Ferran Tarradellas va ser un dels participants del recent esmorzar-col·loqui sobre el Corredor Mediterrani, el novembre de 2016. Representant de la Comissió Europea a Catalunya i les Balears, és el responsable d’un equip que ha de conèixer i donar a conèixer Europa als territoris i a la inversa. Avui ens rep al seu despatx, a Barcelona, per a explicar-nos la seva feina i com és la seva relació amb els municipis catalans.
“Normalment, les Representacions de la Comissió es troben en les ciutats capitals dels estats membres, però en el cas dels més grans, com Espanya, també podem trobar oficines regionals”
“El primer diàleg ciutadà que vam mantenir va ser a Almacelles, al Segrià, i tot va ser a causa de què l’alcalde va venir a demanar-nos-ho i vam pensar que seria una bona idea”
“Molts cops els municipis volen dir la seva en qüestions europees, però no existeix la possibilitat d’establir bilateralment. Tot el que sigui millorar la comunicació és molt important. Si ho volem fer bé, no tenim altra que comptar amb els municipis”
“A Catalunya tenim 947 municipis amb els seus respectius equips de govern. Són molts, i el nostre equip és petit. Així doncs, intentem apropar-nos tot el que podem a les federacions i associacions de municipis, a les diputacions i a mitjans com Alcaldes.eu”
“Moltes de les coses que demanen els alcaldes no podem satisfer-les des de la U.E., seria inadequat. Més aviat caldria tractar-les des del Consell Comarcal, la Diputació o la Generalitat. I només en darrera instància, la U.E”
Des de la seva posició com a representant de la Comissió Europea, vostè té l’encàrrec de conèixer el territori i recollir les opinions dels seus habitants. Què és el que troba, en termes de peticions i oferiments?
Es interessant veure les demandes tant variades que hi ha. Quan visito un poble rural em trobo amb què el seu alcalde està interessat en el futur de la Política Agrària Comú. Quan en visito un d’industrial, l’interès està en la re-industrialització d’Europa. En altres em pregunten què es pot fer per a millorar l’eficiència energètica en els habitatges. Alguns demanen que els refugiats arribin. Altres s’ofereixen a col·laborar amb la Unió Europea. Hi ha molts perfils possibles en cada lloc que visites.
Deu passar moltes hores conduint pel territori, al cap de l’any. Com veieu Catalunya?
Doncs conduint… Els municipis ens atenen molt bé. La qüestió és que els viatges consumeixen molt de temps. Miri, fa poc vaig estar a la Vall d’Aran. El seu discurs és molt interessant per molts motius: per ser terra fronterera, per la llengua pròpia, etc. Però anar-hi vol dir viatjar quatre hores a l’anada i quatre més a la tornada. Així que, ja que fem l’esforç de viatjar, aprofitem el màxim l’ocasió.
I com treuen partit del viatge?
Intentem dialogar amb alcaldes i consells municipals, però també amb altres col·lectius, com ara els europeus del futur (els estudiants, anant als instituts i presentant-nos-hi) per a explicar-los la U.E. i per a escoltar-los. Fa una setmana, per exemple, vam llançar el Cos Europeu de Solidaritat que vol canalitzar el desig de molts joves europeus per exercir la solidaritat fora del seu territori. O, també, ens trobem amb entitats de la societat civil local: empresaris, comerciants, sindicats, pagesos, etc. Ens expliquen les seves problemàtiques. I també busquem el diàleg amb qualsevol persona, ja sigui presencialment com per mitjà de les xarxes socials. Els “hashtags” de Twitter #pensemeuropa, així ho permeten, per exemple. I, per acabar, també ens trobem sovint amb els mitjans de comunicació. Així doncs, tenim el temps el màxim d’ocupat possible.
I tot centralitzat des d’una Representació situada al Passeig de Gràcia, a Barcelona. Expliqui’ns des de quan existeix l’organització, i com és el seu equip.
La Representació es va obrir el 1991. Normalment, les Representacions es troben en les ciutats capitals dels estats membres, però en el cas dels més grans, com Espanya, també podem trobar oficines regionals. Aquest va ser el cas de Catalunya, entre altres coses perquè el Ple de Peticions del Parlament Europeu va demanar, amb el cèlebre Informe Reading a la mà, que calia comunicar la realitat europea en l’idioma comú de Catalunya i Balears. Ambdues comunitats ho havien demanat i el Parlament va veure justificat que fos així. Però també hi ha altres raons…
Quines són?
Barcelona és la capital euro-mediterrània des que va iniciar-se el famós Procés de Barcelona i que s’hi va instal·lar el Secretariat per a la Unió Mediterrània. Aquesta és una capital econòmica molt important en termes de fires, congressos i altres activitats i molts comissaris venen aquí habitualment. Per exemple, durant el Mobile World Congress rebem el Vice-President Ansip i el Comissari Oëttinger que venen a seguir les novetats en tecnologia digital…
Quantes persones composen el seu equip?
El nostre és un equip petit, de set persones, però molt professional i molt dedicat a la tasca. Tenim quatre persones, diguem-ne, operatives i tres més de suport. Tenim quatre activitats fonamentals. La primera és la representació de la U.E. davant de les autoritats locals (això inclou les municipals), la segona és la comunicació a la ciutadania del que la U.E. fa per a ells amb el mandat rebut del Parlament Europeu i, per tant, la gestió del pressupost dels impostos.
En tercer lloc informem a Brussel·les del que passa al territori. Això ho fem gràcies a uns diàlegs que mantenim amb els municipis en els quals no volem donar lliçons, sinó que escoltem el que ens diuen. En quart lloc, i final, proporcionem suport logístic quan alguna autoritat europea ve a visitar els territoris que tenim assignats.
Els nostres alcaldes, són prou conscients que disposen aquests d’espais de trobada amb la Comissió?
Intentem que ho siguin. A Catalunya tenim 947 municipis amb els seus respectius equips de govern. Són molts, i el nostre equip és petit. Així doncs, intentem apropar-nos tot el que podem a les federacions i associacions de municipis, a les diputacions i a mitjans com Alcaldes.eu per a trobar-hi els alcaldes i, a més, jo estic obert a visitar qualsevol municipi.
El primer diàleg ciutadà que vam mantenir va ser a Almacelles, al Segrià, i tot va ser a causa de què l’alcalde va venir a demanar-nos-ho i vam pensar que seria una bona idea. És un alcalde molt europeista. Fa poc ens va venir a veure l’alcalde de Campdevànol, al Ripollès, que serà Capital Europea de les ciutats relacionades amb el ferro i ens va demanar si podríem anar a participar en diàlegs amb ells.
Així doncs, qualsevol alcalde o alcaldessa, de poble gran o petit, serà naturalment benvingut a la Comissió i, en la mesura del possible, mirarem de respondre a les seves peticions.
Escoltar sempre és important. Què passa quan un alcalde els explica quelcom? En prenen nota i ho transmeten a Brussel·les? I, aleshores, quin ressò té aquesta crida?
Moltes de les coses que demanen els alcaldes no podem satisfer-les des de la U.E., seria inadequat. Més aviat caldria tractar-les des del Consell Comarcal, la Diputació o la Generalitat. I només en darrera instància, la U.E. Però sí que és cert que a Europa es prenen moltes decisions que acaben repercutint sobre la vida dels ciutadans, dels alcaldes i dels regidors. I creiem que és important que els electes hi puguin dir la seva. Són ells que acaben aplicant les polítiques. Figuri’s el cas de les polítiques mediambientals o de qualitat de l’aire…
El principi rector de tota l’activitat europea és el principi de subsidiarietat. Això vol dir que l’administració més propera al ciutadà és sempre la que ha de realitzar l’acció, a menys que es justifiqui la intervenció d’un nivell superior. Així doncs, en un extrem, l’administració més important que existeix en aquest sentit és la municipal.
Són moltes les activitats que es decideixen a Europa i que tenen repercussió sobre els municipis.
El mateix podem dir dels instruments financers o ajuts europeus. En gairebé tots els pobles hi ha cartells amb la bandera europea i la llegenda de “aquesta inversió ha estat possible gràcies als fons FEDER, o el fons d’inversió europea,” etc. És important que els alcaldes coneguin que aquests recursos estan a la seva disposició, sàpiguen com funcionen i com arribar-hi. Les diputacions i la Generalitat són la manera d’arribar-hi, però no està de més que nosaltres ho puguem explicar.
No som la finestreta única dels problemes europeus, però moltes vegades podem orientar sobre quina és la millor porta a la qual poder trucar.
Com poden els nostres municipis fer que Europa sigui més Europa?
Hi ha un corrent molt important en el sí de la U.E. que vol donar molta més importància a les ciutats i municipis. La gran majoria de la població viu en ciutats i les grans polítiques s’apliquen en els municipis. Per tant, és normal que els ajuntaments vulguin fer sentir la seva veu. A Europa hi ha 505 milions d’habitants i centenars de milers de municipis i no tots poden tenir interlocució directa amb les institucions, però sí que cal buscar formes de canalitzar l’acció municipal en la construcció d’Europa. Això ho hem vist en temes molt particulars com és el de la sostenibilitat: una iniciativa com el Pacte dels Alcaldes per la Sostenibilitat comprometia els municipis a anar un pas més enllà en la lluita contra el canvi climàtic, l’eficiència energètica i la promoció d’energies renovables. Molts municipis catalans s’hi ha acollit i han fet els seus propis plans, i això ha tingut efectes positius per als propis ciutadans.
Els ajuntaments, per exemple, han millorat l’enllumenat urbà i s’ha assolit un estalvi que s’ha pogut dedicar a fer altres coses, com ara llars d’infants o residències d’avis. Aquest ha estat un cas en què tots dos, la Unió Europea i els municipis, hi ha guanyat. La suma de molts poquets, en aquest cas, ha fet una gran cosa. I creiem que podem traslladar l’experiència en altres àmbits.
Com ara quins?
El del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques, també dit Pla Juncker, també compta molt amb els municipis. Fa poc vam tenir una conferència explicativa del projecte on van participar el Vicepresident Oriol Junqueras i molts alcaldes que volien conèixer els beneficis d’aquest nou instrument financer. Ara mateix ja hi ha a Catalunya plataformes d’inversions per a fomentar l’ús de la biomassa, i els municipis s’hi poden adherir.
I en la relació entre la U.E. i els municipis, què creu que s’hauria de produir i que no s’estigui produint? Què es troba a faltar?
La pregunta és difícil, perquè la relació que tenim amb els municipis és molt bona. Jo m’estic il·lusionant molt en millorar el diàleg i la comprensió mútua. Molts cops els municipis volen dir la seva en qüestions europees, però no existeix la possibilitat d’establir bilateralment. Tot el que sigui millorar la comunicació és molt important. Si ho volem fer bé, no tenim altra que comptar amb els municipis.
Aquí estem rebent una reacció molt positiva dels municipis. Volen parlar amb nosaltres i, també, de forma crítica i constructiva. Diuen: “no és que no vulguem Europa, però l’Europa que volem hauria de ser d’aquesta altra manera”. I això és el que intentem recollir nosaltres. Europa es troba ara en un procés de reflexió sobre el futur. En els darrers 70 anys hem contribuït a moltes coses: pau duradora, primera economia del món, una moneda única, etc. però la crisi econòmica, el “Brèxit”, l’arribada massiva de refugiats, canvis en la societat, noves formacions polítiques, etc. fan que ens hàgim de repensar l’Europa que volem en el futur. Això no es pot fer de dalt cap a baix, sinó a l’inrevés. Per això volem que els ajuntaments ens permetin conèixer les seves inquietuds i expectatives i que puguin contribuir, explicant què pensen els seus ciutadans.
També m’agradaria molt que tot aquest procés tingués una traducció en una major participació de la gent en les eleccions al Parlament Europeu. Tenim uns índexs baixos de participació, en aquest sentit. I moltes de les decisions que es prenen al Parlament Europeu afecten la vida quotidiana de les persones. Si la gent no vota, la seva veu no se sent.
Darrera pregunta: fa una estona ens comentàveu que són freqüents les visites dels mandataris de la U.E. a Catalunya. Quina opinió se n’enduen quan marxen?
En general tornen encantats. Cal entendre que venen de Brussel·les, que és una ciutat amb un índex de pluja de 300 dies, i que aquí troben una ciutat mediterrània, bonica i amable. A més, el nostre despatx està davant de la Pedrera i això els permet admirar l’arquitectura de Gaudí. Però molt per sobre, hi ha el fet de veure que la nostra societat és molt dinàmica. Especialment en el tema de la recerca. També veuen els problemes que tenim aquí: els índexs d’atur, les conseqüències de la crisi, caiguda de les inversions, problemes mediambientals… Poden veure les dues cares de la moneda però, en general, se’n tornen molt contents.
