- Amb l’adhesió d’11 nous ajuntaments, la XMRC ja compta amb un total de 24 municipis amb 186 refugis climàtics, principalment equipaments municipals i parcs.
- Els refugis actius donen cobertura al 84 % de la població vulnerable dels municipis que integren la xarxa, i a un 76 % del total de la població d’aquests municipis.
- Les mesures iniciades aquest any inclouen sessions de dinamització als refugis, tallers i formació per a les persones responsables dels espais, així com la millora de la informació a la ciutadania.
A causa dels efectes del canvi climàtic, que impacten de manera especialment greu a la zona mediterrània, els darrers dos estius han estat els més càlids de la història de Catalunya i, segons els pronòstics, aquest proper estiu la temperatura continuarà ascendint. L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) afirma que hi ha entre un 70 % i un 100 % de probabilitats que aquest estiu sigui més calorós que el de l’any passat. Per aquest motiu, els equipaments per adaptar-se a aquestes temperatures són clau.
Durant l’any 2024, els municipis metropolitans han incorporat a la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) 111 nous espais amb les condicions adients. Amb els ja existents l’estiu del 2023, actualment té un total de 186 refugis climàtics (53 parcs, 115 equipaments i 18 piscines), que estaran actius durant els mesos de més calor en 24 municipis metropolitans. Els refugis de la XMRC donaran cobertura a 556.181 persones vulnerables que es troben a 10 minuts caminant, una xifra que representa el 84 % de la població dels municipis que integren la xarxa, i un 76 % del total de la població (sense considerar la xarxa de Barcelona, que cobreix el 97 % de la seva població).
Els tipus de refugis climàtics que integren la XMRC són equipaments municipals (biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, mercats, museus, poliesportius, etc.) i parcs (de gestió metropolitana o municipal). Aquest any, a més, s’hi sumen 18 piscines públiques.
Guille López, Conseller Delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, destaca que “en un context d’emergència climàtica, és prioritari que la ciutadania de l’àrea metropolitana, especialment aquella amb un grau més alt de vulnerabilitat, i que no té accés a espais privats amb aire condicionat, disposi d’aquests refugis. La xarxa contribueix a millorar la salut de les persones, mitigant els efectes negatius de les altes temperatures”.
Com mostra el gràfic següent, aquest creixement de la XMRC suposa més del doble dels refugis climàtics disponibles respecte del 2023:
Refugis actius
Els refugis climàtics són equipaments que habitualment tenen una altra funció i que de manera excepcional ofereixen confort en períodes de temperatures elevades. Per afavorir-ne la difusió i atracció, el 2024 s’han activat o reforçat un seguit de mesures:
- A través del conveni que l’AMB té amb el Servei Local de Teleassistència (SLT) de la Diputació de Barcelona, s’oferiran tallers a cada municipi, una activitat que podrà arribar a 300 persones vulnerables. Aquests tallers consisteixen en una explicació sobre què és el SLT i quins serveis ofereix; què és el canvi climàtic i quins impactes provoca; què són les onades de calor i què podem fer per afrontar-les; què és un refugi climàtic i què és la XMRC; què trobarem en un refugi climàtic i com el podem identificar, i quins són els refugis climàtics de cada municipi i on s’ubiquen.
- S’han impartit sessions de formació a 80 prescriptors dels equipaments que funcionen com a refugi, com ara conserges de biblioteques, casals i piscines, que són els professionals que fan possible el bon funcionament de la XMRC.
- Per primera vegada, es preveu fer diferents activitats de dinamització impartides pel personal del programa metropolità d’educació per a la sostenibilitat Compartim un Futur, especialment centrades en aspectes de salut i canvi climàtic. Cal considerar que els refugis són també uns espais importants de socialització en moments crítics.
- S’ha millorat la informació al web de l’AMB i s’hi han inclòs els horaris, els dies d’obertura i els períodes de tancament, des del 15 de juny fins a l’1 de setembre.
Dels 115 refugis climàtics interiors de la XMRC, durant el mes d’agost estaran oberts 68 refugis climatitzats entre setmana (un 59 %), 34 els dissabtes (un 29 %) i 24 els diumenges (un 21 %). Els caps de setmana s’obriran un total de 24 refugis. Per tant, a l’agost de dilluns a dissabte hi haurà un total de 102 refugis climatitzats oberts (un 89 %).
Si hi sumem els parcs i les piscines municipals, a l’agost estaran oberts 138 refugis climàtics entre setmana (un 74 %), 104 refugis els dissabtes (un 56 %) i 94 refugis els diumenges i caps de setmana sencers (un 50,5 %).
Tipus de refugis el 2024:
Tipus de refugis oberts a l’agost:
Amb aquestes mesures l’AMB pretén reforçar el servei públic que ofereixen els refugis climàtics i seguir treballant en la millora contínua d’aquests espais.
Cal recordar que, en general, les persones grans, els infants, les dones embarassades i alguns malalts són especialment vulnerables a la calor. Segons l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), unes 526.000 persones de l’àrea metropolitana de Barcelona (un 16 % de la població) són especialment vulnerables a la calor, i es concentren en 9 municipis.
Annex. Refugis que formen part de la XMRC l’estiu del 2024
Per municipis:
Badalona: 6 refugis exteriors (parcs) i 5 refugis interiors (equipaments)
Badia del Vallès: 1 refugi exterior (parc), 2 refugis interiors (equipaments) i 1 piscina
Barberà del Vallès: 4 refugis exteriors (parcs) i 5 refugis interiors (equipaments)
Castelldefels: 2 refugis exteriors (parcs) i 5 refugis interiors (equipaments)
Cerdanyola del Vallès: 2 refugis exteriors (parcs), 9 refugis interiors (equipaments) i 3 piscines
Cornellà de Llobregat: 4 refugis exteriors (parcs), 14 refugis interiors (equipaments) i 3 piscines
Esplugues de Llobregat: 1 refugi exterior (parc)
L’Hospitalet de Llobregat: 3 refugis exteriors (parcs) i 9 refugis interiors (equipaments)
Montcada i Reixac: 1 refugi exterior (parc) i 6 refugis interiors (equipaments)
Montgat: 2 refugis exteriors (parcs) i 2 refugis interiors (equipaments)
Pallejà: 1 refugi exterior (parc) i 2 refugis interiors (equipaments)
El Prat de Llobregat: 1 refugi exterior (parc)
Ripollet: 1 refugi exterior (parc)
Sant Adrià de Besòs: 1 refugi exterior (parc) i 7 refugis interiors (equipaments)
Sant Boi de Llobregat: 4 refugis exteriors (parcs), 4 refugis interiors (equipaments) i 1 piscina
Sant Cugat del Vallès: 5 refugis exteriors (parcs), 13 refugis interiors (equipaments) i 3 piscines
Sant Feliu de Llobregat: 3 refugis exteriors (parcs), 6 refugis interiors (equipaments) i 1 piscina
Sant Joan Despí: 2 refugis exteriors (parcs), 7 refugis interiors (equipaments) i 1 piscina
Sant Just Desvern: 1 refugi exterior (parc) i 5 refugis interiors (equipaments)
Sant Vicenç dels Horts: 2 refugis exteriors (parcs), 4 refugis interiors (equipaments) i 1 piscina
Santa Coloma de Cervelló: 1 refugi exterior (parc), 2 refugis interiors (equipaments) i 1 piscina
Santa Coloma de Gramenet: 1 refugi exterior (parc), 5 refugis interiors (equipaments) i 2 piscines
Tiana: 4 refugis exteriors (parcs), 2 refugis interiors (equipaments) i 1 piscina
Viladecans: 2 refugis exteriors (parcs) i 1 refugi interior (equipament)
Font: AMB
