La igualtat entre homes i dones és un valor fonamental de la Unió Europea. En el Tractat de Roma, al 1957, s’estableix el principi d’igual retribució per al mateix treball i des d’aleshores la UE ha treballat per a la igualtat de gènere. Europa és un dels llocs del món més segurs i equitatius per a les dones però encara hi ha problemes importants com ara la bretxa salarial o la violència contra les dones que cal seguir combatent.
La bretxa salarial
Actualment les dones guanyen un 16,2% menys que els homes. Aquesta diferència es deu a diversos motius com ara que les dones treballen en sectors menys remunerats, que treballen més sovint a temps parcial que els homes, que no aconsegueixen trencar el sostre de vidre a les empreses o que assumeixin la responsabilitat principal de cuidar les seves famílies. La bretxa salarial no només és injusta, també té un cost econòmic molt alt per a la UE que s’estima en 370.000 milions d’euros anuals. A més duu a la bretxa en les pensions, que al 2017 es va situar al 35,7% a la UE, i fa que el risc de pobresa sigui més elevat en les dones que no pas en els homes.
Per reduir la bretxa salarial, la Comissió Europa va proposar una directiva per millorar la conciliació familiar i laboral que té l’objectiu d’equilibrar el repartiment de responsabilitats familiars entre homes i dones i, per tant, ajudar a l’ocupació de les dones.
Actualment hi ha una consulta pública oberta sobre les polítiques europees per combatre la bretxa salarial. Pots participar-hi aquí
Més informació: pàgina web sobre la igualtat salarial de la Comissió Europea.
El sostre de vidre
El sostre de vidre segueix sent una realitat en el món dels negocis on només un 6,3% dels CEO de les principals empreses que cotitzen a borsa són dones. La UE col·labora amb governs, empreses, sindicats i ONG’s en el disseny i execució d’activitats a escala europea per promoure l’equilibri entre homes i dones en les posicions directives de les empreses. La manca de referents femenins en diversos àmbits també és un problema per a les dones. En motiu del Dia internacional de la dona d’enguany la Comissió Europea ha promogut una campanya per donar visibilitat a algunes de les dones clau de la història europea.
Les dones a la política i les institucions
Les dones segueixen estan infrarepresentades en els parlaments i els governs. Només 6 dels 28 parlaments nacionals de la UE estan presidits per una dona i set de cada deu parlamentaris són homes. Tot i que el nivell de dones ministres, 30,5%, és el més alt des que es registren dades per a tota la UE (2004) ,encara hi ha evidències que indiquen que les dones solen ser responsables de carteres considerades menys prioritàries políticament.
Al Parlament Europeu les dones representen el 36,4% del total de diputats i dels 28 membres del Col·legi de comissaris només nou són dones: Federica Mogherini, Cecilia Malmstrom, Marianne Thyssen, Elzbieta Bienkowska, Vera Jourovà, Corina Cretu, Margrethe Vestager, Violeta Bulc i Mariya Gabriel.
Pel que fa als càrrecs tècnics de direcció, actualment s’està a punt d’assolir l’objectiu del 40% de dones en càrrecs sèniors i intermedis proposat pel President Juncker. La proporció de dones directives ha assolit el 39% en tots els nivells, un 37% en el nivell directiu superior i un 40% en el nivell directiu intermedi.
La violència contra les dones
A la UE, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual des dels 15 anys. Segons una enquesta del Eurobaròmetre del 2016 en alguns països de la UE la violència contra les dones encara està acceptada o fins i tot justificada. Tots els estats membres de la UE així com la pròpia Unió Europea van firmar el Conveni d’Istambul que obliga els països a prevenir i penalitzar totes les formes de violència, a protegir-ne les víctimes i processar-ne els autors.
Els drets de les dones a tot el món
La UE també treballa per a la igualtat de gènere i els drets de les dones a tot el món i vol ajudar els països associats, veïns i candidats en l’àmbit de la igualtat. És per això que la igualtat de gènere s’inclou en els diàlegs polítics i estratègics amb països tercers, per exemple, per primera vegada la UE ha proposat disposicions sobre igualtat de gènere en les negociacions comercials amb Xile.
La UE també està compromesa en la lluita per acabar amb la mutilació genital femenina tan dins com a fora de la UE. Durant els dos darrers anys, la UE ha ajudat a més d’1,5 milions de dones i nenes amb serveis de protecció i assistència relacionats amb aquesta pràctica. Com a resultat, 3.000 comunitats que representen 8,5 milions de persones van fer declaracions públiques sobre l’abandonament de la mutilació genital femenina.
La UE ha reconegut a dones que lluiten pels seus drets a tot el món. Nadia Murad i Lamiya Aji Bashar, supervivents de l’Estat Islàmic i Malala Yousafzai, defensora paquistanesa de l’educació de les nenes han rebut el premi Sájarov del Parlament Europeu.
