La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la plataforma d’intercanvi i cooperació del món local en l’àmbit del medi ambient i desenvolupament sostenible, ha aprovat aquest dimecres, 15 de juny, en assemblea general celebrada al Teatre Municipal de Montcada i Reixac, la Declaració de Montcada i Reixac per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients, un text que posa en valor aquests indrets per la seva funció social, de lleure i de salut.
El president de la Xarxa i diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, en referència a la Declaració, ha reivindicat davant l’assemblea la importància de tenir uns entorns urbans connectats amb la natura «uns espais sobre els quals, i arran de la pandèmia i el confinament, hem canviat la nostra visió i l’ús que en fem els ciutadans, uns espais que són fonamentals per a la nostra salut i que, com a infraestructures verdes i blaves, han de fer-nos també més resilients davant els reptes del canvi climàtic».
Amb la seva rúbrica a la Declaració, els membres de la Xarxa han acordat avançar cap a models de ciutats i pobles més connectats amb la natura, protegir els espais naturals, potenciar els itineraris saludables i augmentar i millorar les infraestructures verda i blava urbana i periurbana.
D’altra banda, l’Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat s’ha adherit a la Declaració del segon Congrés Nacional d’Educació Ambiental, el document que marca el full de ruta a seguir en educació ambiental per a un canvi de model en la relació de la societat amb el medi i poder fer front a crisis globals com la climàtica. Actualment, la Declaració compta amb 180 adhesions, entre elles la de la Diputació de Barcelona.
Pla de treball 2022-2023
L’Assemblea ha repassat l’activitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat des de la darrera trobada, a l’octubre de 2021. En els darrers nou mesos, s’han organitzat o coorganitzat 42 activitats que han aplegat 4.440 participants.
L’Assemblea general ha aprovat per unanimitat la proposta de treball fins a la propera trobada assembleària, que se celebrarà al febrer de 2023 a Mataró. El pla preveu assolir els objectius estratègics previstos per a aquest mandat amb espais monogràfics d’intercanvi d’experiències, que es desenvoluparan en els sis grups de treball ja existents: transició energètica local; adaptació al canvi climàtic; aire, soroll i mobilitat sostenible; educació ambiental; economia circular; i polítiques alimentàries sostenibles.
Paral·lelament a les activitats dels grups de treball, la Xarxa seguirà oferint suport a iniciatives d’àmbit supralocal, com la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus o la Setmana Europea de la Mobilitat. D’altra banda, des de la Xarxa es continuarà oferint als municipis membres l’Agenda Escolar del Medi Ambient i Desenvolupament, un recurs d’educació ambiental per a estudiants de secundària. Enguany, se n’han editat 74.000 unitats i té com a temàtica central la qualitat de l’aire.
Noves incorporacions a la Xarxa
L’Assemblea general també ha aprovat la incorporació a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat els ajuntaments de les Masies de Roda, Palafrugell, Sant Martí d’Albars, Sant Sadurní d’Osomort i Santa Cecília de Voltregà, i l’EMD de Valldoreix. Amb aquestes noves adhesions, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat arriba als 317 membres.
D’altra banda, la jornada d’aquest dimecres ha comptat amb dos espais d’intercanvi d’experiències sobre transició energètica i residus i economia circular, on ens locals han compartit bones pràctiques en gestió municipal mediambiental i desenvolupament sostenible. Les persones assistents també han pogut visitar la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac, una central d’extracció que va funcionar 100 anys, fins al 1978, convertida en un museu de referència sobre l’aigua.
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de municipis compromesos amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Va ser creada el 1997 i constitueix una plataforma de cooperació i intercanvi on les localitats troben un marc adequat per debatre les seves inquietuds, necessitats i experiències i per promoure projectes d’interès comú.
