Els molins van construir-se per ordre del rei d’Aragó i comte de Barcelona, Alfons II, l’any 1188. Amb el temps, el nucli de població va anar creixent fins a convertir-se en una zona estratègica, comercialment, gràcies als intercanvis entre Madrid i Barcelona, i també d’altres pobles del voltant. Molins de Rei es troba dins la comarca del Baix Llobregat i té gairebé 25.000 habitants amb una extensió de quasi 16km2. El municipi està dins l’àmbit del Parc Natural de Collserola, on es pot arribar tot passejant.
“Molins de Rei és el municipi del Baix Llobregat que té més recursos, tant laborals, com assistencials i de residència per a persones amb discapacitat”
“Es pot millorar la feina per part de tothom i, els ajuntaments hem de seguir fent molt bé les coses”
“El comerç és un dels punts forts del municipi, genera una vida molt cohesionada i rica dins del poble”
“Tenim l’obligació de ser imparcials, perquè tothom pugui opinar lliurement a la consulta”
“Intentar fer un govern més estable i sòlid és una de les obligacions que tenim la gent que estem a la política, especialment a la municipal”
Fa molts anys que està vinculat a la política municipal…
Sí, en porto molts: he estat regidor en diferents moments aquí, a l’Ajuntament de Molins de Rei, i abans de ser alcalde del municipi era el Primer Tinent d’Alcalde. A més, sóc el responsable de política municipal de Convergència, càrrec que, des de fa més de sis mesos, compagino amb l’alcaldia.
Des de fa sis mesos?
El resultat de les municipals va donar per primera vegada la victòria a CiU, però amb un Ple molt atomitzat: tenim cinc regidors de vint-i-un. A més, la legislatura es presentava complicada, ja que la crisi afecta de forma contundent a Molins de Rei. Per això, i posant per davant els interessos del municipi, vam prendre la decisió de governar per mitjà d’una sociovergència. Hauria estat alcalde quatre anys, però vaig renunciar-ne a dos per intentar fer un govern més estable i sòlid, que és una de les obligacions que tenim la gent que ens dediquem a la política, especialment a la municipal. Ens havíem compromès a governar bé, i n’estem molt satisfets, ens entenem prou bé i la gent està satisfeta.
Molins de Rei pertany al Parc de Collserola en un percentatge molt alt, oi?
El 80% del terme municipal forma part de Collserola i un altre percentatge és parc agrari. Vivim protegits per parcs, alhora que estem rodejats de l’àrea metropolitana, trens, autopistes i autovies, fàbriques, polígons… La població entén el Parc de Collserola com un parc de la ciutadania. Per tant, hem de ser capaços d’adaptar bé la normativa del Parc Natural, més pensada per un parc fora d’una àrea metropolitana, i el desig dels ciutadans de gaudir-ne el màxim possible. Entre tots hem de mirar de preservar els parcs, que és el que dóna qualitat de vida als nostres vilatans.
Què fa diferent a Molins de Rei?
Ràpidament, és el millor poble de Catalunya. Té un nivell de qualitat de vida molt alt i és un dels pobles amb més entitats: compta amb una vida associativa i civil molt dinàmica, transversal i variada. El comerç és un dels punts forts del municipi perquè és molt superior al nostre nombre d’habitants i genera una vida molt cohesionada i rica dins del poble. Realment, no és un poble que tingui grans monuments, però sí que en destacaria els edificis de la Federació Obrera, el de Foment Artístic o el de Joventut Catòlica.
I on es concentra el comerç i d’altres serveis?
El centre de la Vila de Molins de Rei és molt potent i hi ha una concentració molt elevada de comerços, la qual cosa pot generar que segons quin tipus de negoci no tingui sortida a un barri. Per exemple, en el barri de La Granja inicialment sí que vàrem trobar-nos que només hi obria un tipus d’establiment, bars i restaurants; pel que vàrem promoure una normativa per fomentar-ne la instal·lació d’altres negocis. De totes maneres, aquesta realitat no genera un problema real al municipi. A més, el bus urbà facilita la mobilitat; la gent del municipi vol venir a comprar i l’agrada moure’s pel centre, perquè el centre de la Vila és una de les claus del que som.
La població del municipi té un gran potencial esportiu
Sí, l’esport és un dels punts on destaca Molins de Rei i ens ajuda a promocionar la vila. D’aquí han sortit esportistes importants, capaços de guanyar el Dakar en la seva categoria, de jugar a hoquei en molts llocs, de ser campions olímpics en waterpolo… També destaquem en esports minoritaris com són l’halterofília o el wateropolo femení. L’esport és una bona eina d’integració, cohesió social i convivència.
Interessant. Com es gestiona la integració de la població que ve de fora? Hi ha una bona adaptació?
El projecte és ser una societat integradora, on tots els catalans, que som els que vivim i treballem a Catalunya, ens hem d’integrar i fer l’esforç de donar exemple i demostrar que estem disposats a donar oportunitats. Això sí, s’han d’entendre algunes coses, com que som un país i que aquí la llengua és el català, que hi ha unes costums… S’han de fer esforços i renúncies per part de tots. El nivell d’integració és alt, especialment en les immigracions dels anys seixanta i els vuitanta. Tota la gent de Molins de Rei s’ha bolcat sempre en la vida associativa, la qual fa que el nivell d’integració sigui probablement d’un 99% (sempre hi ha algú que no vol adaptar-se). Això pot ser degut a la mida del municipi i també a la voluntat d’integrar-se. En els últims deu anys, la immigració és majoritàriament d’origen sud-americà. A més, hi ha immigració procedent del Magrib. Però Molins de Rei té al voltant d’un 9% d’immigració, que és un tant per cent inferior a la mitja de Catalunya i a la de l’entorn.
I genera cap problema a l’hora de gestionar centres de culte dins de la població?
Ara mateix tenim el tema sobre la taula: estem regulant-ho mitjançant una normativa urbanística per tal d’establir un sistema per a la ubicació dels centres de culte en el nostre municipi. Algunes condicions que es contemplen per a les diferents comunitats religioses són, per exemple, que disposin d’edificis d’ús exclusiu religiós, i que, si no és possible, s’instal·lin en plantes baixes, i sobretot que hi hagi consens amb els veïns.
Com es treballa des de l’Ajuntament per ajudar en aquest temps de crisi?
De moltes maneres, malauradament no arribem a tot el que ens agradaria, perquè la crisi està essent molt dura. La nostra prioritat és ajudar a la gent que ho passa malament, primer, amb beques menjador. L’Ajuntament cobreix totes les beques que compten amb la puntuació per tenir-la. També estem invertint 50.000 euros més en el pressupost de serveis a la gent gran per a cobrir el total de la demanda. A més, tota l’ajuda que altres administracions ja no poden prestar a les escoles bressol, l’hem assumida des de l’Ajuntament. I les ajudes per a emergències socials també s’han incrementat.
Déu n’hi do…
La clau està en el Consell de la Crisi Econòmica, un grup que vàrem crear per reunir-nos totes les entitats de Molins de Rei (partits polítics i una representació de tots els empresaris, sindicats, associacions de veïns…) per a marcar les prioritats del municipi, tant econòmiques com, sobretot, socials. Treballar de forma transversal i ajuntar esforços ha permès, per exemple, que l’Ajuntament posi dos pisos socials per a gent que es queda sense casa o no pot pagar el lloguer o la hipoteca. També Caritas posarà en marxa 10 habitacions socials més a Molins de Rei, i la Creu Roja ha posat en marxa un punt d’assistència familiar, gràcies a un conveni amb l’Ajuntament. També hi ha gent que té problemes deguts a discapacitats físiques o psíquiques, per a qui disposem de la seu de la Federació COM, per a que trobin feina, i d’una fundació, DACOSU, que ofereix tallers ocupacionals a les persones amb discapacitat, a més d’habitatge. Molins de Rei és el municipi del Baix Llobregat que té més recursos, tant laborals, com assistencials i de residència per a persones amb discapacitat. I tot això oferint més serveis amb 2 milions d’euros menys. Si es tenen clares les prioritats es poden fer moltes coses; tot és gestionar-ho bé.
I en àmbits de formació, com en són les escoles o l’empresa, de quina manera s’ajuda des de la principal entitat municipal?
De moltes maneres. Per un costat, en l’àmbit educatiu, a vegades suplim, sempre de forma correcte i negociada, a les administracions en el manteniment i d’altres competències. Tenim la sort de comptar amb un nivell d’èxit escolar dels més alts del país, gràcies a que els equips educatius treballen molt bé i per la presència de moltes AMPA’s. Des de l’Ajuntament fem molts plans de formació ocupacional: comptem amb el SESCET, un dels millors en matèria d’inserció laboral. També donem molta importància als plans educatius per tal d’ajudar a complementar els crèdits escolars. Si des dels ajuntaments es fan bé les coses, pots ajudar a que l’economia se’n surti. Per altra banda, hem d’ajudar a les nostres empreses fomentant la creació de llocs de treball. Al Baix Llobregat, un dels problemes és la pèrdua de llocs de treball per falta d’inversions de l’Estat espanyol a la nostra comarca. Les administracions hem d’invertir on toca i quan toca. Es pot millorar la feina per part de tothom i, els ajuntaments hem de seguir fent molt bé les coses. Concretament, a Molins de Rei hem fet diverses inversions en tot tipus d’equipaments i obres, totes amb empreses del nostre municipi o la nostra comarca, amb zero euros d’endeutament per part de l’Ajuntament. En pocs dies en comença una i al març una altra, ambdues d’un milió d’euros. A més, intentem pagar bé als nostres proveïdors, que han de ser majoritàriament del nostre municipi. També estem fent plans d’ocupació cada sis mesos en el nostre municipi per donar feina a la gent de Molins de Rei. Jo sempre dic: “El millor que podem fer la gent de Molins de Rei per a sortir de la crisi és comprar a Molins de Rei, perquè el que genera més llocs de treball és el comerç de la nostra vila”.
Per tant, és important fomentar la participació dels ciutadans, fer que se n’adonin de la necessitat i el deure de treballar pel municipi, oi?
I tant. La gent cada cop és més conscient que ha d’implicar-se i col·laborar més. Les noves tecnologies ajuden molt en aquest punt: aporten capacitat d’informar, sempre de forma veraç i transparent; també apropen i faciliten el contacte amb l’administració. És important aquesta relació entre administració i ciutadà perquè qui acaba marcant les prioritats polítiques i pressupostàries de l’Ajuntament de Molins de Rei, no només som els polítics, ho fem conjuntament amb la població, a través del Consell, prioritzant la recuperació econòmica i l’àmbit social.
I què en pensa de la reforma de les Administracions Locals, en concret la de la supressió de municipis?
No penso que s’hagin de suprimir els municipis perquè som l’administració més propera al ciutadà i sabem realment què és el que necessita. A més, si algú ho estudia, els ajuntaments estalvien molts diners si hi ha gent que gestiona bé. Abans s’haurien de suprimir administracions de l’Estat. A Molins de Rei, per exemple, hi ha sis administracions per a les nostres competències quan n’hi podrien haver tres: el municipi, el Consell Comarcal i la Diputació o l’àrea metropolitana, la que es triï. El govern és la Generalitat, perquè d’altra manera ens compliquem la vida: hi han masses administracions pel mig, però d’ajuntaments no en sobra ni un.
Què creu que s’hauria de fer, doncs?
S’ha de definir bé què és el que ha de fer cadascuna de les organitzacions supralocals, els òrgans entremitjos, perquè aquests no són òrgans escollits directament per la gent. La seva missió és molt simple: ajudar als ajuntaments a fer la nostra feina. Després també hi ha coses bones a la Llei, com intentar reforçar els Consells Comarcals, que són una bona administració supralocal.
Molins de Rei aposta per la sobirania fiscal?
Correcte. Tenim molt clar que si volem defensar els interessos dels ciutadans s’ha de defensar la independència del nostre país. Els ciutadans de Molins de Rei estan pagant impostos per tenir millors serveis sanitaris i educatius, per fer polítiques d’inversió; però els diners se’n van a altres llocs, es prioritzen coses que no són el servei a la gent. Treballar per la independència del meu país és el que fem des de l’Ajuntament de Molins de Rei, i una part molt important és la sobirania fiscal.
Per tant, no cal dir que dret a decidir sí.
Sempre, té un consens absolutament majoritari. Per això, el que hem de fer els polítics és treballar. Calculo que és al voltant d’un 80% la gent que vol votar. També la gent que votarà que no veu absolutament indefensable que el govern de l’Estat espanyol no ens deixi decidir.
Com a municipi que pertany a l’Associació de Municipis per a la Independència, què fan des de l’àmbit municipal per a la independència de Catalunya?
Donar exemple i fer bé les coses. La clau és conscienciar a la gent, sobre tot en l’àmbit del dret a decidir, parlant amb la gent, donant informació, responent dubtes i promovent actes des de l’Ajuntament, sempre amb la màxima informació i transparència. Com a Ajuntament, reclamem a l’Estat poder fer la consulta i recolzem sempre a la Generalitat de Catalunya. Però alhora tenim l’obligació de ser imparcials perquè tothom pugui opinar lliurement i reivindicar molt clarament els nostres drets nacionals.
Què creu que ha de fer el President de la Generalitat?
Penso que ho està fent molt bé. Fa tot el possible per a que els ciutadans del nostre país puguin pronunciar-se a les urnes. A més, tenim prou recolzament del Parlament de Catalunya, la representació del poble, per a tirar endavant la consulta sense pactar amb l’Estat espanyol. I… si l’Estat impedeix de forma contundent fer la consulta, s’haurien de fer unes eleccions plebiscitàries. Estic convençut que ens en sortirem.
