Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) afronta el proper 22 de maig les primeres eleccions municipals sense el fins fa pocs mesos alcalde, Lluís Recoder. L’actual batlle de la ciutat, Mercè Conesa (CiU), és conscient de la "responsabilitat" que significa encapçalar aquesta candidatura, ja que es tracta de la localitat més important de Catalunya on CiU governa amb majoria absoluta -actualment compta amb catorze dels 25 regidors del consistori-. Tot i això l’alcaldessa confia en obtenir uns bons resultats i no descarta pactes postelectorals en uns comicis que la resta de forces polítiques veuen com una oportunitat per acabar amb l’hegemonia convergent a la ciutat.
El govern actual de Sant Cugat del Vallès es presenta a les eleccions del proper 22 de maig encarant la possibilitat de perdre la majoria absoluta. L’alcaldessa convergent, Mercè Conesa, afronta els seus primers comicis després que el passat mes de desembre l’exalcalde Lluís Recoder renunciés al càrrec per ocupar la conselleria de Territori i Sostenibilitat a la Generalitat.
Els partits de l’oposició veuen aquest canvi com una oportunitat per retallar distàncies amb CiU que actualment compta amb catorze dels 25 regidors que hi ha al consistori. En aquest context el passat 19 de febrer la formació local del PSC (quatre regidors) va celebrar unes eleccions primàries on Ferran Villaseñor va ser escollit candidat a l’alcaldia. Villaseñor defensa un programa amb una llista "renovada" basada en el canvi i les polítiques socials actives que entre d’altres accions permetin fomentar l’accés a l’habitatge i la qualitat de vida dels santcugatencs.
L’alcaldable del PP, Jordi Carreras, es presenta a les eleccions per primera vegada després d’haver assumit el lideratge del partit el juny de l’any passat quan la direcció de la formació a Catalunya va decidir cessar l’antiga junta, liderada per Ana María Torrijos. El PP compta amb dos regidors a l’Ajuntament. Carreras encapçala una candidatura que defensa la inversió en infraestructures per atraure empreses i fomentar l’ocupació. Tot plegat en mig de la polèmica que ha sorgit arran d’unes declaracions del popular en què alertava que l’increment d’immigrants al barri del Monestir havia augmentat la inseguretat.
Per la seva banda, Joan Calderon, d’ICV-EUiA aspira a mantenir els tres representants que els ecosocialistes tenen al consistori i esdevenir un referent polític de l’esquerra progressista que "es rebel·la contra les retallades". Aquesta formació proposa impulsar el Tramvallès i crear un sistema de busos llançadora per entrellaçar les actuals estacions de tren existents al municipi.
Pel que fa a ERC, el fins ara portaveu i candidat a l’alcaldia l’any 2007, Raül Grangé, va donar-se de baixa de la formació per desavinences amb l’executiva local i s’ha incorporat com a independent a la llista de CiU. ERC es presentarà a les eleccions amb una candidatura conjunta amb Reagrupament que pretén passar dels dos regidors independentistes actuals a tres en el pròxim mandat. Les prioritats en cas de ser força de govern seran la defensa de l’autodeterminació, les polítiques socials i les inversions en els àmbits de salut, educació, joventut i immigració.
Un atur per sota de la mitjana
L’any 2010 Sant Cugat va ser la ciutat de més de 50.000 habitants amb una incidència de l’atur més baixa a tot Catalunya, segons un estudi publicat el passat mes de febrer pel sindicat CCOO que situava la taxa al 6,9%. El mes de març del 2011 el municipi registrava 4.024 persones desocupades. Tal com passa en d’altres ciutats vallesanes, els sectors més afectats per la crisi són el de la construcció, el de l’automoció i, en menor mesura, el químic i el de l’alimentació.
Tot i que en els darrers anys l’Ajuntament ha incrementat un 30% el pressupost destinat a polítiques socials i ha promogut accions com incrementar els ajuts a menjadors o aplicar un descompte del 50% en l’IBI per famílies nombroses o monoparentals, l’equip de govern ha rebut nombroses crítiques per part de l’oposició que titlla aquestes accions de "polítiques d’aparador". A banda, també se’ls ha acusat d’haver aprimat el Servei d’Ocupació Municipal i tenir una "excessiva dependència" de les accions que es desenvolupen als centres de coneixement santcugatencs Esade-Creapolis i Trade Center.
El pressupost de l’Ajuntament pel 2011 és de 95,9 milions d’euros, un 2,34% superior al del 2010. L’endeutament del 2010 va ser del 67,77%.
Un centre pensat pels vianants
Malgrat l’actual context econòmic el govern municipal ha executat gran part dels projectes plantejats a l’inici del mandat. Un dels més destacats ha estat la vianantització del centre, que ha permès donar prioritat als ciutadans i que encara s’està executant. En matèria d’equipaments s’ha desenvolupat l’ampliació de l’Escola de Música per convertir-la en conservatori i que obrirà les portes el setembre, l’ampliació del Casal de Mira-sol, la rehabilitació de la Casa de Cultura, la del Casino de la Floresta o la de la façana del Mercat de Pere San. A banda, s’ha adjudicat la concessió de neteja viària i recollida d’escombraries a l’empresa Valoriza, que va comprometre’s a mantenir les condicions dels antics treballadors després de la vaga que van protagonitzar el passat mes de desembre.
Queden pendents projectes com la nova pista d’Atletisme de la Zona Esportiva de la Guinardera que serà una realitat a finals d’aquest any i els treballs per remodelar el Celler Cooperatiu amb l’objectiu d’adequar-lo com a subseu del Museu de Sant Cugat que finalitzaran l’any vinent.
El proper mandat també haurà de servir per resoldre altres temes pendents com la reclamació de l’estació de l’AVE al Vallès, la inclusió de Sant Cugat en la primera corona tarifaria, l’oposició a la instal·lació d’un dipòsit controlat de bales d’ecoparc a la zona de l’argilera Almar, la construcció d’uns jutjats propis o la reivindicació de la construcció de l’Hospital Vicenç Ferrer.
Torre Negra i la Ronda Sud, principals punts de discussió
La preservació del sector de Torre Negra ha estat una de les principals obsessions del govern convergent durant els darrers mandats. Després d’un llarg procés d’acusacions creuades i litigis entre l’Ajuntament i la promotora Núñez i Navarro, el passat mes d’octubre la Generalitat va declarar el Parc Natural de Collserola com a espai protegit, el que va significar també que la zona de Torre Negra va passar a formar part del nou parc. Núñez i Navarro ha recorregut la decisió al Tribunal Suprem.
Una altra de les polèmiques del mandat ha estat la del projecte vial de la Ronda Sud que en un futur delimitarà la zona de Torre Negra. CiU planteja una via de dos carrils que permetria separar definitivament la zona natural de la trama urbana i milloraria la mobilitat al centre. L’oposició, i especialment ICV-EUiA, considera que la planificació d’aquest vial respon a una visió de la mobilitat basada en el transport privat i reclama que s’ampliï l’àmbit de preservació de Torre Negra perquè es desafecti el traçat previst per a la nova carretera.
Una altra de les qüestions pendents de resoldre és el futur de les noves zones de creixement de la ciutat com Volpalleres o Can Mates. La previsió és que en els propers anys més de 12.000 persones es converteixin en ciutadans de Sant Cugat ocupant habitatges d’aquests sectors. Tot i que el preu de l’habitatge nou a Sant Cugat ha caigut un 14% en els darrers tres anys, segons la Societat de Taxació, i el metre quadrat s’ha rebaixat fins els 3.015 euros, la situació econòmica ha afectat la venta d’immobles i ha convertit algunes d’aquestes zones en barris fantasma.
Un municipi esquitxat pel Cas Palau
Després que la instrucció del Cas Palau posés al descobert el suposat pagament de comissions de la constructora Ferrovial a CDC a través del Palau de la Música, es va conèixer que la construcció del pavelló de la Rambla del Celler de Sant Cugat del Vallès era una de les infraestructures sota sospita ja que algunes informacions apunten que l’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, hauria cobrat una comissió del 4% per l’adjudicació d’aquesta construcció.
El govern de Sant Cugat nega tenir cap mena de relació amb aquest cas i fins i tot ha plantejat la possibilitat de demandar Millet per malmetre la imatge del consistori. El PSC d’aquesta ciutat ha reclamat més "transparència" a l’equip de govern en considerar que la imputació de l’extresorer de CDC, Daniel Osácar, fa necessàries més explicacions sobre les presumptes irregularitats de Ferrovial durant la construcció d’aquest equipament.
