Lluís Soler: “Des del municipalisme català volem impulsar els canvis normatius necessaris per donar un nou impuls a l’agenda municipalista des de l’ambició que mereixen els pobles i ciutats, i des del diàleg i el consens polític i social que caracteritza el nostre dia a dia”
La iniciativa, sota el títol ‘Legislem per avançar’, enceta el primer dels tres tallers de debat per abordar els canvis legislatius necessaris per als ens locals de Catalunya
L’Associació Catalana de Municipis i Comarques vol debatre en profunditat si cal o no una nova normativa en contractació pública local. Aquest és l’objectiu del primer debat que, en el marc de la iniciativa ‘Legislem per avançar’, s’ha fet aquest matí a la seu de l’ACM. L’acte ha servit per donar el tret de sortida al procés, en clau municipalista, que l’Associació impulsa per analitzar l’actual Llei 9/2017 de contractes del sector públic i la transposició de les directives europees, i veure si cal una modificació de la legislació a nivell català.
El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler ha explicat que “des del municipalisme català volem impulsar els canvis normatius necessaris per donar un nou impuls a l’agenda municipalista des de l’ambició que mereixen els pobles i ciutats, i des del diàleg i el consens polític i social que caracteritza el nostre dia a dia” i ha afegit que “volem abordar si és possible abordar una Llei de Contractes del Sector Públic de Catalunya, des d’un punt de vista competencial i també des del necessari consens tècnic i polític, i si podem avançar amb els objectius que ens marquem des del municipalisme català”. També ha manifestat que “la Llei ja ha estat objecte de canvis en un període breu, i hem pogut veure dèficits que caldria concretar per una proposta de modificació”. Soler, però, ha alertat que “primer cal fixar-nos en si és possible una millor adaptació del marc de contractació pública a les especificitats del món local i debatre sobre si calen propostes perquè aquells governs locals amb menys recursos han de tenir el mateix tractament que les grans corporacions locals”.
El president de l’ACM ha destacat que la flexibilitat ha de ser una característica de la normativa en contractació, posant com a exemple les circumstàncies excepcionals viscudes durant la pandèmia: “Cal preveure mecanismes de flexibilitat que no posin en risc la necessària resposta de les administracions ni exposin a possibles responsabilitats els tècnics i electes en situacions no previstes per la norma”.
En el debat, organitzat per la Fundació Transparència i Bon Govern Local (FTBG), hi ha participat la directora general de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya, Neus Colet, ha exposat, precisament, si hi ha marge competencial per a una modificació de la normativa en clau catalana. En aquest sentit, ha expressat que “la confecció d’un avantprojecte de llei de contractació pública està dins del pla normatiu del Govern i té una centralitat absoluta per la importància del tema”. Ha destacat que la contractació pública implica entre l’11 i el 20% del PIB de l’activitat econòmica dels estats membres de la UE. Colet també ha afirmat que “la seguretat jurídica de l’operador econòmic en el marc normatiu en matèria de contractació pública no sempre és fàcil i moltes vegades pateix una inseguretat important”. En relació a un futur projecte legislatiu de contractació ha explicat que l’objectiu és dotar de major seguretat jurídica i “aprofundir i enfortir la integritat i transparència del sector públic de Catalunya i en totes les fases de contractació”, juntament amb l’establiment d’un marc general per a l’impuls de la contractació estratègica o simplificar processos de contractació, entre d’altres objectius.
Al llarg del debat, també s’ha exposat la necessitat de millorar la regulació dels contractes menors i donar-hi major seguretat jurídica. Així com adaptar millor els criteris ambientals i socials i la justificació dels criteris de valoració i adjudicació automàtics. Precisament, s’ha fet una taula rodona amb representació territorial per exposar quins àmbits de millora en contractació pública hi pot haver i els problemes d’interpretació que genera la Llei 9/2017. Hi ha participat Francesc Homs, advocat i membre de la Comissió Jurídica Assessora; Alfredo Galán, catedràtic de Dret administratiu de la UB i membre de la la Comissió Jurídica Assessora; Jordina Moltó, cap de l’Àrea d’Estudis i Contractació de l’ACM; Jofre Clofent, cap del Servei de contractació de l’Ajuntament de Badalona; i Roger Cots, vicesecretari de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Aquestes persones formaran part de la comissió assessora d’experts en tot el procés de proposta legislativa.
Després d’aquest debat, l’ACM inicia una sèrie de jornades al territori per potenciar la participació dels tècnics i tècniques de contractació de les administracions locals per conèixer problemàtiques, inquietuds i necessitats. Aquestes sessions, un total de 7, pretenen debatre amb el territori la necessitat d’una modificació normativa. Les dues primeres seran el proper dimarts 24 de maig a la vegueria del Camp de Tarragona (concretament a la seu del Consell Comarcal del Baix Camp a Reus) i el dimecres 25 de maig a les Terres de l’Ebre (a la Biblioteca Francesc Balagué de Sant Jaume d’Enveja).
Després d’aquest procés participatiu territorial, hi haurà una sèrie de debats de la comissió assessora d’experts que concretaran propostes amb sessions qualitatives obertes. Aquest és el primer dels tres debats legislatius que l’ACM portarà a terme aquest 2022. Els propers se centraran en una nova Llei de governs i finances locals, i un Estatut de l’electe local, i cada un comptarà amb un procés participatiu de debat i una comissió d’experts per debatre com afrontar aquests tres processos legislatius.
