La Morera de Montsant

0
334

La Morera recull dos nuclis històrics: La Morera i Scala Dei. El segon ha tingut, tradicionalment, més anomenada, a causa de l’existència de la famosa cartoixa construïda a finals del segle XII i que va ser la primera de les de la península ibèrica. De fet el càrrec del seu prior va donar nom a l’actual comarca del Priorat. Terra de vinyes, però també de serralades com la de Montsant, el poble busca avui la supervivència dels seus prop de 200 habitants a partir d’activitats respectuoses del medi ambient i saludables per a tots. Pocs, però molt ben avinguts, tant a l’ajuntament com en les activitats que, com la fira del Vin Blanc de novembre, es reparteixen anualment per nuclis i se solucionen entre veïns voluntaris.
 

Recomanat per alcaldes.eu

ESCALADA

VÍA FERRADA

LLOCS D’INTERÈS

  • LA CARTOIXA DE SCALA DEI: En una recollida vall, en plena Serra de Montsant, proper a les localitats tarragonines de La Morera de Montsant i Poboleda, encara s’alcen les ruïnes del que va ser el primer monestir de l’orde cartoixà a la península ibèrica: La Cartoixa de Scala Dei. Malgrat que la dignitat de les poques runes conservades ens permet intuir l’antiga grandesa del monestir, només anant enrere en la història podem apreciar la importància que va tenir aquesta fundació.
Creada l’any 1194, gràcies a la iniciativa del rei Alfons II d’Aragó, La Cartoixa de Scala Dei va destacar per la seva prosperitat i per la seva riquesa, que van ser propiciades pel favor dels monarques aragonesos i, posteriorment, espanyols, així com per nombrosos particulars que, conscients del valor de la muda feina dels monjos dedicats a l’oració, van voler contribuir econòmicament al seu manteniment.

La fundació de Scala Dei, que al llarg de la seva existència va viure intensament i de manera compromesa tots els esdeveniments històrics que van succeir a la comarca del Priorat, també va patir les conseqüències dels decrets de la desamortització dels governs liberals de la primera meitat del segle XIX i els moviments populars anticlericals que es van desenvolupar a la zona. Arran d’aquests fets va esdevenir el trist destí de La Cartoixa, l’exclaustració dels monjos, la dispersió o desaparició del patrimoni artístic, dels documents i dels fons de la riquíssisma biblioteca i la destrucció del monestir. Avui queden poc més que ruïnes… Malgrat això, aquestes ruïnes són un ressò d’un passat fèrtil i pròsper, ple de vida.
 

  • PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT: El seu peculiar relleu, l’abrupte orografía, la important biodiversitat i l’escàs grau de desnaturalització configuren un paisatge únic i de gran valor ecològic que conté un elevat nombre d’espècies d’interès, i esdevé una de les principals reserves de flora i fauna de les serres litorals de Catalunya.
La Serra de Montsant, va ser declarada Parc Natural pel Parlament de Catalunya, el 30 d’abril de 2002. Convertint-se en un espai, digne de ser preservat com a patrimoni de les generacions presents i futures.
 
  • MONESTIR DE BONREPÒS: El seu fundador sembla que va ser un ermità anomenat Arnau de la Morera, i no pas, com de vegades s’ha dit, Ramon de Vallbona, que hauria mort uns anys abans de l’esmentada fundació, encara que sí que va intentar fundar l’any 1157 una comunitat cistercenca a Cèrvoles. Cap al 1170 va crear una comunitat a Santa Maria de Montsant i a Santa Maria de Poboleda, que van durar fins a l’any 1180 aproximadament, que és quan van passar aquests ermitans cap al monestir de Bonrepòs.
Cap a l’any 1191 apareixen Pere Balb i la seva esposa Guillema, primers colonitzadors i habitants de la zona de Lleida, junt amb el seu germà Guillem Balb. Segons diversos escrits, se sap que els Balb havien estat personatges poderosos.

A partir de l’any 1215, Pere i Guillema el van transformar en monestir femení i va tenir continuïtat fins a l’any 1452.

La primera abadessa d’aquest monestir cistercenc femení va ser Anglesa, filla de Pere Balb i Guillema. Una altra abadessa coneguda va ser Margarida de Prades, que ho va ser des que el seu marit, el rei Martí I, va morir l’any 1428. En aquests temps, el monestir anà agreujant la seva decadència i tenia només 5 o 6 monges. La reina Margarida va ser succeïda per l’abadessa Blanca de Barberà.

Actualment, el mas es troba bastant abandonat, ja que ha estat saquejat diverses vegades, però encara mostra la seva anterior importància.

MÉS TURISME AQUÍ

ITINERARIS

FIRES I FESTES

ON MENJAR
  • Bar L’Únic
  • Restaurant La Morera
  • Refugi de la Morera de Montsant (FEEC)
  • El Balcó del Priorat
  • El Rebost de la Cartoixa
  • Llesqueria La Plaça – Bar Restaurant
ON DORMIR
  • Hotel Balcó del Priorat
  • Casa La Falconera
  • Refugi de la Morera de Montsant (FEEC)
  • Apartaments Escaladei
     

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.