Tot i que per segons qui encara persisteix la idea que és la ciutat dels Sants (amb tot el que comporta), el cert és que Vic conserva una magnètica personalitat que la fa irresistible pel visitant. L’antiga Ausa està situada al mig d’una plana que porta el seu nom, i amb prop de 40.000 habitants distribuïts en un terme municipal de poc més de 30 km2, s’ofereix receptiva i acollidora com un dels conjunts medievals més suggestius de Catalunya. Als darrers anys, hi ha hagut factors com la immigració que l’han forçat potser a aquesta obertura, però també un gran esforç per part dels seus dirigents.
“Des que sóc alcalde m’hi haig de dedicar tot el dia a la política, els set dies de la setmana. No em queixo, i si em dol és que a vegades el ciutadà no ho entén això, i ho critica. I és llavors quan et planteges si val la a pena tant d’esforç”
“La identitat rural és part de la personalitat de Vic. Som una comarca que tenim 51 pobles i tots vius, cap d’abandonat, tots amb gent que hi viu tot l’any, que hi treballa, que tenen família i escola”
“No podem deixar de banda que estem en un món obert i global, de gran rotació i moviment. I tot plegat està molt bé, però no hem d’oblidar la nostra personalitat, la nostra manera de fer”
Vic és una ciutat amb una gran personalitat. Què creu que s’ha de fer per mantenir-la?
De fet estem lluitant contra això, procurant que no es perdi i mirant d’obrir-la a la resta de Catalunya. Vic té molta personalitat, és cert: té una gran tradició, molta història, i culturalment té un patrimoni extraordinari. Per tot això, i per altres coses -un bisbat, una universitat, entre moltes d’altres-, penso que l’hem de donar a conèixer i començar a exercir cert lideratge.
En quin sentit?
Doncs en el de compartir això amb d’altra gent en un tema com l’universitari, per exemple. Per aquest motiu estem procurant fer pactes amb ciutats veïnes que els interessi promocionar-se i, poc a poc, convertir-nos en un referent. I no només a un nivell comarcal, no, no. Estem pensant a un nivell més gran, europeu, potser. De la mateixa manera que hi ha ciutats com Oxford que tenen gran tradició universitària, si treballem de valent, també podrem assolir-ho.
I pensa que és possible només amb la Universitat?
Home, només amb la universitat no. Però és una eina bàsica que no la té ningú, a banda de les quatre capitals de província. I això ens fa diferents i ens proporciona una eina de coneixement molt important. Així que a través de Bolonya i altres ciutats europees, podem tenir els suficients elements com per crear innovació, investigació i dur a terme una sèrie de temes que ho permeten.
Quines altres iniciatives estan duent a terme per complementar-ho?
Estem fent un gran Teatre que potser només per a Vic ciutat resulta massa gran, però sí en un context més general, a partir del moment en què entra a la xarxa de teatres catalans. També tenim un conservatori que és el número 1 de Catalunya en alumnes i que està funcionant molt bé, gairebé tots els nostres alumnes són acceptats al Conservatori Superior de Catalunya. Tenim també el Centre de les Arts, pionera a Catalunya, que és una identitat privada d’art contemporani. És a dir, que Vic és molt activa, s’hi fan moltes activitats i des de l’Ajuntament el que fem és promocionar-ho i donar-hi suport.
Sembla que no pateixen gaire per la crisi, doncs.
Miri, a nosaltres, la crisi financera ens toca una mica lluny, per què negar-ho. Tenim crisi, és clar, però menys que a les grans metròpolis, perquè tenim el sector agroalimentari que funciona molt bé. Veurà, els nostres sectors, quan tot va bé no guanyen molt, però quan hi ha crisi aguanten molt bé. Els sectors més primaris són més soferts. Les comarques rurals suporten més bé les crisis.
I aquesta identitat rural és la que no volen perdre.
No, això és bàsic, és part de la nostra personalitat. Som una comarca que tenim 51 pobles i tots vius, cap d’abandonat, tots amb gent que hi viu tot l’any, que hi treballa, que tenen família i escola.
Abans deia que s’havien d’obrir i donar-se a conèixer. Però pot ser això xoca una mica amb la fama que tenen els vigatans de ser una societat tancada.
Si, és veritat. Per això intentem posar-hi remei, fent activitats on convidem a gent de fora, i promocionant el què tenim. I el que no podem deixar de banda, és que estem en un món obert i global, de gran rotació i moviment. I més nosaltres, amb la universitat, que fa que hi hagi molt de jovent, i unes bones comunicacions. Tot això està molt bé, però sense oblidar la nostra personalitat, és clar.
La immigració forma part de la seva societat. És un problema?
És clar que ho és, i ho demostra el fet de que la Plataforma per Catalunya hagi nascut aquí. Per una ciutat que en 10-15 anys passa d’un percentatge d’immigrants de 6-7% a un 22-23%, és un xoc molt fort, i hi ha barris concrets on es pot arribar al 50%. Però hem demostrat una gran capacitat d’integració. Ja ho vam fer fa cinquanta anys amb les onades immigratòries i ho podem tornar a fer. La millor prova és que trobes a molts inmigrants que parlen català perfectament perquè tenen la necessitat i això t’integra. A més, tenim una escola gratuïta on es parla català. Aquí si ve un peruà et parla català i a Barcelona no, i penso que és un factor que hem de tenir molt en compte. Aquesta és la gran diferència, que aquí la gent s’integra i a Barcelona no. Potser perquè aquí la gent no parla massa el castellà.
I això és un problema?
No ho és, és clar, perquè l’entenem i el practiquem. El tema és que aquí parlem en català i quan ens dirigim a un inmigrant ho fem en català, i així és millor perquè ajudes a que s’integrin. A més som pioners en els espais de benvinguda, tenim una oficina.
I el vigatà porta bé la convivència amb els inmigrants?
Si, el ciutadà ho va entenent. La ciutat va evolucionant i la inmigració es va normalitzant. També s’ha parat el fluxe i amb els anys s’anirà integrant.
Què li demanen els vigatans com alcalde?
Doncs que hi hagi una estabilitat social. Valoren molt la convivència, i Vic ha estat sempre una ciutat on s’hi ha viscut sempre bé. Un dels nostres trets definitoris és que sempre ha estat per sota de la mitjana de delinqüència, i la seguretat és molt important per tenir una bona qualitat de vida.
Vic és un centre neuràlgic molt important i potser als darrers anys s’ha notat que la gent només hi va a treballar perquè viu a les poblacions del voltant.
Bé, aquí ha crescut molt el poble-ciutat com Santa Eugènia, Calldetenes o Sant Julià de Vilatorta. Però, crec que ja està bé perquè això dóna un equilibri territorial, ja que Vic dóna feina i té comerç i així no es concentra tot aquí. Des que sóc alcalde, he treballat molt amb els col·legues veïns, i està bé que ens repartim la feina entre tots. Vic és una gran ciutat i també capital de comarca, està ben dotada de pobles, de gent i d’activitat. La ciutat ha crescut en 8.000-9.000 habitants en els darrers 10 anys, i potser ja n’hi ha prou, perquè l’augment de població ha d’anar acompanyat de serveis com escoles, aparcaments, Centres d’Atenció Primària…
Quines diferències hi troba entre la política municipal i la nacional?
Els dos som molt criticats (rialles). Un alcalde és una persona que ha de ser molt propera, que te la pots trobar pel carrer i la pots abordar pel que sigui. Però pot ser igualment criticat i mal vist, és clar. Un dels temes controvertits és el dels sous: personalment, penso que tenim sous moderats, perquè per la feina que fem i les responsabilitats que tenim els polítics, estem per sota amb comparació amb molts llocs d’Espanya i d’Europa. La gent exigeix molt a un polític i molts cops pensa que haurien de treballar sense cobrar, però han d’entendre que nosaltres també hem de viure.
Admetem que la política no gaudeix de massa prestigi…
Si, i més que el desprestigi, el que comporta és un greu problema per a la democràcia, perquè la política ha de ser en actitud de servei i no professional.
Vostè combina la seva tasca d’alcalde amb una altra.
Si, jo fa 30 anys que faig política en el sector agrari i forestal. He estat Regidor de l’Ajuntament de Vic sense cobrar, i en el Consell Comarcal també he fet molta feina. També he estat treballant en el partit i, evidentment, amb unes compensacions molt baixes.
I tot i així, s’hi ha posat de cap.
Sóc propietari forestal i ramader, però des que sóc alcalde m’hi haig de dedicar tot el dia, els 7 dies de la setmana. Així que he hagut de vendre’m el bestiar i tot, pel que quan deixi la política, ja veurem cóm ens ho muntem. Però no em queixo, i si em dol és que a vegades el ciutadà no ho entén això i ho critica. És llavors quan et planteges si val la a pena tant d’esforç.
Em pot parlar d’algun dels seus projectes futurs més importants o interessants?
En tenim molts. Estem acabant el pla del barri del Remei, que és el que ha tingut més immigració. Ha estat una actuació no exempta de polèmica, però calia remodelar la zona, i ha estat una obra brutal, amb un pressupost de 100 milions d’euros que suposarà un canvi d’imatge radical. També farem obres al centre històric, i projectes en el Pavelló d’Esports, el Teatre, en Oficines d’Acollida, l’Aula de Benvinguda, l’Arxiu Municipal, un Centre de Quimioteràpia, el pla general… ja veu que no parem! A mi el que més m’agrada, però, són els projectes socials perquè són els que donen més satisfacció.
Anem a la política nacional. Què li va semblar el Congrés d’Unió?
Per a mi ha estat un congrès fantàstic. Hem assentat unes decisions importants de futur i hem definit què és Unió, mantenint la voluntat de continuar existint, amb una llarga història de 77 anys al darrera. Com a tot partit, ha de tenir la seva personalitat, però pactant per poder oferir el millor. Crec que el camí a seguir és intentar influir en la política municipal, tenint sensibilitat pel municipi i que quan es facin lleis des del govern es tinguin en compte els municipis.
