De tots els poblets mariners que esquitxen la Costa Brava, pocs n’hi ha que hagin mantingut més o menys la fesomia que tenien antigament com Cadaqués. I això és degut no només al zel de les seves autoritats en preservar el paisatge, sinó la dificultat del seu accés, una única carretera plena de corbes no apta per a tots els turistes. Aquest fet ha provocat que aquest municipi de l’Alt Empordà, situat al costat d’oriental del Cap de Creus i que a l’estiu multiplica espectacularment per set la seva població, continuï essent encantador. Avui parlem amb el seu alcalde, Joan Figueras.
“Tinc clar des que em vaig presentar com alcalde, que si sortiria escollit, faria les coses que ho penso que haig de fer pel poble, no pensant en guanyar d’aquí quatre anys”
“Posar-se en política vol dir vocació de servei, saber que el ciutadà és el primer, abans de les teves coses particulars professionals; i saber que les relacions personals són molt importants”
“El que hem de fer els pobles és donar cobertures i facilitats a que la societat civil tiri endavant l’estil de la independència que volem, i llavors, quan la societat civil apreti als polítics, aquests s’hauran de bellugar”
Vostè ha recuperat una Alcaldia que durant vuit anys va portar Joan Borrell (ERC). Què en pensa, de la limitació de mandats?
Penso que el màxim han de ser dues legislatures. És clar que fa de mal dir, perquè hi ha excepcions però és evident que la limitació d’anys fa que hi hagi un cert control en el que es fa i que el poble pugui escollir cada 4 anys. Sí, hi ha gent que ho fa molt malament en quatre anys i d’altres que ho fan estupendament en setze, però per això hi ha el control. I cal tenir en compte que el relleu s’ha de produir periòdicament.
Vostè va sortir per majoria absoluta. A què ho atribueix?
La paraula clau és “confiança”, que va lligada a d’altes motius, com la “il·lusió”, encara que si ho pensem hi ha altres motius. L’anterior alcalde, per exemple, portava vuit anys, pel que patia un desgast. I Cadaqués, si mirem totes les eleccions que hi ha hagut, i excepte les dues que no va guanyar Convergència i Unió, per motius interns del partit, tota la vida ha guanyat les eleccions, així que és un poble convergent.
A les darreres eleccions vau arrassar
Sí, mai s’havia guanyat amb tanta comoditat. Penso que ara la gent volia un canvi, i una altra cosa és que la gent hagi aconseguit aquest canvi amb mí; això ho dirà el temps. Jo tinc clar des que em vaig presentar que si sortiria escollit, faria les coses que ho penso que haig de fer pel poble, no pensant en guanyar d’aquí quatre anys.
Però de fet, tenia una bona experiència, la del seu pare
Efectivament, el meu pare havia estat alcalde durant 12 anys, i és un apassionat en la política municipal. Això va ajudar-me a entendre el que era. Així que quan vaig decidir presentar-me a les eleccions municipals, vaig fer-ho per dues raons: una, perque sabia què era i no em feia por, coneixent la part negativa que té la política. La segona, perquè del meu pare vaig aprendre què vol dir vocació de servei, saber que el ciutadà és el primer, abans de les teves coses particulars professionals; i que cal saber que les relacions personals són molt importants.
I més aquí, on hi ha tant de turisme. Han de tenir molta cura del sector serveis, no?
A l’hivern aquí hi viuen unes 3.000 persones, a les que podem afegir 8.000 que són els que tenen una segona residència al poble, i a l’estiu, som entre 15.000 i 17.000, així que ja deu suposar els canvis que hi ha. Però nosaltres intentem que la marca turística de Cadaqués vagi lligada al turisme familiar, a la sensibilitat, la cultura, el medi ambient, la família, l’esport: un conjunt de coses que fa que aquesta gent s’interrelacioni amb els d’aquí i tots acabem sent un únic equip.
Ara hi ha un predomini de serveis però vostès van viure tot el boom de la construcció
Sí, fa uns vint anys, l’economia principal de Cadaqués era la construcció i molts ens posàvem les mans al cap. Teníem por de que es pogués trencar el poble. Ara ho mires i veus que el 72% de l’economia del poble és el sector serveis, turístic, i això vol dir que en poc temps s’ha transformat una economia relacionada amb les residències, a una economia té molt a veure amb la gent que ve a Cadaqués un sol dia.
I això… no està bé?
Això vol dir que aquest any a Cadaqués tenim 94 restaurants. Pensa que és lògic en un poble de 3.000 habitants? En els últims anys ens hem equivocat i hem deixat que es fomenti el turisme fàcil d’un sol dia, encara que naturalment, també hi ha bons establiments. Però el que vull referir-me és que aquests anys de crisi, en els que baixa el turisme, s’ha d’invertir en la cultura, que és la base de la societat i dels pobles: la clau per a que Cadaqués sigui el que volem que sigui i el que ha sigut durant molts anys.
I què pensa que es pot fer per millorar la qualitat vida de municipis com aquest a través de la cultura?
Miri, d’entrada jo crec que les coses forçades no funcionen mai. Això és una lluita, a mig i llarg termini, de les entitats i el mateix Ajuntament per potenciar allò que ens defineix, allò que som. Però s’ha d’anar a poc a poc, i ara estem recollint els fruits dels últims anys, d’una manera de fer que no era correcte.
A què es refereix?
Doncs que avui en dia la gent només es queixa de les obligacions: allò que tot és negatiu, que tot ha de ser molt fàcil, que tot és millorable, i que no busquem solucions. I així, gastem una considerable energia en reunions, parlant de problemes i no de trobant solucions.
Ara el problema que hi ha és l’atur. Què hi fan al respecte?
Estadísticament aquí està al voltant del 10%, que és altíssim essent Cadaqués, però és enganyós. Tots ens coneixem aquí, i encara que hi ha gent que sí, que ho passa malament, n’hi ha d’altres que no fan res per solucionar-ho. Francament, jo em pensava que vindria molta gent a l’Ajuntament dient que ho està passant molt malament, però no ha estat així.
Dels 3.000 habitants que té Cadaqués, però, 962 són estrangers. Algun problema hauran tingut
Cal tenir en compte que això no és ben bé cert. De les 3.000 persones empadronades, unes 2.000 són dels que diríem “de tota la vida”, i la resta, són immigrants, procedents sobretot de Sudamèrica, encara que també del Marroc. I encara que ve gent d’altres cultures, d’altres mentalitats i d’altres maneres de pensar, aquí la idea que hi ha és el “nos amb nos”, és a dir que ens hem d’ajudar tots, deixant de banda l’aspecte excloent i acceptant la integració.
Tots en el fons, som forasters
És clar. Hem de ser conscients que abans que els cadaquesencs, aquí no hi havia ningú. I que quan aquests hi van arribar, i després va venir el turisme cultural i la gent de segona residència, també va ser gràcies a ells que Cadaqués té més vida. Així que si ve la gent a treballar, endavant. Però també s’han de sentir acollits: que entenguin la parla, el menjar, la nostra cultura. Ells tenen una base molt bona, que en bona part compartim: la família. I també hi ha l’escola, és clar, que és fonamental per a l’adaptació.
Quan algú s’adapta a un entorn, per tant, quan s’hi acaba trobant a gust, acaba fent coses per a la comunitat
Sí però això no sempre es té en compte. Miri, Cadaqués és una “illa”, i la part bona és que això ens ha salvat, que som diferents i ens agrada dir-ho, però la part dolenta és que això ha fet que ens miréssim el melic durant molts anys, i que els pobles veïns estiguin molt més espavilats que nosaltres, perque han tingut una necessitat que nosaltres no hem tingut.
Pensen que estan en desavantatge, doncs?
Hem perdut velocitat, i encara que sí, tenim un gran poble i una base de històrica molt notable, la societat de Cadaqués no és gaire conscient que s’ha d’involucrar més. I ara, en època de crisi, necessitem d’aquesta societat civil per ajudar on no pot arribar l’Ajuntament. I si jo m’he presentat a alcalde ha estat perquè penso que tothom s’ha d’implicar en la vida del poble un cop a la vida.
Tornem al tema del turisme. Com gestionen l’onada de la gent que ve de fora quan arriba el bon temps?
A Cadaqués hi ha un pic de potència, que és per Setmana Santa. Es gasta molta més energia que a l’agost. I tenim el problema que les infrestructures estan al límit, tant per energia elèctrica com per aigua, així que durant aquests dies salten molts ploms, perquè arriba la gent engega totes les calefaccions. I a l’agost, doncs els aires condicionats.
El tema de l’eficiència energètica, doncs, està pendent de resoldre
Sí, ara és obligatori que totes les cases tinguin plaques solars, però és que Cadaqués té unes teulades molt maques, que no ens les carregarem per axò. I l’enllumenat públic, per exemple, sí que n’estalviem, perque és molt baix, i si haguéssim de posar-lo segons la normativa europea, Cadaqués perdria molt, només hi hauria llum. Així que preferim no tocar el tema.
I el tema del residus? Com el porten?
Molt més bé. Encara que ens queda un últim pas, que és l’orgànic. És un tema cultural i a la gent li costa i no ho acaba d’entendre. A Cadaqués, a més, tenim el tema de l’accés, a través de les corbes, que fa difícil mancomunar serveis.
Ara precisament es parla de mancomunar serveis i suprimir municipis
Crec que és molt difícil fer-ho, i abans caldria pensar en la mancomunitat de serveis. No podem deixar de banda que un poble té una part racional i una emocional, com els humans. La primera és que el poble es pugui gestionar bé, que estigui net, que tingui un teixit cultural i associatiu. L’altre és la part emocional, la història del poble. Cadaqués té 1150 anys d’història. Nosaltres som un país i ningú es carregarà el nostre país. Tenim identitat, llengua i cultura pròpia. I suposo que igual que a nosaltres, això passa a molts pobles.
Ja que comenta això, Cadaqués pertany a l’Associació de Municipis per a la Independència. Com es treballa des de l’àmbit municipal per a la Independència?
Cadaqués és un poble català. De socarrel. Sabem el què significa ser autèntics i pròpis perque la manera de ser de Cadaqués, la identitat, ens l’estimem tant i la cultivem tant en ser diferents que els altres, que entenem també que un poble i un país vulguin ser independents. Ara bé, jo sóc del parer que el respecte ha d’estar per damunt de tot.
Sovint ho oblidem, això.
La persona que vol ser independent i no respecte el que hi hagi un altre que li digui que no n’està d’acord, penso que s’equivoca. I crec que és la lluita que hem de fer els catalans: respectar la gent que pensa diferent a nosaltres. D’acord que hi ha molta gent que ja no ho fa, però si no ho fem, no arribarem a bon camí. I de totes maneres, penso que la independència del nostre país, o digues-li com vulguis, recau en la societat civil, és on està la clau.
Més que en la classe política?
Ha estat molts anys en mans dels polítics i no ens n’hem ensortit perque els polítics estem lligats. I és molt trist. Sí que en favor dels polítics puc dir que ara ho tenim clar, però com a conseqüència de que ens han tocat la butxaca i hem despertat tots. Així que el que hem de fer els pobles és donar cobertures i facilitats a que la societat civil tiri endavant l’estil de la independència que volem, i llavors, quan la societat civil apreti als polítics, aquests s’hauran de bellugar. És així de clar.
