La Comissió Europea i l’Alt Representant han adoptat avui una Comunicació conjunta en què s’exposa la manera com la UE abordarà les repercussions cada cop més grans del canvi climàtic i la degradació del medi ambient en els àmbits de la pau, la seguretat i la defensa.
Els extrems meteorològics recurrents, la pujada de les temperatures i el nivell del mar, la desertificació, l’escassetat d’aigua, les amenaces a la biodiversitat i la pol·lució i la contaminació ambientals posen en perill la salut i el benestar de la humanitat i poden provocar majors desplaçaments forçats, moviments migratoris, pandèmies, disturbis socials, inestabilitat i inseguretat. Les forces armades europees també s’enfronten a unes condicions operatives canviants i difícils a causa del canvi climàtic. Aquestes noves amenaces ja han portat els aliats i els socis a actualitzar també les seves polítiques.
La Comunicació conjunta ofereix noves perspectives i estableix el marc de la UE per fer front a aquests reptes, ja que aquests afecten la nostra societat i les nostres operacions de seguretat, sense oblidar la intensificació de la competència geopolítica per les tecnologies i els recursos necessaris per a la transició ecològica.
Noves perspectives sobre la relació entre el clima i la seguretat
Mitjançant aquesta Comunicació conjunta, la UE aspira a integrar millor la relació entre el clima, la pau i la seguretat a les polítiques exteriors de la UE a través d’una sèrie de mesures concretes en tots els àmbits relacionats amb les dades, les polítiques, les missions, la defensa i la cooperació amb tercers països socis per vetllar perquè es tinguin en compte les repercussions a tots els nivells de la formulació de polítiques, planificació i operacions en matèria de política exterior. Estableix el pla de la UE perquè la Unió i els seus socis siguin més resilients i segurs a mesura que s’agreuja la crisi climàtica, i estreta els vincles entre les diferents polítiques per vetllar perquè l’acció exterior i les capacitats siguin les adequades per poder superar les dificultats.
La Comunicació conjunta estableix quatre prioritats principals:
- Reforçar la planificació, la presa de decisions i l’execució mitjançant anàlisis fidedignes i accessibles basades en dades contrastades sobre la relació entre el clima i la seguretat.
- Posar en pràctica la resposta als reptes climàtics i de seguretat a l’acció exterior de la UE, entre altres coses mitjançant la integració de la relació entre el clima i la seguretat en les anàlisis dels conflictes regionals i nacionals.
- Millorar les mesures d’adaptació al canvi climàtic i la seva mitigació aplicades a les operacions i infraestructures civils i militars dels Estats membres per reduir els costos i la petjada de carboni, vetllant alhora per preservar l’eficàcia operativa.
- Reforçar la cooperació internacional en fòrums multilaterals i amb socis com l’OTAN, d’acord amb l’agenda de la UE sobre canvi climàtic i medi ambient.
Per complir aquestes prioritats, la UE adoptarà una trentena de mesures, per exemple: crear un centre de dades i anàlisi sobre seguretat climàtica i mediambiental dins del Centre de Satèl·lits de la Unió Europea; desplegar assessors mediambientals a les missions i operacions de la política comuna de seguretat i defensa (PCSD) de la UE; crear plataformes de formació a escala nacional i de la UE, per exemple, una plataforma de formació de la UE en matèria de clima, seguretat i defensa; realitzar anàlisis i estudis exhaustius de les polítiques i accions connexes, especialment a zones geogràfiques vulnerables com el Sahel o l’Àrtic.
Context
L’expressió de «relació entre el clima i la seguretat» que s’utilitza a la Comunicació conjunta fa referència als efectes tant del canvi climàtic com de la degradació del medi ambient, incloses la pèrdua de biodiversitat i la contaminació, en la pau, la seguretat i la defensa.
El canvi climàtic i la degradació del medi ambient estan intrínsecament interrelacionats i s’agreugen mútuament. Ja estan afectant la seguretat de la producció alimentària en reduir el rendiment de grans cultius com el blat de moro, l’arròs i el blat, i en augmentar el risc que es produeixin simultàniament males collites als principals països productors. Alhora, la producció d’aliments no sostenible també genera degradació del medi ambient i escassetat d’aigua. Es calcula que, des del 2050, més de mil milions de persones tindran un accés insuficient a l’aigua, la degradació del sòl podria arribar al 90% i la demanda d’aliments podria augmentar un 60%.
La inestabilitat i l’escassetat de recursos relacionats amb el clima i el medi ambient poden ésser i són instrumentalitzades activament per grups armats i xarxes de delinqüència organitzada, règims corruptes o autoritaris, i per altres parts, per exemple, a través de la delinqüència mediambiental. Aquesta última ja s’ha convertit en la quarta classe de delictes més gran a escala mundial i va en augment, accelerant encara més la crisi mediambiental, per exemple, a causa de l’explotació insostenible dels recursos naturals.
Les forces armades europees han de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la dependència dels combustibles fòssils sobre el terreny, alhora que s’introdueix gradualment l’energia verda, sense que això afecti la seva eficàcia operativa ni la resiliència de les infraestructures crítiques relacionades amb la defensa.
La UE porta molts anys a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic en general i, en concret, abordant-lo com a factor multiplicador de les amenaces des del 2008 i tenint en compte els seus vincles amb la gestió de crisis de la UE i la defensa europea des de 2020. Aquesta Comunicació conjunta respon a les Conclusions del Consell de març de 2023 sobre diplomàcia climàtica i energètica, en què es va advocar per una millor integració de la relació entre el clima, la pau i la seguretat en la política exterior de la UE.
Més informació
Comunicació conjunta sobre la relació entre el clima i la seguretat
