El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, Damià Calvet, i el president de l’EMD, Josep Puig, han detallat els avantatges urbanístics, econòmics i ambientals que ha suposat aquesta modificació als àmbits de Valldoreix i altres del municipi
Fotografia de la roda de premsa a la finca de can Monmany.
La ciutat també hi ha sortit guanyant amb la creació de més habitatge públic: pràcticament la meitat del sostre edificable que s’ha generat amb aquest tràmit urbanístic es destinarà a construir HPO
La modificació de PGM s’ha impulsat amb acords amb els propietaris i s’ha aprovat amb el vist-i-plau de la Generalitat
El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, Damià Calvet, i el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, Josep Puig, han ofert aquest matí una roda de premsa a la finca de can Monmany per detallar els avantatges urbanístics, econòmics i ambientals que ha suposat la modificació del PGM als àmbits de Valldoreix i altres del municipi.
Cal recordar que l’Ajuntament va impulsar aquesta modificació amb l’objectiu de consolidar el model urbanístic de Valldoreix i donar resposta a l’impacte econòmic generat per les expropiacions de zones verdes –a càrrec de l’administració- previstes en el Pla General Metropolità del 1976. La modificació de PGM va ser aprovada l’any 2014 després d’haver complert correctament tots els tràmits en el ple municipal i rebre, posteriorment, el vist-i-plau definitiu de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat.
“Aquesta modificació”, ha destacat Calvet, “és un exemple d’urbanisme innovador, intel·ligent i que fa ciutat”. En aquest sentit, ha explicat que amb aquest tràmit s’ha pogut impulsar les següents millores:
Estalvi de 92 M€ en concepte d’expropiacions
L’Ajuntament ha signat acords amb 87 propietaris per adquirir, a través de compensacions o permutes de terrenys, parcel·les afectades per la classificació de zona verda (la majoria als torrents de Clavell i de Nonell). En total l’Ajuntament ha adquirit 217.916 m2 en aquests àmbits.
Aquestes permutes s’han pogut generar gràcies a la modificació de PGM, que trasllada la zona verda adquirida en aquests torrents per col·loca-la a les finques de can Monmany i can Busquets amb l’objectiu de preservar-les de la urbanització. A la vegada, també s’ha traslladat l’edificabilitat d’aquestes dues finques a altres àmbits del municipi per tal de generar terrenys edificables que compensessin els propietaris afectats per les zones verdes.
A través d’aquests acords i de la modificació de PGM, l’Ajuntament ha evitat l’adquisició d’aquestes zones verdes a través d’expropiacions per via judicial. Es calcula que el cost per fer front a aquestes expropiacions hauria estat de 92.499.588 euros.
Can Monmany i can Busquets no s’urbanitzen
La modificació de PGM ha generat 23’84 hectàrees de zona verda de propietat pública. Una part d’aquesta zona verda (concretament, 10’48 hectàrees) s’han col·locat a les zones urbanitzables que hi havia dins de les finques de can Monmany i can Busquets. D’aquesta manera, s’ha aconseguit evitar la urbanització d’aquestes dues finques –el planejament permetia que s’hi poguessin construir fins a 281 habitatges- i incloure-les dins del Parc Natural de Collserola.
A més a més, la generació d’aquestes zones verdes permet consolidar el model urbanístic de Valldoreix (basat en el concepte de ciutat-jardí) i crear en un futur una xarxa de camins verds per a la ciutadania.
Més habitatge públic
El traslladat de l’edificabilitat de les finques de can Monmany i can Busquets a d’altres zones del municipi –com per exemple el barri del Turó de can Mates- ha generat sòl urbanitzable per compensar els propietaris de les zones verdes de Valldoreix. Ara bé, pràcticament la meitat d’aquest sostre edificatori -un 44’22%- es destinarà a habitatge protegit. D’aquesta manera, Sant Cugat podrà incrementar el parc d’habitatge protegit i social a disposició de la ciutadania.
