Barcelona (ACN).- La plataforma ‘Aigua és vida’ alerta que les Lleis Òmnibus aplanen el camí a la privatització de la gestió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). El col·lectiu, format per una vintena d’entitats des d’ecologistes fins a sindicats i associacions de veïns, assegura que ja hi ha grups com AgBar o Comsa interessats en la compra de “l’externalització” del servei, expliquen. El professor de la UAB, Albert Recio, i el professor de la Universitat de Saragossa, Pedro Rojo, han explicat que la privatització no redueix el deute d’aquests organismes sinó que l'”encareix” i han reclamat que concessions com AgBar en tot cas s’haurien de “fer públiques”.
El professor Rojo ha assegurat que les administracions públiques plantegen com a solució “vendre els mobles per haver-los de llogar després” a un preu que es cobreixi l’amortització i el benefici a qui ha fet la compra. D’aquesta manera ha exemplificat com afectaria una gestió privada sobre aquesta part “del pastís” de l’ATLL, que encara és pública.
A més, el professor Recio ha afegit que “qui compri Aigües Ter Llobregat” ho farà “amb deute del país” i no a través d’una inversió de capital absolutament privat. “Afectarà el preu de l’aigua però també la situació de pressió del país”, ha sentenciat.
Per tot plegat, i després de recordar els anys de lluita veïnal que van plantar cara a un augment tarifari en els darrers governs de Jordi Pujol, els portaveus de la plataforma Aigua és vida han plantejat que la solució als problemes financers d’organismes públics com l’ACA o l’ATLL no és la privatització sinó justament “fer públics” concessions a conglomerats empresarials que gestionen serveis públics, com ara Aigües de Barcelona (AgBar).
Precisament el professor Recio ha qualificat de “com a mínim alegal” la situació contractual del servei entre l’Ajuntament de Barcelona i AgBar. El contracte estipulava una concessió de 99 anys, asseguren, i n’han passat 150 des de llavors i no s’ha “renegociat” el marc.
Aigua és vida assegura que al darrere de les privatitzacions “obscures” que ara impulsa el govern d’Artur Mas s’hi amaguen interessos empresarials com per exemple el de grans empreses constructores.
Precisament els portaveus del col·lectius lamenten que l’externalització que, segons ells, permeten les Lleis Òmnibus grans empreses monopolistes viuen “amorrats” al sector públic per aprofitar situacions com les d’ara. Denuncien que si es fa efectiva es portarà a terme un “monopoli natural” que es traduirà en una gestió abusiva d’un bé comú.
Malgrat tot , Aigua és vida també afirma que el Govern té “dificultats” per externalitzar l’empresa per gairebé 700 milions d’euros i que per facilitar-ne la venda, l’executiu català ha plantejat que la companyia compradora pugui augmentar la concessió de 25 a 50 anys i que tingui el control de la tarifa. Econòmicament, afegeixen, és un moment “estúpid” per a fer la venta i al mateix temps afegeixen que si es materialitza l’externalització, “s’hipoteca” el futur de la gestió de l’aigua a Catalunya.
Aigües Ter Llobregat, que es va crear el 1990, acumula un patrimoni immobilitzat de 1.800 milions d’euros, segons Aigua és vida. A ATLL hi treballen 224 persones per 700 quilòmetres de xarxa, 167 dipòsits de capçalera i 12 estacions de bombament. Abasteix 4,9 milions d’habitants i subministra 229 hectòmetres cúbics cada any. El rendiment de l’empresa és del 95,14%, és a dir, per cada 100 litres que entren a la xarxa, 94,14 es comptabilitzen a la destinació final.
