La Comissió ha adoptat una nova estratègia per a les zones més remotes de la UE, les anomenades regions ultraperifèriques, amb l’objectiu d’alliberar-ne el potencial mitjançant inversions i reformes adequades.
Les regions ultraperifèriques de la UE [Guadalupe, la Guaiana Francesa, Martinica, Mayotte, la Reunió i Sant Martí (França), les Açores i Madeira (Portugal) i les illes Canàries (Espanya)] són nou regions de la UE situades als oceans Atlàntic i Índic, a la conca del Carib ia Amèrica del Sud.
L’estratègia dóna prioritat a les persones proposant mesures concretes per millorar les condicions de vida dels cinc milions d’habitants, entre elles el suport a les transicions ecològica i digital i l’aprofitament dels seus actius únics, com són la població jove de moltes regions, les extenses zones marítimes, la biodiversitat única i el potencial de recerca. La Comissió també donarà suport a mida per reforçar el diàleg amb les regions ultraperifèriques.
El vicepresident executiu per a una Economia al Servei de les Persones, Valdis Dombrovskis, ha comentat el següent: «Pot ser que les nostres regions ultraperifèriques estiguin allunyades del continent europeu, però són molt importants per a la UE, a causa de la seva població jove, la seva biodiversitat única i fonts d’energia renovables abundants. Així mateix, aquestes regions s’enfronten a greus problemes, com ara una elevada desocupació i una baixa producció econòmica, i també s’han vist greument afectades per la pandèmia de coronavirus. Hem de donar-los suport per alliberar més el seu potencial, per la qual cosa les institucions de la UE treballaran en estreta col·laboració amb cada regió i Estat membre corresponents per elaborar estratègies de desenvolupament específiques de cara a la recuperació i el creixement. Aquesta estratègia se centra en laspecte social, millorant les condicions de vida i lluitant contra la pobresa; també donarà suport a les transicions ecològica i digital d’aquestes regions, ja que s’enfronten als preus elevats dels aliments i l’energia, que s’han vist agreujats per l’agressió de Rússia contra Ucraïna. Així mateix, crearà noves oportunitats amb finançament específic i suport adaptat per a cadascuna d’aquestes regions valuoses de la UE, per ajudar-les a aprofitar els seus actius únics».
Elisa Ferreira, comissària de Cohesió i Reformes, ha afegit el següent: «La Comissió està plenament compromesa amb el suport al desenvolupament econòmic i social de les regions ultraperifèriques, que constitueixen actius importants per al conjunt de la UE. Amb aquesta nova estratègia, volem donar prioritat a les persones, omplint la bretxa relativa a la qualitat de vida entre les regions ultraperifèriques i la resta de la UE, de manera que totes les persones en aquestes regions disposin d’un habitatge adequat, aigua, accés a l’educació, la formació, l’assistència sanitària i el transport. L’estratègia reforçarà el diàleg amb les regions ultraperifèriques, desenvoluparà oportunitats específiques per a elles a totes les polítiques de la UE i proporcionarà un suport adaptat».
Alliberar el potencial de les regions ultraperifèriques
Les nou regions ultraperifèriques tenen actius únics: una població jove, una rica biodiversitat, una ubicació estratègica per a activitats espacials i astrofísiques, extenses zones econòmiques marítimes i una posició com a llocs avançats de la UE a tot el món. A més, les regions ultraperifèriques tenen un gran potencial per continuar desenvolupant sectors clau, com ara l’economia blava, l’agricultura sostenible, les energies renovables, les activitats espacials, la investigació o el turisme ecològic.
Diversos reptes que cal abordar
A causa de la seva situació geogràfica, llunyania, insularitat, superfície reduïda i vulnerabilitat al canvi climàtic i davant de fenòmens meteorològics extrems, les regions ultraperifèriques s’enfronten a limitacions molt específiques però permanents per al seu desenvolupament. A més, aquestes regions presenten les taxes de desocupació més altes i els PIB més baixos de la UE. La pandèmia de COVID-19 ha posat encara més en perill el desenvolupament.
A banda del finançament sense precedents per a les regions ultraperifèriques que ja es va negociar per als fons i programes per al període 2021-2027, la Comissió està creant oportunitats específiques en molts àmbits polítics de la UE gràcies a la nova estratègia. Entre elles hi ha la posada en marxa de diverses convocatòries específiques per a projectes destinats exclusivament a les regions ultraperifèriques, per exemple, per donar suport a la joventut local en el desenvolupament de projectes locals i donar suport a estratègies d’economia blava, la innovació regional, la investigació i la biodiversitat.
A més, per ajudar les regions ultraperifèriques a aprofitar aquestes oportunitats i aplicar les seves pròpies estratègies de desenvolupament regional, la Comissió proporcionarà eines d’assessorament adaptades.
La nova estratègia per a les regions ultraperifèriques se centrarà en cinc pilars:
- donar prioritat a les persones: millorar les condicions de vida de les persones a les regions ultraperifèriques, garantir la seva qualitat de vida, lluitar contra la pobresa i desenvolupar oportunitats per a la joventut;
- aprofitar els actius únics de cada regió, com ara la biodiversitat, l’economia blava o el potencial de recerca;
- donar suport a una transformació econòmica sostenible, respectuosa amb el medi ambient i climàticament neutra basada en una transició ecològica i digital;
- reforçar la cooperació regional de les regions ultraperifèriques amb els països i territoris veïns;
- enfortir l’associació i el diàleg amb les regions ultraperifèriques mitjançant, entre altres coses, el suport a la capacitat administrativa específica i les mesures de sensibilització per intensificar la seva participació en els programes de la UE.
Propers passos
S’espera que el Consell d’Afers Generals adopti les conclusions del Consell sobre l’estratègia el 21 de juny.
