Reclamen que l’Ajuntament convoqui "ja" una mesa d’emergència per acabar amb els desnonaments
Membres de la PAH de Lleida s’han concentrat aquest dilluns al matí davant dels jutjats de Lleida.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Lleida considera "absolutament insuficient" el conveni que van signar divendres passat la Paeria i el Col·legi de Procuradors gràcies al qual aquest col·lectiu avisarà l’Ajuntament dels casos greus de desnonament per activar abans els serveis socials. Des de la PAH consideren que aquesta mesura és "fum" i que només serveix per "rentar la imatge" de dues de les parts "responsables" d’aquest drama que deixa sense casa quatre famílies al dia només a Lleida, una ciutat que compta amb 4.000 pisos buits. El portaveu de la PAH, Eduard Baches, reclama a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que convoqui "ja" la mesa d’emergència per acabar amb els desnonaments.
Membres de la PAH s’han concentrat aquest dilluns al matí davant dels jutjats de Lleida per mostrar el seu malestar per un conveni que consideren "absolutament insuficient". Reclamen la creació d’uns serveis socials amb molta més inversió que l’actual i que es puguin fer càrrec d’una situació "tan greu com la que estem vivint". Denuncien que el conveni busca fer "simple caritat" i sempre en mans dels criteris dels procuradors i que no condemna un procediment judicial "injust" com és l’execució hipotecària.
Amb aquest conveni, explica Baches, l’Ajuntament "tapa les vergonyes" al col·lectiu dels procuradors que treballa amb les entitats financers. "Nosaltres ens trobem cada dia amb més d’un procurador que defensa els interessos de la banca", assegura i proposa que els procuradors deixin de cobrar per col·laborar a fer fora famílies de casa seva. En aquest sentit, fan una crida a la desobediència civil dels procuradors i que facin com altres col·lectius, com ara el de bombers que han decidit no col·laborar en els desnonaments.
Des de la PAH es pregunten què és un cas de necessitat, segons quins paràmetres i quins interessos defensaran els procuradors si estan contractats per entitats bancàries. Asseguren que s’ha arribat a aquesta situació per la política "poc participativa" en matèria de desnonaments amb què funciona l’alcalde Àngel Ros, "sempre a cop d’efecte i fum sense pensar en què algunes mesures" (com el conveni signat divendres) "poden ajudar parts responsables del drama o que s’aprofiten del mateix per netejar la seva imatge", segurament, afegeixen, "perquè Ros també és part responsable del problema i necessita també netejar la seva imatge".
Des de la PAH han volgut recordar que va ser el govern municipal de Ros qui va gestionar les polítiques urbanístiques que van generar la bombolla immobiliària i van mercantilitzar el dret bàsic de l’accés a l’habitatge a Lleida, amb el resultat de més de 4.000 pisos buits a la ciutat i entre 3 i 4 desnonaments diaris a la ciutat (fins a 7 diaris a tota la demarcació de Lleida).
Lamenten, a més, que els diners que es van generar amb les polítiques urbanístiques es van destinar grans infraestructures i cares com ara la Llotja o el Magical i en cap cas a la generació de polítiques econòmiques que poguessin combatre la crisi.
Des de la PAH consideren que cal anar més enllà de la col·laboració tècnica que estan tenint les darreres setmanes amb l’Oficina Municipal d’Habitatge. Calen, expliquen, mesures de gran profunditat i per a això, cal convocar "ja" la mesa d’emergència. "Poca emergència deu tenir Àngel Ros quan encara no s’ha concretat cap data". Des de la PAH consideren que, a més, cal articular polítiques per pressionar els bancs i crear una veritable xarxa de lloguer social; "no acontentar-nos amb les quatre molles que donen les entitats". "Cal que Lleida sigui una ciutat lliure de desnonaments i que l’Ajuntament pacti mesures amb la plataforma, ja que som gent que fa temps que tractem els desnonaments", expliquen.
