Els testimonis de la tragèdia recorden els fets que van devastar la ciutat i van arrossegar vides humanes
Una exposició urbana de fotos gegantines recorda la riuada del 1962 a Terrassa.
Conseqüències de la gran riuada de Terrassa, l’any 1962, en una imatge d’arxiu.
Terrassa (ACN).- Més de 300 persones mortes i una ciutat devastada. La nit del 25 de setembre de l’any 1962, Terrassa va viure una de les pitjors catàstrofes de la seva història. Els forts ruixats que van caure aquell dia, sumats a un urbanisme deficient i temerari, van donar pas una riuada mortífera. Mig segle després, Terrassa recorda la tragèdia, les seves víctimes i totes aquelles persones que van participar en la recuperació de la ciutat. Aquest dimarts, el soroll de les sirenes dels cotxes de Bombers i el repic de les campanes de han commogut a desenes de persones a la rambla Egara, molts d’ells testimonis de l’època, però també ciutadans de la Terrassa actual que s’han volgut sumar a l’homenatge.
Va ser un dels punts més castigats de la riuada del 62 i aquest dimarts ha estat el punt principal des del qual s’han homenatjat les víctimes d’aquella desgràcia. A les dotze del migdia, a la rambla Egara, les sirenes dels Bombers han donat inici a un llarg i emotiu minut de silenci, que només en alguns punts de la ciutat ha trencat el repic de les campanes.
Fa 50 anys hi van morir, només en aquest punt de la ciutat, 72 persones i disset més es van donar per desaparegudes. Mig segle després als testimonis i supervivents se’ls posen els pèls de punta quan parlen d’aquells fets: "Era un desastre, sobretot a la riera de Les Arenes. Tothom plorava", recorda un dels voluntaris i testimonis de la riuada, Felip Elosegui.
Aquest home recorda que no va ser conscient del que havia passat fins l’endemà al matí. La tarda del 25 de setembre, després d’anar al cine, va marxar a casa enmig dels trons i una forta pluja. No sabia, però, de la magnitud de la tragèdia. "A un amic meu sí que el va enganxar la riuada i va passar la nit enganxat a un fanal", explica.
Qui també una llarga estona agafat al primer fanal que va poder acostar-se va ser Francisco Gómez, que explica que l’aigua el va arrossegar per la rambla durant més d’un quilòmetre. Venia d’acompanyar una noia a casa després de la feina i l’aigua el va enxampar de tornada a casa. El Bombers, recorda, el van poder rescatar pels volts de la mitjanit.
Més enllà dels litres que van caure en una sola nit a Terrassa i de l’evident força de l’aigua, la causa principal que explica la tragèdia del 62 és l’urbanisme permissiu de l’època. La immigració de mitjans de segle va construir els seus habitatges de forma irregular, ocupant terrenys agrícoles i molt propers a la llera de les rieres. "L’aigua va tornar pel seu camí i es va endur tot el que li feia nosa", diu Elosegui.
Després de 300 morts, però, la ciutat va començar a canviar, sobretot a nivell urbanístic. L’actual alcalde de Terrassa, Pere Navarro, celebra que encara avui la ciutat conservi la memòria i recordi els fets de la riuada del 62 per així "no tornar a repetir els errors del passat" d’una ciutat que, segons assegura Navarro, estava "sense planificar".
Un altre dels canvis significatius que es va derivar de la riuada va ser a nivell social. Els veïns de Terrassa que fins a aquell moment havien donat l’esquena als nouvinguts es varen solidaritzar massivament amb els damnificats. "Els que varem tenir la sort de no patir-ho directament ens varem abocar a ajudar els que ho havien perdut tot", recorda Elosegui.
Francisco Gómez, també recorda l’esperit solidari d’aqull moment entre els veïns. "A l’Ajuntament ja no sabien on posar les coses que donava la gent i el camp del Terrassa esta molt ple", explica aquest veí. Recorda una anècdota amb el seu pare: "L’Ajuntament ens va donar roba, però el meu pare ho va rebutjar perquè a casa no ens havia passat res i hi havia gent més necessitada després de la riuada".
Els actes d’aquest 25 de setembre, 50è aniversari de la riuada, està previst que finalitzin al cementiri municipal, amb la inauguració d’una exposició, un concert i una ofrena floral al Mausoleu de les víctimes, que tindrà lloc a la mateixa hora que ara fa 50 anys va començar a ploure amb intensitat, pels vols de les vuit del vespre.
El Memorial de la Riuada
El passat cap de setmana, Terrassa va homenatjar dues figures de l’època implicades en aquells fets. D’una banda a tot el moviment veïnal nascut a la ciutat després de la tragèdia, personalitzat en la figura del líder veïnal Pablo Gómez i del Centre Cultural Les Arenes. L’Ajuntament ha instal·lat un monument de quatre peces d’acer que recorden la riuada i els valors que se’n van despendre: solidaritat, associació i voluntariat.
D’altra banda, la ciutat compta també amb un monòlit en record al periodista Joaquín Soler Serrano, que durant la riuada va suspendre el magazine de radio que conduïa a Ràdio Barcelona – Cadena SER per informar en directe sobre la tragèdia del Vallès Occidental. El monòlit és obra de l’escultor terrassenc Pere Puntí i incorpora, tallats en bronze, el rostre i les mans de Soler Serrano i un micròfon de l’època.
Actes durant tot el 2012
Els actes commemoratius dels 50 anys de la riuada s’allargaran fins a final d’any. Entre els mesos de setembre i desembre hi ha previstes una vintena d’activitats diverses com exposicions fotogràfiques, presentació de llibres, col·loquis, taules rodones, projecció de documentals i material inèdit sobre la riuada o un simulacre d’emergència per aiguats, que recrearà una situació similar a la viscuda el 1962.
