La mostra, que es va estrenar al municipi de Badalona itinerarà per diferents municipis de la demarcació. Després de la seva estada a Ripollet, la mostra es podrà veure a Vilafranca del Penedès, Martorell, Cerdanyola del Vallès, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallés i Terrassa.
Gràfic de la nova exposició. Foto: Diputació de Barcelona.
La nova exposició itinerant de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona “ENTUSIASME. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA” es podrà visitar a Ripollet, des d’aquest divendres, 10 de novembre i fins al 7 de gener.
Ripollet és la segona itinerància d’aquesta exposició amb obres de la Col·lecció MACBA que, gràcies a la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el MACBA, viatjarà a un total de 9 municipis.
L’exposició, curada per David Armengol, reuneix gairebé una trentena d’obres de setze artistes. Els artistes presents a la mostra són: Ignasi Aballí, Vito Acconci, Maja Bajevic, Marcel Broodthaers, Anne-Lise Coste, Esther Ferrer, Peter Friedl, Richard Hamilton, Emanuel Licha, Gordon Matta-Clark, Cildo Meireles, Younès Rahmoun, Tere Recarens, Àngels Ribé, Dieter Roth, Mireia Sallarès i Zush.
En relació a l’exposició, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, ha destacat «el paper capdavanter de la corporació en la difusió cultural, com a un dels principals objectius de la Diputació de Barcelona», i ha afegit que «des de fa 20 anys el Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona dona suport a l’art contemporani en l’àmbit local, promovent exposicions itinerants que posen l’accent en la ciutadania, perseguint l’equilibri entre l’excel·lència i la divulgació». Puigcorbé ha subratllat que aquestes exposicions itinerants «donen rellevància especial al paper de l’art contemporani com a espai facilitador de coneixement i de pensament crític».
El director del MACBA, Ferran Barenblit, ha celebrat aquesta col·laboració ja que permetrà que «una magnífica selecció d’obres d’una de les col·leccions d’art contemporani més importants del sud d’Europa, com és la Col·lecció MACBA, pugui estar a l’abast d’un major nombre de persones». I ha afegit que «fer el patrimoni accessible és una de les nostres prioritats, i gràcies a la xarxa d’institucions culturals de la demarcació de Barcelona això és possible».
La mostra, que es va estrenar al municipi de Badalona itinerarà per diferents municipis de la demarcació. Després de la seva estada a Ripollet, la mostra es podrà veure a Vilafranca del Penedès, Martorell, Cerdanyola del Vallès, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallés i Terrassa.
La mostra
És un projecte que aborda la contemporaneïtat des d’una perspectiva optimista, persistent i apassionada. Un concepte directe que, en lloc de situar les obres dins d’un àmbit temàtic o cronològic determinat, s’erigeix com un to específic; és a dir, com una manera particular d’entendre la pràctica artística que reivindica la intensitat anímica del treball en art.
En termes generals, l’entusiasme s’entén com un procés subjectiu d’exaltació de l’ànim, en què la passió i el fervor actuen com a detonant emocional d’allò que -ja sigui discret o ambiciós, íntim o públic- es vol aconseguir. Mitjançant una anàlisi plural del concepte, el projecte revisa la col·lecció del MACBA amb l’objectiu d’escenificar i contrastar tot un seguit de comportaments i actituds sensibles a aquesta excitació
«ENTUSIASME. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA» proposa cinc aproximacions possibles basades en l’acte entusiasta: la construcció cosmogònica, la potència creativa de la vida quotidiana, la càrrega performativa del cos, l’activisme de caràcter social i la posada en crisi de la pròpia noció d’art. D’aquesta manera, la voluntat d’artistes com Zush, Anne-Lise Coste o Younès Rahmoun per construir un món propi mitjançant vivències, fantasies o creences; la repetició de gestos simples i quotidians d’Esther Ferrer, Ignasi Aballí, Dieter Roth, Richard Hamilton o Tere Recarens; la performativitat de Vito Acconci o Àngels Ribé; l’acció inconformista de Maja Bajevic, Emanuel Licha, Mireia Sallarès, Cildo Meireles o Gordon Matta-Clark, i, finalment, la crítica al propi sistema de l’art de figures com Marcel Broodthaers o Peter Friedl suggereixen una seqüència narrativa en què l’entusiasme denota una posició ideològica forta enfront del fet artístic: aquella que, al cap i a la fi, concep l’art com un acte de fe capaç d’assolir el que es proposa, ja sigui canviar el món o simplement qüestionar-se a si mateix.
