Brussel·les (ACN).- La Unió Europea podria castigar l’Estat espanyol amb una multa equivalent al 0,1% del PIB si no pren mesures per reduir el seu atur, del 22,6%, més del doble de la mitjana comunitària, del 10,2%. Els ministres d’Economia i Finances dels 27 acordaran aquest dimarts considerar l’atur excessiu i persistent un desequilibri econòmic sancionable, com el dèficit i el deute públic, les bombolles immobiliàries o l’endeutament privat. La multa que Brussel·les podria imposar a Espanya pujaria a 1.000 milions d’euros, tot i que no seria immediata sinó a partir del 2014 i només si el nou govern es nega a fer les reformes del mercat laboral exigides per la UE.
La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, ha admès aquest dilluns a Brussel·les que la desocupació "és una variable important en els desequilibris macroeconòmics", tot i que "cada govern pugui estar més o menys d’acord". "Som els primers interessats en reduir els nostres nivells d’atur", ha assegurat Salgado.
La Comissió Europea vigilarà que l’atur dels estats membres no superi la mitjana del 10% de la població activa en els tres últims anys (puntualment sí que es pot superar aquest màxim) i obrirà un expedient sancionador als incomplidors. Brussel·les exigirà a aquests ‘mals alumnes’ que reformin el mercat laboral per crear ocupació: a Zapatero, per exemple, li ha reclamat que crei un contracte únic, indefinit però amb indemnitzacions graduals en cas d’acomiadament, per reduir les diferències existents entre treballadors temporals i fixes, i que descentralitzi la negociació col·lectiva.
Només si el govern expedientat no compleix les reformes dictades per Brussel·les o si després d’alguns anys (termini encara per concretar) no aconsegueix corregir aquest desequilibri excessiu de l’atur se’l podrà sancionar amb multes de fins el 0,1% del seu PIB, uns mil milions d’euros en el cas d’Espanya. La Comissió Europea donarà més flexibilitat i marge de temps als estats membres amb atur excessiu que als que incompleixin el dèficit públic, ja que la creació de llocs de treball no depèn tan directament de l’acció de govern com el sanejament dels comptes públics i la retallada del dèficit.
Brussel·les podrà imposar aquestes sancions de forma semiautomàtica, és a dir que les haurà de congelar o retirar si una majoria qualificada de governs hi està en contra.
