Els canvis en els hàbits de consum durant la pandèmia i els confinaments han influït en la recollida selectiva de les diferents fraccions de residus. Tot i la millora generalitzada, el 75 % dels municipis metropolitans encara no ha aconseguit arribar a l’objectiu marcat per la UE: un nivell del 50 % de reciclatge el 2020
La recollida individualitzada permet assolir els objectius europeus. Els costos dels residus no separats s’incrementaran si no es compleixen els objectius europeus
Els resultats de recollida selectiva de residus a la metròpolis de Barcelona durant el 2020 han continuat la tendència al creixement que van mostrar durant el 2019, després que l’any 2018 se superés un estancament de gairebé una dècada al 35%..
Així, l’índex de recollida ha estat del 38,4 %, 0,6 punts percentuals més que el 37,8 % de fa un any. Paral·lelament, la generació de residus ha disminuït, especialment la de la fracció resta. Tot i ser una millora, aquestes xifres no arriben als objectius marcats per la Unió Europea, que eren arribar al 50 % el 2020.
En un any marcat pel context de la pandèmia de covid-19, l’excepcionalitat de la situació pot haver introduït distorsions en l’evolució natural dels índexs. Malgrat tot, les tendències ja observades el 2019 s’han mantingut i, en general, tots els indicadors han millorat respecte fa un any.
Menys residus produïts: l’efecte d’una pandèmia
La producció total de residus per habitant a l’àrea metropolitana de Barcelona ha baixat durant el 2020. Així, la generació ha passat de 475 kg de residus per habitant i any el 2019, a 455 kg, en gran part com a conseqüència de la pandèmia. En aquest sentit, és especialment important la disminució en la generació de la fracció resta, que passa de 298 kg hab/any a 281 kg hab/any.
Evolució de la recollida, per fraccions, durant un any de covid-19
Durant el 2020 hi ha hagut una tendència generalitzada a augmentar la recollida selectiva en tots els municipis, tot i que l’evolució de les diferents fraccions mostra comportaments diferents:
- La fracció orgànica ha disminuït a conseqüència del gran descens d’activitat d’establiments dedicats a la restauració i l’hostaleria, que disposava de recollida porta a porta en grans municipis com Barcelona.
- Per la mateixa raó, el consum de productes envasats en vidre ha baixat, i per tant, també la recollida d’aquesta fracció.
- Els envasos lleugers (plàstic, metalls i brics), en canvi, han augmentat, ja que la ciutadania n’ha generat més, possiblement pel fet de passar més temps a casa i no poder consumir begudes en envàs retornable en el sector de restauració.
- La fracció de paper i cartró segueix creixent però no tant com en anys anteriors, a causa de la caiguda de l’activitat comercial. L’increment del comerç en línia no sembla poder compensar aquesta caiguda.
S’avança, però el 75 % del municipis no assoleixen l’objectiu europeu de reciclatge
Tot i l’augment de la xifra global de recollida selectiva a escala metropolitana, que ha passat del 37,8 % al 38,4 % en un any, encara són majoria els municipis que estan per sota d’aquesta mitjana: un 75 %.
Dels 36 municipis metropolitans, només 9 superen el 50% de recollida selectiva que la UE exigia per al 2020: Begues, Castellbisbal, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat i Tiana.
De cara als propers anys, la Unió Europea ha establert una sèrie de nous objectius: 55% de recollida selectiva el 2025, 60% el 2030 i 65% el 2035.
Segons Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, “tot i trobar-nos en un context atípic, marcat per una pandèmia que ha provocat un canvi d’hàbits, seguim veient com el model que impulsem des de l’AMB, basat en una individualització més gran de la recollida, està donant resultats. Tot i això, el ritme de millora encara és massa lent i caldrà treballar perquè més municipis facin el gran salt endavant en la recollida. Ja hem arribat al primer dels terminis marcats per la UE, el 2020, sense haver assolit l’objectiu, i l’única manera d’arribar-hi serà amb la individualització de la recollida”.
L’experiència metropolitana és que els municipis que han optat per sistemes de recollida individualitzada, tant domiciliària (Torrelles, Tiana o el barri de Sarrià, a Barcelona) com comercial (Castelldefels o Sant Just Desvern), experimenten increments substancials dels nivells de recollida.
Efectes en l’economia metropolitana
L’AMB calcula que si els municipis no despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar aaugmentar en 20 milions d’euros des d’ara fins al 2025, degut sobretot a l’increment del cànon de disposició final dels residus en dipòsit controlat o incineració.
Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L’índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paga en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, la taxa oscil·la entre els 20 € i 56 € per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.
