“La pandèmia ens ha fet ser més crítics: filem més prim quan jutgem les coses”

Quina valoració fa dels seus primers dos anys al capdavant del consistori?

Han estat uns temps estranys. A més, a un sempre li costa situar-se. I quan ja ho estava aconseguint, aleshores va arribar la pandèmia i el confinament. Ens ho va tallar tot. Fins ara diria que he viscut dues etapes diferents: la primera, d’aprenentatge, que ha implicat entendre el que significa ser alcalde i gestionar diàriament una situació de pandèmia que ningú no s’esperava. La segona ha estat la de gestió de la normalitat que sembla que comenci a arribar. No han estat pas dos anys genials, però la feina m’agrada i intento trobar-li la part positiva.

No han estat pas dos anys genials, però la feina m’agrada i intento trobar-li la part positiva.

I com és la seva manera de fer política?

Diria que soc un alcalde molt poc convencional. El gran protocol no m’agrada gaire. Prefereixo molt més parlar amb la gent i tenir la porta oberta per atendre qui vulgui venir. Aquí hi parlem de tot el que calgui. També m’agrada escoltar els treballadors municipals i fer que estiguin el més bé possible. Estic esperant que la situació sanitària s’arregli una mica i així poder sortir més al carrer.

El gran protocol no m’agrada gaire. Prefereixo molt més parlar amb la gent i tenir la porta oberta per atendre qui vulgui venir.

Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les pot explicar, si us plau?

N’he dut quatre, de fet. La primera és de quan era petit, amb els meus cosins i cosines. La família sempre ha estat molt present en tot el que he fet i em considero una persona molt familiar. De petits tots nosaltres passàvem les vacances junts i sempre ens hem fet molt. Encara ara.

La segona i la tercera són de la meva adolescència i joventut. Una és amb els grallers d’Artés i l’altra jugant a bàsquet. Són les dues entitats amb les que més relació he tingut i que més m’han ajudat a conèixer gent nova. Vaig passar dotze anys tocant als grallers i ens ho vam passar molt bé, fins que vam donar el relleu a la següent generació. Per Sant Joan, que és una festa molt pròpia d’Artés, sempre hem fet un correfoc molt concorregut. En quant al bàsquet, encara hi soc. Ara hi jugo, hi entreno i estic a la junta directiva.

I la darrera foto?

És del meu primer acte com a alcalde, una trobada anual a la Delegació de Govern de la Catalunya Central per explicar el funcionament de la campanya d’incendis. Aquell dia ens hi acompanyava el president Torra i vam donar un tomb per allí. Hi teníem una mostra de tots els vehicles dels ADFs. Són una entitat important, que fa molt bona feina.

Parlem d’Artés. Com ha afectat la pandèmia al municipi? I en quin moment es troben vostès?

La pandèmia ens ha afectat força i, de fet, hi ha gent que ha tancat el negoci o ha perdut la feina. No disposem de dades oficials, però el principal impacte ha estat en la vida quotidiana. Abans, al poble, hi havia sempre molta activitat: la gent voltava, parlava, s’abraçava… I ara s’ha quedat tancada a casa, de manera que la vida social ha fet una passa enrere. Això ens ha portat a ser més crítics, també. Filem molt més prim a l’hora de jutjar les coses, perquè tots estem molt afectats.

Ara mateix, quan proposem de fer alguna cosa, en el primer que pensem és en si podem fer-ho de manera segura i adaptada a les circumstàncies. Hem hagut de reduir hores d’atenció a la ciutadania i les mampares que posem en l’atenció pública han fet que la relació sigui més freda. També el fet d’haver d’obrir finestres, de portar mascareta… Tot això ens ha afectat força.

La pandèmia ens ha afectat força i, de fet, hi ha gent que ha tancat el negoci o ha perdut la feina.

I econòmicament?

Com li deia, molts establiments, sobretot de restauració, han hagut de tancar. I això que aquí tenim un comerç local fort, però ha hagut de tancar. En el seu moment vam fer moltes formacions telemàtiques, i hem donat ajuts econòmics i logístics. També els hem permès ocupar espais públics i cedir materials. La gent d’Artés és molt treballadora i se’n van sortint. I, tot i així, hi ha una part positiva i és que han redescobert el comerç local, que era l’únic al que es podia anar a comprar durant el confinament. Tant de bo aquesta consciència duri.

A banda de ser persones treballadores, com diria que són els artesencs i artesenques?  

Som molt actius, amb moltes entitats i un teixit associatiu fort. Ens estimem el poble. No obstant, hi ha dues vessants. D’una banda, hi ha gent activa de tota la vida. De l’altra, hi ha gent que ha vingut a residir aquí, perquè han trobat un poble tranquil on descansar. Però treballen fora. Aquests segons troben gent que els acull i per aquest motiu s’acaben quedant i integrant-se… Entren a formar part de les entitats, o van als bars locals, que són punts de trobada, o als parcs… La gent s’estima el poble.

Què li diria a un estranger per convèncer-lo que es quedés a viure a Artés?

Una de les coses més bones que tenim, i que la gent més valora, és la nostra situació geogràfica. Primer, perquè tenim l’Eix Transversal a tocar i Manresa a deu minuts. També tenim bona comunicació amb Barcelona, a la que arribem en 45 minuts. Tal vegada no siguem el poble més bonic del món, però tenim una mica de tot i som una petita capital de la zona. 

Tots els pobles del voltant fan cap aquí. Ja sigui perquè els adolescents d’arreu venen cap a l’Institut, o perquè passen per aquí si van a Manresa o Barcelona. Avinyó, Monistrol de Calders, Calders… Són pobles que acaben venint a comprar al nostre mercat, o que porten els fills a les escoles, o que venen a jugar-hi a futbol i al bàsquet. 

Quins llocs d’interès tenen al poble?

D’una banda tenim el complex cultural de Cal Sitges, on s’hi concentra l’escola de música, la biblioteca, la sala d’actes i la sala polivalent. Es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil que va ser molt important i que es va rehabilitar.

D’altra banda tenim el barri antic. Hem de treballar molt encara per remodelar-lo i repoblar-lo, perquè molts dels habitatges que hi trobem estan en mal estat. Allà hi tenim el campanar vell, el museu, les muralles… Cada vegada que es fan reformes en les cases velles s’hi troben tines, que són un altre dels elements patrimonials d’Artés vinculats al vi i al cava. El nostre poble es troba sobre una roca, i hi ha moltes cases del barri antic que tenen els fonaments fets en la mateixa roca. Sumeu-li a tot això el patrimoni natural, la xarxa de camins, els boscos… Nosaltres no ho acabem de valorar del tot, però són molt importants, perquè ens proporcionen una via d’escapament que ha estat molt útil durant el confinament.

Nosaltres no acabem de valorar del tot la natura que ens envolta, els boscos, els camins… però són molt importants, perquè ens proporcionen una via d’escapament que ha estat molt útil durant el confinament.

En quina situació es troba econòmicament l’ajuntament d’Artés?

En bona situació. El deute és zero ara mateix. També ho ha estat durant molts anys i n’estem molt orgullosos. Tenim la possibilitat d’assumir un petit endeutament.

Fantàstic. Quin és el perfil dels membres del govern municipal?

Actualment portem dues legislatures de pactes entre Esquerra i la CUP. En la darrera legislatura vam ser set regidors i ara en som nou. Som persones treballadores i poc donades al protocol, però passem moltíssimes hores aquí a l’ajuntament, tractem d’escoltar tothom, mirem pel poble i, malgrat que ens puguem equivocar, sempre ho fem tot amb la millor de les intencions.

Som persones treballadores i poc donades al protocol, però passem moltíssimes hores aquí a l’ajuntament i tractem d’escoltar tothom.

Ara que es troben en la segona meitat de la legislatura, quins són els reptes encara pendents?

Fa dos anys teníem molts reptes i van quedar-se semi-aturats per la pandèmia. Però n’hem pogut portar molts a terme. Per exemple, entre els temes encara a tractar tindríem el de l’habitatge, la recollida d’escombraries porta a porta (estem fent un nou plec de condicions per redimensionar el que teníem), la millora de la xarxa de carrers i de serveis, que són molt antigues; l’enllumenat, l’atenció a les persones, les activitats per gent gran, l’associació educativa, l’escola de música… Ja li dic que són els temes que fan que la gent s’arreli a un poble, però han estat aturats i s’han de restablir.

Ha esmentat l’habitatge. En quina situació es troba el parc d’habitatges d’Artés?

Nosaltres tenim molt d’habitatge buit. Un estudi de la Diputació ens deia que teníem entre 400 i 500 pisos disponibles. Molts d’ells es troben en el barri antic. Des de l’ajuntament estem oferint microcrèdits per a la rehabilitació i hem obert una bossa d’habitatge on cada propietari pot portar el seu pis i nosaltres li busquem llogaters a preus assequibles.

També hem establert un conveni recentment amb la SAREB, que ens han cedit cinc dels seus pisos per integrar-los també a la borsa. Un d’ells el volem mantenir per a emergències socials. El cert és que l’habitatge és un dels “macro-temes” a nivell de país i els ajuntaments hi fem només el que podem. Però cal invertir en rehabilitacions i fer que els grans tenidors desbloquegin els seus pisos per posar-los en un lloguer que sigui assequible. Això evitarà ocupacions que, ara mateix, estan en augment en la comarca i que ens creen situacions conflictives.

Com ha estat fins ara l’activitat de promoció econòmica al municipi?

Tenim dos motors econòmics molt forts des de fa molts anys. Són la Fira del Vehicle Usat, que se celebra la setmana després de Setmana Santa, i la Festa de la Verema del Bages. Quant a la primera, portem dos anys que no la podem celebrar com voldríem, però sabem que ens porta molta gent al municipi i que ens dona molt de renom. Hi venen molts concessionaris de cotxes de la Catalunya central, però també hi venen vehicles agrícoles, tota mena de parades, atraccions… L’any passat tocava celebrar el seixantè aniversari i només en vam fer la part telemàtica. 

D’altra banda tenim la Verema, que reuneix tots els cellers de la DO de Bages, i també és un altre punt d’atenció important. Més enllà d’aquests dos grans moments anuals, també donem suport a l’Associació d’Empresaris del polígon. Ens hi reunim periòdicament per fer el manteniment i les inversions necessàries per modernitzar-lo: fibra òptica, canvi d’enllumenat, canvi de mobilitat, millora d’entrades, càmeres de vigilància… I també treballem amb el comerç.

Tenim dos motors econòmics molt forts des de fa molts anys. Són la Fira del Vehicle Usat i la Festa de la Verema del Bages.

Com l’ajuden?

El comerç local surt al carrer dos o tres cops l’any, amb el suport de l’ajuntament. Els proveïm del material que necessiten a cost cero, i tallem el centre del municipi. També mantenim contacte fluid amb la Unió de Botiguers en tot el que els fa falta. Darrerament hem posat en marxa una aplicació on ells poden posar ofertes i vendre per internet.

Així doncs, les fires, el polígon, el comerç local i les obres de manteniment que fem al poble, que mirem de demanar a empreses locals, són els nostres esforços de promoció econòmica.

Abans ens parlava sobre la DO del Bages. Però Artés és l’únic municipi que té una DO pròpia.

Sí, la DO cava d’Artés. El cava i el vi són productes estrella aquí, i ambdós estan en auge. Treballem també molt en l’alimentació i en el concepte de la sobirania alimentària, que va en augment. El vi i el cava que es fan a Artés són grans exemples de la sobirania alimentària que defensem.

El vi i el cava que es fan a Artés són grans exemples de la sobirania alimentària que defensem.

Què ens en pot dir del paper del Consell Comarcal del Bages? Quina importància tenen les institucions supramunicipals en pobles com el seu?

Que són importants. La Diputació de Barcelona encara ho és més, perquè ens dona un suport econòmic i logístic que és bàsic per a tots els municipis. En quant al Consell Comarcal jo vaig estar-hi dos anys sense cartera durant la darrera legislatura. Ara hi porto la conselleria d’Habitatge i Joventut i crec és una feina important, sobretot si aconseguim que els municipis se la creguin.

Penso que des d’un Consell Comarcal hi ha moltes coses a fer. Per exemple, podem donar serveis que els ajuntaments no poden assumir en solitari: el tanatori, la gossera… Són problemes importants que serien sostenibles si es gestionessin comarcalment. També hi ha la qüestió del menjador escolar i el transport escolar. I tenim una borsa comarcal d’habitatge i una oficina on es tramiten els ajuts al lloguer, o els deutes hipotecaris, o l’oficina de consum. Igualment, tenim l’àrea de turisme, que fa molta feina per al desenvolupament del GeoPark.

Quines són les reivindicacions més importants dels alcaldes i alcaldesses de la comarca?

La més important és la de l’habitatge, que hem comentat. Però es tracta d’un tema de país. Darrerament, al Bages, també ens hem trobat amb el problema dels parcs eòlics i fotovoltaics. De vegades caldria més comunicació entre entitats públiques. Als ajuntaments ens arriba la informació de cop i sovint ens és complicat d’entomar-la. No vull criticar ningú, però el que pugui arribar a pensar un ajuntament, no coincideix amb el que pugui pensar un departament de la Generalitat o de la Diputació.

A banda, un altre problema, que està present a nivell espanyol, és la qüestió dels recursos humans i de les plantilles municipals i la gestió dels ingressos. Tenim moltes limitacions. Els recursos humans consumeixen una part molt important dels pressupost d’un ajuntament, però, a més, ens trobem que no estem prou ben dimensionats… La brigada és curta, l’administració també. Si vols augmentar la brigada perquè ho necessites, no pots fer-ho: no es poden crear noves places. Potser alguns d’aquests serveis haurien de ser assumits des de la Generalitat o d’altres entitats supramunicipals.

La infradimensió de plantilles comporta que  alcaldes i regidors acaben fent molta més feina de la que tenien previst fer, i hagin d’omplir formularis de subvencions, fer memòries tècniques, actualitzar la pàgina web… Si això estigués més ben estructurat, no hauria de passar.

El que pugui arribar a pensar un ajuntament, no coincideix amb el que pugui pensar un departament de la Generalitat o de la Diputació.

Diria que se’ls té prou en compte als ajuntaments, en els centres de decisió supramunicipals i a la Generalitat?

Jo porto dos anys i no puc dir cap mala cosa perquè n’hem tingut molta sort d’ells. Han fet una feinada. Qualsevol hauria plegat abans de posar-se davant d’aquest problema pel que hem passat. I crec que sí que se’ns té en compte. Però el dia a dia se’ns acaba menjant… A nosaltres també ens passa que, quan volem fer participar la gent, veiem que ens fallen moltes vegades. Suposo que a la Generalitat deu ser semblant: som molts municipis a Catalunya i no és el mateix el que pugui pensar un municipi de 500 habitants del Bages que el que puguin pensar en una gran ciutat de l’Àrea Metropolitana. 

Crec que se’ns té en compte, però que potser caldria trobar encara més mecanismes de comunicació fluids per tal que tothom hi pugui dir la seva. Potser funciona més bé quan parlem de partits que de Govern. Però igualment a la Catalunya central, a partir de la pandèmia, tenim un grup de WhatsApp amb la delegada del Govern, on qualsevol alcalde i alcaldessa pot demanar qualsevol cosa i se li respon a l’instant.

Per acabar, ens podria explicar quina és la seva agenda d’avui, o d’un dia qualsevol?  

Varia molt. Hi ha dies que tinc més coses que d’altres. Avui he vingut a l’ajuntament ben aviat perquè ens venien a instal·lar una alarma i els he hagut d’obrir jo, ja que vaig fer jo la comanda. Després us he atès a vosaltres i aquesta tarda la tindré més plena: tenim una reunió de Consell de Presidència i de Consell Comarcal. Finalment, tenim una executiva per preparar diversos actes de l’estiu.