Oscar Sánchez

Alcalde de Constantí

No fa patir

“La situació actual entre Catalunya i Espanya és el fracàs de la política”


Oscar Sánchez posa l’ocupació, l’atracció d’inversions i el progrés econòmic en el centre de la seva proposta municipal

0
406

A mig camí de Reus i Tarragona hi trobem Constantí, una vila tradicionalment agrària que busca el seu lloc en l’economia del benestar atraient inversions i ocupació. Avui parlem amb el seu alcalde, Òscar Sánchez.

“Sabem que encara patim una crisi econòmica que afecta moltes famílies, així que cal ajudar dins de la capacitat que té l’ajuntament”
 
“En els propers dies esperem donar la gran notícia d’una inversió molt important per a un magatzem logístic”
 
“Esperem que la nostra gent aturada tinguin noves opcions de trobar un lloc de treball estable”
 
“En aquests 4 anys hem dut a terme moltes coses que abans no es feien en l’àmbit social”
 
“Rebaixem l’IBI per que la gent no hagi de pagar més diners pels seus habitatges i assumim l’augment del cadastre que va determinar el govern central”
Quina és la seva manera de fer política? Quin valor té com a predominant?
Sobretot el de la proximitat amb la gent. Intento estar cada dia al carrer i escoltar i estar al costat de tots. Sabem que encara patim una crisi econòmica que afecta moltes famílies, així que cal ajudar dins de la capacitat que té l’ajuntament. 
 
Creu que cal tenir carrera universitària per a fer d’alcalde?
Jo crec que no. Soc diplomat en Econòmiques, però penso que qualsevol persona pot fer aquesta feina. Cal que sigui una persona coneixedora de molts àmbits de la vida municipal, que sàpiga escoltar la gent i traslladar els seus problemes i necessitats a la gestió municipal. També és cert que no podem donar resposta immediata, perquè a l’ajuntament hi tenim una sèrie de normatives, procediments i tràmits que requereixen cert temps i que impedeixen anar tan ràpid com voldríem. 
 
Ens ha portat unes fotografies. Per què son importants per a vostè?
La primera és de quan era ben petit. Hi surto en una de les granges que visitàvem de nens, quan a l’escola ens portaven d’excursió. Soc jo agafant una gallina. M’agraden molt els animals. Tant, que fins i tot tinc aquesta foto amb mi al despatx de casa, on treballo força a les nits. Em porta bons records.

 
En la segona foto hi apareix una escena de la festa major d’hivern d’enguany. És el moment del pregó, que el va fer un veí de Constantí que és director d’un institut de Tarragona, al qui la Generalitat li ha concedit fa poc un premi per la seva feina de foment de la formació professional dels joves. El seu discurs va ser molt emotiu i em va agradar molt. El tinc en molt d’afecte. 

 
Parlem de Constantí, el municipi que regeix. Què el fa tant especial?
Som un poble amb un potencial històric i cultural i natural molt important. Tenim alguns inconvenients tradicionals que hem de saber convertir en avantatges. Ens trobem entre Tarragona i Reus, dues grans capitals, en mig del Camp de Tarragona. Volem potenciar la creació de llocs de treball i, en aquest sentit, cal que potenciem el polígon industrial i atraure inversions. En aquest mandat ho hem aconseguit bastant bé. I hem generat ocupació. Penso que estem fent una bona tasca.
 
Què no s’hauria de perdre un foraster que vingués a visitar-los?
Sobretot la nostra joia històrica, que és el Mausoleu de Centcelles, tot un monument. De fet, tenim més visitants estrangers (sobretot francesos, anglesos i alemanys) que el visiten que no pas gent d’aquí. No la coneixen. I aquest hauria de ser un deure per a nosaltres: potenciar-lo entre la nostra gent. És una cosa única en tota la península.
 
Dins de les seves atribucions com a alcalde, també hi consta l’àrea de promoció turística. En què es basa la qualitat turística del municipi?
Sobretot en la vessant rural. Som un municipi històricament dedicat a l’agricultura i la pagesia de l’avellana, l’oliva… Aquest ha estat el principal sector econòmic de la nostra gent.
En temps més recents vam crear el polígon industrial i tot això va canviar. Ja no queden gairebé pagesos però sí que tenim un terme municipal amb molts fets històrics, masies, canals de recs, Centcelles, el pont de les caixes… que val la pena visitar. Juntament amb altres administracions estem millorant els accessos a Centcelles i també creem rutes en bicicleta. Ens agradaria que tots el camins en formessin part, identificar-los i donar-los les condicions necessàries per convertir-los en rutes cicló-turístiques. 
 
Heu esmentat un parell de vegades el polígon industrial. Deu haver tingut una gran importància per a la vila…
Molta. Darrerament hem rebut inversions molt potents. Per exemple Amazon, que també s’ha instal·lat prop de Barcelona, aquí hi té dues grans naus de logística; o multinacionals com Baumer, una empresa alemanya d’etiquetatge industrial… Tot això crea llocs de treball i inversió pel municipi. 
 
En els propers dies també esperem donar la gran notícia d’una inversió molt important per a un magatzem logístic. Esperem que la nostra gent aturada tinguin noves opcions de trobar un lloc de treball estable. 
 
Diuen que l’ocupació i el treball son la principal política de serveis socials. En tenen d’altres?
Al municipi treballem molt els serveis socials. Per exemple, hem creat una tarifa social de l’aigua per ajudar les famílies que més pateixen; també un menjador per a infants als col·legis, que funciona especialment en l’època de vacances: setmana santa, l’estiu i al nadal; També tenim un projecte de reutilització de llibres per part dels joves de l’Institut; beques menjador… Hem ajudat les famílies que ho necessitaven a pagar els subministres bàsics i els lloguers, i oferim un pla d’acció per tal que el jovent pugui emancipar-se, ja que els costa molt. En aquests 4 anys hem dut a terme moltes coses que abans no es feien.
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament, amb tots aquests projectes?
Tenim una situació envejable per a molts ajuntaments de la nostra mida. No tenim deute amb els bancs, ni un euro. De fet, després de 4 anys, ja podem reduir l’IBI, que és el principal impost que afecta els nostres veïns. L’augment del cadastre que va determinar el govern central en el seu dia, nosaltres l’assumim perquè la gent no hagi de pagar més diners pels seus habitatges, i ho fem rebaixant l’impost.
 
La nostra situació no és per tirar coets, perquè no som rics. No hi tenim cap gran superfície, o cap refineria, com ara la Pobla de Mafumet. Però en patim els inconvenients ecològics i la contaminació. Hi estem treballant amb la Generalitat i algunes plataformes ecologistes.
 
Una de les entitats que més nomenada tenen és el Club de Tir amb Arc. Fa poc vam conèixer que tenen un projecte de “fletxes solidàries” per ajudar en el postoperatori de càncer de mama.
Aquesta entitat és de recent creació, i ha sabut reunir un munt de nois i noies que no paren de guanyar títols i medalles a nivell mundial, cosa que ja és molt important de per si. Però, apart, han endegat aquest projecte solidari que ajuda les persones que han patit càncer de mama i que han passat per quimioteràpia i radioteràpia. Científicament està demostrat que el tir amb arc ajuda al desenvolupament de la musculació del braç. El Club ho va proposar i des de l’ajuntament hem donat tot el recolzament possible. A la resta de l’estat se’ns coneix per fer una cosa positiva.
 
En quin punt es troben actualment en la posta en marxa de l’administració electrònica?
Hem donat un pas endavant. Quan vam entrar no existia ni el portal de transparència, ni la seu electrònica. I al llarg d’aquest mandat hem fet una forta inversió en servidors electrònics i hem instal·lat una seu electrònica que permeti la gent fer tràmits des de casa. També hem instal·lat un gestor d’expedients informàtics a fi que l’engranatge intern de l’ajuntament sigui millor. I una “app” municipal per tal que la gent tingui un altre mitjà. 
 
Avui dia tothom porta un ·smartphone” a la butxaca i tothom pot fer la foto d’una vorera feta malbé i enviar-la als serveis tècnics de l’ajuntament, que la miraran d’arreglar dins d’un termini.
 
Molt vinculat amb tot això hi ha el tema de la participació ciutadana… 
Fa unes setmanes hem presentat els pressupostos participatius, que són els primers que s’han fet a Constantí en aquesta modalitat. I que també són un altre canal de participació de la ciutadania, a través del qual poden presentar les seves propostes i valorar-les a l’ajuntament econòmica i tècnicament. I de les diferents opcions, les més votades, poder-les dur a terme 
 
Vostè és l’alcalde des del 2015. Quin balanç en fa de la gestió política feta sobre el seu programa electoral? 
L’altre dia em preguntaven una cosa similar i vaig dir que durant aquest mandat Constantí ha despertat. Quan el nostre equip va entrar a l’ajuntament, el poble portava un temps de força deixadesa. Políticament hi havia una sèrie de pactes i un tripartit que feia molt difícil prendre decisions importants. En aquest mandat, tot això ha canviat. Els números també demostren que el poble ha despertat. L’esforç inversor per habitant s’ha triplicat en aquests quatre anys. Encara hi ha molta feina per fer abans no arribem a l’atur cero i tota la via pública en condicions, però ja anem pel bon camí.
 
Comptant que es torna a presentar a les properes eleccions, quins seran els seus reptes prioritaris en la següent legislatura?
Sobretot volem seguir estant al costat de la gent; volem resoldre els problemes particulars de la gent. També volem posar un major èmfasi en la formació, que ja ha estat un esforç important en aquest mandat. Hem rebut una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya a fi que la nostra escola d’adults pugui oferir cursos homologats per la Generalitat. Això ajudarà que els aturats del nostre municipi puguin rebre formació i tinguin més possibilitats de trobar llocs de feina estable. Des de l’ajuntament també obrim la brigada de neteja i manteniment i oferim treballs de sis mesos, que sabem que són ajuts temporals, però que complementem amb formació de riscos laborals. També treballarem en les infraestructures que ens calen de cara al futur. Amb l’experiència que tenim d’aquests darrers 4 anys, podem ja fer polítiques a llarg termini.
 
Està d’acord amb les limitacions de mandats?
És un tema una mica relatiu. Al final, si una persona es presenta a unes eleccions i la gent el vota vol dir que bona part de la seva feina l’estarà fent molt bé. Però, d’altra banda, també veus que hi ha gent que porta massa anys manant, així que és difícil d’arribar a segons quines conclusions. Jo ho deixaria en “que es presenti qui vulgui, perquè al final és la gent qui decideix en unes eleccions que són secretes”. I si l’alcalde i l’equip de govern ho estan fent bé, la gent els votarà. I si la gent creu que porta massa anys i que no ho ha fet bé no el votarà. No soc partidari de prohibir. 
 
Quina és la seva valoració sobre la política actual entre Catalunya i Espanya?
Aquests dies estem veient què és el fracàs de la política. Els polítics estem per resoldre problemes i no per crear-ne. I aquí s’ha creat un problema entre dues parts. Hi ha hagut molts errors i no s’hauria d’haver arribat fins aquest punt.  
 
Què creu que és necessari per aconseguir una estabilitat política?
Primer de tot, que el polític ha de posar davant de tot la seva responsabilitat davant els problemes de la gent. El que ha de primar és la gent i els seus problemes, ja siguin socials, de sanitat… I, aleshores, amb diàleg, consens i generositat tot es pot resoldre.
 
Què creu que cal fer per tal que la ciutadania recuperi la creença en els polítics i la política?
D’entrada, crec que la sensació que hi ha en contra dels polítics és normal. Qualsevol família posava les notícies a la televisió i només hi apareixien casos de corrupció, de malifetes… És normal que la gent li desinteressi la política i malpensi dels polítics. 
 
Però jo crec que d’uns anys cap aquí això tot això està canviant. En la meva experiència a l’ajuntament he après que ara hi ha uns controls que fan impossible que coses que passaven abans tornin a passar ara. I penso que la gent també ho comença a notar.
 
Si tingués tots els conciutadans davant seu, quin missatge els transmetria?
Jo els hi diria que entre tots ho farem tot. Els problemes que van sorgint es poden resoldre conjuntament amb les entitats, les associacions, els veïns… Sempre hem intentat ser molt transparents. Jo ara soc l’alcalde ara mateix però soc un veí igual que ells, o sigui, que amb total confiança.
 
I si tingués al president Torra, quin missatge el donaria?
Que a Constantí hi tenim diversos problemes, en l’àmbit municipal i supramunicipal i que la Generalitat ens hauria de tenir una mica més en compte.

 

Oscar Sánchez, diplomat en Econòmiques, amant dels animals i alcalde de Constantí, va esdevenir militant de les Joventuts Socialistes als 18 anys, seguint les passes d’alguns familiars compromesos en la política municipal. Arrel de molts debats de sobretaula va donar el pas. Va acabar en unes llistes municipals i aviat va sortir escollit regidor en unes eleccions guanyades, però no culminades amb l’alcaldia. L’any 2015 va esdevenir cap de llista i va guanyar. Va viure el canvi de la regidoria a l’alcaldia com a un fet important, ple de responsabilitat.
 
QÜESTIONARI IMPERTINENT
  • Llibre de capçalera: ‘Relat de festa’. Un llibre de premis literaris que editem des de l’ajuntament. 
  • Una pel·lícula: Me n’agraden moltes. La darrera va ser ‘Campeones’. 
  • Una cançó: Moltes i molt variades! M’agrada tot, tot el que sigui bo. 
  • Un plat de cuina: Macarrons.
  • Una beguda: Coca-cola.
  • Un país: Espanya.
  • Un viatge: M’agradaria molt anar als Estats Units.
  • Un esport: M’agraden tots. El tenis.
  • El que més valora d’una persona: Que sigui sincer.

Constantí



A diferència del que passa en la immensa majoria de pobles i ciutats, la vila de Constantí porta un nom imperial. S’atribueix el decret de fundació del poble a l’emperador romà Constantí el Gran (306-337 dC), qui, per aquells temps, veia en les terres de la Tàrraco un riquíssim banc de producció agrària, de la que s’alimentaven de blat, vi i oli els ciutadans de la metròpoli i bona part de les legions que imposaven la ‘Pax Romana’ per tota Europa. A la riba dreta del riu Francolí, limitant amb Tarragona, Reus, La Pobla de Mafumet, La Selva del Camp, els Pallaresos i Perafort, hi trobem una vila de 6.500 habitants, que es troba en mig de la segona àrea metropolitana més important de Catalunya i que no renuncia ni a uns orígens agraris, ni imperials, ni, molt menys, a un futur de desenvolupament i riquesa per als seus habitants.

Recomanat per Alcaldes.eu



FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.