La comarca pirinenca lidera el creixement econòmic del país amb Puigcerdà com a epicentre empresarial, tot i la gran llosa de l’habitatge
Parlar de la Cerdanya és sinònim de singularitat. Una comarca pirinenca de 19.400 habitants, ubicada a menys de dues hores de Barcelona i a dos i mitja de Girona. Fruit d’una ubicació privilegiada i amb una vall orientada d’est a oest (en comptes de nord a sud), la zona gaudeix de més hores de sol que la resta i provoca que la insolació, en clau positiva, sigui de les més importants a Europa. Un territori que gràcies a l’obertura del túnel del Cadí el 1984 ha transformat la seva economia amb l’obertura a l’exterior. El sector immobiliari, les estacions d’esquí, l’hostaleria, la construcció i el comerç impulsen el teixit empresarial i molts d’ells són de nova creació. Juntament amb la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça, les tres comarques muntanyenques -sovint “invisibilitzades”- lideren el creixement econòmic del país gràcies al retorn de l’oci i el turisme després de la covid-19. Amb una gran llosa: el preu de l’habitatge expulsa els joves de la Cerdanya, on el 63% són segones residències.
Com és el teixit empresarial de la Cerdanya? A grans trets es tracta de la comarca amb més empreses joves de la província de Girona i amb un excessiu protagonisme i centralisme de Puigcerdà. La meitat de les organitzacions de la comarca s’ubiquen a la capital, segons l’estudi Estructura Empresarial de la demarcació de Girona, elaborat per la Diputació de Girona al qual ha tingut accés VIA Empresa. Encara més, el 61,5% de la facturació comarcal és d’empreses amb seu a Puigcerdà i la meitat dels treballadors de la comarca ho fa en aquest municipi. A Puigcerdà, la segueix Bellver de Cerdanya (13,8%), Alp (7,7%), Llívia (6,5%) i Isòvol (1,8%), com a localitats amb més volum de negoci.
El sector immobiliari, les estacions d’esquí, l’hostaleria, la construcció i el comerç impulsen el teixit empresarial de la Cerdanya
Una “segona joventut” empresarial de la comarca que té a veure amb una xifra singular, si es compara amb la Garrotxa, coneguda pel bon menjar i les empreses històriques. En aquesta ocasió, el 56,7% de les empreses de la Cerdanya són “joves”, ja que es van constituir a partir del 2005. Aquest percentatge contrasta amb el nombre d’empreses històriques: és la comarca amb menys companyies d’aquest tipus. I un afegit, només el 0,5% de les empreses de la comarca van ser fundades abans de l’any 1975.
Com a curiositat, la Cerdanya té el percentatge més baix de societats anònimes de la demarcació, amb el 2,1%, i la forma jurídica que predomina és la societat limitada. El teixit empresarial es caracteritza per tenir una dimensió reduïda: el 72,4% de les empreses, el percentatge més elevat de la demarcació, factura menys de mig milió d’euros, i el 0,7%, el més reduït, en factura més de cinc milions. Segons l’estudi de la Diputació de Girona, és la comarca que registra menys facturació per càpita, amb 11.103 euros per habitant, i menys ocupació per càpita, amb 95 ocupats per cada mil habitants.
La Cerdanya és la comarca amb més empreses joves i que estan ubicades majoritàriament a Puigcerdà
Com succeeix també al Pallars i a la majoria de les zones muntanyenques, els serveis són el sector predominant a la Cerdanya. El 57,3% de la facturació total de les 434 empreses ubicades a la comarca procedeix d’activitats de servei. En sentit contrari, és la comarca amb menys presència industrial: només el 10,6% de la seva facturació és generat per societats industrials.
Les empreses “motor” de la Cerdanya
Les empreses de la Cerdanya van facturar 242 milions d’euros el 2022, segons l’estudi. No hi ha cap companyia que facturi més de 10 milions, mentre que se’n poden trobar tres que facturen entre cinc i deu milions d’euros. A la franja d’un i cinc milions d’euros n’hi ha 70. En l’actualitat, la primera empresa en volum de negoci de la Cerdanya és Armengol Morales, dedicada al comerç al detall de combustibles per a l’automoció, amb seu social al municipi de Puigcerdà i que factura 8,2 milions d’euros. La segueix Conspime Cerdaña, ubicada a Bellver de Cerdanya i amb una facturació de 7,1 milions anuals. Nascuda el 1970 compta amb una trajectòria familiar de més de tres generacions, dedicada a la construcció i a la rehabilitació d’edificis.
En tercera posició hi ha Autoservei Puigcerdà, amb 5,2 milions de facturació anual i que es dedica al comerç al detall de combustible per a l’automoció a establiments especialitzats. Tot seguit hi ha el cas de Magatzem Bosom (4,8 milions d’euros) amb presència a Bellver de Cerdanya. I, posteriorment, Carnicas de Cerdanya, amb vint-i-tres anys d’història i 4,7 milions.
El 57,3% de la facturació total de les 434 empreses ubicades a la Cerdanya procedeix d’activitats de servei
Completen el rànquing Transbernal Logistica Catalana, Integra Promou i Rehabilita, Pirinenca Servei Elèctric, Artesanies Carlit i Materials Domenjo, amb més de 3 milions de facturació cadascuna.
Bonustrack: la llosa de l’habitatge
L’alça del preu de l’habitatge de lloguer o de compra continua imparable a tot el país, com per exemple a Barcelona o, fins i tot, els màxims del lloguer a Girona: fins a 800 euros mensuals de mitjana. En comarques del Pirineu com la Cerdanya, llogar a un preu raonable també és un maldecap i els pisos superen els 669 euros de mitjana, segons l’Agència de l’Habitatge. A tots els municipis de la comarca excepte a la capital, Puigcerdà, hi ha més segones residències que primeres. El 63% dels pisos i cases de la Cerdanya són segones residències.
Pont (sociòleg): “La Cerdanya està en un procés de gentrificació que està substituint la població autòctona”
Fa sis mesos el sociòleg Marc Pont, nascut a Bellver de Cerdanya, va dur a terme un estudi socioeconòmic de la comarca i ha quantificat amb dades el que “ell fa temps que veu en el seu entorn”. Assegura que la Cerdanya s’està convertint en una zona d’esbarjo de les classes altes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. I el que passa, diu, “és que la gent d’aquí està sent substituïda i només parcialment, en determinades èpoques de l’any, per gent amb un major poder adquisitiu”. Més declaracions: “la Cerdanya està en un procés de gentrificació que està substituint la població autòctona”.
En aquests moments, la Cerdanya lidera la taxa d’intensitat constructora de tot Catalunya on la mitjana d’habitatges nous el 2021 era d’1,9% per cada 1.000 habitants, mentre que en aquesta comarca és d’11,6%. Es tracta de la tercera onada de noves construccions a la zona. La primera va arribar els anys vuitanta després de la construcció de túnel del Cadí. La segona va ser durant la “febre del totxo” del 2004 al 2008 i que es va veure frenada abruptament després de la caiguda de Lehmann Brothers i la posterior crisi financera.
Finalment, fruit de la pandèmia de la covid-19 i l’arribada de la tecnologia de la comunicació a la zona pirinenca, molts membres de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han vist que poden teletreballar des d’aquestes valls i si cal, baixar a la capital catalana en només dues hores amb cotxe. Per a molts d’ells pagar 300.000 per una casa, és fins i tot força més barat que un pis a la comarca del Barcelonès. I qui sap si el lloc “ideal” en cas d’un futur confinament.
Autora: Gemma Fontseca. Cap de redacció de VIA Empresa
