“La política m’ha ensenyat a gestionar i a valorar-me com a dona”

Vostè és comptable de professió. Com va acabar dedicant-se a la política?

De casualitat. A casa meva, de petita, vivíem a Mollet, fins que ens vam traslladar a Sant Fost als anys 70. Per una qüestió de salut del meu pare, ens van recomanar buscar un lloc tranquil i vam venir a viure aquí. Vaig fer-me molt amb el jovent, i fins i tot vaig conèixer el que seria el meu marit. I vaig anar participant en activitats locals. Per exemple, en les primeres emissions de Radio Sant Fost i de la televisió local. Gràcies a això vaig conèixer i fer amistat amb en Jordi Ribas, que era regidor de Cultura de Sant Fost en aquells anys. Ell va crear un partit propi i va presentar-se a les eleccions, amb un molt bon resultat. El 2002 vaig ser la primera regidora de la Dona i el 2003 vaig entrar a Independents Units per Sant Fost. I així he seguit fins a l’actualitat. Sempre m’ha agradat fer coses per la comunitat, tot i que no tenia previsió d’arribar a ser l’alcaldessa. No era pas l’objectiu.

Sempre m’ha agradat fer coses per la comunitat, tot i que no tenia previsió d’arribar a ser l’alcaldessa. No era pas l’objectiu.

Ens ha portat unes fotografies personals.

Aquí em veureu de petita. Els meus pares van haver de marxar a uns anys Nicaragua per motius econòmics. Eren els temps de Somoza i encara m’emociono en veure-les…

I les tres fotos són a Nicaragua?

Sí. Miri, aquí hi surto bevent un refresc que tenia gust de maduixa i que recordo molt intensament. El meu pare m’hi convidava cada diumenge, quan aleshores només hi havia aigua i llet per beure. Va ser una època molt maca per a mi. Ja veu que ho he sigut sempre molt rosseta, amb els ulls blaus i blanqueta de pell. Allà la gent tenia la pell més morena, però igualment ens fèiem molt i sempre anava amunt i avall. El meu pare es preguntava desesperat: “on és la meva filla?” I jo, mentrestant, ballant i de bon humor. Amb tot, sempre he estat una persona molt tímida.

I on va superar la timidesa?

A la ràdio i a la política, precisament. Han estat escoles que m’han ajudat a parlar en públic, expressar-me, dialogar, saber si tal o qual veí està content, i a aguantar les crítiques. La política m’ho ha donat.

A la ràdio i a la política he après a parlar en públic, a expressar-me, a dialogar, a entendre si el veí està content o no.

Què ha après dels anys que porta en política municipal? Els darrers han estat molt complicats…

Certament. Jo he après a gestionar i a valorar-me com a dona. Soc mare d’un fill, i abans de posar-me en política en volia tenir un altre, però vaig prendre la decisió de dedicar-me a la política. És a dir, vaig valorar i triar allò que jo volia. I, com a dona i com a ésser humà, tinc el dret de prendre aquesta decisió.

La política m’ha donat seguretat, creença en mi mateixa, convicció en el que faig i humilitat per admetre els errors. M’ha permès evitar caure en el parany de creure que no seré capaç de tirar les coses endavant. A més, com que cada dia s’aprèn alguna cosa nova, la política és com una universitat. Potser podia haver estudiat alguna carrera universitària, però ho he pogut assolir tot a través de la política.

La política m’ha donat seguretat, creença en mi mateixa, convicció en el que faig i humilitat per admetre els errors.

En quina situació econòmica es troba l’ajuntament de Sant Fost, en aquests moments?

Cal entendre que, quan vaig entrar a fer d’alcaldessa l’any 2008, ho vaig fer en substitució d’un bon alcalde que va haver de plegar per causa d’un pacte entre partits. Un dels projectes que hi havia aleshores al damunt de la taula era un complex esportiu i el vam tirar endavant. Ja teníem un endeutament, però amb aquest projecte vam arribar als 8 milions d’euros de deutes. Al cap d’un any d’acabada la construcció, el govern central va declarar la RSAL i amb això vam poder reduir el deute d’un 50%.

En la present legislatura vam tornar a guanyar les eleccions, però no vam revalidar l’alcaldia pel canvi sobtat d’una regidora socialista que ens havia compromès el recolzament. Vam passar 20 mesos en l’oposició, fins que, a través d’una moció de censura, vam recuperar l’alcaldia. En aquell breu període de temps, el govern va endeutar el poble amb 3 milions d’euros més. Ara que estem al capdavant altre cop, ens trobem gestionant un deute de 7 milions.

A més, l’anterior equip havia apujat l’IBI i les taxes. Nosaltres ho estem rebaixant, al mateix temps que estem contenint els dèficits. Per respondre a la seva pregunta, veig una situació econòmica bona, tot i que té moments complicats. El que és segur és que ens en sortirem. 

Veig una situació econòmica bona, tot i que té moments complicats. El que és segur és que ens en sortirem.

I el municipi? Ha patit gaire els estralls de la pandèmia?

Cal dir que durant la primera part de la pandèmia, nosaltres estàvem en oposició. En la segona, des que ja estem en el govern, ens n’hem sortit prou bé. Al poble hi tenim moltíssimes residències, perquè hi ha molta gent gran i, gràcies al treball que hem fet amb l’Associació de Voluntaris de Sant Fost, i al contacte amb les residències, hem contingut bastant bé els efectes de la pandèmia.

Més enllà d’això, hem aconseguit celebrar una festa major amb totes les mesures sanitàries, i hem promogut tota mena de solucions. Per a mi, un fet significatiu va ser la darrera nit de Reis. Vam col·laborar amb l’Associació de Voluntaris i vam aconseguir fer un porta a porta per evitar haver de celebrar una rua. Els Reis van ser els que van anar a buscar la carta dels nens i nenes per les cases i aquella il·lusió ens va ajudar a oblidar la pandèmia per unes hores.

Gràcies al treball amb l’Associació de Voluntaris de Sant Fost, i al contacte amb les residències de persones grans, hem contingut els efectes de la pandèmia.

Com són els veïns i veïnes de Sant Fost?

Encantadores i encantadors. Me’ls estimo molt. Com al poble.

Vostè no és originària d’aquí, sinó de Mollet. Però va tenir una bona rebuda.

Sí. M’estimo molt el poble i em sento una privilegiada per viure-hi. Tenim coses positives i negatives, com a tot arreu. Però Sant Fost m’ho ha donat tot. Jo intento ser una persona molt agraïda i recordo que vam venir a viure aquí quan tenia uns 10 o 12 anys. Ens van rebre amb els braços oberts. Aleshores era un poble que tenia poquíssims serveis i l’ajuntament va decidir urbanitzar algunes zones en els boscos. 

Ara hem crescut molt i hem arribat als 9.000 habitants, però l’essència de poble, envoltat de natura, a 10 minuts de Badalona, 20 de Barcelona, 5 de Mollet i 10 de Granollers, ens fa sentir molt privilegiats.

Vam venir a viure aquí quan tenia uns 10 o 12 anys. Ens van rebre amb els braços oberts.

Quines són aquestes coses bones i dolentes que ens deia que té Sant Fost?

Una de les dolentes és que tenim una carretera, la B-500, que ens parteix el poble per la meitat. I ens provoca molts problemes, perquè al llarg del trajecte hi tenim l’ajuntament, les escoles, el CAP, un institut, un teatre… Dit d’una altra manera, sí o sí, ens cal travessar la carretera tot sovint. I això ens genera un perill. És una carretera que depèn de la Generalitat i en què l’ajuntament no pot intervenir. També tenim una altra carretera, que porta a La Roca, i que és una de les més perilloses del Vallès.

El fet és que no podem tenir un centre de la vila, perquè les carreteres ens el parteixen. I per al poble seria molt important perquè hi ha caliu i relacions que hem de fer que durin molts anys. A més, com que som un cotxe molt allargat, de seguida cal que agafis el cotxe per anar a comprar el pa o per fer qualsevol cosa. 

No podem tenir un centre de la vila, perquè les carreteres ens el parteixen.

I en la part positiva?

Tenim molta natura. Tenim unes vinyes precioses i uns restaurants deliciosos i de qualitat. Tenim l’ermita de Cabanyes i un pou de glaç. I parcs, camins, teatre… Moltes coses. Jo conec parelles de joves que han decidit marxar d’aquí per anar-se’n a viure a una ciutat més gran i, al cap de mig any van tornar perquè aquí s’hi viu molt bé. Som afortunats perquè sentim cantar els ocells.

Ens deia que fa 10 mesos que torna a ser l’alcaldessa del poble. Quins són els reptes que li queden per aquest mandat?

El més prioritari és el d’adequar el pavelló esportiu. En tenim dos, però són molt antics i en tenim molta necessitat perquè tenim entitats esportives molt potents. Una d’elles és l’handbol, que va arribar a lliga d’Honor. Així doncs, el primer pavelló, que és dels anys 70, és el que volem remodelar.

Més enllà d’això volem gestionar la via pública, la neteja, els parcs, l’asfaltat, les voreres, etcètera. Nosaltres no tenim gaires blocs de pisos, sinó més aviat cases amb jardí i piscina. I el que volem és que la part exterior estigui perfecta, amb unes voreres adequades i netes.

No tenim gaires blocs de pisos, sinó més aviat cases amb jardí i piscina. I el que volem és que la part exterior estigui perfecta, amb unes voreres adequades i netes.

I en la part menys física de la ciutat?

També són prioritaris els serveis socials. Òbviament, els ajuts a la gent gran i al jovent. Estem impulsant un projecte d’ajut psicològic per a joves i dones, que hem hagut d’ampliar per causa de la pandèmia. El jovent és una de les meves prioritats i volem que gaudeixin del seu poble, que tinguin un espai i que se’l facin seu. Si no escoltes i entens el que vol el poble, cap projecte funciona.

Parlant del jovent, disposen de prou habitatge?

En tenim, però ens estem quedant curts. Per l’estructura geogràfica i per la manera de viure, som un poble car. No és el mateix recollir les escombraries d’un bloc de pisos, que recollir-les de deu cases distintes al llarg d’un carrer: els costos es tripliquen. I així passa en moltes coses, de manera que tenim un problema a l’hora de fer que els joves es quedin a viure aquí. 

Disposem d’edificis de vivendes per al jovent, però sempre estan plens. Ara, amb el nou Pla Urbanístic, hem aconseguit que les cases unifamiliars passin a ser bifamiliars. Fins ara, les famílies disposaven de grans cases, però quan els fills es feien grans n’havien de marxar i els majors es quedaven sols en cases enormes. Ara, gràcies al POUM, podem tenir una dues vivendes, una damunt de l’altra, allà on abans hi havia una sola casa.

Som un poble car. No és el mateix recollir les escombraries d’un bloc de pisos, que recollir-les de deu cases distintes al llarg d’un carrer: els costos es tripliquen.

Quins projectes econòmics té el poble?

En tenim molts i els estem treballant a través de moltes fonts de finançament. Per exemple, tenim el programa “Emprèn”, d’emprenedoria per a persones que estan començant i que ofereix assessorament i formació. També tenim el programa “A peu”, que compta amb ajut de la Diputació i que serveix per millorar la competitivitat empresarial. Som un dels pocs municipis que el portarà a terme.

Igualment, tenim l’Agrupació dels Industrials del Baix Vallès, que s’han instal·lat en un edifici del polígon industrial, gràcies a uns fons europeus amb els que vam poder dotar de fibra òptica el recinte i també millorar la internet de la resta del poble. Ara, gràcies a això, tot el poble és més competitiu. Gràcies a l’Agrupació, hem establert un conveni amb Martorelles i Santa Maria per potenciar els nostres respectius polígons d’acord amb les necessitats de cada poble i la formació disponible de les persones.

Han presentat projectes als fons Next Generation?

Hi estem treballant. És una convocatòria que tot just acaba d’arrencar i ja hi hem presentat algunes idees per promoure l’educació. Igualment hem demanat ajuts per a reforçar la biblioteca. En la qüestió de les subvencions soc molt primmirada. Vull dir que ens ho mirem amb molt de detall.

Quan es reuneix amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines preocupacions tenen en comú?

Una de les més recurrents és la mobilitat, i particularment amb l’estació de la Renfe de Mollet. Molts veïns de Sant Fost necessiten agafar el tren a Mollet i l’estació està molt deteriorada. Hi estem treballant conjuntament. D’altra banda, tenim interès comú en promoure l’ocupació i la seguretat, que és una qüestió que ens preocupa molt, atesa l’extensió del nostre poble.

Pateixen gaires problemes en aquest sentit?

En parlem molt sovint. Dins d’això, mantenim molt bones relacions amb els Mossos d’Esquadra, però la nostra policia local té limitacions. I durant la pandèmia també ens ha calgut treballar de valent.

Creu que des del Govern es té prou en compte els ajuntaments?

Crec que caldria que ens tinguessin més en compte. Finalment, quan els veïns tenen un problema, truquen a la porta de l’ajuntament. Nosaltres rebem la problemàtica en primera instància. I, com que som un partit 100% municipalista, dediquem molt de temps a parlar amb ells. Finalment, som com una mena d’agrupació de veïns i prenem les decisions en base a això.

Penso que la Generalitat hauria d’escoltar una mica més els ajuntaments. Entenc que ells prenen decisions molt àmplies, amb implicació per a tot el territori. Però quan els municipis tenim necessitat de donar seguretat als veïns, o de generar ocupació, i anem a demanar algun ajut, sembla que ens falti la comunicació.

Quina és la seva agenda diària a l’ajuntament?

Com els metges: sé l’hora a la que començo, però mai a l’hora que surto. Un dia com avui, que és dilluns, acostumo a tenir reunió amb els caps de bon matí. Després passo a reunir-me amb l’equip de govern, perquè he d’estar pendent de tots els temes, tot i que delegui en cadascun d’ells. Treballar en equip és la meva base. I ara, més darrerament, estic rebent moltes visites de veïns i d’entitats. Passo el dia reunió rere reunió, i cadascuna per a un tema diferent. Aquesta és l’agenda.