a les grans ciutats, però la realitat de les ciutats petites sí que és aquesta.
