- L’índex global (mitjana metropolitana) se situa al 40 %, 15 punts per sota de l’objectiu marcat per al 2025.
- Els municipis que han adoptat un canvi en el sistema de recollida superen àmpliament aquest objectiu i arriben fins al 79 %, demostrant així l’efectivitat d’aquests sistemes.
- En termes econòmics també hi ha grans diferències entre municipis: en general el cost de tractament és menor en els que tenen recollida selectiva individualitzada.
L’any 2023 es van produir, a l’àrea metropolitana de Barcelona, 1.490.000 tones de residus, l’equivalent a 444,3 kg/hab. i any. Aquesta xifra ha disminuït lleugerament respecte a l’any anterior, en què la generació va ser de 445 kg/hab. i any. A una escala més global, la producció de residus municipals s’ha reduït un 10 % des del 2010, però tot fa pensar que quedarà lluny de l’objectiu marcat per la Unió Europea, que és reduir la producció en un 15 % l’any 2025.
Una tendència positiva és la reducció de la fracció resta, que ha disminuït un 3 % respecte al 2021, i un 13 % respecte al 2019, últim any abans de la covid.
De tots els residus generats el 2023, se’n van recollir selectivament en origen un 40 % (577.278 tones). Tot i que la xifra suposa, un any més, un rècord en els registres, l’augment respecte al 2022 és lleu, del 0,7 %.
L’augment continuat de la recollida selectiva en els darrers anys (des del 2017) és atribuïble al nombre creixent de municipis que implanten els nous sistemes de recollida, com el porta a porta o els contenidors tancats. En aquest sentit, cal accelerar els canvis de sistema de recollida per complir els objectius europeus.
Tractament de residus
L’any 2023, l’AMB va gestionar 1.490.089 tones de residus provinents dels municipis metropolitans, majoritàriament en instal·lacions de titularitat metropolitana. Del total de tones que van entrar en aquestes plantes, un 42,1 % va acabar en instal·lacions especialitzades per reciclar-les (el 40% separat en origen, sumat als materials reciclables que es recuperen als ecoparcs).
376.910 tones es van valoritzar energèticament, un 26,7 % del total produït. Els residus valoritzats energèticament són els que, després de passar per un tractament
mecanicobiològic, no poden ser valoritzats materialment i tenen com a destí final la planta de valorització energètica. Aquest procés va generar, el 2023, 220.328 MWh d’electricitat.
Finalment, aproximadament 310.068 tones (un 26 %) van acabar a l’abocador després d’haver estat tractades. Aquests residus corresponen al rebuig dels ecoparcs que no ha pogut ser valoritzat energèticament.
Fracció orgànica i envasos: les assignatures pendents
La fracció orgànica generada el 2023 equival a 103,99 kg/hab. i any, dels quals un 35,1 % s’ha recollit de forma selectiva. Aquesta fracció és clau per millorar els índexs, ja que quan es diposita erròniament al contenidor de resta encareix substancialment el seu tractament. Com a referència, tractar una tona de resta costa 130,20 €, mentre que tractar una tona de matèria orgànica ben separada (contenidor marró) costa 62,90 €.
La generació d’envasos lleugers domèstics al llarg del 2023 va ser de 46,18 kg/hab. i any, dels quals un 40,1 % s’ha recollit selectivament. Fa un any aquesta fracció va experimentar un gran augment (+10,3 %), que en aquell moment es va atribuir al canvi en el sistema de recollida a Barcelona, on no només s’accepten envasos sinó també altres plàstics i metalls que no són envasos.
Durant el 2023 es van generar 29,92kg/hab. i any de residus de vidre, amb una recollida selectiva del 69,3 %.
De la fracció paper i cartró, es va generar l’equivalent a 70,44 kg/hab. i any, amb un índex de recollida selectiva del 45 %.
Pel que fa a la producció de la fracció resta, l’any passat es van generar 258,8 kg/hab. i any, la menor quantitat fins ara.
Les normatives ambientals són cada cop més estrictes quant a l’assoliment dels objectius de recuperació i reciclatge dels residus municipals. La Unió Europea obliga els estats membres a reutilitzar o reciclar el 55 % dels residus l’any 2025, i arribar al 65 % el 2035. En aquesta línia, a Catalunya, també el PRECAT20 marcava com a objectiu assolir un 60 % de recollida selectiva bruta dels residus municipals per a l’any 2020.
A escala metropolitana, el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25) té com a objectiu superar el 55 % de reciclatge l’any 2025, reduir els residus municipals i aconseguir la neutralitat de carboni del sistema metropolità de tractament de residus, mitjançant actuacions en cinc eixos estratègics: prevenció, recollida, tractament, educació i una nova governança.
27 dels 36 municipis metropolitans no assolien l’objectiu europeu de reciclatge el 2023
Dels 36 municipis metropolitans, el 2023 només 9 havien arribat a l’objectiu del 55 % de recollida selectiva: Begues, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, el Papiol, Ripollet, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Tiana. A aquesta llista cal sumar-hi els barris de Sarrià i de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona.
El fet que aquests municipis són els que han implantat un canvi en el model de recollida demostra que el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de les seves possibilitats. Com a exemples, Santa Coloma de Cervelló va canviar l’índex de recollida selectiva del 41,5 % al 71,8 % en només tres mesos. A Corbera de Llobregat, un altre cas d’èxit, el salt va anar del 49,2 % al 80,4 %.
Altres municipis que ja estan en fase de canvi de sistema, com Montgat, previsiblement passaran aviat a la zona verda del gràfic.
Actualment, amb el pas d’aquests municipis als nous sistemes, aquest és el mapa de la recollida selectiva metropolitana:
Efectes en l’economia metropolitana
L’AMB calcula que si els municipis despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients el cost del tractament podria arribar a disminuir en 20 milions d’euros de cara al 2025, a causa sobretot de l’estalvi en l’impost sobre l’abocament controlat o la incineració. Aquest impost el cobra l’Agència de Residus de Catalunya, i la penalització per l’enviament de residus a tractament finalista –abocadors– serveix per finançar la recollida selectiva i les instal·lacions de tractament de residus, especialment de la fracció orgànica.
Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L’índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que en recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, el cost de tractament oscil·la entre els 60 € i 140 € per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge. El gràfic següent mostra aquestes diferències:
En l’àmbit general, el tractament de residus s’ha encarit en 15 M€ en els darrers anys, malgrat que la quantitat de resta ha disminuït un 10 %; aquest augment és degut a l’augment de l’impost sobre l’abocament i la incineració dels residus no reciclats.
Font: AMB
