Al Baix Empordà hi trobem el petit poble de Jafre enmig d’un paisatge privilegiat. L’Èlia Bantí i Alabau n’és l’alcaldessa des de 2023 i ha intentat donar-li un sentit comunitari a la vida administrativa del poble.
Quina va ser la seva primera experiència dins de l’Ajuntament de Jafre?
Jo vaig incorporar-me com a regidora municipal l’any 2011. Havia entrat a la llista de l’equip de Futur per Jafre i vaig ser la cinquena dels cinc regidors que vam entrar al govern. Des d’aleshores, ja vaig estar vinculada a l’equip fins l’any 2020. És a dir, vaig estar-hi dos mandats sencers i una petita part del tercer, aquests dos últims com a tinent d’alcaldia per què hi va haver una renovació de l’equip.
Però va viure una petita pausa.
Així va ser. El 2020 vaig ser mare per segona vegada i vaig decidir parar una mica. Quan vaig tenir el primer fill, l’any 2017, van ser uns temps intensos a l’Ajuntament i vaig tenir dificultats per compaginar-ho tot plegat. Vaig tenir la sensació de no poder dedicar-me plenament a les dues coses. I aquesta vegada vaig pensar que tenia una nova oportunitat per viure més plenament la maternitat. Així doncs, vaig presentar la renúncia al càrrec.
No obstant, el 2023, de manera inesperada, l’equip de govern del que jo havia format part va decidir no continuar i això plantejava una situació d’incògnita. I jo, que no tenia cap voluntat ni previsió de tornar-hi (encara tenia els nens petits), vaig rebre peticions de persones de molta confiança que em deien que m’hi presentés. Em van donar una empenta per assumir el repte. I vaig acceptar. Vam crear un nou equip des de zero i ens vam presentar. Tenia amb mi un equip de persones que volia tenir al costat i la cosa va sortir prou bé.
El 2020 vaig ser mare per segona vegada i vaig decidir parar una mica. Volia viure més plenament la maternitat
Per què creu que li van fer confiança els electors, en les darreres eleccions?
Imagino que el fet d’haver estat regidora els va fer pressentir que ja tenia cert recorregut a la casa, i que sabria fer les coses. També és cert que em considero una persona molt propera i que procuro demostrar-ho. La gent em coneix i saben que soc una persona compromesa. Quan em poso en una cosa, ho faig amb tota l’energia, dedicació i intensitat.
Em considero una persona molt propera i que procuro demostrar-ho. La gent em coneix i saben que soc una persona compromesa
La seva és una dedicació completa a la feina d’alcaldessa?
No. En els municipis petits la dedicació màxima és del 75%. Jo, concretament, soc autònoma i treballo al Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí. Porto certs projectes per aquest museu i tinc una mica de flexibilitat. Estic, per dir-ho així, amb un peu a cada banda. No obstant, a l’Ajuntament m’hi puc arribar a estar moltes hores, quan el dia a dia ho requereix.
Compagino l’alcaldia amb una feina al Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí
Què ha descobert en aquests anys a l’alcaldia?
Moltes coses. Cada dia se n’aprèn molt, en tots sentits: en la gestió, en l’administració, en el tracte amb les persones… Hi ha coses que no em toca portar directament, però personalment estic molt disposada a entendre com funciona tot. I vull que m’expliquin les coses: les tramitacions, les gestions, els tempos… Tot això cal entendre-ho, perquè sovint es pot pensar que les coses haurien de funcionar d’una altra manera de com realment són. I cal saber el perquè de tot.
Alguns dels entrevistats a alcaldes.eu us han dit que tothom hauria de passar una estona o altra per un ajuntament. Jo hi coincideixo. Crec que és bo saber com funciona l’Administració per dins. Especialment, a l’hora de saber què en pots esperar i què no.
Estic molt disposada a entendre com funciona tot. I vull que m’expliquin les coses: les tramitacions, les gestions, els tempos…
Com a d’altres entrevistats, també us hem demanat fotografies personals. Ens les pot explicar?
Sí. En aquesta hi surto de ben petita, amb tres anys. És una foto a Jafre, molt a prop de la casa dels meus pares. Jo soc nascuda a Olot, però la meva família materna és originària d’aquí i veníem a passar els estius i els caps de setmana.
El meu record del poble durant la infantesa és el d’estar-me jugant al carrer i a la plaça. I el de visitar la casa de l’àvia, i el de descobrir l’entorn. A banda, la meva filla petita i jo, a la seva edat, ens assemblem molt. Diuen que som iguals! A la foto, jo hi portava el mateix pentinat que ella ara.
I la segona foto?
Aquí jo devia tenir uns 16 o 17 anys. Era l’any 2006, al gener. Era el temps de l’institut i l’adolescència. Com que no suportava les matemàtiques, vaig començar a interessar-me per la humanística. Em vaig abocar a estudiar lletres. El meu professor de literatura, en Jaume Bosquet, que ens portava a Roda de Ter, va ser clau en això. Des d’aleshores, el meu poeta de capçalera va ser en Martí i Pol. La foto, justament, me la va fer un company al costat d’un fragment d’una de les seves poesies. Hi diu: “el poble ets tu, i tu, i tu, i tot d’altra gent que no coneixes…” Sempre he tingut clar que cal tenir en compte totes les persones… Sempre que tinguin bona voluntat, és clar.
A l’adolescència, com que no suportava les matemàtiques, vaig començar a interessar-me per la humanística
I la tercera fotografia?
És del meu fill gran, l’Artal. És de fa 7 anys, l’abril del 2018, en un moment en què el país estava molt sacsejat. Ell va néixer el 27 d’octubre, mentre al Parlament es proclamava la República. Sempre he pensat que aquell sentiment se li ha transmès genèticament, i que n’ha quedat impregnat. A la foto, precisament, estàvem celebrant un acte amb gent de les rodalies per recaptar fons per a la Caixa de Resistència, que aleshores estava en el seu apogeu.
Parlem del municipi. Com és Jafre? Com ens el pot descriure?
Jafre és un poble amb una dimensió justa per seguir sent poble i, a la vegada, tenir tot el que ens mereixem tenir. Estem molt a la vora del mar i molt a la vora de la capital, Girona. Però sense estar ben bé ni en un lloc ni en l’altre. I l’Empordà és un espai privilegiat i que sempre està de moda. Obrir la finestra és sempre un plaer, miris on miris.
A la vegada, no hem hagut de patir cap febrada pel creixement urbà desmesurat. Hem trobat un equilibri entre la vida de les famílies de tota la vida i els nouvinguts. Sovint, s’han anat recuperant cases que havien quedat buides, per part d’uns i d’altres. Jafre és un poble obert, que ha donat la benvinguda a aquells que se’l senten seu.
L’Empordà és un espai privilegiat i que sempre està de moda. Obrir la finestra és sempre un plaer, miris on miris
Quin és el caràcter local?
Una de les coses que més hem notat aquests mesos és el vincle entre les persones, que s’ha manifestat en les activitats de les associacions. Aquí hi ha activitat cultural, esportiva, de celebració… La gent vol que passin coses tot l’any, més enllà de la festa major. Tenim un calendari molt farcit d’esdeveniments, amb la festa petita, la de la cervesa artesana (que ja porta molts anys). A Jafre hi tenim un espai famós, de peregrinament, que el porten dos joves locals. És el Birrot, una cerveseria de referència al país i n’estem molt orgullosos.
Aquí la gent vol que passin coses tot l’any, més enllà de la festa major
Fan alguna cosa en favor de la promoció econòmica?
A Jafre hi tenim dues botiges de comestibles, que també fan de fleca, una carnisseria de renom i el mateix Birrot. A banda, hi ha explotacions agràries i ramaderes, amb especialitat en producció porcina i vacuna i amb producció de formatges iogurts de llet de cabra, de gran qualitat i proximitat, perquè els ramats locals poden pasturar pel terme.
Ens alegra molt que persones del municipi, relativament joves, puguin entomar activitat econòmica. La indústria local és petita. I algunes persones han d’anar-se’n a treballar fora del poble.
Ens alegra molt que persones del municipi, relativament joves, puguin entomar activitat econòmica
Què ens recomana visitar del municipi?
Som un poble allargassat, que fa de balcó al Ter, que ens envolta per l’oest. El punt que més es veu és el campanar de l’església, i el nucli antic s’hi desplega al voltant. També hi ha les restes d’un antic castell, a la Plaça del Castell, precisament. I, com a contrapès, tenim el santuari de la Fontsanta. No tots els municipis tenen un santuari! El nostre sí, i, com bé diu el nom, està vinculat amb l’aigua, que diuen que és miraculosa, termal…
Afegiu-hi a això l’entorn natural, que és l’Illa del Vall. Allà hi trobareu l’antic molí, i molta flora i fauna. L’espai el gestiona el Consorci del Ter, sota un acord de custòdia fluvial, perquè nosaltres no tenim la capacitat de gestionar un espai tan gran.
Quina és la principal preocupació del municipi, ara mateix?
El que estem reivindicant és que s’arregli la carretera GI-634. No és que ens parteixi el municipi, però sí que ens deixa unes cases a una banda i banda. És una carretera inclosa al projecte d’arranjament de Medinyà fins a Torroella, però el seu pas pel nostre terme ens afecta el dia a dia. A més, és un projecte que fa 20 anys que es troba al damunt de la taula i que no s’ha concretat per diversos motius pressupostaris. Ara sembla que està a punt d’executar-se. Mentrestant, però, tenim un problema de velocitat i de seguretat dels vianants: hi ha força vivendes que toquen a la carretera, i quan la mainada vol pujar a l’autobús, ens trobem davant d’un punt crític.
També tenim el projecte del balneari, la construcció del qual va quedar aturada amb la crisi econòmica del 2008. Estem tenint converses amb la propietat per desencallar-ho i acabar-lo de construir. Ara mateix, és un edifici gran, que està una mica separat del nucli, i que visualment recorda un esquelet inacabat. Al principi, aquest projecte va generar unes expectatives molt importants i va acabar en no res. La nostra voluntat és que la propietat no el tingui abandonat. Cal que li donin alguna sortida, ja sigui endavant o endarrere, perquè és una frustració de 17 anys.
Quins projectes tenen damunt de la taula?
En tenim molts! El ventall és ampli: el proper PUOSC, que ja el tenim redactat i presentat; les actuacions a certs carrers; la implantació de la recollida porta a porta en els propers mesos; la construcció d’una mini-deixalleria…
També hem impulsat processos de participació ciutadana per decidir una nova organització de les vies del nucli antic. Són carrers en què no hi ha marcats els aparcaments, i convé organitzar-ho tot. Ens hem basat en un estudi tècnic del Servei Català de Trànsit i en el resultat del procés participatiu. Esperem que abans d’aquesta Setmana Santa, tot estigui ja senyalitzat, i els carrers pacificats, amb els sentits de circulació ben indicats.
Altres projectes?
Tenim l’arranjament del cementiri, el de la zona del camp de futbol (per fer-hi un refugi climàtic) i cal destacar alguns projectes ja reeixits, com ara el Club de Lectura, l’activació de la nova comissió de festes, i d’altres iniciatives que han vinculat les persones.
Tenen bona situació econòmica?
Sí. Estem totalment sanejats, sense deutes. I tot i tenir un pressupost reduït, sempre procurem demanar totes les subvencions que resulten d’interès per al poble. Ens ajuden a tirar els projectes endavant. Tot i que, a la vegada, la gestió d’aquestes subvencions ens genera molta feina administrativa i de tramitacions.
Recorda la seva primera decisió com a alcaldessa?
El primer que vaig demanar és que l’Ajuntament tingués les portes obertes sempre. Vam canviar els horaris i la disposició de tothom a atendre les persones en qualsevol moment. Volia que l’Ajuntament fos un lloc amable on la gent pugués demanar, proposar i trobar solucions.
Sempre he pensat que cal crear sentit de comunitat. Precisament per això, una de les iniciatives que fem és una reunió cada any, per poder presentar i comentar els progressos del poble.
El primer que vaig demanar és que l’Ajuntament tingués les portes obertes sempre
Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en què coincideixen?
Tothom pateix del mateix: com que som municipis petits, assumim uns rols que van molt més enllà del d’estar asseguts en una cadira i prendre decisions. Ens hem d’arremangar a totes hores, i posar-nos al capdavant del que decidim. Alcaldes i alcaldesses de la zona compartim una dedicació tan gran en la nostra tasca que acabem assumint de tot. I no només els alcaldes, sinó també els equips.
I, en quant a problemàtiques comuns, hi ha la manca de recursos humans per a la gestió dels molts requisits del dia a dia. Som ajuntaments molt actius i tot se’ns fa molt intens. Els requisits que ens demanen complir són els mateixos que els dels pobles i viles més grans, però no tenim tant d’equip.
Com que som municipis petits, alcaldes i alcaldesses assumim uns rols que van molt més enllà del d’estar asseguts en una cadira i prendre decisions
Creu que el Govern els té prou en compte a l’hora de prendre decisions?
Crec que la voluntat d’escoltar-nos hi és. Però la realitat quotidiana dels nostres pobles no és coneix si no es trepitja. Precisament, val a dir, aquesta setmana hem estat reunits amb el Delegat del Govern a Girona i hem tractat temes d’importància per Jafre i el nostre territori. Però l’única manera d’entendre’ns bé és conèixer-nos. Si no, és difícil prendre decisions adequades des d’un despatx a Barcelona.
