“La política municipal no té res a veure amb la que surt a la televisió”

És de tenir-ho a casa, de viure-ho molt de nano. El meu pare va ser Regidor d’aquest Ajuntament però també la meva mare era una persona molt vinculada a tot el tema social, ja que havia estat a l’associació de veïns, presidenta de l’Associació de pares i mares… així que tot plegat ho vius molt d’aprop i t’hi acabes implicant. En el meu cas, m’hi vaig posar amb 17 anys, fundant les Joventuts Socialistes aquí a Pineda. I això va ser l’inici.

Sí, i de moment l’únic. Certament ara resulta tot un repte assumir una càrrec després de la petjada tan important que Manuel Bustos ha deixat pel municipalisme d’aquest país.

Ja veurem com anirà tot plegat, però si fos escollit, els meus objectius serien d’una banda seguir ben de prop el procés de reforma del règim local; després, està el finançament local que el volem lligar a aquesta nova llei després d’anys d’intentar-ho; en tercer lloc, continuar estant ben aprop dels Ajuntaments i dels electes de tots els Ajuntaments, i per últim, l’aposta de la transparència, que molts Ajuntaments estan fent.

Precisament per això. Vull posar en valor el que molts companys, alcaldes i regidors, que són la majoria, estan fent als Ajuntaments i que no surt als mitjans. Allò que fa mal és minoria, així que està bé que tinguem ben present les bones pràctiques que es fan en temes de transparència, i això la Federació de Municipis de Catalunya ho ha de posar en valor.

Pineda té nuclis urbans molt separats i això afavoreix certa pertinença a un barri, més que a la ciutat en si. Un exemple seria el de Poble Nou, que va créixer molt per la immigració del sud d’Andalusia i Extremadura i que amb els anys s’ha anat integrant a la nostra cultura. I si bé és cert que anys enrere es va facilitar l’arribada d’immigració a d’altres països, aquí es conviu amb aquesta pluralitat, i es fa el possible per a què no hi hagi conflictes. Ara mateix, per exemple, estem immersos en una campanya de civisme i convivència que involucra tota la població.

Als volts del 19%. És majoritàriament africana i està concentrada en els barris del Carme i de Poble Nou. Però no tenim problemes seriosos de convivència. I quan es presenten procurem no amagar-los sinó posar-los sobre la taula, parlar amb la gent implicada i buscar complicitats, entre les quals hi ha evidentment, l’excel·lent labor que realitza l’associació de veïns.

Per la població musulmana? No, no cregui. Nosaltres tenim tres centres culturals islàmics, i l’objectiu de l’Ajuntament era poder trobar un espai on les tres comunitats poguessin conviure sense massa problemes. Portem un any treballant-hi amb la gent implicada, i les relacions són molt cordials.

Miri, una de les coses que són més difícils d’afrontar són les dels rumors fàcils i malintencionats. Fem campanyes molt potents per afavorir la convivència, per fer fàcil el camí, per a què tothom tingui informació. I temes com els ajuts, que són els recurrents, pel que fa a obertura de negocis, per exemple, s’intenta donar la màxima transparència, per a què no es digui que diferenciem pel color de la pell, o per la religió.

Si, i malauradament això no depèn de nosaltres. Però hi ha temes que encara que no tinguin a veure estrictament amb l’economia es podrien canviar. L’agilització de l’administració, per exemple. L’altre dia escoltava al conseller Felip Puig i parlava d’això, que els Ajuntaments no ens podem permetre el luxe de perdre inversions en les nostres ciutats que venen de la mà de portar ocupació per tràmits feixucs i llargs que l’empresari a més, no acaba d’entendre. I crec que podríem contribuir d’alguna manera a agilitzar-ho.

Sens dubte. Hi ha un camí molt llarg per recórrer, però no oblidem que la feina més important dels ajuntaments és gestionar uns recursos però també planificar, i en el nostre cas, és ara ampliar un nou polígon industrial i reconvertir una zona que havia de ser d’habitatges en un pol d’atracció i dinamització econòmica. Nosaltres ja fem el possible per avançar el més aviat possible, però hi ha molts tràmits que necessiten de papers de la Generalitat, sobretot pel que fa a temes urbanístics i de tramitació. I llavors és quan la cosa s’endarrereix tant.

Quan tens aquests índex d’atur tant importants, el que necessitem també és que les Administracions superiors tinguin clar que aquesta és una aposta per estar al costat de la gent que ara mateix no té feina, i això no ho estem notant, ni des d’Espanya ni des de Catalunya. Jo crec que ara seria un bon moment pels Ajuntaments que estem sanejats, que hem fet els deures, que hem fet l’exercici de poder posar els comptes al dia com en el nostre cas que vam tancar en positiu al 2012, que no puguem destinar aquells diners a fer plans d’ocupació pel municipi, i així fer el possible per agilitzar temes i contribuir, ni que sigui poc, en sortir de la crisi.

Crec que en aquest sentit, anem per un bon camí. De fet hi ha un acord on dues associacions municipalistes, que són d’una banda la Federació de Municipis de Catalunya, i de l’altra, l’Associació Catalana de Municipis, han decidit deixar clar alguns aspectes de la música que està sonant. El problema, però, no són les competències dels òrgans municipals sinó el finançament local. Aquí és on rau tot plegat.

Per a què se’n faci a la idea. A l’Ajuntament de Pineda, tenen dedicació exclusiva l’alcalde i tres regidors. Amb la nova llei, en podríem tenir 11 en dedicació exclusiva, i pel que fa a càrrecs de confiança en tenim un i el nou esborrany ens permetria set. Amb aquestes dades a la mà, és evident que l’administració local ja té prou sentit comú per fer el què cal fer, i el que no s’ha de deixar de banda són tots els serveis que l’administració local ha de prestar i que són els que preocupen.

Evidentment, tot i que el ciutadà això no sempre ho acaba percebent. Jo acostumo a dir que la política municipal no té res a veure amb la que surt a la televisió. Perquè entre d’altres coses, en un municipi, quan hi ha un carrer que està malament o un fanal que no funciona, l’etiqueta política del partit no té res a veure, tots els regidors volen que allò s’arregli i per tant aquí a la lluita partidista jo crec que queda fora de banda.

És ben cert. La vitalitat d’un municipi es demostra amb el número d’entitats actives que té. I moltes de les coses que fan els Ajuntaments, les fan les seves entitats que cada vegada tenen una major responsabilitat en el teixit social. Miri, en el nostre municipi hem tingut una fira d’intercanvi d’entitats, i són elles mateixes que s’han implicat per tenir més diners per destinar a les entitats que estan donant serveis directament a la ciutadania on l’Administració no pot arribar. Per això, per aquest esperit de col·laboració, vull que les entitats estiguin ben al costat nostre.

Bé, és que molt em temo que la crisi econòmica ha comportat o ha accentuat una crisi de valors que estava ja latent. I ara, la preocupació està en això que li comentava, la distància entre els organismes i estaments amb la ciutadania. I quan posem a tota la classe política en un mateix sac, s’està fent molt de mal perquè el més important en aquest matrimoni de política-ciutadania és la confiança. I aquesta és molt fràgil, com hem vist.

Sí, d’acord, però hi ha elements que han de permetre recuperar aquesta confiança. I ara s’està posant sobre la taula tot un seguit de pràctiques censurables i incorrectes, on cal que la llei actuï. Amb contundència però també amb celeritat, és clar.

Sí, és clar. Però tenint present que encara que no ho sembli, hi ha moltes coses que funcionen. I que aquestes cal deixar que segueixin així. I això passa a tots nivells, especialment en el de la política municipal. A vegades, en les reunions de govern m’agrada dir que prou feina tenim, i no cal perdre energies en molestar. I em refereixo a que si ja hi ha coses que funcionen doncs no és el moment de fer canvis.

És una joia que a vegades ens costa molt visualitzar. Per a nosaltres sempre és una satisfacció que un artista com Tharrats, decidís que el seu fons artístic quedés al nostre municipi. Creiem que té molt de recorregut, però que l’hem d’anar treballant i cultivant perquè acabarà donant fruits.

El polític i escriptor va viure a Pineda, deixant una impremta molt important. Va fer aquest Ajuntament, la primera Biblioteca, el cementiri, i una cosa que ens diferencia de molts municipis del voltant: el primer pla urbanístic, entre els anys 1915 i 1918, dissenyant una ciutat molt més amable. M’agrada definir així Pineda: té espais verds, moltes places, carreres molts amples, i molta tranquil·litat. Però vaja, ha mencionat Tharrats i Serra i Moret, però hi ha altres il·lustres pinedencs: en Eduard Punset, en Manuel Pertegaz…