Situat a la comarca de La Selva, a la província de Girona, el poblet de Sils està situat en una zona ocupada en gran part per l’antic llac de Sils, dessecat al segle XIX i al que li deu el nom. La seva població va evolucionar poc en gairebé un segle (va passar de 1.221 habitants censats a 2.058 l’any 1986), però als darrers vint-i-cinc anys ha crescut notablement, i actualment el cens es troba en poc més de 5.000 habitants. Ben comunicat (hi passa la Nacional II i l’AP7 i té estació de tren), el municipi acull deu nuclis de població.
“Hauria d’haver una limitació de mandats. Em semblaria correcte que només fos en dos mandats. Crec que és temps més que suficient per dur a terme els projectes pensats. És clar que sempre hi ha complicacions”
“Una associació de veïns havia fet una plaça pública, molt ben equipada, per fer festes. Però per evitar problemes com els del botellón no es va utilitzar. Ara, l’Associació de veïns l’ha fet seva i estan encantats. És un bon exemple de com posant-hi tots una mica d’esforç, les coses poden acabar sortint”
“Les polítiques d’immigració requereixen esforç: quan vénen a través del centre cívic mirem l’estat en què estan i els informem de les escoles que hi ha, el programa de vacunacions, les classes de català per adults… Amb el temps, s’han s’han casat, hi ha mainades petites que parlen el català i és tot plegat un cicle que va fent”.
Com s’ho pot combinar treballant al cos de bombers i exercint d’Alcalde?
Doncs miri, el primer dia que van saber que em presentava com a cap de llista es van sorprendre molt. De fet, jo estava ja posat en política des de feia dues legislatures i el fet que encapçalés una llista va ser circumstancial: la persona que havia de ser Alcaldable va tenir problemes personals i va haver de deixar la candidatura. En aquell moment, no vam saber si presentar-nos o retirar-nos.
CiU portava governant Sils des de sempre
Sí. I van canviar el cap de llista després de 20 anys de mandat. Va ser quan ens vam decidir presentar-nos i em va tocar a mi fer el relleu.
Quines motivacions pensa que s’han de tenir per ser alcalde?
Miri, nosaltres ens vam presentar perquè només hi ha havia un grup polític. I pensàvem que el millor seria que la gent tingués més possibilitats on triar. En aquell moment, per poc no sortim escollits i això ens va sorprendre molt. No recordo el nombre de vots, però aquest fet ens va animar a continuar.
Un grup independent com el vostre és més complicat que un de convergència que té un partit darrera i per tant tota una infraestructura?
Sempre ens hem presentat com a grup independent i això és complicat perquè cal l’aval d’un número determinat de persones i una certa maquinària al darrera. I això d’avalar, és a dir, de signar davant notari, sempre fa molt de respecte, així que va costar de tirar endavant.
Però se’n van sortir
Sí, aquesta última vegada, com que ja érem un nombre important de persones, vam pensar que cada vegada seria més fàcil trobar algú que ens volgués avalar i ens vam ajuntar amb el PSC.
CiU ha estat al poder de Sils durant prop de trenta anys. Què en pensa, de la limitació de mandats?
Hauria de ser-hi. Personalment, em semblaria correcte que només fos en dos mandats. Crec que és temps més que suficient per dur a terme els projectes pensats. És clar que sempre hi ha complicacions. Nosaltres per exemple, estem governant en minoria: som quatre i l’oposició son set. Però ens n’hem anat sortint, tot i que amb dificultats.
Econòmiques, és clar
Sí. Al nostre programa electoral de les eleccions municipals, encara no hem arribat a complir el 80%. Som conscients que s’han de prometre coses factibles, perquè ara per ara, no hi ha diners.
I la població s’ha incrementat notablement
Sí, als darrers vuit anys l’hem duplicat. Abans tots ens coneixíem, això és un poble i ja se sap, i ara ja no passa tant. Hi ha hagut moltes cases noves: als darrers anys hem començat a fer moltes vivendes, s’han urbanitzat molts terrenys i ara per exemple, entre cases adossades i pisos hi ha més de 500 vivendes noves. Antigament, en tot el poble, només hi havia un bloc de pisos que tothom coneixia com els pisos blaus, perquè estaven pintats d’aquest color.
Això haurà portat molta gent. Gent immigrant
Aquí a Sils hi ha gairebé 400 immigrants pertanyents a 37 nacionalitats diferents. És clar que aproximadament la meitat són xinesos.
Hi ha alguna política d’adaptació?
Quan vénen a través del centre cívic mirem l’estat en què estan i els informem de les escoles que hi ha, el programa de vacunacions, les classes de català per d’adults… bàsicament intentem guiar-los. Inicialment, els xinesos que venien muntaven un petit clan entre ells i s’ajudaven, tot i que hi havia dues bandes. Ara ja han començat a venir, s’han casat, hi ha mainades petites que parlen el català i és tot plegat un cicle que va fent.
Això haurà portat noves infraestructures
Doncs sí. Ara tenim molta gent, i per tant aquests últims anys hem hagut de construir una nova llar d’infants i una altra escola perquè la que teníem estava ja molt plena. Hem de buscar terrenys per construir un altre institut, i encara que tot plegat és responsabilitat de la Generalitat, nosaltres hem de buscar els terrenys, fer-hi arribar els serveis, i pagar, és clar. Sempre pagar.
Però deveu tenir crèdits, subvencions de l’Estat, els ajuts del Pla Zapatero…
Sí, però igualment al 2009 ens van fer renovar la gespa del camp de futbol, perquè ja era del tot impracticable. Si no haguéssim tingut aquest Pla, hauríem d’haver fet un camp de terra perquè no teníem suficients diners. Aquest any, si tot va bé, podrem fer un gimnàs, ja que no tenim cap al poble i la gent s’ha de desplaçar a les rodalies.
Si hi ha diners per fer inversions potser anem bé de caixa…
No, no, anem endarrerits. Amb el Pla Zapatero el primer any ens van donar diners per avançat, però a la segona part vam haver de posar-hi nosaltres i ens van dir que ja ens ho pagarien. I van trigar molt en tornar-nos-els. I aquest any em sembla que ens pagaran una part i l’altre l’hem d’avançar.
No ho passen gairebé bé, doncs
Les subvencions van molt endarrerides. I si tenim en compte els pocs ingressos o cap que en tenim de les llicències d’obres, doncs anem una mica justos. Gràcies a que les despeses corrents no son gaire elevades, i que no tenim gaire personal, no ens podem queixar. Si comparo el municipi amb pobles veïns, ells ho passes pitjor que nosaltres.
Em comentava de com ha canviat el poble arran del creixement de la població. Altres coses hauran canviat
L’agricultura. Aquí hi havia molts camps de pagès. Ara potser n’hi ha com a molt tres i un em penso que plegarà d’aquí no res. És cert que tenim industria, comerç i restauració. També és cert que aquí tenim restaurants de cert renom, on hi ve la gent expressament, però tot ha canviat molt.
Un dels temes que criden l’atenció de Sils és el reciclatge
Sí, nosaltres tenim el sistema de la recollida selectiva i la fem porta a porta. Els veïns ens ho deixen a fora al matí, tres dies a la setmana i l’empresa ho recull. També tenim punts estratègics de recollida selectiva, però la gent ja s’ha acabat acostumant a que ho vinguin a buscar. Ara estem intentant conscienciar als veïns que vagin al punt de recollida, perquè no deixa de resultar més econòmic.
Sempre els diners, és clar. Però d’alguna manera o altra es deu poder col·laborar per fer gran el poble sense que s’hagin de gastar diners.
Miri, tenim un exemple ben recent. Fa cosa de dos mesos l’associació de veïns d’una urbanització de les Comes havien fet una plaça pública, molt ben equipada, per fer festes. Però per evitar problemes com els del botellón no es va utilitzar. Ara, l’Associació de veïns l’ha fet seva i estan encantats. Hi ha un camp de futbol i un bar que administren ells, i nosaltres només paguem aigua i llum. És un bon exemple de com posant-hi tots una mica d’esforç, les coses poden acabar sortint.
Potser caldria reforçar la comunicació amb el poble. Com s’ho fan per donar a conèixer l’acció de govern?
Tenim una revista trimestral on anotem les coses que es fan i els altres grup polítics escriuen la seva opinió. La gent espera aquesta revista per posar-se al dia, però vaja, la gent que ha viscut aquí tota la vida, em pregunten pel carrer com van les coses.
I a nivell cultural? Quins serveis ofereix el municipi?
Tenim una sala que abans era un antic teatre, i ara està totalment remodelat i es fan moltes activitats. També hi ha el centre cívic, que està molt actiu, i la biblioteca. Amb motiu de la Festa Major, aquests dies vam fer una exposició en què artistes de Girona van fer una interpretació de l’infern a l’entrada de Sils. Perquè no sé si sap que hi ha una llegenda que diu que l’entrada de l’estany de Sils és l’entrada de l’infern.
No, no ho sabia. De fet, és molt curiós, això
L’estany es un indret que es va recuperar de l’antiga llacuna, ara fa uns 8 o 10 anys. Van fer quatre miradors i està força bé. Tot el que era la riera ara està encara molt deixat i ho volem arreglar, perquè el que no pot ser és que mantenim a l’altra banda de la riera la llacuna, que es artificial i està molt maca i tinguem aquesta entrada tan deixada i bruta.
I a nivell de comerços?
Hi ha el comerç petit de tota la vida, però també una única illa catalogada com a comercial des de l’any 82. Ara fa dos anys, el propietaris van voler construir un supermercat, que és l’únic lloc de Sils on podien fer-ho. Els veïns que hi vivien allà es van queixar perquè abans veien el Montseny i ara veuen un edifici. Hi ha hagut una mica d’enrenou, però vaja…
Hem començat l’entrevista parlant de la seva feina com a bomber. Li ha servit d’alguna manera per fer política?
Home, són coses ben diferents. Amb el tema dels focs, tots els incendis són perillosos i el més important és que cal tenir sang freda i no tenir por de prendre decisions. Suposo que això també es pot aplicar a la política, no?
